Arxiu de la categoria ‘2.Els deu manaments de la felicitat (2015)’

  • 10MF_10.No COBDICIARÀS els béns dels altres

    3565319Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra… La Bíblia és un gran llibre per trobar-hi frase apropiades per a tot, en aquest cas, la clava: fins i tot els que tenim com a ambició més marcada que el Barça guanyi el triplet o que ens fan enveja les flors del veí i ja està, fins i tot aquests hem sentit espurnes d’ambició impròpia o pessics a l’ànima per coses poc importants… Sí, hem d’admetre que, poc o molt, ens ha passat, ens passa i ens passarà. Aquests petits tocs formen part de la vida, el problema ve quan són la manera de fer habitual d’algunes persones, que atropellen tothom en l’afany de posseir el que té l’altra gent, amb una fam insaciable, que no en té mai prou.

    Vosaltres ho definiu molt bé:

    Últim manament i, per tant, últim capítol d’aquest llibre ple d’històries pecaminoses. L’autora, com a cada apartat, continua relatant situacions en les quals l’ambició per les pertinences materials i la felicitat dels altres ens fan, a les persones, deixar de viure la pròpia vida per viure la de la resta perquè potser… és millor?  

    Gema Arce Boix

    En aquest capítol, l’autora ens dóna la seva opinió sobre la cobdícia i ens vol fer entendre que està present en tot moment, perquè la gent busca la felicitat i, a la mateixa vegada, creu que la trobarà en allò que posseeixen els altres. 

    Elena Rodríguez Juárez

    La condició humana fa que cobegem coses que no tenim i, encara que les aconseguim, sempre desitgem tenir-ne una altra. 

    Montse Tomàs Casasayas

    Obsessionar-se a voler més del que tenim  i necessitem ens pot portar a la més absoluta infelicitat, a no gaudir del present ni de les petites coses que, sense valor aparent, són un gran tresor per al nostre cor.

    Toñi Moreno Duque

    Desè manament. Darrer capítol que ens apropa a la cobdícia, a allò que tenen els altres i que també voldríem. Encara que no estigui bé. Ho volem. I, com més llunyà del nostre abast, més gran és la cobdícia que genera. Així es l’ésser humà. 

    Esther Gómez Menú

    Per il·lustrar l’entrada, com que el tema és dur i lleig, m’ha assemblat apropiat posar-hi una imatge d’un lloc ple de pau, important per a la… X  i ja veieu que molt bonic.

    I vosaltres, què en penseu de tot plegat? Aquí ho podreu llegir: cap.10_selecció textos

    Per acabar, us regalo aquesta cançó del grup català Lax “N” Busto. No parla de l’enveja, sinó de la seva antítesi, de la força de l’amor, que ens guia i ens dóna força per a tot i, molt important, a canvi de res!

    Share

    Article complet

  • 10MF_9.No consentiràs PENSAMENTS ni DESITJOS IMPURS

    2015-05-24 17.04.58El pensament és lliure, vola, va i ve… No cal que ens ho digui l’autora, això, prou que ho sabem… Quan ens n’anem a dormir i el cap repassa, a 100 per hora, el que hem fet i el que queda per fer; quan recordem el passat amb nostàlgia, amb l’inevitable què hauria passat si…; quan, amagades darrere les ulleres de sol, contemplem un tros d’home, esplèndid, a la platja; quan, a les reunions de l’AMPA, pensem que el delegat de 3rC té un no sé què… Tants quans que necessitaria un infinit… Molt bé, i què passa? Aquest espai íntim i personal és meravellós, estimulant, sublim, ens esperona a tirar endavant, ens fa sentir ben vives… A veure qui gosa preguntar a la Lorena quina mena de pensament tenia quan va fer l’escultura que veieu a la imatge, de què es protegia? de què es contenia? Per cert: prohibit el whatsapp, que ho vull saber! Pregunteu-li-ho aquí!

    Pel que fa als arguments, us n’he seleccionat dos:

    L’autora ens parla en aquest capítol dels desitjos impurs, que poden ser pensaments bells o lletjos. Algunes persones no s’atreveixen a confessar aquests desitjos per vergonya.   També  hi ha pensaments grans que ajuden a prendre decisions, a veure el món des d’una altra  òptica, o pensaments petits,  com decidir quina roba ens posarem avui.   

