De deures per dilluns, heu de fer l’exercici 2 (p. 1) i explicar una anècdota divertida que hàgiu viscut amb una llengua seguint els exemples que us vaig donar a classe.
Hola, alumnes dels cursos de català d’Esparreguera!
Us donem la benvinguda a aquest nou any acadèmic en què esperem que gaudiu plenament de l’aprenentatge de la llengua catalana… amb “Alegria”, d’Antònia Font:
Lletra:
Cau es sol de s’horabaixa dins s’horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s’horabaixa vermell i calent,
me sala i m’arengada sa pell.
Es penya-segat
i una pluja suau de pols estel·lar.
Cau es sol de s’horabaixa i plàcidament
sa gent se dutxa i omple es carrers.
Cau es sol de s’horabaixa dins es meu cor,
tothom m’estima i jo estim tothom.
Falla sa corrent,
ses fireres no vendran cacauets.
Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s’acaben, i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.
Alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida… alegria.
Cau es sol de s’horabaixa dins s’horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s’horabaixa vermell i calent,
me sala i m’arengada sa pell.
Es municipals, és evident,
fan aparcar bé a sa gent.
Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s’acaben, i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.
Alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida…
Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s’acaben, i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.