• El pavelló gris, de Miquel Fañanàs

    el pavelló grisEl pavelló gris explica la història d’un grup d’amics que conviuen durant uns dies en un internat de Tarragona. En ple franquisme, aquest hospici acull canalla a l’estiu per a famílies necessitades.

    No són unes colònies gaire agradables. Allí patiran la duresa de la disciplina i unes condicions de vida desagradables, i també serà un lloc per aventurar-se a descobrir què amaga aquell pavelló gris que hi ha mig amagat al fons de l’hospici. Una experiència encara més terrible que la del dia a dia els espera…

  1. Martín Franzutti

    28 nov. 23
    7:28 #

    Tot i ser un relat juvenil, les aventures i peripècies d’aquests cinc nens, em van transportar a una realitat cruel i dura que van viure molts dels nostres avis. Per moments, vaig sentir la tristesa i la malaltia per la qual van haver de travessar els nostres avantpassats. Aïllats de tot i atrapats en la innocent lluita per sobreviure d’aquesta estada obligada, els nens enfronten amb enginy i valentia, la seva pròpia dictadura. Els personatges entrellacen diferents orígens i realitats, però un objectiu en comú els manté units; la cerca de la veritat i l’ànsia de llibertat.

  2. Lorena Vitagliano Oshiro Ponce

    28 nov. 23
    1:47 #

    El pavelló gris és un llibre de lectura fàcil, molt interessant. La història va fluint des de la tristesa de la situació i la grisor inicials cap a un relat d’aventures on un grup de cinc nens intenten esbrinar què passa al pavelló gris sense ser descoberts. D’una banda, m’ha semblat interessant la descripció del moment històric, l’autoritarisme i la disciplina típiques d’aquestes institucions de l’època. Per altra banda, els protagonistes, uns nens extraordinaris, feliçment surten bé. en conclusió, un bon llibre per practicar el català.

  3. Joanne Mary Heery

    25 nov. 23
    21:17 #

    M’agrada el llibre perquè és part de la nostre historia, que anys endarrere cap sàvia el què estaria passant entre aquelles parets , Em sembla horrible el que va passat l’orfandat.
    Perquè el franquisme no volia que es s’apeguessin aquelles antinatural experiència amb als pobres nens han perdut als pares a ¡La Guerra Civil! I estaven completament sols, hi havia un gran secret, una gran injustícia estaven passant ells van a ser usats com conillets d’Índia.
    Aprovat per el govern un experiment per medicaments.
    així qué, als nens van a estar moltíssimes vegades sense menjar, beure ho dormit.
    Ells ulls van a estar gran, molt prims amb als malalties, faver i cansat no podien estar de peus.
    Ells van estar a un altre edifici és diu Pavelló Gris.
    Però gràcies a uns nens molt espavilats amb moltíssimes esforços van sabeu que esta passant allí.
    La curiositat va ser Servei en aquest cas.
    Vam començar a fer uns plans per sabeu qué estava passant en aquells edifici a la nit veire la llum i soroll de llàgrimes.
    Un dia van a descobrir totes les coses què li van fet als nens.
    Ells van a descobrir què li posen punxades i van a sentir-se malat, per després van podeu curar a algú va mòrid i és va enterrat endarrere del edifici del Pavelló Gris.
    Els nens no podien fer res al moment perquè si ho és fan tindríem moltíssims problemes.
    Això què ells van a sentir el espantat però no van fer res, i van fer procàvid dintre del l’orfandat.
    Una vegada fora és van reunir tots i van a comentar el qué estan passant allí , hi havia moltíssims secrets.
    Ells deixen que hauran de parlar amb als seus pares per veure que podien fer.
    Ells volien ajudar als altres nens als pavelló Gris.
    Als pares van investigar què ha dit als seus fills, ells té un amic a França, que es el director de la Creu Roja, l’amic va investigar i veus que era tot veritat dons va posat una demanda al l’orfenat per “ La Comunitat Europea” i per tant, va descobrir que tots als nens ha dit va ser veritat
    Però en aquells temps no va podeu fer res de aquesta historia, perquè el Govern no volia què cap es sàpigues res a l’Espanya no volia dir res per tant, el poble Espanyol no hi sabia res de res.
    Axis que tots van a quedar en silenci i van tanca al l’orfandat, també van ser desplaçats cadascú a algú lloc.
    La professora hi va anar a Cadis un petit poble, el cura va anar a un països dels perineus, tots van anar algú lloc i no es van a parlar res del caso.
    Perquè el Govern va prohibit parlar del tema.
    Una bona cosa va passat que la Comunitat Europea va publicar amb les diàries anglesos, francesos, alemanys i també El Estats Units per qué es sàpiga tot el que havia passat.

