Preguntes de la 4a (penúltima) setmana

27 març de 2017

Aquesta setmana: llengües del món

Ja podeu respondre les preguntes de la 4a setmana, sobre diferents llengües del món.

Aquesta setmana, la penúltima de joc, les preguntes són variades, segons la categoria. Els més petits hauran d’esbrinar de quin país és el gat còsmic Doraemon i quina llengua s’hi parla; quina és la llengua de l’autora dels personatges de Geronimo i Tea Stilton o de l’autor de “La penya del tigre”.

Els més grans investigaran sobre la llengua que parlaven Jesús de Natzaret o Mahoma, o bé la d’algunes fotografies.

Les orientacions us poden ajudar.

 

Respostes de la 3a setmana

27 març de 2017

CATEGORIES DE PRIMÀRIA

  • CATEGORIA A1

A Catalunya hi ha pobles com Vilabella o Viladecans que comencen per la paraula VILA. Ara investigueu vosaltres: busqueu 3 noms de pobles d’Osona o del Ripollès que continguin la paraula ‘vila’.

Si es repassaven els mapes, podies trobar:

  • Sant Julià de Vilatorta
  • Vilalleons
  • Viladrau
  • Vilanova de Sau
  • Vilallonga de Ter
  • Vila-seca

 

  • CATEGORIA A2

A Catalunya hi ha pobles com Campllong que comencen per la paraula CAMP. Ara investigueu vosaltres: busqueu 3 noms de pobles, d’Osona o del Ripollès, que continguin la paraula ‘camp’

Si es repassaven els mapes, podies trobar:

  • Campelles
  • Camprodon
  • Campdevànol

A Osona no hi ha cap nom de poble que contingui la paraula ‘camp’.

 

  • CATEGORIA A3

En territori de parla catalana trobem noms de lloc que, si ens hi fixem, ens descriuen com és, o com era, aquell lloc. Per exemple, Vila-rodona o Mont-rodon ens indiquen que aquell lloc tenia una forma rodona; la Valltorta o el Ritort (riu) deuen tenir una forma una mica torta, i el poble de Campllong se’ns descriu com un ‘camp’ que era ‘llarg’ (‘llong’ vol dir ‘llarg’). Ara investigueu vosaltres… *

L’adjectiu ‘rodó’, l’adjectiu ‘tort’ i l’adjectiu ‘llarg’ (o ‘llong’), en algunes de les seves formes, formen part dels noms de tres pobles d’Osona i el Ripollès. Sabríeu dir quins?

  • Camprodon (el Ripollès) / Mont-rodon (Osona) / també hem acceptat Roda (Osona), perquè té relació amb una forma rodona.
  • Sant Julià de Vilatorta
  • Vilallonga del Ter

 

CATEGORIES DE SECUNDÀRIA

 

  • CATEGORIA B1

 

Els noms dels llocs moltes vegades amaguen un origen i un significat. Per exemple, el topònim Montjuïc significa “muntanya dels jueus” i el topònim Lloret vol dir “bosc de llorers”.

Sabeu, però, què volia dir, en origen, el topònim RIPOLL? I el topònim VIC?

RIPOLL: riu de pollancres / riu poderós

VIC:  barri / barriada /poblet / raval

  • CATEGORIA B2

Els noms dels llocs moltes vegades amaguen un origen i un significat. Per exemple, el topònim Montjuïc significa “muntanya dels jueus” i el topònim Lloret vol dir “bosc de llorers”.

Sabeu, però, quin d’aquests pobles té un nom que probablement deriva de la paraula AIGUA?

Molló

Balenyà

Ogassa

Viladrau

Alpens

Ribes

 

Ogassa: probablement derivat del llatí AQUA, ‘lloc aigualós’.

(Molló: vol dir ‘molló’, ‘fita’ / Balenyà:  té origen en un nom de persona / Viladrau: té origen en un nom de persona medieval / Alpens: vol dir ‘els penyals’ / Ribes: vol dir ‘ribera’ del riu)

 

CATEGORIA C

 

  1. Segons l’etimologia, quina paraula llatina tenen en comú els topònims Espinelves i Queralbs?

Tenen en comú l’adjectiu llatí ‘ALBUS-A-UM’ , que volia dir ‘blanc’. Espinelves vol dir ‘arç blanc’ i Queralbs vol dir ‘roques blanques’

  1. Digues el nom d’un poble d’Osona i un del Ripollès que, etimològicament, facin referència a un senyal de pedra o d’un altre material que marca el límit d’un terreny o d’un territori

 

Perafita (Osona)

Molló (el Ripollès)

 

CATEGORIA D

 

  1. En el paisatge trobem noms de lloc que destaquen la gamma cromàtica del nostre entorn. El blanc, el roig i el verd hi són molt presents. Digues el nom d’un topònim d’Osona o del Ripollès que signifiqui “ROQUES BLANQUES”.

