CATEGORIES DE PRIMÀRIA
De quin país és el gat còsmic Doraemon? Quina llengua es parla en aquest país?
Doraemon és del Japó, on es parla japonès.
Esbrineu quina llengua parla l’autora dels llibres de Geronimo i Tea Stilton. Digueu també com es diu ‘bon dia’ en aquesta llengua.
 |
L’autora dels llibres de Geronimo Stilton i Tea Stilton és Elisabetta Dami, una escriptora nascuda a Milà, a Itàlia. La llengua que parla és l’italià.
‘Bon dia’ en aquesta llengua és ‘buon giorno’, ‘buongiorno’, o ‘buona giornata’ |
 |
Esbrineu en quina ciutat va néixer l’autor dels llibres de la sèrie “La penya dels tigres” i quina llengua s’hi parla. Busqueu també com es diu ‘bon dia’ en aquesta llengua?
 |
L’autor dels llibres de la sèrie La penya dels tigres” es diu Thomas Brezina, que va néixer a la ciutat de Viena (Àustria). La llengua oficial d’aquesta ciutat és l’alemany.
‘Bon dia’ en aquesta llengua és ‘guten Morgen’ o ‘guten Tag’ |
CATEGORIES DE SECUNDÀRIA
1- Digueu quin idioma parlava Jesús de Natzaret i quin idioma parlava Mahoma.
Jesús parlava arameu, que era la llengua més habitual entre els jueus de Galilea en aquell moment. Amb tot, se suposa que també coneixia l’hebreu i el grec.
L’arameu és una llengua parlada al Pròxim Orient pels arameus, poble de pastors seminòmades originari del nord-oest de Mesopotàmia, que durant el segle XII aC es va començar a assentar en gran nombre en la regió. L’arameu va ser utilitzat per a la comunicació intergrupal entre pobles que parlaven diferents llengües fins arribar a ser la llengua de comunicació més important del Pròxim Orient; el seu ús es va estendre també a l’est d’Àsia, el nord d’Àfrica i Europa, fins que, a partir del segle VII dC, va ser substituït per l’àrab com a llengua franca.
http://www.termcat.cat/es/Diccionaris_En_Linia/130/Cerca/
Mahoma parlava àrab.
L’àrab és la llengua semítica més arcaica de totes les actuals, és a dir, la més propera al semític primitiu. En el seu origen és la llengua dels àrabs, els habitants de la península Aràbiga. En tenim manifestacions literàries des del segle VI i és la llengua en la qual fou escrit l’Alcorà, llibre sagrat dels musulmans. La seva expansió a partir del segle VII, des del lloc de naixement, va íntimament lligada a la propagació de la religió islàmica (l’Alcorà no s’ha de traduir) i a la potència militar dels àrabs, que van estendre el seu imperi per tot el nord d’Àfrica.
Sota el concepte de llengua àrab s’inclou, però, tant l’àrab literari (anomenat també àrab clàssic o àrab alcorànic), com les nombroses varietats dialectals, derivades de l’àrab clàssic, que es parlen actualment. L’àrab clàssic o literari, en la seva versió actual, l’àrab estàndard modern, és el que comparteixen tots els parlants d’aquesta llengua, és el que s’ensenya a l’escola i és, per tant, la llengua dels usos formals i la llengua de comunicació entre els diferents països àrabs. El que podem anomenar pròpiament àrab alcorànic és emprat exclusivament per als usos religiosos.
http://www.termcat.cat/es/Diccionaris_En_Linia/130/Cerca/
2- Quina és la llengua oficial de la República Islàmica de l’Iran?
La llengua oficial és el persa (o farsi)
El persa és la primera llengua del 51% de la població de l’Iran. Comptant-hi el persa, el 70% de la població d’aquest estat parla llengües iràniques (també ho són el kurd, el balutxi i el paixtu, entre d’altres).
http://www.termcat.cat/es/Diccionaris_En_Linia/130/Cerca/
1- Quina llengua es parlava en aquesta ciutat quan estava habitada? I ara, quina és la llengua oficial de la zona?