    Quina pena ningú va saber!
    Uns dels nens que ha esta al l’orfenat duran tres mesos
    en aquells temps , ells van passar moltíssims injustias també
    no podien parlar in ningú estona, i van a ser molt cruel amb ells
    Ara mateix ell hi es un distingit periodista professional i famós.
    El va a pensat que ja era hores què tothom sabeu què ha realment ha passat allí, ja qué el Govern eren en aquest temps el partí Democràtic.
    Per això, podeu parlar sense prohibició del qué vulguis.
    Ara el país és lliure per tant, ha passat que li agradaria escriure un llibre explicant aquells atroç temps passat ells allí
    El va a retornar al l’orfenat per recopilar totes les memòries i va escriure un llibre després de la mort de Franco.
    Ara començar la Democràcia a Espanya, ara es podia parlar i escriure el qué vulguis
    Gràcies aquest home, tothom va conèixer aquesta historia tant espantosa.

  4. Jose Alonso Martin

    22 nov. 23
    17:57 #

    La novel.la, “El pavelló gris”, ens porta a una època de la nostra història, els anys posteriors a la guerra civil de 1936.
    Després de tres anys de guerra i en plena època de fam, algunes famílies optaven per enviar els seus fills a institucions governamentals. Allà, els nens podien menjar regularment i les seves famílies alleugerir les seves economies domèstiques.
    El pitjor de tot és que l’aparell governamental aprofitava l’avinentesa per fer d’amagat experiments fora de la llei, al pavelló gris.
    Gràcies a la innocència dels nens i la seva curiositat, ès va posar al descobert tota aquesta negra hitòria.
    De fàcil lectura, et porta ràpidament per una època amb dues històries molt potents.
    Lectura molt recomanable.

  5. Ana Paredes

    21 nov. 23
    17:23 #

    És un llibre fàcil d’entendre, m’ha agradat molt perquè tot el temps manté suspens i l’intriga a cada capítol originant crear categories per a cadascun.
    És part de la memòria històrica d’Espanya crec que alguns episodis són imaginaris, però basats en fets reals molt interessant em va agradar molt, sobretot, el final de tot el desenvolupament d’aquesta història.

  6. Charo Gómez

    20 nov. 23
    17:59 #

    El pavelló gris és una història que no pot deixar indiferent a ningú. El final és més o menys
    l’esperat per tothom , tot i això, ens dóna una lliçó de valentia. No tant per haver viscut el que han viscut els nens a l’internat , que també!! Sinó per explicar tota la veritat,que pot ser, és un acte més important i difícil de dur a terme.
    M’agradat que el personatge oblidat del vigilant posi fi aquesta trepidant història. L’autor ens explica que tot el personal del centre implicat va ser acomiadat. Llavors…….Que ha passat amb el vigilant? Perquè continúa tenint relació amb el complex? Mai ho sabrem.
    Recomano llegir aquest llibre.
    .
    .

  7. Matilde orti

    20 nov. 23
    14:03 #

    El pavellón gris:
    Un relato molt interessant.
    El què pasaba desprès de la pos guerra.
    En recorda quan el neu pare,es va quedar, amb nou anys sense pare i mare sol.
    I amb lo malement que ho van pasar els nens orfos.
    Pero gràcis pero aquesta novel’la tan interessant.

