Entrades amb l'etiqueta ‘Actituds lingüístiques’

  • El dia que el portuguès va derrotar l’anglès

    El dissabte 13 de maig, dia de la Mare de Déu de Fàtima, s’ha dut a terme a Kíev, capital d’Ucraïna, la final de la 62a. edició del Festival de la Cançó d’Eurovisió amb una sorpresa final: el representant de la televisió portuguesa ha guanyat amb una cançó de ritme molt lent, Amar pelos dois (Estimar pels dos), sense cap espectacle ni pirotècnia, amb molt poc acompanyament instrumental de fons, un cantant certament malgirbat i… cantada tan sols en portuguès!

    En un festival i en un món de la cançó segrestats per la llengua anglesa, amb una presència abassegadora i omnipresent de l’anglès (de les 42 cançons presentades a Eurovisió enguany, 36 cançons eren totalment en aquesta llengua i 2 parcialment, inclosa la del representant desafinat espanyol), la guanyadora s’ha presentat únicament en llengua portuguesa.

    El portuguès és una llengua relativament poc parlada a Europa (10 milions), però és la 3a. llengua més parlada al continent americà i al món occidental i la 5a. més parlada al món, amb més de 240 milions de parlants.

    La importància del portuguès a Europa és comparable a la del català (el grec, el suec o el txec) i no descobrim res a ningú si diem que, malauradament, no és de les llengües que atreguin més la curiositat dels estudiants d’idiomes (quanta gent coneixeu que hagi estudiat portuguès?)… No obstant això, és una llengua molt important al món i en la història de la nostra cultura i literatura –europea i catalana–, amb un naixement situat a Galícia, unes composicions poètiques medievals encara recordades i estudiades, les cántigas, i mare d’una paraula d’èxit estesa per tot el món: melmelada (de marmelo, ‘codony’).

    El menyspreu de la indústria discogràfica i audiovisual mundial envers totes aquelles llengües percebudes com a “no importants”, fan que s’invisibilitzin, que desapareguin de l’escena pública a favor de l’anglès amb l’excusa del “perquè tothom t’entengui” o de “llengua internacional”.

    I justament aquesta aparició constant i predominant de l’anglès en el món musical ha fet que s’hagi perdut autenticitat i singularitat, ja que ha acabat sonant igual una cançó sueca que una de grega, cosa que només poden contrarestar  extravagàncies, coreografies sorprenents, efectes lumínics espectaculars o focs artificials de 50 segons.

    I en aquest artifici, aquesta posada en escena exagerada i gairebé sobrecarregada, ultrabarroca, o directament ridícula (que és del que s’acusa sovint aquest festival: de xaró, de carrincló, de passat de moda), l’autenticitat expressada en portuguès, combinada amb la humanitat i la senzillesa de Salvador Sobral –amb moltes connexions als Països Catalans–, li ha donat una victòria més que merescuda.

    Quina llàstima que Eurovisió faci el joc a la residualització de la diversitat lingüística d’Europa! Quant de mal fan les televisions estatals europees contra les llengües dels seus televidents! A Eurovisió, podria ser perfectament compatible cantar en maltès o gaèlic irlandès –llengües oficials–, però també en occità, sard o frisó, sense deixar de presentar cançons festivaleres i xous televisius. I tornant al paper suposadament irrellevant de moltes llengües europees, per què algú s’ha esgarrifat de pensar que una Catalunya independent podria portar a Eurovisió una cançó cantada en català? Portugal ho ha fet i ha guanyat!

    Com diu la doctora i filòloga M. Carme Junyent, “l’anglès és una llengua que cal saber, però que no s’ha de fer servir” (podríem matisar dient “s’ha de fer servir al mínim”), cosa que han entès, per posar dos exemples més, la representant de Bielorússia cantant una peça molt alegre íntegrament en bielorús (17è. lloc)

    i el representant d’Hongria (8è. lloc), d’origen gitano, amb una cançó molt transcendental de lletra clarament antiracista, cantada tota en hongarès:

    Per tot això, el dia de la Mare de Déu de Fàtima, i no diré miraculosament, però estic segur que em permetreu el llenguatge metafòric, sense ajuda divina, sinó de milers de televotants i eurofans, va ser el dia que el portuguès va derrotar l’anglès.

    Marc Piera i Pallàs

    Article complet

  • 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Primera (o Materna)

    Amb motiu del 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Primera (o Materna), us volem proposar d’escoltar tres cançons diferents en tres llengües d’Europa, a veure què ens inspiren i quins sentiments ens transmeten.

    Contràriament al que hom pensa, es pot copsar el missatge i els sentiments que desperta una cançó sense entendre’n la llengua en què està cantada, ja que el llenguatge musical és universal, així com el llenguatge humà.

    Per això, el Dia Internacional de la Llengua Primera ens ha de servir per a valorar la riquesa lingüística mundial (les 5.000 llengües que hi ha actualment al món) i valorar totes i cadascuna d’elles pels valors, els sentiments i la cultura que ens aporten com a humans i, per què no dir-ho, parlants d’una llengua no sempre prestigiada ni ben tractada.

    “Bir tutam baharat” (2003), cantada en turc per la cantant grega Evanthia Reboutsika. Música de la pel·lícula Un pessic de canyella (Un toque de canela). La cançó parla d’una separació forçosa a la infantesa de dues persones que s’estimaven molt, lligada al món de la cuina i de les espècies, un món subtil i alhora lligat al fons de cada cultura (les aromes):

    “Brian Boru” (1995), cantada en bretó per Alan Stivell, cantant i activista bretó, recuperador de l’arpa cèltica. La cançó parla d’un rei irlandès que va viure fa 1.000 anys, els descendents del qual constituïren l’estirp dels O’Brien. Aquest ambient mític i medieval de la unió dels pobles celtes que canta Alan Stivell ens fa adonar que tota la família de les llengües cèltiques ha gairebé desaparegut:

    “Libar” (2001), cantada en serbocroat per Gibonni, un cantant croat nascut a Split i estimat a tots els territoris de l’antiga Iugoslàvia. La cançó ens parla d’un amor que sembla que ja s’ha acabat: “Et dono versos i notes, encara et puc fer embogir amb amor”. Enmig d’un paisatge mediterrani que ens és molt proper, la cançó acaba amb un enigmàtic paràgraf cantat en una inventada llengua “de fades”:

    Esperem haver despertat en vosaltres la curiositat per tres llengües, tres cantants i tres cultures diferents a la nostra. Que passeu un molt bon Dia Internacional de la Llengua Primera!!!

    Article complet


Entrades recents


Categories


Etiquetes


Comentaris recents


Arxius


Meta