    MªJesús Vera Martínez

    D’entrada l’autora ens diu, molt segura, que no hi ha pensaments ni desitjos impurs i descriu unes situacions que, de fet,  d’impures, no en tenen res. Ens diu que hi pot haver pensaments bells i pensaments plens de lletjor, de generosos i de perversos.

    Tònia Roig Morral

    I vosaltres, què en penseu de tot plegat? Aquí ho podeu llegir: cap.9_selecció textos. Aquesta vegada ha passat un fet curiós: l’Esther Gómez i l’Antonia Ruiz han donat, per casualitat, un enfocament idèntic al treball, ja ho veureu.

    Per acabar, us regalo un altre vídeo, aquesta vegada amb una cançó que parla d’algú que desitja l’amor que es tenen els altres. (De fet, serviria també per al capítol 10.)

    Share

    Article complet

  • 10MF_8.No diràs FALSOS TESTIMONIS ni MENTIRÀS

    images (1)En aquesta passejada que fa dies que fem sobre la moralitat de la nostra cultura, hem arribat  a la bèstia negra: la mentida. Aquest horror que tothom bescanta, però que fem servir quan ens convé, a tort i a dret, sense tenir en compte què vindrà tot seguit. Som capaços de viure mentides sense problemes, fins i tot ens les arribarem a creure… La roda del món va girant… Podríem aturar-nos a pensar què hi ha realment darrere qualsevol mentida? Més val que no!

    Filosofies a banda (ja veieu que m’he encomanat de vosaltres), com que aquesta vegada la cosa va de pel·lícules, n’he seleccionat una de magnífica, tota ella construïda sobre unes quantes mentides… L’han feta a la televisió un munt de vegades, si no la recordeu, busqueu-la per on sigui i comprovareu el poder de la… mentida?

    Pel que fa als arguments, aquesta vegada us he volgut mostrar els dos més imaginatius… Reflecteixen tant l’actitud vital de les autores que els podríeu reconèixer sense firma, segur!

    Vuitè manament. Vuitè capítol d’aquest llibre que ens mostra la mentida en un ventall de possibilitats. Si no saps dir-ne, et pot servir de manual. En trobaràs de venials i  les que fan mal de veritat, fins i tot altres a les quals hem d’agrair moltes coses… I no he dit cap mentida! Esther Gómez Menú

    No hi ha veritat sense mentida, ni mentida sense veritat. L’única veritat és la que un mateix vulgui fer creure als altres. Dependrà de l’estat d’ànim en què ens trobem i  dels sentiments que vulguem transmetre a l’altre. Qui no ha mentit alguna vegada? Mentiré si puc consolar i diré la veritat si puc ajudar. MªCarmen Jiménez García

    I vosaltres, què en penseu de tot plegat? Aquí ho podeu llegir:

    cap.8_Comentaris seleccionats

    Per acabar, us regalo aquesta cançó… Va de coses que no es diuen, una altra variant de la mentida:

    Share

    Article complet

  • 10MF_7.No ROBARÀS

    imagesEn aquest capítol heu fet, en conjunt, com la Mari Pau: parlar del robatori en el sentit estricte i, també, en el més ampli, el que fa referència a coses etèries, com els sentiments. Vull dir que entre totes heu explicat tot el ventall de situacions en què l’acte de robar pot ser present.

    Per il·lustrar l’entrada, us he posat el cartell d’una pel·lícula preciosa que vaig veure l’any passat; entre d’altres coses, si la veieu us adonareu que, potser, robar no és sempre una cosa reprovable… Aquí ho deixo!

    Pel que fa als arguments, us en poso dos de ben diferents:

    En aquest capítol l’autora ens parla dels robatoris i dels lladres. La Maria de la Pau no em deixa veure els seus pensaments. Igual que als primers capítols, enumera totes les possibilitats, però no es decanta per cap d’elles.

