Arxiu de la categoria ‘1.Viatge d’hivern (2013)’

  • Viatge d’hivern (i 6)

    th EL RASTRE

    A la fotografia podeu veure una panoràmica de la ciutat d’Oslo, el marc en el qual el nostre Quiquín desenvolupa els seus tripijocs. A continuació us he posat tres arguments d’aquesta història, que van en progressió. El primer, esquemàtic, ens n’apunta les situacions amb pinzellades breus:

    Comença el conte amb la presentació d’un personatge, el lloc on viu i com hi ha arribat. Hi ha una descripció de la vida quotidiana de llocs nous i desconeguts que va vivint aquest personatge. Veiem els motius que el van portar a abandonar la seva terra, la seva llar, la seva família. És el fugir constant de la responsabilitat i el compromís. Té una personalitat molt superficial i s’acosta perillosament a la criminalitat. El nou poble que coneix té un estil de vida i característiques pròpies, les quals subestima i se’n burla. (Raquel-Paulina Leites)

     En el segon, comencem a veure-hi detalls, a percebre imatges:

     Aquest conte ens narra una part de la vida del protagonista, Quiquín, un lladre   que viatja de Barcelona fins a la ciutat d’Oslo fugint de casa seva per oblidar-se de l’entorn i de la família. És un lladregot que actua descaradament i sense escrúpols, justificant-se ell mateix i amb to irònic, de fer-ho per amor a l’art. Durant la narració hi ha contínuament un esment de la seva habilitat per la música cosa que contraresta  amb el seu desvergonyiment. (Montse Badia)

    El tercer ens emmarca les situacions i remata l’obra amb un punt irònic:

     El Quiquín, fart de la seva vida i cansat d’una parella, la Sònia, que se’n riu, decideix fugira Copenhagen, deixant la seva “mamà”. Aquí comença una vida no gaire exemplar que continua a Oslo. Vol la nacionalitat noruega, però li és denegada per un  comportament no gaire ètic. Al final és denunciat per la seva advocada per intent d’abús cap a ella, i el seu amic el delata i explica que és el cap d’una xarxa il·legal de distribució de tabac. No pensa declarar res si no és en presència de la mamà! (Bea Calero)

     Per entrar ben bé a la història, aquí podeu sentir sencera la peça musical que el Quiquín sent xiulada al metro (Finlàndia, de Jean Sibelius):

    http://www.youtube.com/watch?v=TmUQvV5ZDTE

    I, mentre aneu escoltant, podeu llegir què en penseu, de tot això…   EL RASTRE_selecció de comentaris

     

    Zentralfriedhof Ehrengräber (Beethoven, Schubert, Mozart)WINTERREISE

    En aquesta fotografia podeu veure la tomba de Beethoven (a la vostra esquerra), la de Mozart (al centre) i la de Schubert (a la vostra dreta), al Zentralfriedhof de Viena. Com sabeu, això és el punt de trobada dels dos enamorats, un cop hagin passats els 25 anys…

    Vegem-ne uns quants arguments, també progressius, just com els anteriors. Primer, l’esquema de la situació:

    S’inicia aquest conte amb la descripció d’un home en un dia plujós dirigint-se misteriosament a un lloc. Se citen poemes, músics i tombes que són visitats per turistes. La mort és present, però també el record, la vida, la música i l’esperança. El temps on succeeixen les coses s’expliquen en dies i en hores, de manera molt precisa. (Raquel-Paulina Leites)

    Després, la història resumida:

     Aquesta és una història d’amor impossible entre en Zoltán, un estudiant  brillant de piano, i  la Margherita, una noia veneciana que suposadament arriba a Viena a estudiar cant. I que el destí o la por de la Margherita a descobrir la “felicitat”, van fer que s’adonés, vint-i-cinc anys després, que s’havia equivocat aquell 13 de desembre, quan va decidir marxar del cementiri a casar-se amb un altre home. (Glòria Marín)

    I ara, tots els detalls:

    Historia romàntica d’un home, en Zoltán, apassionat per la música, que coneix una noia de la qual s’enamora bojament en un temps relativament curt, però intens. Dóna per fet que ja ha trobat l’amor de la seva vida, viuen intensament tots els dies que estan junts però la Margit, un dia, li diu que ha de marxar perquè s’ha de casar, tot i que l’estima, però no pot ser. Ell li demana que d’aquí a  25 anys es tornin a trobar al mateix lloc, davant la tomba de Schubert,  i així saber si s’han equivocat. Cadascú fa la seva vida i passats els 25 anys es tornen a trobar i s’expliquen com els hi anat, què han fet, els fills que tenen, però la Margit va patir un accident i va en cadira de rodes. Quan en Zoltán creu que ja la torna a tenir per sempre, ella marxa i el deixa plantat sense cap explicació. (Núria Alsina)

    Com a ambientació per a llegir les vostres opinions, podeu sentir la Margherita cantant Gute Nacht per al Zoltán (p.241), instants abans de dir-li que el deixa: http://www.youtube.com/watch?v=xukLIVnceZs

    I aquí, pensaments variats:  WINTERREISE_selecció de comentaris

    =======================================================================

    PER ALS VIATGERS D’HIVERN…

    Com a traca final d’aquesta orgia de sentiments extrems, de l’experiència viscuda a través de les paraules de l’Home Savi, vam fer un col·loqui a l’aula de tot plegat… Si us fa gràcia tornar-lo a sentir, o descarregar-vos-el per conservar-lo com a record, aquí en teniu l’enllaç: https://soundcloud.com/user770860975/debat-viatge-dhivern.

