Entrem a la tercera setmana!

28 October de 2011

Ja podeu respondre les preguntes de la 3a setmana.

Recordeu que el termini s’acaba el 3 de novembre a la nit.

Aquesta setmana està dedicada a la llengua catalana, concretament a la gramàtica i al lèxic.

Porteria, grada, pedrera i banqueta són paraules que tenen relació amb el futbol?

Sabríeu dir si aquarel·la, aiguada, carbonada, campir i grisalla són paraules que serveixen per designar una tècnica pictòrica?

I si parlem d’arpelles, vencills, magalls, tràmecs, xàpols i càvecs, parlem d’eines que s’empraven a pagès?

Tot això i molt més a les preguntes de la 3a setmana.

Orientacions

Quant al lèxic, el diccionari del DIEC us serà molt útil perquè, a més de resoldre problemes d’ortografia o significat, ens dóna informació normativa. Tot allò que és al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans es considera normatiu.
Per als més menuts, el Primer diccionari és una eina de consulta extraordinària.
D’altra banda, i pel que fa a aspectes gramaticals, us recomanem l’Optimot que, a més d’incloure la informació de diversos diccionaris, com ara el DIEC, també resol qüestions gramaticals i mostra conjugacions verbals.

NO US REFIEU NI DE L’ORTOGRAFIA NI DEL SIGNIFICAT. BUSQUEU AL DICCIONARI O A L’OPTIMOT!

Respostes de la 2a setmana

28 October de 2011

Categoria A1
a) Demaneu què vol dir ‘bili’ en panjabi
Gat
b) Demaneu com es diu ‘coixí’ en amazic
Sunta

Categoria A2
a) Demaneu què vol dir ‘moix’ en amazic
Gat. Curiosament es diu igual que en el català de les illes Balears.
b) Demaneu què vol dir ‘mao’ en xinès
Gat

Categoria A3
De les llengües següents, sabríeu dir quina és de Ghana?
a) Castellà
b) Ghanès
c) Aixanti twi
d) Suahili

L’aixanti, també anomenat asante, ashanti, ashanti twi o, simplement, twi, és una llengua parlada a Ghana per uns 3 milions de persones, més uns 5 milions que la tenen com a segona llengua.
Durant els primers cursos de primària, l’ensenyament es fa en alguna de les llengües autòctones de Ghana: abron, aixanti, fanti, dagaare, dagbani, dangme, ga, ewe, gonja o kasemle. A partir de 5è, però, la llengua vehicular de l’escola és l’anglès.

Categoria B1
El pintor Pablo Picasso va viure a diversos llocs, durant la seva vida. Entre les residències que va tenir a França hi havia la de Mogins. Sabríeu dir quina és la llengua pròpia d’aquest territori?
L’occità, també anomenat aranès, llengua d’oc o provençal. L’aranès i l’occità són, doncs, la mateixa llengua.
L’occità es va anar consolidant a la baixa edat mitjana com la llengua administrativa i de cultura d’Occitània. A partir del s. XIII, però, es va iniciar un procés de francesització cultural i lingüística.
La varietat gascona pròpia de la Vall d’Aran s’anomena aranès. Avui l’aranès s’utilitza a l’administració i a l’ensenyament, té una certa presència als mitjans de comunicació i s’hi escriu literatura. El procés de substitució lingüística engegat a l’Occitània francesa no ha afectat la Vall d’Aran, on l’idioma té força vida. Malgrat tot, pateix subordinació al castellà i també, encara que secundàriament, al català.

Categoria B2
Digueu quina de les opcions següents designa dues llengües oficials de la Unió Europea:
a) Suec i rus
b) Romanès i gaèlic
c) Castellà i cors
d) Grec i català

Les llengües oficials de la Unió Europea són l’anglès, l’alemany, el castellà, el danès, l’eslovac, l’eslovè, l’estoni, el finès, el francès, el grec, l’hongarès, l’italià, el letó, el lituà, el maltès, el neerlandès, el polonès, el portuguès, el suec, el txec, el búlgar, el gaèlic irlandès i el romanès.

Excepte el gaèlic irlandès, que és llengua oficial i pròpia d’Irlanda, país membre de la Unió europea, cap de les anomenades “llengües minoritzades” no és oficial a la UE. Per tant, no ho són el català, el basc, el cors, el gallec, l’aranès, el gaèlic escocès, el sami, etc.