QUERALBS, que ve de ‘Cheros Albos’,  roques blanques.

(es tracta d’un dels molts topònims catalans que contenen la paraula ‘quer’, un mot molt antic d’origen preromà i que volia dir ‘roca gran’, ‘penya’)

Segons Joan Coromines, a Osona, també hi tindríem ‘Alboquers’, que significava igualment que Queralbs ‘blanques roques’.

  1. Busca tres noms de pobles d’Osona o del Ripollès que, etimològicament, facin referència a la vegetació de l’entorn

Tenim  etimologies diverses:

Llanars: derivat de ‘landa’, o sigui, matollar dens de brucs, de gatoses, de falgueres, etc., propi de l’Europa atlàntica i de les terres properes de clima plujós.

Ribes: de ‘riba’, ‘riberes’

Ripoll: ‘riu de pollancres’

Toses: probablement de ’tonsos’, que vol dir ‘pelats d’arbres’

El Brull: probablement de ‘brolla’, lloc de boscatge espès.

Collsuspina: coll de ‘l’espina’, probablement en el sentit vegetal, en relació amb l’arç

Espinelves:  ve del llatí i vol dir ‘arç blanc’

Folgueroles: ve de ‘matoll de falgueres’

Sant Martí d’Albars: probablement derivat del col·lectiu d’àlber, albereda

Bruguera:  llocs de brucs

També fan referència al paisatge els topònims següents:

Campelles:  probablement és un derivat femení diminutiu plural de ‘camp’

Camprodon: ‘Camp rodó’, de forma arrodonida

Planoles: petites planes

Prats de Lluçanès:  prats

Vallfogona:  ‘vall fecunda’, o sigui ‘vall fèrtil’

Preguntes de la 3a setmana

20 març de 2017

Noms de lloc d’Osona i del Ripollès

Atenció, que ja som a la meitat del concurs!

I aquesta setmana haureu de RESPONDRE preguntes relacionades amb l’etimologia dels noms de les ciutats, pobles i viles d’Osona i del Ripollès.

Però… què passa si no els sabeu tots? No patiu! Busqueu-ne la llista i veureu quins us interessen per treballar, segons la pregunta.

Ep! Teniu en compte les ORIENTACIONS, com sempre, i a investigar!

El termini per respondre s’acaba dilluns que ve, dia 27, a les 8 del matí.

Endavant!

Respostes 2a setmana

20 març de 2017

CATEGORIES DE PRIMÀRIA

Tots els àudios deien la mateixa frase, que en català era la següent:

“Aquesta és la meva llengua. Saps quina és?”
Es podia buscar com es deia ‘llengua’ en basc, en alemany i en italià. Això podia ajudar a entendre els àudios.

  • CATEGORIA A1

Escolteu aquest àudio i esbrineu de quina llengua es tracta.

Teniu tres opcions. Marqueu la correcta:

 

  1. amazic
  2. castellà
  3. anglès

Si a l’aula no hi havia cap parlant d’amazic, com que a l’escola es treballa l’anglès i el castellà, es podia deduir que aquella llengua no era ni castellà ni anglès.

 

  • CATEGORIA A2

Escolteu aquest àudio i esbrineu de quina llengua es tracta.

Teniu tres opcions. Marqueu la correcta:

 

  1. anglès
  2. xinès
  3. italià

Paraula ‘llengua’ en italià:  LINGUA

 

  • CATEGORIA A3

Escolteu aquests tres àudios i esbrineu quines llengües s’hi parlen.

Relacioneu cada àudio amb la llengua corresponent.  Marqueu la resposta correcta.

 

Àudio 1           a)     basc               b)  alemany             c)  italià

Àudio 2           a)     basc               b)  alemany             c) italià

Àudio 3           a)     basc               b)  alemany             c) italià

 

Paraula llengua en italià: LINGUA

Paraula llengua en basc: HIZKUNTZA

Paraula llengua en alemany:  SPRACHE

 

CATEGORIES DE SECUNDÀRIA

 

  • CATEGORIA B1

 

Escolteu aquest àudio i esbrineu de quina llengua es tracta.

