• El centre exacte de la nit, de Sílvia Soler

    el centre exacte de la nitLa vida de la Natàlia i l’Adriana canvia una nit de sant Joan. L’Adriana ha perdut el seu amor, l’Ignasi. La Natàlia, amiga de l’Adriana, també ha sofert una pèrdua sentimental i se’n va a viure a Palma de Mallorca.
    El llibre anirà intercalant les vivències i els pensament de les dues dones. No es tornaran a trobar fins al cap d’un any. Després d’haver passat pel llarg procés del dol.
    Sílvia Soler va escriure El centre exacte de la nit l’any 1992. És la seva primera novel·la.

  1. Laura Serradell

    11 juny 15
    13:11 #

    Ja veig que no ha agradat gaire el llibre. En alguns aspectes també penso com vosaltres i crec que hi ha algunes coses poc versemblants, tot i així gràcies per la lectura i els vostres comentaris.

  2. María Dolores Chico

    10 juny 15
    20:39 #

    Bona tarda,
    El llibre m’agradat. Ha estat un llibre fàcil de llegir perquè el lèxic utilizat és senzill i a més és curt.
    Al començament no agafava la història però, després cap la meitat va començar-hi a ser interesant.
    Possiblement no hagués triat aquest llibre per llegir però ha estat agradable fer-ho.

  3. Eduard

    10 juny 15
    14:37 #

    Hola, el llibre m’ha semblat, en moltes parts enrevessat, i l’historia te un punt de vista molt femeni,. L’ortogràfia és molt bona i molt matissos lèxic molt ven triats, pero és fa molt pesat de llegir. I el final del misteri ens fa pensar en tota la historia.

  4. montse ariño

    09 juny 15
    12:41 #

    Hola,
    El llibre es curt i es deixa llegir, encara que no és una gran novel.la ni m´ha agradat gaire.
    L´argument està- sota el meu punt de vista- agafat massa pels cabells. No m´enamoraria mai d´un mort! . Això sí, ens dóna a conéixer sentiments de dones molt diferents. El personatge de la Marina és un mica forçat, tal com diu la Paula. Al meu parer és bastant presindible. Crec que les situacions no són gens realistes.
    N´he llegit de la mateixa autora un parell més bons. De totes maneres he detectat que té una mica de fixació en la mort, i les nits de Sant Joan…

  5. Guillermo Balaguer Pérez

    09 juny 15
    10:46 #

    No m’ha agradat el llibre. Tot i que es pot llegir (el seu format amb capítols curts ho permet, sinó hagués estat insofrible!) ho trobo molt forçat en quan es refereix als personatges i a la seva interrelació.
    Hi ha coses que no són creïbles com poden ser: la relació, tant anys amagada de la Natalia amb en Ignasi, especialment davant de la seva amiga més intima, l’Adriana, la passió necròfila que desenvolupa la Marina per el germà mort del seu nuvi i un llarg etc.
    Algú em va preguntar que si el recomanaria aquest llibre, definitivament: No!

  6. Susana Conte

    08 juny 15
    20:04 #

    És un llibre fàcil de llegir, amb una història que al principi vaig pensar que podia ser interessant, però que no va aconseguir enganxar-me.
    La Natàlia té una llarga relació (cinc anys) amb l’Ignasi, i ningú, ni la seva família ni l’Adriana, la seva millor amiga, el coneixen? Ni tan sols el seu nom?
    El motiu de la desaparició de l’Ignasi, previsible ben aviat, encara que no com va succeir…
    La Marina i el seu amor platònic per un home que no ha conegut, i que a més a més és mort.
    Penso que tot plegat fa que la història no sigui creïble i suposo que per això no m’ha agradat.

  7. Carmen

    08 juny 15
    14:30 #

    Per a mi, a sigut un llibre de lectura fàcil, amb algunes paraules que no coneixia, però que el mateix text et feia intuí.

    L’historia no m’ha agradat massa, no és l’estil de lectura que més m’agrada.
    M’ha sorprès les diferent maneres de expressar-se de les tres noies protagonistes, tres maneres d’escriure, tres maneres molt diferents d’explicar les seves històries.