Categoria C
– Sabríeu dir quin d’aquests països és monolingüe?
· Finlàndia
· França
· Islàndia
· Turquia
· Itàlia
· Grècia

Islàndia és l’únic cas a Europa en què coincideixen estrictament les fronteres d’un estat amb una sola llengua: l’islandès.
Per tant a Islàndia, històricament, no hi ha hagut minories lingüístiques i la llengua tampoc no es parla enlloc fora de l’illa.
És un cas realment poc comú, perquè a la resta d’estats europeus hi ha més d’una llengua establerta històricament al territori.

Quina és l’única llengua europea de la família afroasiàtica?
El maltès. La família afroasiàtica s’estén pel nord d’Àfrica i pel sud-oest d’Àsia. El maltès, així, està emparentat amb llengües com l’amazic o l’àrab.

Categoria D
El rus, el serbi, el croat, l’eslovè, l’eslovac, el txec o el polonès, entre d’altres, són llengües eslaves. Sabríeu dir, però, quina de les paraules següents no és d’origen eslau?
· Calessa
· Caviar
· Corbata
· Hàmster
· Polca
· Vodka

‘Caviar’ és una paraula d’origen turc i el turc pertany al grup de llengües altaiques, i no eslaves.
Tant ‘calessa’ com ‘polca’ són d’origen txtec; ‘corbata’ ens arriba a través de l’italià del serbocroat; ‘hàmster’ ve de l’eslau antic i ens arriba a través de l’alemany, i ‘vodka’ ve del rus ‘voda’, que vol dir aigua.

Quina és la llengua pròpia dels tuaregs?

L’amazic, també anomenat tamazigc, tamasehek, tamaceq o berber, que ve de ‘bàrbar’, el nom que els van posar els grecs i els romans, el parlen més de 27 milions de persones repartides per diferents estats africans (Marroc, Algèria, Líbia, Tunísia, Egipte, Mauritània…). Entre aquests 27 milions, hi ha aproximadament 1.700.000 parlants tuaregs, habitants del desert que es mouen entre Níger, Mali, Nigèria, Algèria, Burkina Faso i Líbia.
La llengua amaziga es considera la llengua autòctona de tot el nord d’Àfrica.
El fet que s’hagi mantingut com a llengua oral, sense tradició escrita, i la forta arabització i islamització d’aquesta zona, són les causes de la gran disparitat de dialectes i del retrocés que ha patit aquesta llengua.
L’amazic té un sistema d’escriptura alfabètica propi, el tifinagh, que hom emparenta amb l’alfabet líbic. El tifinagh es remunta a 2.500 anys d’antiguitat i s’ha mantingut entre els tuaregs, tot i que amb usos tradicionalment força restringits (funeraris, simbòlics i lúdics, bàsicament).
La recuperació de la llengua escrita i el seu conreu culte no s’ha iniciat fins a mitjan segle XX, amb la recuperació de la consciència com a poble dels amazics. El seu ús generalitzat passa per l’elecció de l’alfabet que s’ha d’utilitzar: el tifinagh, l’àrab o el llatí. Actualment es fan servir tots tres.

Comença la segona setmana

21 October de 2011

Ja podeu respondre les preguntes de la 2a setmana.

Teniu de temps fins dia 27 d’octubre a la nit.

Aquesta setmana està dedicada a llengües d’Àfrica, Àsia i Europa.

Sabeu què vol dir la paraula ‘bili’, en panjabi? I ‘mao’, en xinès, què vol dir?

El ghanès o el suahili, són llengües de Ghana?

I de les llengües oficials de la Unió Europea, què en sabeu?

Hi ha cap estat monolingüe, a Europa?

De ben segur que si us demanen pels tuaregs, sabreu dir que són un poble que viu al desert. Però teniu idea de quina llengua parlen?

Tot això i més a les preguntes de la 2a setmana!

Orientacions

La pàgina de la Casa de les Llengües us pot ser útil i és una font molt fiable a l’hora de resoldre qüestions relacionades amb la geografia lingüística.

Pel que fa a l’etimologia de paraules, el diccionari.cat és interessant, perquè, tot i que hi ha altres obres molt més extenses i completes, aquesta és molt accessible.

Recordeu també que podeu consultar les classificacions. Si hi veieu alguna dada que no és correcta o creieu que la puntuació no és la que us pertoca, ens podeu fer arribar un comentari mitjançant el formulari que trobareu a l’apartat “contacte”.

Respostes de la 1a setmana

21 October de 2011

Setmana 1. DIVERSITAT DIALECTAL

Categoria A1
Si algú de les illes Balears us demana un capell, què li donareu?
a) Una capa
b) Un barret
c) Un abric
d) Un jersei
Un capell és un barret.

