• L’Emili Ferrando ens explica el moviment obrer de Badalona

    emili ferrandoEmili Ferrando Puig és un historiador de la nostra ciutat que ha dedicat bona part del seu temps professional a fer classes a l’institut Barres i Ones de Badalona i a recollir els testimonis orals dels obrers i les obreres del franquisme.

    Està especialitzat en l’estudi del moviment obrer i és autor d’articles i llibres, com ara Haissa. Història d’una tragèdia obrera en el tardofranquisme (2013) i també De la repressió a l’oblit. Classe obrera i moviment obrer a Badalona [1835-2000]  (2010).

    Aquest mes d’octubre ens va fer de guia amb alumnes del CNL en un recorregut per la ciutat per explicar-nos la història del moviment obrer de Badalona de finals del segle XIX i el segle XX.

    L’Emili ens va portar als indrets de la ciutat que encara conserven la petjada que la industrialització va deixar, com ara ateneus, fàbriques, cooperatives, corals i sindicats.

    OLYMPUS DIGITAL CAMERA

    Gràcies, Emili!

    Hem après moltíssim amb tu!

     

     

     

  1. Júlia

    25 Nov 14
    21:04 #

    La visita em va agradar molt perquè em va fer recordar moltes històries que m’explicaven la meva àvia i la meva mare, que em mostraven com la gent, per necessitat, començava des del no-res a lluitar pels seus drets, els quals tenim actualment gràcies al seu esforç.
    M’encantaria tornar a fer una activitat com aquesta perquè he après moltes coses, i també voldria que hi haguessin persones com aquelles, treballadores i lluitadores, que van tirar la societat endavant.

  2. Mercedes

    22 Nov 14
    17:45 #

    Jo he nascut a Badalona,sembla mentida que els forans la coneguin millor que jo.La part positiva és que en les condicions tan dolentes que vivien tan personals com laborals,gràcies els sindicats havien aconseguit grans millores tant laboral com de la seguretat social i per la lluitaper l’analfabetisme.
    La part negativa,penso que els drets per ells avui dia els estem perdent.En relació els llocs visitats cal cuidar-los més i també la cultura, perquè tothom que viu a Badalona hauria de es- tar orgullós-a. Caldria fer un homenatge aquestes persones que van patir per aconseguir el que tenim nosaltres ara mateix per la nostre ciutat.

  3. Manuel

    21 Nov 14
    20:30 #

    La part negativa va ser la dona que van afusellar injustament per ser una dona moderna al seu temps i encara mes que la seva família no reconeguessin la seva filla per vergonya.

    La part positiva va ser l’ anècdota de la fàbrica de l anís del mono. Quan el mono es va morir i l´home va trucar per telefon per què li portessin dos monos i la sorpresa de l’ home és que l’ amic americà va entendre 203 monos i, en lloc d’un, li’n va portar uns quants.

  4. Jahmella

    19 Nov 14
    16:27 #

    Em va agrada la sortida, vam tenir l’oportunitat de conèixer alguns edificis de Badalona i les seves històries.

  5. Emili

    19 Nov 14
    11:46 #

    Benvolguts amics i amigues del curs de llengua catalana amb els quals vaig tenir l’honor de compartir l’Itinerari del Moviment Obrer a Badalona i la posterior conversa a classe:

    Estic més que satisfet dels diferents comentaris que feu en el vostre bloc perquè mostren que no vam desaprofitar el temps i que l’itinerari i la conversa us han ajudat -tal com dieu- a reflexionar, a valorar el treball, la lluita obrera, els drets socials aconseguits i les llibertats conquerides.

    Us asseguro que per a una persona que se sent classe treballadora i membre del moviment obrer no hi ha cosa més agradable que intentar transmetre a altres persones no solament coneixements sobre el tema sinó sobretot l’esperit de promoció i de justícia que van animar sempre a aquells obrers i obreres que de forma associada no deixaren de lluitar per millorar les condicions laborals i de vida dels seus companys de treball i construir -com a horitzó últim- una societat més igualitària, més humana, més lliure, més feliç.

    Penseu que tots nosaltres -especialment les generacions joves- estem cridats a continuar aquesta lluita que respon perfectament a l’autèntica vocació humana de realització personal i col·lectiva, i més en aquest moment de crisi econòmica, social i cultural profunda per la que estem passant. Avui cal lluitar per una part per no perdre les conquestes aconseguides amb tants esforços i per altra per obrir nous camins perquè els canvis que s’estan produint en el món del treball són tan profunds que ens obliguen a reinventar-nos en les formes d’acció i de lluita. També hem de pensar que juntament amb la lluita per unes estructures més justes hem de posar l’accent en el canvi personal, en intentar ser persones d’una gran qualitat humana. Les dues coses han anar necessàriament unides..

    Volia donar-vos les gràcies per les vostres aportacions i reflexions que per a mi signifiquen molt, perquè sempre aprenem uns dels altres. De forma especial volia agrair a l’Assumpta l’interès que té pel tema concret de la Carme Claramunt i per haver investigat i mostrar-nos els noms de les onze dones que van ser afusellades en la postguerra al Camp de la Bota, essent la primera la Carme Claramunt.

