• El dia que el portuguès va derrotar l’anglès

    El dissabte 13 de maig, dia de la Mare de Déu de Fàtima, s’ha dut a terme a Kíev, capital d’Ucraïna, la final de la 62a. edició del Festival de la Cançó d’Eurovisió amb una sorpresa final: el representant de la televisió portuguesa ha guanyat amb una cançó de ritme molt lent, Amar pelos dois (Estimar pels dos), sense cap espectacle ni pirotècnia, amb molt poc acompanyament instrumental de fons, un cantant certament malgirbat i… cantada tan sols en portuguès!

    En un festival i en un món de la cançó segrestats per la llengua anglesa, amb una presència abassegadora i omnipresent de l’anglès (de les 42 cançons presentades a Eurovisió enguany, 36 cançons eren totalment en aquesta llengua i 2 parcialment, inclosa la del representant desafinat espanyol), la guanyadora s’ha presentat únicament en llengua portuguesa.

    El portuguès és una llengua relativament poc parlada a Europa (10 milions), però és la 3a. llengua més parlada al continent americà i al món occidental i la 5a. més parlada al món, amb més de 240 milions de parlants.

    La importància del portuguès a Europa és comparable a la del català (el grec, el suec o el txec) i no descobrim res a ningú si diem que, malauradament, no és de les llengües que atreguin més la curiositat dels estudiants d’idiomes (quanta gent coneixeu que hagi estudiat portuguès?)… No obstant això, és una llengua molt important al món i en la història de la nostra cultura i literatura –europea i catalana–, amb un naixement situat a Galícia, unes composicions poètiques medievals encara recordades i estudiades, les cántigas, i mare d’una paraula d’èxit estesa per tot el món: melmelada (de marmelo, ‘codony’).

    El menyspreu de la indústria discogràfica i audiovisual mundial envers totes aquelles llengües percebudes com a “no importants”, fan que s’invisibilitzin, que desapareguin de l’escena pública a favor de l’anglès amb l’excusa del “perquè tothom t’entengui” o de “llengua internacional”.

    I justament aquesta aparició constant i predominant de l’anglès en el món musical ha fet que s’hagi perdut autenticitat i singularitat, ja que ha acabat sonant igual una cançó sueca que una de grega, cosa que només poden contrarestar  extravagàncies, coreografies sorprenents, efectes lumínics espectaculars o focs artificials de 50 segons.

    I en aquest artifici, aquesta posada en escena exagerada i gairebé sobrecarregada, ultrabarroca, o directament ridícula (que és del que s’acusa sovint aquest festival: de xaró, de carrincló, de passat de moda), l’autenticitat expressada en portuguès, combinada amb la humanitat i la senzillesa de Salvador Sobral –amb moltes connexions als Països Catalans–, li ha donat una victòria més que merescuda.

    Quina llàstima que Eurovisió faci el joc a la residualització de la diversitat lingüística d’Europa! Quant de mal fan les televisions estatals europees contra les llengües dels seus televidents! A Eurovisió, podria ser perfectament compatible cantar en maltès o gaèlic irlandès –llengües oficials–, però també en occità, sard o frisó, sense deixar de presentar cançons festivaleres i xous televisius. I tornant al paper suposadament irrellevant de moltes llengües europees, per què algú s’ha esgarrifat de pensar que una Catalunya independent podria portar a Eurovisió una cançó cantada en català? Portugal ho ha fet i ha guanyat!

    Com diu la doctora i filòloga M. Carme Junyent, “l’anglès és una llengua que cal saber, però que no s’ha de fer servir” (podríem matisar dient “s’ha de fer servir al mínim”), cosa que han entès, per posar dos exemples més, la representant de Bielorússia cantant una peça molt alegre íntegrament en bielorús (17è. lloc)

    i el representant d’Hongria (8è. lloc), d’origen gitano, amb una cançó molt transcendental de lletra clarament antiracista, cantada tota en hongarès:

    Per tot això, el dia de la Mare de Déu de Fàtima, i no diré miraculosament, però estic segur que em permetreu el llenguatge metafòric, sense ajuda divina, sinó de milers de televotants i eurofans, va ser el dia que el portuguès va derrotar l’anglès.

    Marc Piera i Pallàs

Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.


Entrades recents


Categories


Etiquetes


Comentaris recents


Arxius


Meta