  8. Carmen Martínez Soria

    07 nov. 23
    15:01 #

    M’agradat molt la novel-la, està molt entretinguda i és de fàcil lectura.
    Des del principi es crea el suspens i la intriga.
    Està ambientada en l’ época de la postguerra.Relata una historia que bé va poder ser real, aixo la fà más interesant

  9. Amparo Palomo Irimia

    05 nov. 23
    14:49 #

    El pavelló gris és una novel.la que descriu molt bé la realitat viscuda, tristament en l´època del franquisme, on molts nens passaven per aquesta situació de fam i eren portats a centres
    d´acolliment durant una temporada.
    És molt trista la siuació viscuda i com eren tractats els pobres nens, m´ha entristit molt el que feien amb ells.
    I encara més quan penso que potser en algun d´aquests centres hagi estat real.
    M´ha agradat molt el llibre , és una lectura fàcil i l´escriptor aconsegueix que et figuis a la novel.la i vulguis continuar llegint, que per a mi és el més important quan llegeixes un llibre.

  10. Mercedes Mora Macías

    19 oct. 23
    17:58 #

    Es un llibre juvenil, fàcil de llegir i comprensible.
    Des d’ un principi se sap què passarà,la manera d’ explicar-ho i la trama em sembla fluixa,no té res d’ intriga ni et posa en alerta.
    El rerefons es dur,trist i miserable.
    Viure aquell moment de família i fill com s’han de separar, ha de ser un dolor indescriptible.
    I amb el menyspreu i poc valor que se’ls donava accés persones, eren inhumanes.
    La meva valoració és un 6
    Gràcies

  11. Fernanda

    12 juny 23
    7:15 #

    Aquest curs hem llegit “El Pavelló Gris” de Mique Fañanàs. El llibre narra la història de cinc nens que es coneixen en un internat de Tarragona, en plena època del franquisme i com van descobrir un secret esgarrifant que la institució amagava darrere els seus murs.
    M’ha semblat interessant, amè i fàcil de llegir. Encara no he esbrinat si la història és real o no, però si ho fos sembla increïble que es poguessin cometre aquest tipus d’atrocitats a Espanya fa poc més de seixanta anys enrere.

  12. Ruane

    11 juny 23
    16:35 #

    El Pavelló gris em va agradar molt, encara que sigui una història amb sofriment i angoixo dels nens. És una lectura fàcil, ràpida i amb força detalls, el que va permetre obtenir una visió clara de com era l’internat, el pavelló i com patien els 5 nois principals.
    A mi em va semblar una història real, i crec que hi havien més casos com aquest, principalment durant el franquisme, on els que tenien més poder manipulaven les situacions per a que fossin de la seva forma.
    Segurament aquest internat, o els que s’assemblaven a el, van deixar traumes i memòries dolentes per a tots els que hi van estar.
    Recomano la lectura, principalment per a entendre una mica el que va passar en aquests anys!

  13. Silvia Alavi

    10 juny 23
    22:47 #

    El pavelló gris és una novel-la on el autor descriu una historia real de aquella època, quan comences a llegir-lo t’enganxa des de les primeras pagines, esta ben estructurada desde el començament fins al final.
    Recomanable per a totes les edats.

  14. Inmaculada López

    10 juny 23
    21:28 #

    Aquest llibre m’ha fet pensar en els drets i llibertats que ens acompanyen en el nostre dia a dia, i fer la comparativa entre el plà educatiu de fa seixanta anys i l’actualitat en matèria d’educació, llibertats i cultura.
    Ningú no es mereix maltractaments sistemàtics a mans de professors pel que tot és blanc o negre, i la disciplina i la religiositat mal entesa van de la mà.

    La recuperació del fantasma empresonat entre les quatre parets del pavelló gris, n’és un punt d’inflexió important, de poder trencar les cadenes amb el dolor i la injustícia . De primera mà els interns deixen de ser nens mentre reviuen la decisiva recuperació dels hostatges lligats al primer pis , l’expulsió del cos directiu i el posterior tancament del centre. Sortosament la justícia poètica els acompanyarà durant tota la vida per la resiliència viscuda a una edat tan tendrá.