    Fins aquí hem arribat. Moltes gràcies a tots 15 per implicar-vos-hi a fons, per millorar tant, per fer-m’hi veure coses que m’havien passat per alt… I, especialment, per permetre’m conèixer-vos una mica més!

     

    Share

    Article complet

  • Viatge d’hivern (5)

    Riu Rzav

    BALADA

    Com dieu alguns, el Jaume ens fa patir un tou amb les seves històries. Ja ho crec! Totes les mares del grup -gran majoria- us heu sentit sotragades amb aquesta balada… En fi, coses de les guerres! A la fotografia podeu veure el preciós riu Rzav… sense cadàvers flotant.

    Arguments

    La Zorka va tenir un fill, diguem una mica curt de gambals, tenia els ulls i el cap massa recargolats per poder arribar a fer res, però vet aquí que servia per a la guerra i se’l van endur, esmicolant així el cor de la seva mare. El destí i el cap buit de Vlada van voler que la Zorka trobés la mort a mans del seu fill. (Mª del Carmen Galindo)

     En aquest conte ens trobem amb la Zorka, una dona que de jove va tenir una vida plena i ara és viuda amb un fill que és un ganàpia i que el recluten per a la guerra. Des d’aquest moment ella viu pensant que algun dia rebrà noticies del seu Vlada, fins que un bon dia es troba amb un escamot de soldats i és assassinada per un soldat sense ànima, el seu fill. (MªIsabel Méndez)

     Aquest conte tracta d’una mare que es diu Zorka, l’única cosa que li queda en aquesta vida és el seu fill. Es diu Vlada i té vint-i-pocs anys, té un problema i és que el seu nivell d’intel·ligència no arriba als mínims de qualsevol persona normal. Un dia s’emporten en Vlada a la guerra i des d’aleshores la Zorka té un patiment enorme, l’únic en què pensava era en ell. L’enyorança , la incertesa de no saber com està i on és el seu fill arriben a ser una obsessió per a ella. Fins el punt que perd l’enteniment i  desobeeix  les ordres dels soldats. I un d’ells, el seu estimat fill, la mata. (Ylenia Pi)

    I vosaltres, què en penseu, de tot això? Aquí ho podeu llegir:   BALADA_comentaris seleccionats

    numeros

     

    PAC!

     

    Aquesta història requereix que us trobeu tranquil·lament i organitzeu un fòrum de discussió… Per què ho dic? Ho trobareu als comentaris!

    Abans, però, els arguments:

    Ha estat un conte molt complex amb personatges anònims, identificats per números, que bàsicament tots ells es dediquen a fer de sicaris. A mesura que vas llegint, t’adones que tots els personatges estan entrellaçats, cadascú és víctima de la seva víctima, i la seva única finalitat és obeir ordres d’assassinar a canvi de diners. (Montse Badia)

    Història entremaliada d’uns sicaris. Dos i U estan a les ordres de Tres. Zero és la  víctima i el seu botxí és U, i aquest és mort per Dos. Entremig surt la Katty, dona de vida alegre i protagonista del final del conte. (Bea Calero)

    Tres, a qui han robat uns papers molt compromesos, organitza tot un entramat per recuperar-los. Ordena a U que matí Zero, que és qui li ha robat els papers i els vol vendre per fugir; a Dos, que matí la família de Zero i que segueixi U, que no sap que existeix, perquè aquest li entregui, un cop hagi matat a Zero, els documents recuperats i els diners de la venda. Però el que no sap Dos és que Tres té un final per a ell i així no deixar cap testimoni viu que conegui l’existència dels papers. (Eulàlia Ramis)

    thCAXVWQ1S

    I vosaltres, què en penseu, de tot això? Aquí ho podeu llegir:    PAC_comentaris seleccionats

     

     

    Share

    Article complet

  • Viatge d’hivern (4)

    Bach i els seus fills

     

    EL SOMNI DE GOTTFRIED HEINRICH

    En aquest quadre podeu veure Johan Sebastian Bach amb tres dels seus fills… Sabeu qui és el més petit? Doncs sí que l’és, el que esteu pensant: és ELL, el protagonista de la història, en Gottfried Heinrich!