  8. quima sagues cifuentes

    05 juny 15
    11:59 #

    Trobo interessant el fet de ser tres històries narrades com alhora, com diu Luis, l’amor de la Natàlia i l’Ignasi, no sembla pas amor, encara que les altres dues histôries també no saps pas que pensar
    No estic gens d’acord amb la visió que te l’Adriana sobre el feminisme, i mes en concret de les feministes, si no fos per elles, potser encara no podríem votar. . .
    a mi també m’agradaria entendre com la seva millor amiga, no el coneix, ni l’ha vist mai
    suposo que tot això son licències narrativeṣ poètiques, El desenllaç s’intueix una mica, però com va anar la mort. . . , jo em quedaria traumatitzada per tota la vida. . .
    Reconec que es millor, per mi , llegir~ho tot seguit, perquè sino et fas un embolic i has de tornar enrere
    No es el llibre que potser escolliria, però es deixa llegir
    Ah! el títol em va cridar molt l’atenció, no se pas el que esperava, i suposo que te relació amb la nit de st. Joan, que és quan tenen lloc els esdeveniments.

  9. Josep Maria

    03 juny 15
    17:05 #

    No m’agrada’t aquest llibre, per la qual cosa em perdia amb molta facilitat i havia de tornar a la pagina anterior, malgrat el meu gust ,era un llibre dificil de seguir i la seva lectura era avorrida. L’Ignasi és el tipic home de bon veure que fa perdre el cap auna part de les dones.
    Cap a la meitat del llibre l’interés de l’Adriana per saber on és l’Ignasi, ella una dona de bon veure que havia fet perdre el cap a un grapat de homes no entenia havia passat a L’Ignasi.
    D’altre banda d’aquest llibre no hauria llegit ni 50 pàgines si nò fos una lectura de classe

  10. MARINA CINTAS

    01 juny 15
    19:13 #

    Bona tarda,
    És de lectura fácil, pocs personatges i relat senzill, però crea una mica de confusió quan parla del´historia en diferent temps…Enganxa cap a la meitad del llibre, esperant el final del misteri, sobre la mort de l´Ignasi.

  11. Paula Rodriguez

    29 maig 15
    14:25 #

    No m’ha agradat molt el llibre. Es pot llegir (n’hi ha de pitjors) però penso que té algunes deficiències en el guió i els personatges s’han forçat per conduir al resultat final intentant que fos imprevisible, la qual cosa, a la meva opinió, no aconsegueix ja que t’imagines el final abans de arribar-hi.

    Hi trobo algunes contradiccions. Com pot ser que Natàlia estigués tants anys amb l’Ignasi però el seu cercle d’amics no el conegués?. No hi ha cap foto en el que es refereix a l’Ariadna però, en canvi, Marina va trobar la foto de Natalia a casa de la família de l’Ignasi. O sigui que fotos sí hi havia però totes les tenia Ignasi?. Per altre banda, Natalia anava a casa de la família del seu novii però no el presentava als seus amics?. Ni una vegada??. No és creïble, a la meva opinió. Sobre tot tenint en compte que estem parlant de dues amigues íntimes en el que es refereix a l’Ariadna. Al mateix temps crec que el personatge de Marina és una mica forçat per intentar enllaçar les dues històries (el seu enamorament platònic de l’Ignasi també ho trobo una mica surrealista). Sobre tot tenint en compte que ella sabia que estava mort quan es va enamorar.

    Com a aspectes positius destacaria que és fàcil de llegir en el que es refereix a les paraules que utilitza. Igualment, el fet de que els capítols siguin curts també ho trobo facilitador i dóna més agilitat al text

  12. Luis Martín

    27 maig 15
    19:40 #

    No m’ha agradat gens aquest llibre. La història m’ha semblat molt avorrida i plena de tòpics masclistes sobre el mite de l’amor romàntic. La dependència d’una altra persona que a més a més no et tracta bé, no és amor.

    Tanmateix, m’ha anat molt bé fer aquesta lectura per poder fixar-me en construccions gramaticals i l’ús dels pronoms.

    De totes maneres, crec que és bona idea seleccionar autors o autores que siguin de la ciutat, o ciutats properes, d’on estem fent el curs.

Segueix-nos a:

      

Categories


Enllaços


Etiquetes


Arxius