Categoria A2
Quina d’aquestes paraules no és un recipient per fer-hi créixer plantes?
a) Torreta
b) Torratxa
c) Torre
d) Test

Tant ‘torreta’ com ‘torratxa’ i ‘test’ són recipients per tenir-hi plantes. A Osona la forma més emprada és ‘torratxa’.
En canvi la paraula ‘torre’ fa referència a una construcció cilíndrica que fa funcions de defensa, en el cas dels castells, o a una casa de més d’una planta amb jardí.

Categoria A3
Sabeu com en diuen, en alguns indrets d’Osona, de netejar, enllustrar o embetumar les sabates?
A Osona és habitual ‘embolar’ les sabates, perquè del betum se’n diu ‘bola’. Per tant, igual que de betum en surt ‘embetumar’, de bola, ‘embolar’.

Categoria B1
Què vol dir ‘pallago’ i a quin dialecte pertanyen les persones que fan servir aquests mot?
Pallago vol dir ‘nen’ i pertany al rossellonès.

Categoria B2
D’aquesta sèrie de fruites, quina no està relacionada amb les altres?
a) Alberge
b) Bresquilla
c) Melicotó
d) Micaco
e) Pavia

‘Alberge’, ‘bresquilla’, ‘melicotó’ i ‘pavia’ són varietats del préssec. A Mallorca, per exemple, s’utilitza la forma ‘melicotó’ i a una part del País Valencià, ‘bresquilla’.
En canvi micaco vol dir ‘nespra’ i s’utilitza a part del Barcelonès. És una paraula d’origen japonès.

Categoria C
– Sabríeu dir quin d’aquests elements no està relacionat amb el mar?
a) Jonquillo
b) Aladroc
c) Xanquet
d) Pagellida
L’únic dels termes esmentats que no té relació amb el mar és ‘xanquet’, perquè en català no existeix. Del peix petit se’n diu ‘xanguet’. A Mallorca el xanguet es diu ‘jonquillo’. ‘Aladroc’ és un sinònim de ‘seitó’ i una pagellida és un mol·lusc que viu a sobre de les roques.
– A continuació teniu un fragment d’una rondalla. Sabríeu dir a quin dialecte pertany?
“…lego se són presos en braceta i són muntats al vapor que los esperava al port. Són partits i són anats en un país alluny assai del rei. Lo rei, l’endemà, espera les nou, creient que la filla se n’alcessi; espera les deu, i ni manco; finalment ha dit: -ma filla té calqui cosa. Lego és anat a l’aposento de la filla i s’ha pensat que se n’era fugida amb don Nicora, que l’enteneva sempre que se n’era enamorada…”
a) Valencià
b) Alguerès
c) Rossellonès
d) Balear
e) Nord-occidental
f) Central

Aquest fragment pertany a l’alguerès, concretament, a la “Rondalla de don Nicora”, inclosa en el recull Rondalles alguereses de Pasqual Scanu.
Com a característiques pròpies de l’alguerès, hi trobem la utilització del verb ser com a auxiliar (“se són presos, “són muntats”…); l’article masculí ‘lo’ (“lo rei”); l’imperfet d’indicatiu de la 2a i 3a conjugacions fa les terminacions –eva, -iva (“enteneva”); Imperfet de subjuntiu (“la filla se n’alcessi”); adjectiu indefinit ‘calqui’ (“calqui cosa”); influència italiana en el lèxic (“assai”), i influència castellana en el lèxic (“aposento”, “l(u)ego”).
L’alguerès és el català que es parla a la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya. Un 61% d ela població de l’Alguer sap parlar català i un 90% l’entén.
Els italianismes i la influència del sard en fan una parla amb unes característiques peculiars dins els parlars catalans.

Categoria D
– On es podrien sentir les terminacions –eva, -iva (‘feva’, ‘voliva’ o ‘teniva’) per a les formes d’imperfet?
a) Sort, Mequinensa i Perpinyà
b) El Pont de Suert, l’Alguer i Esterri d’Àneu
c) Alins, Borriana i Binèfar
d) Espot, La Pobla de Segur i Catarroja

Les terminacions –eva, -iva per a l’imperfet d’indicatiu de la 2a i 3a conjugació són pròpies del pallarès, del ribagorçà i de l’alguerès.
– A continuació tens un fragment d’una rondalla. Sabries dir a quina varietat dialectal pertany?
“L’endemà la Foia era tota blanca de neu. Feia un fred que raïa. Tanmateix, després d’esmorzar, la gitana va dir-los:¨-Me n’haig d’anar ara mateix, ploga o neve. No li ho pogueren llevar del cap. Vestida, menjada i ben vermella, la gitana, en una escampiada que va fer l’oratge, no es volgué detenir més. Abans de marxar va dir: -Jordi, la teua dona tindrà un fill el dia de la Mare de Déu d’Agost. I el tal xiquet naixerà de peus i es casarà amb la fillastra del rei…”
a) Valencià
b) Alguerès
c) Rossellonès
d) Balear
e) Nord-occidental
f) Central

És un fragment de la rondalla “El xiquet que va nàixer de peus”, de les Rondalles valencianes d’Enric Valor.
Com a característiques pròpies del valencià, hi trobem:

– Ploga o neve (plogui o nevi)
– Possessiu femení amb ‘u’ (teua)
– Lèxic: oratge, xiquet
– Combinació de pronoms arcaica: “no li ho pogueren treure del cap”

Navegueu per Internet en català?