PISTA: llengua que parlen uns 130 milions de persones i que té sufixos de persona (com ‘chan’, per exemple)

Resposta: Japonès / llengua japonesa

Paraula llengua en japonès:  GENGO

Chan (ちゃん): sufix afectuós que s’afegeix al nom de persones amb les quals hi ha un vincle de confiança: amics, familiars (germans, cosins més petits), nens…

  • CATEGORIA B2

Escolteu aquest àudio i esbrineu de quina llengua es tracta.

PISTA: llengua que parlen uns 10 milions de persones en 6 països diferents i que denomina ‘kinsa’ al número 3.

Resposta: quítxua / llengua quítxua

Aquesta llengua es parla a Colòmbia, Equador, el Perú, Bolívia, Xile i l’Argentina.  En quítxua la llengua s’anomena Runa Simi (que vol dir ‘la llengua de l’home’).  

Precisament les paraules ‘ruma simi’ es podien escoltar a l’àudio.

http://blocs.xtec.cat/llenguadorigen/quitxua/

 

 

CATEGORIA C

 

  1. Escolteu l’ àudio 1 i esbrineu de quina llengua es tracta.

PISTA: llengua que parlen uns 130 milions de persones i que té sufixos de persona (com ‘chan’, per exemple)

Resposta: Japonès / llengua japonesa

Paraula llengua en japonès:  GENGO

Chan (ちゃん): sufix afectuós que s’afegeix al nom de persones amb les quals hi ha un vincle de confiança: amics, familiars (germans, cosins més petits), nens…

  1. Escolteu l’àudio 2 i esbrineu de quina llengua es tracta.

PISTA: llengua que parlen uns 24 milions de persones. S’escriu amb alfabet llatí, però en algun lloc també amb l’alfabet ciríl·lic. Té uns quants mots coincidents amb el català, un dels quals és ‘porc’.

Resposta: romanès / llengua romanesa

La majoria, vora 20 milions es concentren a Romania i més de dos milions i mig a Moldàvia.  El romanès és una llengua romànica com el català i per això comparteixen paraules com:  nou, foc, joc, porc…

Oficialment s’escriu amb l’alfabet llatí, tot i que a Moldàvia encara molta gent fa servir l’alfabet ciríl·lic.

 

CATEGORIA D

 

  1. Escolteu l’àudio 1 i esbrineu de quina llengua es tracta.

PISTA: llengua que parlen uns 10 milions de persones en 6 països diferents i que denomina ‘kinsa’ al número 3.

Resposta: quítxua / llengua quítxua

Aquesta llengua es parla a Colòmbia, Equador, el Perú, Bolívia, Xile i l’Argentina.  En quítxua la llengua s’anomena Runa Simi (que vol dir ‘la llengua de l’home’).  

Precisament les paraules ‘ruma simi’ es podien escoltar a l’àudio.

http://blocs.xtec.cat/llenguadorigen/quitxua/

  1. Escolteu l’àudio 2 i esbrineu de quina llengua es tracta.

PISTA: llengua eslava que parlen uns 12 milions de persones i que s’escriu amb l’alfabet ciríl·lic. En aquesta llengua, el moviment del cap que es fa per respondre sí o no és el contrari del que faríem en català.

Resposta: búlgar / llengua búlgara

Paraula llengua en búlgar: език (pronúncia: ‘ezik’)

https://ca.glosbe.com/ca/bg/llengua

Classificació

14 març de 2017

Ja podeu consultar la CLASSIFICACIÓ.

La classificació s’actualitzarà cada setmana.

Recordeu que a través del CONTACTE ens podeu fer arribar propostes, suggeriments, esmenes…

 

Preguntes de la 2a setmana

13 març de 2017

Quina llengua sentiu?

Aquesta setmana, sentim llengües!

Ja podeu RESPONDRE les preguntes de la segona setmana, que seran al web fins al dia 20 a les 8 del matí.

En cada formulari hi trobareu un àudio. Les persones que sentiu us diuen “Aquesta és la meva llengua. Saps quina és”?

Una setmana per esbrinar-ho! I no us oblideu de consultar les ORIENTACIONS, que us poden ajudar.

Si teniu dubtes o preguntes, CONTACTEU amb nosaltres.

Sort!

Respostes setmana 1

13 març de 2017

– CATEGORIA A1
Què vol dir dormir com un soc?

a) dormir profundament
b) dormir sota el tronc d’un arbre
c) estar mig adormit

Dormir com un soc vol dir dormir profundament.
– CATEGORIA A2
Què és un arbre genealògic?

a) és un arbre poc comú i que en general no es troba a Catalunya
b) és l’arbre que en forma d’esquema representa la composició d’una família
c) és un arbre de la prehistòria

Un arbre genealògic és un diagrama que mostra la genealogia d’una família per mitjà d’un arbre la soca del qual és constituïda per uns avantpassats i les ramificacions, pels seus descendents.
– CATEGORIA A3
Una ‘roureda’ és un conjunt de roures. O sigui, un bosc o un lloc de roures. D’aquests 9 noms que hi ha a continuació, n’hi ha 3 que no es refereixen a cap conjunt d’arbres. Sabríeu dir quins?

