En català, llegim i parlem

El llibre “La mirada ferida” ens parla d’una guerra on explica i demostra els fràgils que som els éssers humans, la manera d’arruïnar la vida a moltes persones i especialment condemnant nens a tenir sentiments i vivències tan lletges a una edat tan curta. …
Tot i ser per a principiants de lectura catalana toca un tema fort com és la guerra i fa entretinguda la lectura.

M’ha agradat molt el llibre, la part que m’ha agradat molt es quan En Goran se n’adona que no era un bèstia de fer totes males que va pensar de fer a l’Alexander. A més a més el que li va fer la familia l’Alexander a la familia d’en Goran no era culpa de l’Alexander perquè només era molt petit igual que el, així que venjar-se d’ell no era la solució per sentir-se millor.

M’agrada molt que Goran superés l’odi i la venjança. És una història molt trista que mostra una de les moltes conseqüències doloroses de les guerres.
Hi ha presidents i/o dictadors que declaren la guerra des de lluny però hi ha persones que arriben a matar amb les mans un estrany, convençudes per mitjans també llunyans a elles. Cal mirar-se a la cara i no escoltar els que promouen l’odi i la separació. Avui continuen existint guerres.

Bon dia!

Aquest llibre em sembla interesant per com tracta la venjança. En Goran sent un efecte de mobilitat, quan el desitg de venjança passa d’unes persones als seus fills. Aquest efecte em sembla aterridor, perqué vull dir que sense control, la venjança es moure a qualsevol persona en el món.

Que vagi bé 🙂

Em va agradar perquè és un llibre que amb prou feines m’ha explicat la catàstrofe d’una guerra.

M’ha agradat molt aquesta lectura. És un llibre fàcil i que t’enganxa, per reflexionar.
Em sembla bé que es prioritzi el fet d’avançar amb la vida i no sembrar l’odi després de situacions difícils.

M’ha agradat molt, tot i que és una història trista perquè aquest nen expressa tots els seus sentiments, i també pel fet que té una sola meta que encara que li diguin que aquesta malament el lluita per això fins que s’adona pel mateix que aquesta equivocat

m’ha agradat molt perquè parla d’un tema que no és molt habitual i està molt ben escrit, també perquè et fiques a la vida de l’infant i et fa reflexionar sobre com arribem a ser de curts.

m’ha agradat molt tot i que és una història trista em a agradat el final quan ell es penedeix perquè seda compte que el noi és una víctima igual que el

El llibre és molt entretenit. M’agrada molt el seu contenit. Esta fet de una història real molt inspiradora. El únic qui no m’ha deixat satisfet és el final del llibre. Pot ser millor.

Jose Angel
Llibre molt amè amb una història trista.
Fàcil de llegir i en molt poc temps, per tots els que vam començar a llegir en català

M’HA AGRADAT EL LLIBRE MOLT PERQUÈ NO M’HA COSTAT RES LLEGIR-LO, ES LLEGEIX MOLT BÉ I ET ENGANXA DES DE LA PRIMERA PÀGINA.
COMPTE LA HISTÒRIA D’UN NEN DE 10 ANYS QUE VIU UNA GUERRA I DURANT UNS ANYS VOLDRÁ VINGUIN DE QUI L’HAN FET MAL, PERÒ AL FINAL ES DARA COMPTE QUE AQUESTES PERSONES TAMBÉ EL ESTAN PASSANT MALAMENT.

És un llibre de fàcil lectura i interessant, t’enganxa la història des d’un principi. Parla sobre la guerra vista des d’un nen de 10 anys i que amb el temps va començar a guardar molt odi i rancor, i que a poc a poc ell es donara compte que en realitat s’equivocava de guardar aquests ressentiments.

M’agradat molt perquè en Goran finalment s’adona dels seus pors i s’allibera del passat. És una mica trist però té un final feliç.

Aquest llibre em sembla trist i fosc perquè reflecteix la realitat de les situacions que poden passar durant la guerra, en aquest cas de Sarajevo, és dur veure com les persones es maten i com els sentiments d’odi i venjança creixen dins d’ells.
Hi ha una cosa que m’agrada i és que el final del llibre és una mica més esperançador quan Goran decideix perdonar, oblidar i començar una nova vida lliure de tots el sentiments que el corroïen per dins.

El llibre m´ha agradat principalment el final, perquè segons com transcorre la història el personatge es torna venjatiu i justicier. Per sort al final s´adona que es pot perdonar i refer la seva vida sense odis ni rancúnies.

M’ha agradat perquè és un llibre que amb pocs téxtos m’ha explicat amb tota claredad la catàstrofe d’una guerra i que quan s’acaba, les persones són capaces de refer la seva vida deixant enrrere el seu odi.

No m´ha agradat gaire.Veig que és una mica surrealista.Ja que després de passar tot el que passa, se`n va del seu país a Barcelona.
I quan estava habituat ja al lloc, decideix tornar per fer venjança. Però quan troba el culpable torna a canviar de parer, perdona. I torna a marxar del seu pais.