  15. Andrea Martínez de Morentin

    09 juny 23
    8:58 #

    La novel·la “El pavelló gris” tracta d’un grup de joves les circumstàncies dels quals els obliguen a entrar en un internat de l’època de la postguerra civil espanyola. M’ha agradat la força dels nens que aconsegueixen gràcies a estar junts i recolzar-se mútuament. M’ha de recapacitar i pensar que malgrat les males èpoques i exposicions a la por, t’has de recolzar en bones persones. És molt dur i hem de donar gràcies de poder viure en una època millor.

  16. Andrea Scalone

    08 juny 23
    22:17 #

    La novel·la es desenvolupa en un internat a la costa tarragonina anomenat La Esperanza durant un estiu en la infantesa del protagonista
    L’obra en fa un retrat de la societat de l’època i les difícils circumstàncies dels treballadors, que maltractaven i eren víctimes a la mateixa vegada de la repressió franquista.
    Amb el seu germà i altres amics descobreixen les obscures activitats que es feien en un pavelló gris al qual no es tenia accés i del que ningú parlava.
    Amb la seva curiositat infantil esbrinen la trista realitat: es feien experiments mèdics amb orfes.
    Personalment, no em va agradar la manera de relatar-la ni les poques emocions que se senten per part del protagonista.

  17. Oscar Carreras

    07 juny 23
    17:32 #

    És una novel·la curta però entretinguda, que enganxa des del primer moment.
    Narra les vivències de cinc nois que estan tres mesos internats a un hospici a la costa de Tarragona.
    Detalla les penúries d’una part de la població, que necessita enviar un temps els nens a aquests centres per què no poden fer-se càrrec d’ells.
    La part principal del llibre explica el dia a dia dels marrecs, i com de dur ha de ser per ells, tant per les condicions, com per les persones que allà treballen.
    Amb un desenllaç molt dur, ens fa reflexionar sobre el règim franquista.

  18. Josep Lluís

    07 juny 23
    16:25 #

    El llibre es pot llegir fàcilment, és una història basada en la postguerra de la dictadura franquista.Els fets transcorren durant els tres mesos d’estada de cinc nens en un centre d’internament per a fills de famílies necessitades, amb una disciplina estricte, típica de l’época.
    El desenllaç és massa ràpid, la colla dels cinc nens descobreixen que al pavelló gris es fan experiments mèdics amb nens.

  19. Santiago Burgos

    06 juny 23
    23:57 #

    El llibre m’agradat molt, mentre llegia em va fer recordar quan jugava amb el meu germà i el amics de la infància.Em sembla una novel·la trista, nens que s’han separat dels seus pares per un temps, per la mala economia que tenien moltes famílies d’aquella época. D’aquesta gran novel·la em va quedar un dubte, si el Pavelló gris va existir o va ser inventat per l’autor.

  20. Gleciane

    06 juny 23
    21:25 #

    El llibre “pavelló gris” m’agradat perquè és un llibre de lectura rápida, fàcil i entretinguda.
    És la història de cinc nens que per motius familiars, van quedar en aquest internat per una temporada.
    Les vivències dels cinc nens van ser molt complicades, perquè la manera d’educar de la senyoreta Emilia era massa autoritaria, a base d’amenaces i maltractaments.
    Encara que la senyoreta Emilia els amenaçava amb càstigs durs, els nens no es deixaven ser intimitats per descobrir el misteri que havia darrera del pavelló gris.
    Vaig quedar-me intrigada per conèixer l’informe que van redactar els membres de la creu roja amb el testimoni de Sebastià Monfort.
    No m’ha agradat el final del llibre, perquè crec injusta la pena dels implicats en el cas del pavelló gris i massa resumit.