17 October de 2011

Independentment de la llengua en què veieu els menús del vostre navegador, si no heu establert el català com a llengua preferent vol dir que el teniu en una altra llengua, probablement en castellà.
Ho podeu comprovar amb les preguntes de la Gimcana, per exemple. Si quan obriu la pregunta, per explicar l’asterisc, en vermell, hi diu “necessari”, vol dir que el teniu configurat en català. En canvi, si us hi surt “obligatorio”, vol dir que el teniu configurat en castellà.
Si voleu configurar el navegador en català, a la pàgina navega en català hi teniu totes les instruccions i, a més, us explica per què és important que el navegador estigui configurat en català.
És important, tenir el català com a llengua predefinida del navegador, perquè estableix la nostra identitat lingüística a la xarxa. A més, les empreses tenen en compte la llengua de les persones que entren a la seva pàgina web, a l’hora de traduir-la. I la llengua de les persones que hi entren es defineix en el navegador.

Comencem!

14 October de 2011

Avui comença la IV Gimcana de les Llengües.

Els més petits sabeu què és un capell?

I ‘pallago’,  què vol dir i a quin dialecte pertanyen les persones que fan servir aquest mot?

Sabeu què és el jonquillo? I un aladroc? I una pagellida?

Heu menjat mai una bresquilla o un melicotó?

Torreta, torre, test i torratxa signifiquen el mateix?

Ho trobareu tot a “Preguntes setmana 1”. Entreu-hi  i responeu les corresponents a la vostra categoria.

Recordeu que durant 6 setmanes, cada divendres publicarem les preguntes de la setmana.

Teniu de temps fins al dijous de la setmana següent per enviar la resposta.

Pel que fa a la puntuació, cada resposta encertada de les categories A1, A2, A3, B1 i B2, val 10 punts. A les categories C i D hi ha dues preguntes setmanals i valen 5 punts cadascuna.

Aquesta setmana les preguntes són de dialectologia i, per tant, us pot anar bé consultar el Diccionari català, valencià balear.

Als més petits, especialment les categories A1 i A2, el Primer diccionari pot ser una bona eina de consulta.

Aneu a preguntes i responeu les corresponents a la vostra categoria.

Podeu sumar els 10 primers punts del concurs!

Compte enrere!

29 September de 2011

El divendres dia 14 engegarà la IV Gimcana de les Llengües a Osona, que tindrà una durada de 6 setmanes, fins al dia 24 de novembre.

Aquesta edició presenta una novetat important en el funcionament. Enguany no hi haurà bústies i, per tant, tots els participants hauran d’enviar les respostes des d’aquesta pàgina web.

Igual que en les edicions anteriors, les preguntes es publicaran al web cada divendres al matí i es podran respondre fins al dijous següent a la nit.

També heu de tenir en compte que no cal fer inscripció. En el moment en què s’envia una resposta, la persona o grup que ho fa queda incorporat al joc automàticament.

Hi ha 7 categories de participants:

A1: grups classe de 1r i 2n de primària

A2: grups classe de 3r i 4t de primària

A3: grups classe de 5è i 6è de primària

B1: grups classe de 1r i 2n d’ESO

B2: grups classe de 3r i 4t d’ESO

C: grups de més de 16 anys

D: individual de més de 16 anys

Pel que fa als temes, varien cada setmana:

Setmana 1 (del 14 al 20 d’octubre):  Català: diversitat dialectal

Setmana 2 (del 21 al 27 d’octubre): Llengües del món: Àfrica, Àsia i Europa

Setmana 3 (del 28 d’octubre al 3 de novembre): Català: gramàtica i lèxic

Setmana 4 (del 4 al 10 de novembre): Llengües del món: Amèrica i Oceania

Setmana 5 (de l’11 al 17 de novembre): Frases fetes, orígens i significats

Setmana 6 (del 18 al 24 de novembre): Jocs lingüístics

Animeu-vos-hi! Us divertireu i podeu guanyar premis!