Avellaneda, fageda, ravebleda, noguerar, beceda, vereda, abroquerar, teixar, grevolosa

Avellaneda = lloc poblat d’avellaners
Fageda = bosc de fajos
Ravebleda = remolatxa (és una planta, no un conjunt d’arbres)
Noguerar = lloc plantat de nogueres
Beceda = bosc de bedolls
Vereda = corriol, caminoi (no és un conjunt d’arbres)
Abroquerar = cobrir amb el broquer, escut petit (no és un conjunt d’arbres)
Teixar = bosc de teixos
Grevolosa = bosc de grèvols

Els tres noms que no es refereixen a un conjunt d’arbres són ravebleda, vereda i abroquerar.

-CATEGORIA B1

Quins simbolisme té el Pi de les Tres Branques? A quina comarca el podem trobar? Quin escriptor li va dedicar un poema?
El Pi de les Tres Branques simbolitza la unitat dels Països Catalans: Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears (tres branques que surten simètricament d’una única soca).
Podem trobar aquest pi al pla de Campllong, a Castellar del Riu, comarca del Berguedà. La popularitat del Pi de les Tres Branques va arribar definitivament el 1888, quan mossèn Jacint Verdaguer va escriure el poema Lo pi de les tres branques, en el qual feia somiar el rei Jaume I, als peus de l’arbre, que seria rei d’Aragó, Principat de Catalunya, València i Mallorca.

-CATEGORIA B2

Digueu com es diu ‘alzina’ al País Valencià. Digueu, també, com es diu el fruit de l’alzina en català, en castellà i en eusquera.

De l’alzina’ al País Valencià és en diuen una CARRASCA.

El fruit és:
L’aglà o gla = català
Bellota = castellà
Ezkur = eusquera

És molt interessant mirar-se aquest enllaç:

http://www.vilaweb.cat/noticies/la-historia-de-les-paraules-alzina-o-carrasca/

Els autors ens hi presenten els límits territorials d ‘alzina’ i de ‘carrasca’ (on es diu cada terme). «Els límits entre ‘carrasca’ i ‘alzina’ es troben a l’esquerra de l’Ebre», diuen. I, a més, ens diuen que a segons on no distingeixen la carrasca del roure i que en algun lloc confonen l’alzina i la gla.

Diccionari i portals per consultar:

 

-CATEGORIA C

1. El Pi de Formentor és un poema. Podríeu dir-ne l’autor i qui l’ha musicat?
L’autor va ser Miquel Costa i Llovera. La música, la hi va posar Maria del Mar Bonet

2. Digueu amb quin arbre tenen relació cadascun d’aquests cognoms que provenen de llengües diferents presents a la península Ibèrica:

Rovira, Tremoleda, Sagasti, Carvallo, Carrasco, Gorostiaga

Rovira > ROURE
Tremoleda > TRÈMOL
Sagasti > POMERA
Carvallo> ROURE
Carrasco> CARRASCA / ALZINA / GARRIC / COSCOLL / PI BLANC (*)
Gorostiaga> GRÈVOL

(*) Com que en castellà existeix el ‘Pino carrasco’ o ‘carrasqueño’, hem acceptat també que s’hagi pres aquest origen . En aquest cas, es tracta del ‘Pi blanc’ català.

-CATEGORIA D

1. El Pi de Formentor és un poema. Podries dir-ne l’autor i qui l’ha musicat?
L’autor va ser Miquel Costa i Llovera. La música, la hi va posar Maria del Mar Bonet

2. Digueu amb quin arbre tenen relació cadascun d’aquests cognoms que provenen de llengües diferents presents a la península Ibèrica:

Aulet, Acebes, Aumatell, Poveda, Rovira, Urritza

Aulet > AULINA / ALZINA
Acebes > GRÈVOL / BOIX GRÈVOL
Aumatell > OM
Poveda > ÀLBER / POLLANCRE (*)
Rovira > ROURE
Urritza > AVELLANER

(*) L’àlber és una espècie de pollancre. Populus alba era el nom antic llatí que rebia el pollancre o àlber. Va rebre el nom de Populus (popular) perquè era molt abundant. A part d’aquest origen comú, com que de l’àlber també se’n diu ‘pollancre blanc’, cal dir que ‘pollancre’ també té relació amb el cognom Poveda (o Pobeda).

