Respostes de la 1a setmana

Setmana 1. DIVERSITAT DIALECTAL

Categoria A1
Si algú de les illes Balears us demana un capell, què li donareu?
a) Una capa
b) Un barret
c) Un abric
d) Un jersei
Un capell és un barret.

Categoria A2
Quina d’aquestes paraules no és un recipient per fer-hi créixer plantes?
a) Torreta
b) Torratxa
c) Torre
d) Test

Tant ‘torreta’ com ‘torratxa’ i ‘test’ són recipients per tenir-hi plantes. A Osona la forma més emprada és ‘torratxa’.
En canvi la paraula ‘torre’ fa referència a una construcció cilíndrica que fa funcions de defensa, en el cas dels castells, o a una casa de més d’una planta amb jardí.

Categoria A3
Sabeu com en diuen, en alguns indrets d’Osona, de netejar, enllustrar o embetumar les sabates?
A Osona és habitual ‘embolar’ les sabates, perquè del betum se’n diu ‘bola’. Per tant, igual que de betum en surt ‘embetumar’, de bola, ‘embolar’.

Categoria B1
Què vol dir ‘pallago’ i a quin dialecte pertanyen les persones que fan servir aquests mot?
Pallago vol dir ‘nen’ i pertany al rossellonès.

Categoria B2
D’aquesta sèrie de fruites, quina no està relacionada amb les altres?
a) Alberge
b) Bresquilla
c) Melicotó
d) Micaco
e) Pavia

‘Alberge’, ‘bresquilla’, ‘melicotó’ i ‘pavia’ són varietats del préssec. A Mallorca, per exemple, s’utilitza la forma ‘melicotó’ i a una part del País Valencià, ‘bresquilla’.
En canvi micaco vol dir ‘nespra’ i s’utilitza a part del Barcelonès. És una paraula d’origen japonès.

Categoria C
– Sabríeu dir quin d’aquests elements no està relacionat amb el mar?
a) Jonquillo
b) Aladroc
c) Xanquet
d) Pagellida
L’únic dels termes esmentats que no té relació amb el mar és ‘xanquet’, perquè en català no existeix. Del peix petit se’n diu ‘xanguet’. A Mallorca el xanguet es diu ‘jonquillo’. ‘Aladroc’ és un sinònim de ‘seitó’ i una pagellida és un mol·lusc que viu a sobre de les roques.
– A continuació teniu un fragment d’una rondalla. Sabríeu dir a quin dialecte pertany?
“…lego se són presos en braceta i són muntats al vapor que los esperava al port. Són partits i són anats en un país alluny assai del rei. Lo rei, l’endemà, espera les nou, creient que la filla se n’alcessi; espera les deu, i ni manco; finalment ha dit: -ma filla té calqui cosa. Lego és anat a l’aposento de la filla i s’ha pensat que se n’era fugida amb don Nicora, que l’enteneva sempre que se n’era enamorada…”
a) Valencià
b) Alguerès
c) Rossellonès
d) Balear
e) Nord-occidental
f) Central

Aquest fragment pertany a l’alguerès, concretament, a la “Rondalla de don Nicora”, inclosa en el recull Rondalles alguereses de Pasqual Scanu.
Com a característiques pròpies de l’alguerès, hi trobem la utilització del verb ser com a auxiliar (“se són presos, “són muntats”…); l’article masculí ‘lo’ (“lo rei”); l’imperfet d’indicatiu de la 2a i 3a conjugacions fa les terminacions –eva, -iva (“enteneva”); Imperfet de subjuntiu (“la filla se n’alcessi”); adjectiu indefinit ‘calqui’ (“calqui cosa”); influència italiana en el lèxic (“assai”), i influència castellana en el lèxic (“aposento”, “l(u)ego”).
L’alguerès és el català que es parla a la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya. Un 61% d ela població de l’Alguer sap parlar català i un 90% l’entén.
Els italianismes i la influència del sard en fan una parla amb unes característiques peculiars dins els parlars catalans.

Categoria D
– On es podrien sentir les terminacions –eva, -iva (‘feva’, ‘voliva’ o ‘teniva’) per a les formes d’imperfet?
a) Sort, Mequinensa i Perpinyà
b) El Pont de Suert, l’Alguer i Esterri d’Àneu
c) Alins, Borriana i Binèfar
d) Espot, La Pobla de Segur i Catarroja

Les terminacions –eva, -iva per a l’imperfet d’indicatiu de la 2a i 3a conjugació són pròpies del pallarès, del ribagorçà i de l’alguerès.
– A continuació tens un fragment d’una rondalla. Sabries dir a quina varietat dialectal pertany?
“L’endemà la Foia era tota blanca de neu. Feia un fred que raïa. Tanmateix, després d’esmorzar, la gitana va dir-los:¨-Me n’haig d’anar ara mateix, ploga o neve. No li ho pogueren llevar del cap. Vestida, menjada i ben vermella, la gitana, en una escampiada que va fer l’oratge, no es volgué detenir més. Abans de marxar va dir: -Jordi, la teua dona tindrà un fill el dia de la Mare de Déu d’Agost. I el tal xiquet naixerà de peus i es casarà amb la fillastra del rei…”
a) Valencià
b) Alguerès
c) Rossellonès
d) Balear
e) Nord-occidental
f) Central

És un fragment de la rondalla “El xiquet que va nàixer de peus”, de les Rondalles valencianes d’Enric Valor.
Com a característiques pròpies del valencià, hi trobem:

– Ploga o neve (plogui o nevi)
– Possessiu femení amb ‘u’ (teua)
– Lèxic: oratge, xiquet
– Combinació de pronoms arcaica: “no li ho pogueren treure del cap”

Tornar a l'inici