5a SETMANA: Amèrica i Oceania

1. Si fas un viatge a Nova Zelanda i et donen un text escrit en la llengua polinèsia oficial del territori…

a) pensaràs que és un text fals, perquè la llengua polinèsia oficial de Nova Zelanda no té alfabet escrit.
b) demanaràs ajuda al guia, que parla kaxiriri (una llengua del mateix grup lingüístic).
c) el llegiràs d’esquerra a dreta, igual que si fos escrit en kaxarari.
d) el llegiràs de dreta a esquerra, com un text escrit en carirí.

A Nova Zelanda es parlen l’anglès i el maori, una llengua polinèsia oficial en aquest territori. El maori utilitza l’alfabet llatí per a l’escriptura i es llegeix d’esquerra a dreta. El kaxarari (o caxararí) és una llengua parlada al Brasil per menys de 300 persones que pertany a la família lingüística anomenada pano. Utilitza l’alfabet llatí i, com el maori, també s’escriu d’esquerra a dreta. Tot i que els noms són similars, el kaxiriri és un dialecte de la llengua apurina, parlada al Perú i al Brasil, i pertany a la família arawak. Per últim, el carirí és una llengua ja extingida que no tenia tradició escrita i que es parlava al nord-est del Brasil.

Resum de les respostes de la primera pregunta:

 2. A quina llengua pertany la paraula “ha´ã” i què significa?

a) És una paraula en rapanui que significa “dona”.
b) És una paraula en cherokee que signfica “final”.
c) És una paraula en guaraní que significa “jugar” o “joc”.
d) És una paraula en hawaià que significa “llengua” o “parlar”.

 El guaraní és una llengua parlada a la major part del Paraguai i en algunes contrades d’Argentina, Bolívia i el Brasil. Es calcula que té més de cinc milions de parlants i, juntament amb l’espanyol, és oficial al Paraguai.

El rapanui o pascuense és una llengua parlada a Xile (tant a l’Illa de Pasqua com al territori continental) i a Tahití. Era l’única llengua polinèsia que tenia un sistema d’escriptura abans que els europeus introduïssin l’alfabet llatí; es tractava d’una escriptura de base jeroglífica. En rapanui, dona es diu vi’e.

El cherokee es parla al nord-est d’Oklahoma i a l’oest de Carolina del Nord, als Estats Units d’Amèrica, i té uns 11.000 parlants. El hawaià té aproximadament uns 2.000 parlants i, juntament amb l’anglès, és oficial a les illes Hawaii. Parlar en hawaià és diu wala’au i llengua, ‘olelo.

Resum de les respostes de la segona setmana:

 3. Quina sèrie de paraules està formada per mots que provenen de llengües pròpies del continent americà i d’Oceania?

a) Tabú, sopa, arròs i síndria.
b) Pareo, xocolata, banana i cangur.
c) Huracà, tomàquet, piranya i wiki.
d) Patata, ukelele, curri i llimona.

Huracà ve del taíno (la llengua que es parlava al territoris que actualment pertanyen a Puerto Rico, Cuba, Jamaica, República Dominicana, Haití i les Bahames) i tomàquet prové del nahua (llengua ameríndia parlada a Mèxic i al Salvador). Aquesta llengua també ens ha deixat la paraula xocolata. Del tupí, també un idioma propi del continent americà, ens ha arribat piranya i el quítxua (llengua parlada al Perú, l’Equador, Bolívia, Argentina, Colòmbia, Xile i el Brasil) ens ha aportat el mot patata.

De les llengües pròpies d’Oceania, hem adoptat les paraules ukelele i wiki (que provenen del hawaià), pareo (que ens ha arribat del tahitià) i tabú (que ve del tongà). Cangur sembla que també prové d’un parla indígena australiana i que significa ‘no sé què em dius’ (cangooroo), que  diuen que és el que va contestar un poblador de la zona quan un explorador li va demanar en anglès com s’anomenava l’animal.

L’àrab ens ha aportat paraules com ara síndria (de baîa sindîia) i llimona (a partir de lāimûna). El tàmil, una llengua parlada en diversos països asiàtics, ens ha deixat el mot curri i d’una altra llengua dravídica prové arròs. Per últim, sopa ens va arribar a través del germànic  (sŭppa) i la paraula banana la va aportar alguna llengua de l’Àfrica occidental.

Resum de les respostes de la tercera setmana: