Les solucions de la tercera setmana

Us deixem amb les solucions de la setmana 4 de la Gimcana de les Llengües. Teniu fins dijous vinent per contestar-les. Recordeu que també podeu consultar les classificacions de les tres primeres setmanes.

SETMANA 4: GEOGRAFIA LINGÜÍSTICA

CATEGORIA A:

Les llengües que es parlen a l’estat espanyol són diverses. El castellà es parla a tot el territori, però hi ha zones on també se’n parlen d’altres, com per exemple el català a Catalunya, el gallec a Galícia, l’euskera a Euskadi o l’aranès a la Vall d’Aran.

CATEGORIA B:

Linguamón, la casa de les llengües, ens informa que diversos estudis indiquen que al món es parlen aproximadament 6.000 llengües. Les llengües africanes i asiàtiques representen al voltant del 32 per cent en cada continent, les del continent americà el 15 per cent i les del Pacífic un 18 per cent. El continent europeu acull només el 3 per cent de les llengües mundials.

La meitat de les llengües del món es concentra en 8 estats: Papua Nova Guinea (832), Indonèsia (731), Nigèria (515), Índia (400), Mèxic (295), Camerun (286), Austràlia (268) i Brasil (234).

Malgrat el gran nombre de llengües existents i la necessitat de preservar-les, ben poques gaudeixen de bona salut. La globalització pot provocar que algunes comunitats abandonin les seves llengües. Però també pot ser una oportunitat per difondre amb més facilitat les diferents llengües que conviuen al planeta.

Segons la UNESCO, al voltant del 50 per cent de les 6.000 llengües del món estan en perill de desaparició, el 96 per cent de les llengües són parlades per només el 4 per cent de la població mundial, i més del 90 per cent del contingut d’Internet és redueix a només 12 llengües.

CATEGORIA C:

Uruguai és l’únic estat sud-americà on ja no es parla cap llengua ameríndia. Linguamón, que ha començat a documentar les llengües parlades al continent americà i continua treballant per documentar-ne la totalitat, ens explica que les llengües autòctones d’Amèrica es classifiquen en tres grans famílies: l’ameríndia, la na-dene i l’esquimoaleuta. Totes tres tenen l’origen en tres onades migratòries que van entrar al continent per l’estret de Bèring fa uns 18.000 anys, segons les hipòtesis més contrastades.

La família ameríndia és probablement la més diversificada del planeta, és a dir, la que se subdivideix en més grups de llengües: té unes 600 llengües que pertanyen a més de 100 grups. En el següent enllaç podeu consultar una classificació de les llengües ameríndies.

És curiós saber que la immensa diversitat lingüística d’Amèrica ha minvat des de l’arribada de Colom el 1492, com a conseqüència de la colonització. Per posar-ne un exemple, es calcula que anteriorment al Brasil existien unes 1.200 llengües. Actualment n’hi ha només unes 170, la majoria de les quals es troben en avançat procés d’extinció.

CATEGORIA D:

1. L’imperi Inca va ser una entitat política creada per la civilització Inca, una de les tres grans civilitzacions d’Amèrica. A partir d’uns orígens petits al segle XIII, al voltant de la vall de l’Urubamba i l’Apurímac, es formà al llarg del segle XV aquest poderós imperi que dominà tota la regió andina. La seva caiguda es produí al segle XVI amb l’arribada dels espanyols. En el moment de màxima expansió, cap al 1530, l’imperi controlava les zones andines i les costes pacífiques dels actuals Perú, Equador, Bolívia i la meitat nord de Xile, així com extensos territoris a l’Argentina i una petita zona de Colòmbia.

La llengua oficial de l’imperi era el quítxua, que és una llengua ameríndia. Precisament, en ortografia quítxua l’imperi Inca s’anomenava Tahuantinsuyo (en grafia tradicional) o Tawantin Suyu (en la nova ortografia quítxua). Literalment significa “les quatre parts del món” o “les quatre províncies del món”.