Preguntes de la 1a setmana

6 març de 2017

Ja podeu respondre les preguntes de la primera setmana

ELS ARBRES

El termini per respondre les preguntes de la 1a setmana s’acaba el dilluns 13 de març a les 8 del matí.

Podeu respondre aquí o al menú de la dreta, a l’apartat ‘Preguntes’.

Us recomanem que us mireu l’apartat d’ORIENTACIONS.

La primera setmana de la Gimcana de les llengües 2017 està dedicada als arbres.

I d’arbres, ja ho sabeu, n’hi ha de moltes menes. Fins i tot n’hi ha que diuen que dormen “com un soc”. Doncs bé, els més petitons ens hauran de dir a què es refereixen, les persones que ho diuen, i els de  3r i 4t de primària esbrinaran què és un arbre genealògic. Per als participants de la categoria A3 la cosa es complica una mica més, perquè hauran de trobar tres intrusos en un grup de 9 paraules referides a conjunts d’arbres.

Pel que fa als alumnes de secundària, els de 1r i 2n investigaran sobre el Pi de les Tres Branques, mentre que els de 3r i 4t hauran d’esbrinar com en diuen d’una ‘alzina’ al País Valencià i com se’n diu del fruit, a més de traduir-lo a dues llengües.

I finalment, els participants de les categories C i D respondran preguntes sobre “El Pi de Formentor” i els cognoms relacionats amb els arbres, com per exemple Rovira.

Endavant!

 

 

 

Tothom a punt…?

2 març de 2017

No s‘hi val a badar, que això ja està a punt de començar!

 

Participants, mestres, professors… Tothom a punt per engegar aquesta novena edició de la Gimcana de les llengües d’Osona i del Ripollès.

Què heu de saber?

  • – Començarem el dilluns dia 6 de març
  • No cal inscriure-s’hi. Amb el sol fet de respondre, quedareu incorporats al joc.
  • – El límit per respondre és d’una setmana, fins al dilluns següent a les 8 del matí.
  • Les respostes s’envien a través del formulari que es desplega quan cliqueu sobre l’apartat “preguntes“. Els formulari s’activarà a partir de dilluns, quan comenci el joc. Un cop acabada la primera setmana, només es podran respondre les preguntes de la segona, i així successivament.
  • Cada dilluns, durant 5 setmanes, publicarem les preguntes de la nova setmana i les respostes de l’anterior.
  • Cada setmana està dedicada a un tema diferent: els arbres; escoltem llengües del món; els noms de lloc d’Osona i del Ripollès; les llengües del món, i enigmes.
  • – La classificació s’actualitza cada setmana, a partir de la segona de joc.
  • – Hi ha 5 categories escolars:
    • Categoria A1: grups classe de 1r i 2n de primària
    • Categoria A2: grups classe de 3r i 4t de primària
    • Categoria A3: grups classe de 5è i 6è de primària
    • Categoria B1: grups classe de 1r i 2n d’ESO
    • Categoria B2: grups classe de 3r i 4t d’ESO
  • – També hi ha 2 categories que no són d’àmbit escolar:
    • Categoria C: grups, majors de 16 anys (grups d’alumnes de batxillerat, famílies, professors, amics…)
    • Categoria D: individual, majors de 16 anys (alumnes de batxillerat, professors, pares, amics…)
  • – Hi ha un premi per a cada categoria de participants.
  • – Els premis de categories escolars consisteixen a fer una sortida cultural per a tot el grup classe.

Engresqueu-vos-hi, no us en penedireu!

Comencem el dia 6 de març!

15 febrer de 2017

La Gimcana d’enguany, la novena, és especial!

D’una banda, perquè per primera vegada inclou la comarca del Ripollès. Benvinguts al joc, alumnes ripollesos!

D’altra banda, perquè ha canviat d’estació. Fins ara la fèiem a la tardor i aquest curs, per raons logístiques, l’hem canviada a la primavera. Esperem que el bon temps desperti l’enginy dels participants!

Comencem el dilluns dia 6 de març. Per tant, en aquesta edició el dia límit per respondre i de canvi de pregunta no serà el divendres a primera hora, sinó el dilluns.

Ah! I encara un altre petit canvi: passarem de 6 a 5 setmanes, però l’última continuarà sent d’enigmes, això no canvia.

I la primera setmana les preguntes seran de… Bé, us ho deixo per més endavant, que si no no tornareu a mirar la pàgina fins al dia 6!

Fins ben aviat…