    Us adjunto a continuació un text per a la vostra reflexió escrit fa 38 anys pel sindicalista badaloní Joan Manent com a introducció al seu llibre “Records d’un sindicalisme llibertari”. Al mateix temps us poso -si així ho accepteu- una mica de deures: investigar qui va ser el Joan Manent.

    “A LES NOVES GENERACIONS JUVENILS

    Aquest recull de records de fets socials i polítics el dediquem a tota la joventut de casa nostra. A aquesta joventut que demostra el seu anhel de conèixer les lluites del passat. Un passat ric i exuberant d’idees belles i generoses, al servei de les quals tanta i tantes vides se sacrificaren i tanta se sang es vesà.
    Els el dediquem amb l’esperança que, coneixent aquestes lluites, les estudiaran, les analitzaran, les contrastaran i les superaran, i sabran treure tot el profit de cara al present i el futur.
    Els demanem, però, que siguin comprensius i justos en llurs judicis sobre si aquells homes d’ahir actuaren bé o malament, encertadament o desencertadament. Que en jutjar tinguin en compte que aquells lluitadors van tenir gairebé sempre barrades les possibilitats de poder expressar, propagar i defensar lliurement llurs idees; que gairebé sempre hagueren d’actuar en un clima de tempesta i de repressió -com ho han de fer avui alguns joves a casa nostra-, i que, a la gran majoria, àdhuc els mancà la instrucció primària, talment que foren molts els qui hagueren d’aprendre de llegir i escriure ja grans, i alguns aprofitant el temps passat a la presó.
    Per la nostra banda, ens donarem per satisfets si els joves d’avui, a més de conèixer i comprendre les lluites d’ahir, les lluites que emprenguin són amarades d’humanisme i despullades de tota mena de sectarisme. Si són sempre, i en tot moment, inspirades i dirigides pels ideals més purs de llibertat.
    J.M. París, 1 de maig de 1976.”

  6. gmuntane

    12 Nov 14
    13:24 #

    M’han agradat molt els comentaris d’en Joan i d’en Javier, segur que podem pensar amb les moltes coses que tenim (entre d’altres assistènca sanitària -en retrocés- i escolaritat per a tothom, i … ) i també sobre les nostres actuacions respecte a la solidaritat, individualisme, etc. ja que ara potser ens correspon que tothom pugui gaudir dels drets…

    Per mi va ser molt interessant i em va fer reflexionar.

  7. Viviana

    11 Nov 14
    20:10 #

    Em va agradar molt la visita guiada; ja que no sóc d`aqui i em va servir per conèixer una mica més la història de la lluita obrera en aquesta ciutat. Va ser molt interesant, moltes gràcies

  8. Assumpta

    10 Nov 14
    18:17 #

    Allò que més em va cridar l’atenció de la visita guiada, tant de manera positiva com de manera negativa, per tractar-se del que es tracta, va ser l’afusellament de l’única dona que vivía a Badalona al Camp de la Bota, Carme Claramunt, durant els anys del franquisme.
    Nomès afegir que l’examen de la documentació penitenciària de Les Corts ens ha permès identificar les onze preses que van ser executades durant els anys 1939/1940. Cronológicament: Carme Claramunt, Eugenia González, Cristina Fernández, Ramona Peralba, Dolors Giorla, Magdalena Nolla, Elionor Malich, Virginia Amposta, Assumpció Puigdelloses, Inés Giménez i Neus Bouza. Executades totes al Camp de la Bota.

  9. Ramona

    10 Nov 14
    15:56 #

    Em va semblar una Classe molt enriquidora.
    Moltes Gràcies!!

  10. javier pintor

    08 Nov 14
    17:52 #

    El que més em va cridar l ´átenció va ser la revolta social dels cinquens que va ésser un acte important en aquesta ciutat.
    També em crida l´atenció com en aquells temps amb pocs mitjans arribaven a coordinar-se socialment i tenir aquest grau de lluita i voluntat i la seva cooperació entre els habitans de la ciutat,ja que eren èpoques difícils i amb molts menys mitjans dels que hi ha ara.

  11. Joan

    06 Nov 14
    20:35 #

    El recorregut per la Badalona obrera ha sigut molt interessant i enriquidor. La vida dels treballadors d’aquella època i la lluita obrera, va ser un recordatori de la nostra història passada, com s’han aconseguit uns drets i llibertats, que avui en dia són reconeguts i a vegades poc valorats. Moltes vegades, necessiten aquestes reflexions, per saber on som i com vivim.

  12. alina

    05 Nov 14
    20:31 #

    A mi personalment em va impressionar molt tota informació que el Sr.Emili Ferrando ens ha donat, tots els detalls que ell savia de cada lloc que hem visitat.
    M’agradaria repetir aquesta experiència. Moltes gràcies.

  13. Rosa

    04 Nov 14
    12:36 #

    Em va agradar molt aquest itinerari. Hem de tenir present d’on venim, les nostres arrels.
    Moltes gràcies!

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Segueix-nos a:

      

Categories


Enllaços


Etiquetes


Arxius