Llengua de Drac

Llegir, escriure, aprendre

Subscriu-te via RSS

  • Felícia Fuster

    Escrit per el 20/3/2013 a les 13.38 h, a: Autors km 0, Dones poetes, General

    Aquesta poeta, pintora i traductora es va donar a conèixer tard dins el món de la literatura, però aquest fet no impedeix que sigui una figura important dins la poesia catalana. Entre les seves obres, cal destacar Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils (1984), Aquelles cordes del vent (1987) o I encara (1987).

    El desig de llibertat de Fuster queda plasmat en tota la seva obra, així com les ganes d’experimentar amb la forma poètica. Els seus versos, d’un tarannà reflexiu, parlen de la solitud, l’absència o el buit i no deixen de banda el compromís social.

    Influïda per  tradició oriental, va utilitzar l’haiku al poemari Postals no escrites (2001) i va publicar diverses obres relacionades amb la poesia japonesa,  com l’assaig La poesia japonesa moderna (1988).

    Felícia Fuster (Barcelona, 1921 - 2012)

    Felícia Fuster (Barcelona, 1921 – 2012)

    Tast de versos

    Pesen les gerres
    I buides també pesen
    Pesen els cranis

    (Postals no escrites, 2001)

     

    Abans
    que el gran compàs no em paralitzi
    amb la geometria de la mort
    no em despulleu.
    No em despulleu del temps
    ni d’aquells mots
    que, fins gebrats, jo feia càlids.
    Sé que el meu cant
    avui
    no arribarà
    ni a les òrbites baixes
    i el món em pesarà. Tant és.
    Deixeu-me.
    Deixeu-me el formigueig
    d’aquest cap ple de festa
    i les ales dels ponts. Deixeu-me blanca,
    calç apagada, encesa, poca cosa,
    no res,
    amb els peus nus.
    Sé caminar descalça. I més.
    I encara sé:
    només el que s’esborra
    té importància.

    (Aquelles cordes del vent, 1987)

    Article complet

  • Montserrat Abelló

    Escrit per el 20/2/2013 a les 13.50 h, a: Dones poetes, General

    És una figura fonamental dins la traducció i la poesia catalanes de la segona meitat del segle XX. Ha publicat nombrosos llibres de poesia, com Vida diària (1963), Foc a les mans (1990) o Memòria de tu i de mi (2006). També ha traduït poetes anglosaxones com Sylvia Plath al català i autors catalans com Mercè Rodoreda o Salvador Espriu a l’anglès.

    Abelló aconsegueix emocionar el lector a través de petites escenes quotidianes i les seves paraules, tot sovint marcades pel tema del temps, són una barreja de sentiment, realitat i senzillesa.

    Montserrat_Abelló

    Montserrat Abelló (Tarragona, 1918)

    Tast de versos

    Deixa que el vent

    Deixa que el vent
    esgarrapi el son i que la veu
    resti sotmesa.

    I  enfonsa els dits
    en els  records, en subtils
    espires de claror

    Són històries de debò,
    les que conjuminen el temps,
    j els sospirs es perden en l’aire.

    I pels batents de les portes
    s’escapen els crits.
    La fugissera memòria

    no  computa més que fets,
    no el tremolor; la por
    del dir o el saber imprecís.

    Traç lleu i persistent
    que es grava lent sobre la pell.
    Una cicatriu inesborrable.

    El llum del menjador.
    L’ombra de la mà
    damunt del paper.

    (Foc a les mans, 1990)

     

    Plaer de viure

    Plaer de viure, d’estar
    asseguda i contemplar
    com cau la tarda.

    Tarda d’un gris lluminós
    ara que el dia s’allarga.
    I ser feliç com Epicur

    amb el poc que vull
    al meu abast.
    I, en no esperar

    ja res d’un més enllà,
    no tenir por de la vida
    ni de la mort.

    (Memòria de tu i de mi, 2006)

     

    Article complet

  • Rosa Leveroni

    Escrit per el 6/2/2013 a les 15.29 h, a: Autors km 0, Dones poetes

    Poeta i narradora, va ser una de les principals activistes de la cultura catalana un cop finalitzada la Guerra Civil. La seva obra literària és breu i es reuneix en dos volums, Poesia (1981) i Prosa (1985).

    Influenciada als inicis per Carles Riba, sobretot en els models formals i en el rebuig de la superficialitat, els seus versos parlen de la mort, l’amor desgraciat, la tristor o el desig de fondre’s amb la naturalesa, entre d’altres.

     

    Rosa Leveroni  (Barcelona, 1910-1985)

    Rosa Leveroni (Barcelona, 1910-1985)

    Tast de versos

    NEGUIT
    VIII
    Esgranat el corall de les besades,
    he dit adéu a les platges en calma,
    navegant amb les veles remoroses
    pel mar obert d’infinites recances.