  21. Rosa Ortiz

    06 juny 23
    20:41 #

    El pavelló gris és una novel·la molt entretinguda basada a l’època de la postguerra dintre del règim franquista. Ens acompanyen un grup de cinc nens que es van conèixer en un internat. Junts van ajudar-se a superar l’estada en “L’Esperança” i van descobrir l’enigma que hi havia al seu voltant.
    Aquest llibre pot inspirar-nos a investigar sobre les conseqüències (les carències i els abusos) que es van viure en aquella època, a través d’una lectura molt apropiada per la nostra gent jove.

  22. Jefferson

    06 juny 23
    19:59 #

    M’ha agradat molt el llibre, perquè és d’una lectura fàcil i comprensible, tracta sobre l’època de l’Espanya més profunda en l’època franquista i que crec que tots hauríem de conèixer us ànim a llegir el llibre ja que és molt interessant.

  23. Puri García

    06 juny 23
    18:27 #

    El llibre “el pavelló gris”
    M’ha agradat molt. És entretingut, ràpid i recomanable, sobretot per als joves. Es viu la història de cinc amics on comparteixen vida durant tres mesos interns en un internat de Tarragona anomenat “La Esperamza”. Tot succeeix a l’època franquista, on el respecte i la por són grans protagonistes.
    La curiositat dels nois per esbrinar què passava en aquell pavelló gris, fa descobrir un hospital clandestí, on fan experiments i utilitzen com a conillets d’índies nens orfes i malalts.
    Un final de novel·la ràpid i contundent.
    Crec que està basada en fets reals, ja que els nostres avis han explicat moltes històries on hi havia molta repressió i por.

  24. Mª Carme Montero

    06 juny 23
    13:33 #

    Aquesta novel.la està ambientada en l’ Espanya de la postguerra, quan el poble no tenia recursos per viure i moltes famílies per necessitat, es veien obligades a internar als seus fills a escoles o hospicis, perquè poguessin rebre educació i sobretot aliments, ja que a casa passaven gana i moltes penúries per sobreviure.
    En aquests llocs el tracte era amb mà dura, molta disciplina i en molts casos maltractament físic i psíquic, abús de poder, etc. Les autoritats de l’època eren còmplices i participaven activament.
    Amb un govern dictatorial, on imperava la repressió i la corrupció, la gent no denunciava aquestes pràctiques, per por a les repressàlies i càstigs que podien rebre ells mateixos i les seves famílies. Era temps de silenci.
    Aquest llibre és interessant i enganxa des de la primera página. Molt recomanable, la seva lectura és molt fàcil, en una tarda es llegeix.

  25. Joan Carles Garbajosa

    06 juny 23
    12:04 #

    Ambientada a l’època de la dictadura franquista, aquesta novel·la breu, narra l’estada per tres mesos d’uns nois sense recursos, en un hospici de Tarragona anomenat “la Esperanza”.

    Els cinc amics se les empesquen per burlar la dura disciplina del centre i esbrinar el secret que amaga el sinistre pavelló gris, on es fan experiments cruels amb nens orfes, fils de represaliats republicans. La seva valentia contribuirà al tancament definitiu del centre al cap de pocs mesos.

    Es tracta, doncs, d’una ficció sobre les dures condicions de la infantesa durant el franquisme i obre la porta a les atrocitats que es podrien haver-hi comes en aquella època, amb l’esperit de promoure la recuperació de la memòria històrica des de la ficció narrativa.

    Senzilla, interessant i fàcil de llegir. Crea un clima de misteri des de bon començament i, finalment, té un desenllaç feliç.

  26. Gleciane

    05 juny 23
    21:17 #

    El llibre “pavelló gris” m’agradat perquè és un llibre de lectura rápida, fàcil i entretinguda.
    És la història de cinc nens que per motius familiars, van quedar en aquest internat per una temporada.
    Les vivències dels cinc nens van ser molt complicades, perquè la manera d’educar de la senyoreta Emilia era massa autoritaria, a base d’amenaces i maltractaments.
    Encara que la senyoreta Emilia els amenaçava amb càstigs durs, els nens no es deixaven ser intimitats per descobrir el misteri que havia darrera del pavelló gris.
    Vaig quedar-me intrigada per conèixer l’informe que van redactar els membres de la creu roja amb el testimoni de Sebastià Monfort.
    No m’ha agradat el final del llibre, perquè crec injusta la pena dels implicats en el cas del pavelló gris i massa resumit.

