Consorci per a la Normalització Lingüística
El setmanari El Temps va publicar el 25 d’octubre de 2016 una entrevista al famós escriptor japonès Haruki Murakami, que era una traducció al català del que havia publicat el setmanari alemany Der Spiegel.
Us la deixem perquè gaudiu de la saviesa d’aquest escriptor oriental, que dona moltes claus sobre el seu procés d’escriptura: haruki-murakami_entrevista
L’escriptor català Quim Monzó ha tornat a ser notícia aquesta setmana amb l’emissió del programa “Fora de sèrie” a TV3, en què el popular guionista i presentador de televisió Òscar Dalmau va entrevistar-lo a casa seva d’una manera ben peculiar:
Al programa es va fer esment de la seva aportació a la Fira del Llibre de Frankfurt del 2007, en la qual la literatura catalana va ser la convidada d’honor. Quim Monzó va tenir l’encàrrec de fer el discurs inaugural, que va escriure i llegir a la manera d’un conte. Aquí us el deixem perquè en gaudiu: quim-monzo_discurs-inauguracio-fira-de-frankfurt-2007
Per començar a descobrir quina és l’estructura interna que s’amaga a dins de cada conte o narració breu, aquí teniu uns quants exemples d’autors, orígens, motius temàtics i èpoques diferents:
“La dispesa” (1914), de James Joyce: james-joyce_la-dispesa i en versió original, sense traduir, per si el voleu llegir en anglès: james-joyce_la-dispesa_en-angles
“En un temps llunyà” (1978), de Quim Monzó: en-un-temps-llunya_quim-monzo
“Cerezo rosa” (1998), de Ramon Solsona: cerezo-rosa_ramon-solsona
“Sardines” (2013), de Tina Vallès: tina-valles_sardines
Hi ha un fet biogràfic en aquests tres escriptors reconeguts que els uneix: una creació literària tardana i situacions personals/professionals difícils. Descobreix-los:
Jesús Moncada, l’escriptor català de Mequinensa (Viquipèdia).
Mohamed Xukri, l’escriptor amazic, censurat pel govern marroquí per immoral i pornogràfic.
J.K.Rowling, l’escriptora anglesa best-seller autora de la saga de Harry Potter.
Joan Sales va ser escriptor, editor i amic de Mercè Rodoreda.
L’amistat, el respecte mutu i la complicitat entre tots dos escriptors va anar augmentant i es va anar enfortint amb el pas dels anys. De fet, hi ha un testimoni que delata aquesta relació: les cartes que s’enviaven. En van arribar a ser més de cinc-centes i estan aplegades al llibre Cartes completes (1960-1983), de Club Editor.
Llegiu la carta en què Joan Sales diu a Mercè Rodoreda què li ha semblat La plaça del Diamant l’endemà mateix d’haver llegit la novel·la. N’hem destacat un fragment, en què parla de la “inspiració” i de la creació literària: sales_rodoreda