    DOLOR
    I
    Gràcies, oh déus! d’aquest amor sens joia
    vestit d’humilitat i argila fràgil.
    Gràcies, oh déus! d’aquest dolor que em cega
    si feu que plenament pugui cantar-los.

    (Epigrames i cançons, 1938)

     

    Amb la grisor d’aquest cel
    la plata de l’olivera
    deu semblar toc d’uns pinzells
    d’una fina transparència.
    Una mar de plom al fons
    condensava la tenebra.
    Tota la llum ha restat
    al brancam de l’olivera.

    (Presència i record, 1952)

     

    Article complet

  • Simona Gay

    Escrit per el 31/1/2013 a les 13.20 h, a: Dones poetes, General

    És la primera dona que escriu en català a la Catalunya Nord i una figura important en la recuperació del folklore rossellonès, amb el recull de pregàries, cançons i llegendes. És autora d’Aigües vives (1932), Lluita amb l’àngel (1938) i La gerra al sol (1965).

    La descripció del paisatge de la seva terra i la introspecció vital són els temes més destacats de la seva poesia, sense oblidar el record cap al germà poeta i pintor, present en el darrer llibre que va publicar. L’any 1992 apareix en un sol volum la seva Obra poètica.

    Simona Gay
    (Illa del Riberal, 1898-1969)
    Dibuix de Lancelot Ney

    Tast de versos

    Peresa

    No vingui la son, somnio desperta
    i no sé el dormir, un somni tan clar
    joia inconeguda, aéria, incerta,
    mon cor és musica i també joglar.

    Pesa en els meus ulls un sol de tendresa,
    la fruita sucosa es madura en va,
    talment invencible aquesta peresa,
    no puc obrir els ulls ni allargar la mà.

    No hi ha més per mi ni temps ni mesura,
    la minuta és llarga i l’hora un moment;
    en un ample riu, hi ha una flor que sura,
    crec que per la flor s’atura el corrent.

    (Lluita amb l’àngel, 1938)

     

    Cruesa pura del gran vent
    esquitxa teles a l’ensec,
    i la muntanya n’és més bella.
    Munta un perfum subtil de menta
    dels camps tan clars d’userda nova.
    El crit dels gaig passa amb el vent,
    lluïssor d’ales en el verd,
    i el cor retroba el cant tranquil
    que s’esvaïa un altre abril.

    ( La gerra al sol, 1965)

     

    Article complet

  • Clementina Arderiu

    Escrit per el 24/1/2013 a les 13.55 h, a: Dones poetes

    Influïda per la poesia popular catalana, Josep Carner i Joan Maragall, va ser autora dels llibres Cançons i elegies (1916), Sempre i Ara (1946), que va guanyar el premi Joaquim Folguera, És a dir (1959), que va rebre els premis Óssa Menor i Lletra d’Or,  i L’esperança encara (1969), entre d’altres.

    Els seus versos, d’una gran força expressiva i molt ben treballats,  són un clar exemple de la condició de ser dona i poeta alhora i això fa difícil que a la seva obra es pugui incloure dins un corrent literari.

    Clementina Arderiu (Barcelona, 1889-1976)

    Clementina Arderiu (Barcelona, 1889-1976)

    Tast de versos

    FILL

    Com salvatgina engelosida
    pel cadell,
    jo la vida passaria
    vora d’ell.

    Hola, cadell,
    dóna’m l’anell
    picapedrell!

    Arremetria amb urc de guerra
    tota gent
    i ma dent el guardaria
    d’altra dent.

    “Denteta dent”,
    dirà la gent;
    i tu, content.

    CORRANDA

    No em miris, que no sóc res
    i el teu mirar em neguiteja;
    si em mires, posa en els ulls
    cortines d’alba primera.

    Article complet

  • Maria Antònia Salvà

    Escrit per el 14/1/2013 a les 20.36 h, a: Dones poetes, General

    Considerada la primera poeta moderna en llengua catalana, Maria Antònia Salvà va néixer a Palma el 1869 i està vinculada a la Renaixença mallorquina. Va escriure poemaris com Espigues en flor (1926), El retorn (1934) i Lluneta del pagès (1952) i llibres de prosa com Viatge a Orient (1907) i Entre el record i l’enyorança (1955).

    La seva poesia, plena de de seny, formalitat i harmonia,  incorpora elements de la vida quotidiana i el paisatge mallorquí i està a cavall de la tradició culta i la tradició popular.

     

    Tast de versos

     

    D’UN CACTUS

    Com rèptil monstruós de pell clapada,

    d’entranya llefiscosa, era ajocat

    al seu recó bevent la solellada.

    De sobte, sa malícia desvetllada,

    enrevisclant-se va esquerdar el test.

    Enllà de l’hort, que se’n perdés el quest,

    dalt una paret seca fou llançat,

    i al cap de temps, damunt les pedres dures,

    furgant per les llivanyes i juntures,

    trobí el vell drac encara aferrissat.