    Ni fu ni fa. Això és el que m’ha dit aquest capítol. Es clar que, després del manament anterior, qualsevol capítol es queda en no res. Imma Sandín Ruperto

    M’ha encantat aquest manament! En  la seva línia, l’autora ens endinsa en un món de lladres, robatoris i furts mitjançant petites històries plenes de contingut. Comença amb lladres famosos pels seus actes. Continua amb els robatoris per necessitat i afegeix una infinitat de furts com els que es fan com si fos un joc, per amor, per aconseguir l’afecte d’altres persones, tot això,  amb una delicadesa en els detall que m’ha captivat (prendre somriures, llibres, paraules, moments, petons, carícies, ànimes …) Podem i ens poden robar qualsevol cosa! Antonia Ruiz del Sol

    i vosaltres, què en penseu de tot plegat? Aquí ho podeu llegir:

     cap.7_Comentaris seleccionats

    Share

    Article complet

  • 10MF_6. No cometràs ACTES IMPURS

    th (2)Aquí us heu mostrat de totes les maneres possibles: pudoroses, transcendents, descarades, romàntiques, imaginatives, tòrrides, intenses… M’heu sorprès amb la franquesa d’algunes històries, m’heu ensarronat del tot amb algunes altres, m’heu fet riure molt també, heu jugat amb el tema i amb les paraules per construir grans equívocs, etc.

    Per què deu ser que aquest tema us motiva tant, fins i tot quan no us motiva, pecadores meves?

    Fem un cop d’ull a alguns arguments. Aquest primer és de manual:

    Dues persones, un home i una dona, estan sopant en un restaurant. Són companys de feina. Mentre que mengen uns plats lleugers i exquisits,  mantenen una conversa irrellevant. Quan deixen de parlar, els seus pensaments s’omplen de les experiències sexuals de les seves vides. Yuliya Hrybaila

     El segon conté ja molts elements subjectius:

    Aquest capítol ens parla d’una parella que està compartint un sopar amb vi i ostres. Tota la vetllada és un continu anar i venir de somnis eròtics i de diferents maneres sensuals de menjar-se-les. L’autora descriu totes les escenes d’una forma tan natural que ha captat la meva atenció ràpidament.   MªJesús Vera

    El tercer us convida a la recerca:

    Sisè manament. Sisè capítol que parla de diferents situacions considerades impures, brodades amb un llenguatge gens groller, intentant que la imaginació et porti a sentir alguna cosa més que les paraules… Esther Gómez

     El quart és sobrietat pura:

    En  aquest capítol, l’autora ens parla dels plaers de la vida: el bon menjar  i el sexe. Que no pas amor.

    Ens parla del desig i la luxúria, dels primers moments i la primera trobada amb el sexe. I de les següents. Imma Sandín

     El darrer representa, exactament, la intenció de l’autora:

    L’erotisme més gran, la nostra imaginació. Petits detalls que et porten al desig. Toñi Moreno

    I vosaltres, què en penseu de tot plegat? Aquí teniu els vostres comentaris seleccionats_6

    I, per acabar, una cançó ben relacionada amb la història, d’un grup dels anys 80 que no van acabar de sobresortir, Duble-Buble:

    Share

    Article complet

  • 10MF_5. No MATARÀS

    thEn aquest conte ens hem trobat el gran tema prohibit, un tabú: la mort. A la nostra societat no hi estem acostumats… i no en volem ni pronunciar el nom. Ras i curt. No fa ni 100 anys que la majoria de les famílies tenien pèrdues molt doloroses de manera habitual però ara, no. Per això costa afrontar-la i ens esgarrifa esmentar-la.

    Definim, primer, els continguts del conte:

    En aquest conte  l’autora parla de la mort. De com afecta  les persones  des que són petits, en els jocs, en la vida quotidiana, en la vida de parella… I com ens hi enfrontem,   de moltes maneres molt diferents, durant tota la nostra vida. Montse Bellver

    Aquest cinquè capítol fa referència a la mort, a les diferents maneres de matar, ja sigui per ambició de poder, per sentiments, per plaer, per ideals, etc., i també a la que mata lentament, a vegades la més dolorosa, la que et pren les ganes de viure. Eli Nieva

    El capítol es basa en el cinquè manament el qual parla de la mort, concretament del fet de matar i de les formes en què es pot fer sense ser un homicidi com a tal. A més, tracta de les conseqüències que pot tenir aquest fet i de la moralitat de cada persona envers la mort. Gema Arce

    Resumeix la mort en general. El fet de matar a algú, ja sigui per ràbia, per gelosia, per ambició… Explicat d’una manera molt surrealista, com si fos una pel·lícula, una aventura, un llibre, un reportatge o un joc. Mª Carmen Jiménez

    Per posar banda sonora als vostres  comentaris seleccionats_5, aquí teniu aquesta magnífica cançó:

    Share

    Article complet

  • 10MF_4. Honraràs el PARE i la MARE

    th (6)Aquí us han tocat el voraviu! De manera molt majoritària, aquesta història crua, amargant, decebedora us ha traslladat unes dècades enrere. Heu reivindicat amb força el vostre Nadal passat i/o present perquè l’autora ha fet una transgressió intolerable: per parlar de la família, ha tocat l’essència de la nostra cultura, ha gosat emmarcar les vides miserables dels personatges en la celebració d’una festa que és la més important de totes les que celebrem: el Nadal, que commemorem amb il·lusió fins i tot els descreguts… com jo! (Perdona, Tònia!)