Es tracta de la ciutat de Petra, situada a la vall de Wadi Sirham, al sud-est de Jordània, a prop de la frontera israeliana, que era cruïlla obligada de les grans caravanes de la seda, de l’encens i de la mirra entre l’Orient i l’Occident.
Sembla que la ciutat va ser fundada pels edomites (s. VI aC), que parlaven edomita (llengua semítica extingida), però va tenir la seva esplendor als segles II i I aC, sota el domini dels nabateus primer i dels romans després. Totes les cultures històriques passaren per Petra: grecs, romans, àrabs, croats i templers, si bé els romans foren els que més s’hi estigueren i els que deixaren monuments més importants a la ciutat. La seva decadència s’inicià quan les caravanes procedents de l’Orient es desviaren cap al Mediterrani remuntant el riu Eufrates. Després de les croades, Petra s’esborra de la memòria dels homes, fins que el 1812, el suís J. L. Burckhardt la redescobreix per al món. Des del 1950, Petra va quedar oberta al turisme mundial, i avui és Patrimoni de la Humanitat.
Eren els nabateus un poble antiquíssim, descendent d’Ismael, fill d’Abraham i l’esclava Agar. El primer nomenat d’aquest poble és Nebaiot, el personatge bíblic emparentat amb els ismaelites. Rivals dels assiris, foren atacats per Sennàquerib.
Més referents històrics d’aquest poble consten principalment a Eratòstenes de Cirene i també a Estrabó. Descriuen un poble eclèctic, que bevia de les cultures dels veïns, grecs per l’Occident i arameus i assiris per l’Orient, dels quals cultivaren i practicaren la seva llengua aramea. Era un poble de mercaders i comerciants, oberts a un tarannà eclèctic, especialistes a esculpir la pedra i a emmagatzemar l’aigua, tresor molt apreciat en els indrets desèrtics que l’envolten.
La llengua dels nabateus era el nabateu arameu, provinent de l’arameu, llengua semítica, escrita només amb consonants, sense vocals. Era la llengua de Jesús, dels apòstols i de Maria Magdalena. Se’n conserven moltíssimes inscripcions a la mateixa Petra.
Actualment s’hi parla àrab.
http://www.aulesantcugat.com/news/news_187.htm
2- Quina és la llengua pròpia d’aquesta illa ?
Es tracta de l’illa de Pasqua. I la seva llengua pròpia és el rapanui.
El rapanui pertany al subgrup malaiopolinesi de la gran família austronèsica, estès per una àmplia zona des del sud-est asiàtic: pel Pacífic Sud, arriba fins a l’Illa de Pasqua i, per l’Índic, fins a Madagascar. Aquesta filiació converteix el rapanui en una de les poques llengües indígenes -si no l’única- d’un país sud-americà que no forma part de la família ameríndia. Més concretament, el rapanui està emparentat directament amb el tahitià, el marquesà, el hawaià o el maori, llengües del subgrup polinesi oriental.
El rapanui era l’única llengua polinèsia que tenia un sistema d’escriptura abans que els europeus introduïssin l’alfabet llatí: el rogo-rogo (‘tauleta parlant’), una escriptura de base jeroglífica que s’ha trobat en tauletes i petròglifs. Malgrat els intents de desxifrar-lo, el sistema resta encara força inintel·ligible. En l’actualitat el rapanui s’escriu mitjançant l’alfabet llatí, adaptat a partir de l’espanyol.
La llengua rapanui va ser l’única llengua parlada a l’Illa de Pasqua fins a l’arribada dels europeus al segle XVIII. És una de les sis llengües indígenes que sobreviuen a Xile, al costat del quítxua, l’aimara, el mapudungu, el kewésqar i el yagan. L’aïllament ha permès que la llengua sobrevisqués amb vitalitat fins a les darreres dècades del segle XX, moment en què l’espanyol es va introduir a l’Illa amb molta força.