  27. Gleciane

    05 juny 23
    20:51 #

    El llibre “pavelló gris” m’agradat perquè és un llibre de lectura rápida, fàcil i entretinguda.
    És la història de cinc nens que per motiu familiar, van quedar en aquest internat per uns temporada.
    Las vivències dels cinc nens va ser molt complicada, perquè la manera de educar de la senyoreta Emilia era massa autoritari, basada de amenaça i maltractaments.
    Encara que la senyoreta Emilia amenaçava amb càstig dur, els nens no deixava

  28. Rafael

    05 juny 23
    19:31 #

    És un llibre de fàcil lectura i que m´agradat molt, ho recomano per llegir-lo, jo mateix li he donat en préstec al meu fill perquè ho llegeixi i també l´agradat.
    El llibre tracta la història de cinc nois que viuen una temporada al hospici “La Esperanza” i les seves desventures,té un final una mica trist i escabrós.

  29. Roxana

    05 juny 23
    19:08 #

    Em sembla un llibre interessant però trist.
    Suposo que aquest tipus de gènere ens ajuda a ser més conscients del patiment de les persones sense oportunitat econòmiques de l’època.
    El recordar ens ajuda a no tornar a repetir aquests terribles errors.

  30. Antonio Torrebejano Rueda

    05 juny 23
    17:22 #

    El llibre tracte d’un centre estatal on els nens de famílies necessitades van a passar uns mesos, con si fossin unes vacances, però quan els nens arriben al centre és donen conta que no és lo que s’esperaven.
    L’estada dels nens en el centre “La Esperanza” passa per normes molt severes i és troben molt controlats per les persones que hi treballaven, fins al punt de no deixar´los fer totes les coses que un nen pot fer amb altres quan hi son de vacances.
    El centre constava d’uns edificis amb diferents pavellons on passaven la seva estada els nens. Un d’ells es el que porta el nom del llibre, El Pavelló Gris, i tot el que passa dins ho porten amb molt de secret i això fa que una colla de cinc amics és comencin a fer preguntes, fins al punt que es preparen per esbrinar que hi amaguen i que passa dintre.
    Quan els nens descobreixen el que passa dintre es queden molt preocupats i per por a possibles represalies no hi diuen res. Fins que dos germans li expliquen el seu pare i aquest decideix anar a explicar-ho a un amic que té contactes a la Creu Roja Internacional. Aquest organisme es presenta el centre per investigar la història que han explicat els nens i quan veuen que es cert tanquen el centre i porten a tots els nens amb els que feien els assaigs a centre mèdics perquè és recuperin.
    Un llibre fàcil de llegir i amb una història interessant, que desgraciadament según el meu punt de vista, va ser veritat en aquella època.

  31. Monica

    03 juny 23
    17:44 #

    El Pavelló gris és una obra que amb un aire de misteri i suspens, vol presentar a les noves generacions, els dramàtics anys de repressió política i de postguerra viscuda a Espanya, dins d’un petit escenari. Sembrant en ells, la curiositat per fets reals de la història del poble i fins i tot, pot ser, dels seus propis avis. A través d’un grup d’amics que es van conèixer en l’internat “La Esperanza”. Els qui, a poc a poc es van convertir en inseparables per a poder suportar, entendre i assimilar l’esdevenir de cadascuna de les seves vides, amb molta unió i lleialtat; els millors atributs adquirits, partint de situacions tan adverses viscudes per aquesta colla de nens protagonistes.