    Arguments

    Per explicar-nos de què va, us transcric la definició -perfecta, sense pal·liatius- d’una de les més enfadades… Ho faig en un dels colors més emblemàtics de la seva terra estimada:

    En aquest capítol, l’autora ens descriu una família el dia de Nadal. Quatre generacions reunides sota el mateix sostre perquè així ho marca la tradició, per costum o per compromís, no per decisió pròpia. Les baixeses humanes en estat pur.

    Lorena Castrillo Zubiria

    I vosaltres, què en penseu de tot plegat? Aquí teniu els vostres  comentaris seleccionats_4

    th (7)

    Share

    Article complet

  • 10MF_3. Santificaràs les FESTES

    th (3)

    Quin sentit real tenen les festes? Commemorar? Recordar? Celebrar? Doncs de tot una mica: bàsicament ens recorden que som éssers gregaris, ens agrada ajuntar-nos, qualsevol excusa és bona per muntar un tec colossal i congregar persones…

    Arguments

    Els dos primers descriuen ben bé el contingut de la història:

    En aquest capítol, l’autora ens explica que les festes poden ser de diferents tipus: alegres, tristes, d’enamorats, solitàries, populars… Hi ha molts aspectes que hi influeixen, com per exemple, el caràcter, l’edat, l’estat d’ànim, les persones que t’envolten, el lloc… El més important és aprofitar-les al màxim possible, perquè s’acaben….

    Elena Rodríguez Juárez

    Aquest capítol ens parla de les celebracions i festes que serveixen per trencar amb la quotidianitat i que ens ajuden a relacionar-nos i a viure. Les festes són moments de diversió i convivència, plens d’emocions, música i color que guardem a la memòria formant part del nostre bagatge de vida.

    Ángeles Martínez Camañes

    Els dos següents són resumets breus:

    Aquest quart manament ens parla de la importància de les festes en les vides de tothom. Com en són, de necessàries i que podem trobar aspectes positius i negatius en cadascuna.

    Montse Tomàs Casasayas

    Les festes viscudes, moments irrepetibles, inoblidables i, a vegades, inconfessables.

    Toñi Moreno Duque

    I vosaltres, què en penseu de tot plegat?

    Aquí teniu els vostres  comentaris seleccionats_3

     

    th

    Share

    Article complet

  • 10MF_2.No diràs el NOM de Déu en va

    2990082_255594

    Són importants els noms? Quina càrrega tenen? Influeixen en la vida, en els actes de les persones? Aquesta història vol desvetllar-ho…

    Un nom.  Tots tenim un nom que ens identifica.  Alguns són més adients, alguns no ens agraden. Però el nom de cadascú és el que ens presenta en societat: és el primer deure dels nostres pares quan naixem.

    El nom d’un lloc ens marca un record. El nom de persones ens recorden els moments viscuts i els sentiments. Aquest és el seu poder. (Imma Sandín)

    La definició anterior ho aclareix força. Vegem, ara, les que hi ha a continuació. Són frases breus, però gens efímeres, que en resumeixen el sentit:

    El segon conte parla del nom, de la seva importància  a l’hora d’identificar  objectes, llocs o persones. (Eli Nieva)

    La M. de la Pau Janer, en aquest capítol, ens parla de la importància que té el fet que tot tingui nom. (Esther Balada)

    Molt bo! Aquest segon capítol ens recorda de la importància dels noms i de les decisions que hem pres al llarg de la nostra vida. (Mari Jiménez)

    I vosaltres, què en penseu de tot plegat? Aquí ho podeu llegir:

     comentaris seleccionats_2

    Share

    Article complet

  • 10MF_1.Estimaràs Déu sobre totes les COSES

    baixa

    La composició del treball passa per encapçalar l’entrada amb el millor argument de tots els que m’heu enviat… Però resulta que fer-ho així m’ha estat impossible perquè la majoria són molt bons, comencem bé! Dit això, he optat per posar-ne una selecció -perdoneu-me les descartades!- i convertir l’entrada en una lliçó tècnica sobre com resumir un argument. Començo.