Moltes de les paraules vigents en l’actualitat, d’altra banda, són d’origen tahitià. La conversió de l’illa al catolicisme, a la segona meitat del segle XIX, es va fer a partir de textos litúrgics tahitians; la influència d’aquesta llengua sobre el rapanui es va incrementar amb els mitjans de comunicació moderns, pel freqüent contacte social i cultural amb Tahití.
El 1975 el ministeri d’Educació xilè va decretar per primer cop que s’ensenyés de manera oficial la llengua rapanui. Es va revocar la prohibició governamental que prohibia als nens rapanui que parlessin la seva llengua a l’escola, fet que havia provocat moltes protestes. A partir de l’any següent es va començar a impartir el rapanui com a assignatura en el primer cicle d’ensenyament primari.
El 1998 es van iniciar cursos monolingües d’immersió al Liceo Lorenzo Baeza Vega de l’illa, en què gairebé el 100% de les matèries, tret de l’espanyol, s’imparteix en rapanui. Els pares que no van prendre aquesta opció van mantenir els seus fills als cursos tradicionals, on el rapanui és una assignatura més.
L’any 2004, durant la realització del I Congreso de la lengua Rapa Nui, es va crear l’Academia de la Lengua Rapa Nui.
Actualment, un terç de la població de l’illa de Pasqua no és competent en la llengua autòctona del territori, i els dos terços restants són bilingües. L’ús social és bàsicament oral i els habitants més joves usen cada cop més l’espanyol, única llengua viable en les comunicacions amb la resta de Xile.
Malgrat tot, durant les darreres dècades la comunitat rapanui ha desenvolupat una forta autovaloració i una reivindicació cultural i política, aspecte en què la llengua té un paper simbòlic important.
http://www.termcat.cat/es/Diccionaris_En_Linia/130/Cerca/
CATEGORIA C
1- Quina llengua es parlava en aquesta ciutat quan estava habitada? I ara, quina és la llengua oficial de la zona?
Es tracta de la ciutat de Petra, situada a la vall de Wadi Sirham, al sud-est de Jordània, a prop de la frontera israeliana, que era cruïlla obligada de les grans caravanes de la seda, de l’encens i de la mirra entre l’Orient i l’Occident.
Sembla que la ciutat va ser fundada pels edomites (s. VI aC), que parlaven edomita (llengua semítica extingida), però va tenir la seva esplendor als segles II i I aC, sota el domini dels nabateus primer i dels romans després. Totes les cultures històriques passaren per Petra: grecs, romans, àrabs, croats i templers, si bé els romans foren els que més s’hi estigueren i els que deixaren monuments més importants a la ciutat. La seva decadència s’inicià quan les caravanes procedents de l’Orient es desviaren cap al Mediterrani remuntant el riu Eufrates. Després de les croades, Petra s’esborra de la memòria dels homes, fins que el 1812, el suís J. L. Burckhardt la redescobreix per al món. Des del 1950, Petra va quedar oberta al turisme mundial, i avui és Patrimoni de la Humanitat.
Eren els nabateus un poble antiquíssim, descendent d’Ismael, fill d’Abraham i l’esclava Agar. El primer nomenat d’aquest poble és Nebaiot, el personatge bíblic emparentat amb els ismaelites. Rivals dels assiris, foren atacats per Sennàquerib.
Més referents històrics d’aquest poble consten principalment a Eratòstenes de Cirene i també a Estrabó. Descriuen un poble eclèctic, que bevia de les cultures dels veïns, grecs per l’Occident i arameus i assiris per l’Orient, dels quals cultivaren i practicaren la seva llengua aramea. Era un poble de mercaders i comerciants, oberts a un tarannà eclèctic, especialistes a esculpir la pedra i a emmagatzemar l’aigua, tresor molt apreciat en els indrets desèrtics que l’envolten.