    (El retorn, 1934)

     

    LA PETXINA

    L’amor i son record que de la gent

    i del lloc i del temps em feien lliure,

    màgicament poblaven el meu viure

    amb belles lluïssors d’or i d’argent

     

    Un capaltard vingué desfent miratges,

    jo els doní comiat – tot passa i mor –

    i fiu engrunes mig a contracor

    una petxina de llunyanes platges

    (El retorn, 1934)

    Article complet

  • Dones poetes

    Escrit per el 14/1/2013 a les 18.10 h, a: Dones poetes

    Avui encetem una sèrie d’apunts breus que, setmana rere setmana, ens acostaran a dotze dones poetes que han contribuït a l’evolució de la poesia contemporània catalana. Evidentment no són les úniques, n’hi ha moltes més, però ens hem basat en l’exposició “Dones poetes”,  que ha organitzat el Grup d’Estudis de gènere: traducció, literatura, història i comunicació de la Universitat de Vic i que es podrà veure al Casal Pere Quart durant tot el mes de març.

    Esperem que aquesta sèrie us animi a endinsar-vos en la poesia!

    Núvol d’etiquetes elaborat a partir de les poesies de l’exposició ‘Dones Poetes’. A la imatge es destaquen les paraules més repetides en els versos de les dotze poetes homenatjades a la mostra.

    Article complet

  • Cartes de guerra i poesia

    Escrit per el 27/11/2012 a les 15.22 h, a: Autors km 0, General

    La setmana passada va fer cent anys del naixement de Joan Sales, conegut principalment per la seva labor editorial i per haver escrit Incerta glòria. Avui, però, no parlarem d’aquesta novel·la, sinó de Cartes a Màrius Torres, un recull de cartes on, a banda de les cartes que va escriure al seu gran amic Màrius Torres, també hi apareixen les que va enviar a la Mercè Figueras, nexe d’unió entre els dos autors.

     

    Carta rere carta, el lector va fent un recorregut per una de les etapes més convulses de la història de Catalunya amb la mirada crítica i irònica de l’escriptor. Les experiències viscudes durant la Guerra Civil i els primers anys d’exili es barregen amb els versos de Màrius Torres i del mateix Sales: una combinació que no deixarà ningú indiferent.

     

    De fet, hi ha qui diu que aquestes cartes són la llavor d’Incerta GlòriaComproveu-ho vosaltres mateixos!

     

    Article complet

  • Un monstre dels relats

    Escrit per el 10/10/2012 a les 13.21 h, a: Autors km 0, Contes i narracions

    En el seu blog Jordi Masó Rahola es descriu com a pianista i escriptor. La seva carrera com a pianista és llarga i plena d’èxits; la d’escriptor, més curta però prometedora. De moment, ha publicat dos llibres de relats: Els reptes de Vladimir (2010) i Catàleg de monstres (2012).

    En la seva darrera publicació, s’evidencia la capacitat d’aquest escriptor de sorprendre el lector utilitzant poques paraules i temes poc corrents però molt recurrents.  La imaginació, la cultura, l’humor i l’enginy omplen les pàgines d’aquest recull de relats gens convencional.

    Comproveu-ho vosaltres mateixos llegint la narració sobre la llegenda de Guillem Tell “La versió oficial“.

    Bona lectura!

    Article complet

  • 100 anys de Calders

    Escrit per el 28/9/2012 a les 14.46 h, a: Autors km 0, Contes i narracions, General, Pere Calders

    Aquest dissabte farà 100 anys del naixement de Pere Calders i Rossinyol, un dels contistes més destacats en llengua catalana. A més a més d’escriptor, durant la Guerra Civil va ser un important ninotaire polític: els seus dibuixos, que signava com Kalders, van aparèixer en diverses publicacions, com per exemple, L’Esquella de la Torratxa.

    També és d’aquesta època el llibre Unitats de xoc (1938), on l’escriptor narra en primera persona la seva experiència  amb la guerra. Aquí en teniu un fragment:

     

    ” Per bé que no ens ho volguem confessar, sortim de Barcelona amb l’ànim deprimit. No sabem quan podrem reprendre la nostra vida civil, tan estimada, ni sabem si podrem reprendre-la. D’ara endavant, en la feina de bastir il·lusions haurem de comptar amb altres voluntats i ens caldrà prescindir una mica de la nostra; ens fa l’efecte que obrim un parèntesi, que la marxa de la nostra vida queda en suspens i aquest cop de ganivet a les nostres esperances ens fa mesells. ”

     

    No volem acabar aquesta entrada sense reconèixer la seva tasca més coneguda, la de contista.  Per fer-ho,  us recomanem que llegiu aquest recull de narracions breus dut a terme pel butlletí electrònic Cada dia un mot.

    Bona lectura!

    Article complet