    El primer és tècnicament perfecte: conté les paraules justes i precises, té la llargària adequada i el contingut exacte. És un rellotge suís! Mireu:

    Tracta sobre el records de les persones mitjançant les coses més simples de la vida quotidiana i com els afecta la vida. Comença amb un resum en una sola frase al·ludint a una cançó de Joan Manuel Serrat i continua amb diferents relats: com afecten els records les persones i com les coses formen part de la nostra vida. (Antonia Ruiz)

    El segon té una estructuració de literatura moderna, amb pinzellades ràpides, és un quadre de Monet:

    El primer manament ens parla dels records del passat. L’enyorança del temps perdut i de les coses viscudes. Records que ens parlen de la nostra vida, dels amics, familiars, situacions viscudes. Objectes que ens transporten a un moment determinat i situacions concretes. (Montse Bellver)

    Ara en vénen dos de seguits que inclouen trets intimistes: comencem a afegir emocions als resums. A més, com a dada curiosa, observeu que el segon resumeix el primer, és com si en tragués l’essència!

    Aquest capítol parla d’un passat ple de records, on les coses serveixen per recordar-nos el que hem viscut. Els records vénen a la nostra memòria a través d’una imatge, un objecte, una cançó, una olor, un indret, això ens transporta mentalment al passat, records guardats al nostre cervell i en el nostre cor. (Yolanda Guerra)

    Aquest primer capítol ens parla dels records, d’aquelles petites coses que formaran part de les nostres vides i que sense cap dubte ens hi deixaran empremta. (Eli Nieva)

    Per acabar, us poso dos textos bellíssims que són sentiment en estat pur…

    Les persones estimem les coses. Aquestes coses inclouen des d’una nina de la nostra infància fins a un paisatge, una olor, una paraula, una cançó… I no les estimem pel seu valor econòmic sinó per l’efecte que causen en nosaltres, perquè són capaços de retornar-nos a un moment feliç, a una persona que ja no hi és, a una tarda de diumenge sota la pluja.

    Les coses ens descriuen, ens despullen davant del món. Ens fan riure, plorar, somiar… per això les estimem, perquè ens fan sentir vius. (Lorena Castrillo)

    Citant Joan Manuel Serrat comença aquest relat que parla, de forma senzilla, sobre les coses que ens ajuden a viure, que ens acompanyen i escriuen la nostra història.  A través dels records, de l’enyor i d’objectes personals, ens identificarem amb petits fragments del nostre passat escrit per algú que no ha viscut la nostra vida… (Esther Gómez)

    Què? Bonics, oi? Ja us he dit que la cosa prometia! Ara, però, ve la part més important, aquella en què us heu deixat anar i la sensibilitat ha fluït… I com! Fins i tot per dir-me que no us agrada! A més, alguna diu que li sembla que no ha entrat en la història i em parla de quan era petita, que és la cosa que, justament, pretén l’autora: transportar-nos al passat per analitzar el present i millorar el futur. Poseu-vos còmodes i… Llegiu, llegiu! comentaris seleccionats_1

    Em sembla que un bon resum de tot plegat podria ser el que diu el rètol d’aquí sota:

    images (2)

    Share

    Article complet

Segueix-nos a:

               

Espai comunicatiu de llengua per als alumnes de català per a adults de Castellbisbal

Aquí teniu un entorn, que vol ser una prolongació de l'aula, per fer-vos arribar tota mena d'informacions relacionades amb el curs que esteu fent. També hi trobareu altres temes, sempre referits a la llengua i la cultura del nostre país.

Categories


Històric


Blogroll


Darrers comentaris

  • Silvia: És formidable llegar aquests petits fragments, sense encara temps per llegir el pdf sencer, i adonar-se de la...
  • mpalau: Molt bé, Patricia! Premi per a tu!
  • Patricia: em va fer molta gràcia el diccionari a a inversa i em va entrar curiositat per saber per a què podia...
  • Andrea: Bona tarda, Montse i tot el grup de companys Malauradament no he pogut assistir a la darrera classe del any i...
  • patricia: Em quedo amb una de les seves frases..”No vull renunciar a res”. En va agradar moltíssim la...