La llengua dels nabateus era el nabateu arameu, provinent de l’arameu, llengua semítica, escrita només amb consonants, sense vocals. Era la llengua de Jesús, dels apòstols i de Maria Magdalena. Se’n conserven moltíssimes inscripcions a la mateixa Petra.
Actualment s’hi parla àrab.
http://www.aulesantcugat.com/news/news_187.htm
2-Del neerlandès hi ha una variant que no es parla a Europa. Digueu de quina llengua es tracta i on es parla.
L’afrikaans és la llengua sorgida de la varietat del neerlandès que els colonitzadors holandesos van dur a Sud-Àfrica al segle XVI. El nucli des d’on es va escampar la llengua va ser Ciutat del Cap.
En un principi va rebre el nom de Kaaps-Hollands o Plat-Hollands, fins que al segle XIX es va fixar la denominació afrikaans.
Entre el 1910 i el 1925 les llengües oficials de la Unió de Sud-Àfrica eren l’anglès i el neerlandès estàndard. El 1925, l’afrikaans va substituir el neerlandès.
D’altra banda, cal tenir present que en època colonial totes les regions colonitzades foren influïdes pel neerlandès (Indonèsia), i algunes l’han mantingut com a llengua oficial: Surinam, Aruba, Antilles Neerlandeses.
http://www.termcat.cat/es/Diccionaris_En_Linia/130/Cerca/
CATEGORIA D
1- Quina és la llengua pròpia d’aquesta illa ?
Es tracta de l’illa de Pasqua. I la seva llengua pròpia és el rapanui.
El rapanui pertany al subgrup malaiopolinesi de la gran família austronèsica, estès per una àmplia zona des del sud-est asiàtic: pel Pacífic Sud, arriba fins a l’Illa de Pasqua i, per l’Índic, fins a Madagascar. Aquesta filiació converteix el rapanui en una de les poques llengües indígenes -si no l’única- d’un país sud-americà que no forma part de la família ameríndia. Més concretament, el rapanui està emparentat directament amb el tahitià, el marquesà, el hawaià o el maori, llengües del subgrup polinesi oriental.
El rapanui era l’única llengua polinèsia que tenia un sistema d’escriptura abans que els europeus introduïssin l’alfabet llatí: el rogo-rogo (‘tauleta parlant’), una escriptura de base jeroglífica que s’ha trobat en tauletes i petròglifs. Malgrat els intents de desxifrar-lo, el sistema resta encara força inintel·ligible. En l’actualitat el rapanui s’escriu mitjançant l’alfabet llatí, adaptat a partir de l’espanyol.
La llengua rapanui va ser l’única llengua parlada a l’Illa de Pasqua fins a l’arribada dels europeus al segle XVIII. És una de les sis llengües indígenes que sobreviuen a Xile, al costat del quítxua, l’aimara, el mapudungu, el kewésqar i el yagan. L’aïllament ha permès que la llengua sobrevisqués amb vitalitat fins a les darreres dècades del segle XX, moment en què l’espanyol es va introduir a l’Illa amb molta força.
Moltes de les paraules vigents en l’actualitat, d’altra banda, són d’origen tahitià. La conversió de l’illa al catolicisme, a la segona meitat del segle XIX, es va fer a partir de textos litúrgics tahitians; la influència d’aquesta llengua sobre el rapanui es va incrementar amb els mitjans de comunicació moderns, pel freqüent contacte social i cultural amb Tahití.
El 1975 el ministeri d’Educació xilè va decretar per primer cop que s’ensenyés de manera oficial la llengua rapanui. Es va revocar la prohibició governamental que prohibia als nens rapanui que parlessin la seva llengua a l’escola, fet que havia provocat moltes protestes. A partir de l’any següent es va començar a impartir el rapanui com a assignatura en el primer cicle d’ensenyament primari.