  32. Toni

    31 maig 23
    20:28 #

    El llibre m’agradat molt. Ès una historia corta però intensa i es fàcil llegirla d’un cop. Parla d’uns nens que son enviats pels seus pares a un internat en una epoca molt difícil en l’história d’ Espanya. En quant al pavelló gris, millor no parlar del que passava a dins.

  33. Trini

    26 nov. 19
    16:25 #

    El Pavelló gris ha sigut un llibre molt intirgant fins a l’última pàgina. És una història basada en la època franquista i possa al descubert la duressa que hi havia em aquells temps amb persones amb menys recursos i mes fràgils. M’agradat!

  34. Francia

    25 nov. 19
    13:25 #

    El llibre m’ha agradat, és una novel·la carregada d’emocions amb cinc nens curiosos i amb valentia que volien descobrir que passava en el Pavelló gris

  35. Leyre

    23 nov. 19
    21:19 #

    A l’inici del llibre no m’agrada, però una vegada que comenci les aventures, vaig canviar d’opinió. Em va agradar molt, és fàcil de llegir i no és molt extensa. Molt recomanable.

  36. antonio linde

    22 nov. 19
    18:49 #

    El llibre m´ha agradat,es pot lleguir molt facilment,el argument es curt pero intens,nos parla de la amistat de uns nens en temps dificils,
    També ens diu com la curiositat dels nens poc arribar a resoldre una injustícia

  37. Juani Rodríguez

    17 juny 19
    17:01 #

    El pavelló gris és una novel·la que m’agradat molt. Inspirada en l’època de la postguerra del règim franquista, que reflecteix les carències, els abusos i experiments que fèiem amb els nens. Una maca barreja de tristesa i intriga.

  38. Mari Cárdenas

    17 juny 19
    16:42 #

    M’ha agradat, tot i que és una història una mica trista, per les vivències i penuries que passan els cinc nens dintre de l’internat durant la època de la postguerra. També m ‘ha agradat la valentia dels petits protagonistes, quan volien descobrir el que passava en el pavelló gris.
    Llibre recomanable.

  39. Susana

    14 juny 19
    20:52 #

    La novel-la el pavelló gris m´ha agradat molt, és un llibre amb una trama molt entretinguda i que no es fa gens pesada.La narració es amena , els fets estan bassats en una história real de l epoca dels anys 40.
    La recomano sense dubte.

  40. Diego

    13 juny 19
    21:52 #

    El llibre m’ha agradat molt. Es una novel.la molt interesant, a vegades hi han moments molt tristos i emotius. La història t’enganxa des del primer moment i per això resulta ràpid de llegir.
    Recomano llegir-lo perquè tothom sigui conscient dels fets q es relaten i que no volem que es repeteixen.

  41. Cris

    13 juny 19
    11:25 #

    El pavelló gris es un libre fàcil i ràpid de llegir. Es la història de cinc nens que per circunstancies famíliars es coneixen en un internar .Allà patiran abús per par dels seus educadors i descobriran el secret que s’amaga al pavelló.

  42. Dolores Guillen Garcia

    13 juny 19
    9:51 #

    El llibre El Pavelló gris, m’ha agradat molt. És una novel.la molt triste i carregada d’emocions personals.

  43. Glòria Gregoriano

    11 juny 19
    20:31 #

    És un llibre força interessant pel joves. M’ha agradat per tot el que passa i pel fet de ser una historia real.
    Et trasllada a l’època i et fa visualitzar l’escena. Els personatges están molt ben descrits .
    La valentía i curiossitat dels nens predomina per sobre de tot i també la disciplina i normes del pavelló fan que no t’avorreixis en cap moment.
    Té poques pàgines el que fa que t´’enganxis .
    El final l’he trobat curt , directe, emocionant i esperat
    Sens dubte, convido a llegir-lo.

  44. Mònica Bosch Molinas

    11 juny 19
    16:29 #

    És una novela.la que m’ha agradat força. Es palpable la por i la repressió de l’època franquista. Fa mal saber que existien aquests llocs d’acollida per a nens i dóna que pensar que els succeïa als orfes i desamparats de la nostre posguerra …Fàcil de llegir tot i que he après paraules noves. Potser el final m’ha semblat una mica precipitat.