El quítxua va ésser adoptat pels inques com la seva llengua, s’expandí per les conquestes inques i aviat es convertí en la llengua estàndard de comunicació a tots els Andes. Però amb la conquesta espanyola i, especialment, l’Església Catòlica, es prohibí l’ús de la llengua oficialment i el quítxua (com les altres llengües indígenes) fou deixat de banda en les reivindicacions nacionals. En els darrers anys s’està produint una certa revalorització del quítxua entre les comunitats indígenes del Perú, Bolívia i l’Equador.

Actualment, el Perú és el país on el quitxua té una major distribució geogràfica; abasta vint dels vint-i-quatre departaments en què està dividit políticament: Amazonas, Ancash, Apurimac, Cusco, Lima, Loreto, Madre de Dios, Pasco, Ucayali… El Quítxua, que té ente 8.000.000 i 10.000.000 de parlants, també es parla en zones de l’Equador, Bolívia, l’Argentina, Colòmbia, Xile i el Brasil.

Al Perú, la Constitució estableix com a llengües oficials l’espanyol i, «en les zones on predominin, també el quítxua, l’aimara i les altres llengües aborígens». En realitat, però, l’espanyol acapara gairebé totes les funcions socials públiques, tret d’algunes excepcions a la ràdio i a les escoles primàries on es fa educació bilingüe.

2. El cumanagoto no es parla enlloc. Tal com es comenta a Linguamón, el cumanagoto es va extingir probablement fa més de 200 anys. Es parlava a Veneçuela, a la regió oriental de la franja costanera veneçolana, al nord de l’estat d’Anzoàtegui. L’integraven diversos dialectes: cumanagoto pròpiament dit, chacopata, píritu, cocheima, characuar, topocuar i curumuquare. Se’n conserven traduccions de fragments Bíblics escrites per missioners.

CATEGORIA E:

1. A Oceania es parlen al voltant de 1.000 llengües, que presenten força dubtes a l’hora de ser classificades. A grans trets podem diferenciar tres grups:

• les llengües austronèsiques,
• les llengües no austronèsiques de Papua Nova Guinea,
• les llengües d’Austràlia.

En el cas de les llengües d’Austràlia, de les aproximadament 750 llengües que es parlaven a l’illa a l’arribada dels europeus, actualment n’hi ha al voltant de 200, moltes de les quals només amb els darrers parlants. Les llengües d’Oceania no han pogut resistir la pressió de la colonització i és el lloc del món on més llengües autòctones desapareixen. Samoa és una de les poques excepcions; el samoà és la llengua oficial a Samoa i la parlen unes 130.000 persones.

El francès i l’anglès gaudeixen d’oficialitat a gairebé tots els estats d’Oceania. Llevat de Vanuatu, que té com a llengües oficials l’anglès, el francès i el bislama, i de Nova Caledònia o la Polinèsia Francesa, on la llengua oficial és el francès, la llengua oficial a bona part dels estats d’Oceania és l’anglès.

En el cas de les llengües de Papua Nova Guinea, l’estat amb més diversitat lingüística del món, l’opció pel tok pisin com a llengua oficial sembla que constitueix una amenaça per a les llengües de la zona.

Algunes paraules provinents de llengües d’Oceania han tingut una gran difusió a través de l’anglès. Entre aquestes podem incloure-hi ukelele (hawaià), tabútatuatge (tongà) i kiwi (maori). De les llengües australianes ens ha arribat la paraula bumerang, que és en origen el nom d’un grup ètnic local, i també alguns noms d’animals com ara dingo, coalacangur.

2. Les llengües oficials al Vaticà són: l’italià i el llatí (llengua oficial de l’església catòlica). L’italià és a bastament emprat i el llatí el parlen aproximadament unes 900 persones, encara que cap d’elles el té com a primera llengua. D’altra banda, l’alemany és l’idioma que utilitza la Guàrdia Suïssa.

Tornar a l'inici