El 1998 es van iniciar cursos monolingües d’immersió al Liceo Lorenzo Baeza Vega de l’illa, en què gairebé el 100% de les matèries, tret de l’espanyol, s’imparteix en rapanui. Els pares que no van prendre aquesta opció van mantenir els seus fills als cursos tradicionals, on el rapanui és una assignatura més.
L’any 2004, durant la realització del I Congreso de la lengua Rapa Nui, es va crear l’Academia de la Lengua Rapa Nui.
Actualment, un terç de la població de l’illa de Pasqua no és competent en la llengua autòctona del territori, i els dos terços restants són bilingües. L’ús social és bàsicament oral i els habitants més joves usen cada cop més l’espanyol, única llengua viable en les comunicacions amb la resta de Xile.
Malgrat tot, durant les darreres dècades la comunitat rapanui ha desenvolupat una forta autovaloració i una reivindicació cultural i política, aspecte en què la llengua té un paper simbòlic important.
http://www.termcat.cat/es/Diccionaris_En_Linia/130/Cerca/
2- Quina és la llengua el nom de la qual vol dir “homes lliures”?
Es tracta de l’amazic o llengua amaziga.
La llengua amaziga és la llengua dels amazics (o berbers, que és com va ser anomenat aquest poble pels grecs i romans ) i pot ser considerada la llengua autòctona de tot el nord d’Àfrica. Tot i el retrocés territorial, a conseqüència de la islamització i l’arabització dels seus parlants a partir del segle VII, el seu territori s’estén, de manera discontínua, des de l’oceà Atlàntic fins a l’oest d’Egipte, on encara és parlada a l’oasi de Siwa.
L’amazic s’ha mantingut essencialment com a llengua oral i està dividit en un gran nombre de dialectes. Les diferències entre uns i altres poden ser considerables a causa tant de la separació geogràfica dels diferents grups de parlants com del contacte amb les diferents llengües que han entrat en el seu territori al llarg dels segles: des del púnic i altres llengües fenícies o el llatí, en l’antiguitat, a l’anglès i el francès, en l’època de les colonitzacions europees, principalment.
Tanmateix, al costat dels factors anteriors, l’expansió de l’islamisme i la ràpida arabització consegüent dels habitants de la zona, conjuntament amb l’absència de tradició escrita, és en gran part responsable del retrocés de la llengua i de la disparitat dels dialectes.
Els dialectes més importants, pel nombre de parlants i per l’extensió geogràfica, són el cabilenc o taqbaylit i el taixawit a Algèria; el rifeny o tarifit, el tamazic i el taixelhit al Marroc, i els dialectes tuaregs al desert entre Algèria, Níger, Mali i Burkina Faso. Les dades sobre el nombre de parlants són aproximades, perquè no se n’ha pogut fer mai una estadística fiable i sovint els mateixos amazigòfons no es declaren com a parlants de la llengua.
L’amazic té un sistema d’escriptura alfabètica propi, el tifinag, que hom emparenta amb l’alfabet líbic. El tifinag (o libicotifinag) es remunta a 2.500 anys d’antiguitat i s’ha mantingut entre els tuaregs, tot i que amb usos tradicionalment força restringits (funeraris, simbòlics i lúdics, bàsicament).
La recuperació de la llengua escrita i el seu conreu culte no s’ha iniciat fins a mitjan segle XX, amb la recuperació de la consciència com a poble dels amazics. El seu ús generalitzat passa, tanmateix, per l’elecció de l’alfabet que s’ha d’utilitzar: el tifinag, l’àrab o el llatí. Actualment es fan servir tots tres, encara que l’opció que sembla tenir més possibilitats és l’escriptura llatina, acompanyada d’un ús simbòlic del tifinag. L’elecció d’una o altra pot ajudar més o menys a la generalització de la pràctica de la llengua escrita.
http://www.termcat.cat/es/Diccionaris_En_Linia/130/Cerca/