  45. Carla

    11 juny 19
    12:16 #

    Durant tota la història van apareixent els personatges i es van succeint els fets sense pausa, raó per la qual la lectura t’atrapa des de les primeres pàgines.
    Es relaten fets verídics per explicar una trista realitat que pateixen un prupo de nens. aquestes històries han de sortir a la llum perquè siguin conegudes per tots i que no es repeteixin.
    M’agrada com està narrat, amb detalls i diàlegs, però no m’ha agradat la revelació: l’abús dels desemparats.

  46. montserrat F.àbregas

    11 juny 19
    0:43 #

    Els nostres petits amics, simbolitzen el valor i la companyonia que en una època tan fosca precisaven amb desesper molta gent del nostre país. Els perdedors.
    Sota una careta de caritat davant la societat, la maldat estenia les urpes sobre els més dèbils com besties ferotges sense escrúpols. Per sort els protagonistes, personetes extraordinàries se’n surten bé.

  47. pedro

    10 juny 19
    1:21 #

    La novel-la ens parla de fets els cuals formen par de la nostre història recent, la primera part mol bé , explica la historia dels protagonistas i el motius el per què estàn en aquell, diguen centre de acullida durant tres mesos, per que pugin menjà, ens explica l’espabilats , curiosos i valens que són alguns, però la part que es refereix al pavelló gris, la trovo fluixeta i mol resumida, cuasi ben bé no ens explica casi res, i penso que deberia sé la part forte de la novel-la.

  48. Violeta Contreras

    04 juny 19
    16:55 #

    El llibre “El pavelló gris”, m´ha agradat perquè és d´intriga i és molt entretingut des del principi al final, sobretot quan els cinc nens es van posar d´acord en efectuar un pla estratègic que en el darrer moment va ser modificat per poder esbrinar el secret que s´amagava dintre d´aquest pavelló.
    El que m´ha donat molta tristesa és saber que aquest secret era que usaven els nens sense famílies per experimentar com a conillets d´índies vulnerant els seus drets per ser petits.

  49. Maite López Gallén

    23 març 19
    23:32 #

    El pavelló gris és un llibre força interessant i de fàcil lectura. Des de gairebé el primer moment es crea intriga sobre l’enigmàtic pavelló i quedem atrapats en la curiositat per descobrir els secrets que amaga. La història va fluint des de la tristesa i la grisor inicials cap a un relat d’aventures on un grup de nens intenten esbrinar què succeeix al pavelló gris sense ser descoberts. Tanmateix el que m’ha semblat més interessant del llibre és el moment històric que descriu mitjançant una bona selecció de personatges d’origens geogràfics i socials molt diversos. Els cinc amics, els responsables dels pavellons i els vigilants i les relacions entre tots ells centren una bona part de la història. La descripció de l’ambient de l’època, de l’autoritarisme i la disciplina típiques d’aquestes institucions durant el franquisme m’ha semblat molt acurada i m’ha fet recordar com eren aquells dies i com ha canviat la nostra societat al llarg dels anys.

    El desenllaç final és una mica més fluix, massa ràpid pel meu gust i denota que l’enfoc principal de l’autor era el retrat fidel d’una època, més que entretenir-se en detalls sobre la resolució de la història que ha explicat.

    Em sembla una lectura molt recomanable per als joves, els ajuda a tenir un coneixement d’un moment fosc i trist d’aquest país, sovint oblidat.

  50. Esther Pak

    20 març 19
    22:52 #

    Comentari de “El pavelló gris”

    M’ha agradat molt.
    La novel.la està molt ben estructurada. La narració transcorre sense retard i les descripcions són molt entretingudes.
    Penso que m’ha agradat més perquè crec que la història es basa en un fet real.
    Una vegada que el comences, no pots parar de llegar-lo!

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Segueix-nos a:

      

Categories


Enllaços


Etiquetes


Arxius