    Un parell de resums de l’argument:

    El pare de Gottfried Heinrich, J.S. Bach, es informat pel metge que el seu fill no té cap capacitat mental. Contràriament al que diu la ciència, descobreix als pocs anys que tot i el problema, és capaç d’interpretar rudimentàriament alguna de les peces que ha sentit del pare, al temps que en crea d’altres musicalment gairebé impossibles. Quan el pare és a punt de morir, demana l’ajut d’un alumne, al qual fa escriure aquella música per signar-la com a seva, però ningú no ho sabrà mai perquè el pupil, temorós que algú pensi que aquest últim esforç li ha provocat la mort, destrueix les partitures. (Josep M. López Bafaluy)

    Gottfried Heinrich és fill del J.S.Bach i Magdalena. Va ser diagnosticat  com un nen que creixeria però que no tindria pensament al cap,  no sabien  que el seu pensament era al cor i per aquesta raó podia tocar música. El somni de Gottfried és que els altres acceptin la seva existència mitjançant la seva música diabòlica.(MªIsabel Méndez Fernández)

    I vosaltres, què en penseu, de tot això? Aquí ho podeu llegir: El somni de Gottfried Heinrich

    th (3)

    JO RECORDO

    Per il·lustrar la història  he trobat un munt de fotografies de la gent de Treblinka… o de les seves restes. El que passa és que he pensat que ja n’havíem tingut prou amb el contingut de la història i m’he estimat més fer servir la portada d’un llibre, que és molt més neutre. Vull que sapigueu que comparteixo tot el que dieu: l’horror, la perplexitat, la indignació o les llàgrimes que us ha causat la lectura. Fa molts anys vaig visitar Mathausen… i no l’oblidaré mai, aquell visita, no pas pel que s’hi veu, sinó pel que s’hi percep, s’ha de viure, no us ho puc explicar amb paraules.

    Tornem a la història. Abans de posar-vos la selecció d’arguments, vull dir que, a mi, com a la Núria, també m’ha fet pensar en una pel·lícula de la Meryl Streep de fa molts anys, “La decisió de Sophie”.

    Arguments

    Tot comença per culpa de tres estossecs del petit Itshaq, les llanternes dels de la SS van trigar mig minut a trobar l’escletxa de l’amagatall i els van portar a una habitacions petita de Treblinka, on tots sabien que era el trajecte final i on van obligar el petit Itshaq a matar tota la seva família per poder salvar-se, fet del qual es culpa el resta de la seva vida. Ciutadà exemplar, en complir els quaranta anys va adonar-se que era incapaç de complir la totalitat del pacte amb el seu pare i va decidir reunir-se amb ells. (Imma Comellas Moxó)

     L’autor ens presenta un conte dur i cruel; confusió entre ficció i realitat. Conviuen personatges històrics amb altres sorgits de la imaginació. És la crueltat i l’horror viscuts per una família, i la terrible decisió que han de prendre al triar qui ha de viure i qui ha de morir. (Raquel-Paulina Leites Lenzini)

     Durant la Segona Guerra Mundial  traslladen una família jueva a un camp d’extermini: només un pot sobreviure, a condició que mati la resta de la família. Els pares decideixen que sigui el fill. Al cap de quaranta anys i després de no poder suportar els sentiments de culpabilitat que li han inculcat al camp de concentració i el seu propi sentiment de culpa, es suïcida de la mateixa manera que el van obligar a matar els seus. (Mercè Mesas Rodríguez)

    I vosaltres, què en penseu, de tot això? Aquí ho podeu llegir: Jo recordo

    Share

    Article complet

  • Viatge d’hivern (3)

     thCA26NMU4                                POLS

    La Victòria m’ha permès fer una fotografia d’una part dels seus llibres. Mentrestant, l’Adrià treu al pols a la cambra del costat… La literatura universal ha tractat sovint el mite de la Bella i la Bèstia, la redempció per amor, el que no sé si hi ha gaires obres en què la Bella es torni Bèstia i viceversa, com en aquest cas! Vaig llegir, ja fa anys, una novel·la amb tocs morbosos que parlava d’una relació entre un home gran i una dona jove, en la qual m’ha fet pensar la lectura de Pols. Es titula Màrmara i és de la M. de la Pau Janer… Si algú la vol llegir, ja sabeu.

    Aquí sota podeu veure una selecció dels millors arguments. Fixeu-vos que hi he marcat una frase en negreta a cadascun. Són pinzellades que destaquen elements importants de la història.

    Aquest conte acaba sent una història d’amor plena de tendresa i sensibilitat però viscuda en silenci, entre el protagonista, el senyor Adrià, un home misteriós, solitari  i apassionat així com també obsés pels llibres d’autors mediocres (no gaire coneguts), i  la protagonista, la Victòria, una noia jove que comença a treballar a casa del senyor només per preservar i documentar la immensitat de llibres que el protagonista recopila dia a dia. Viu la vida a través dels llibres. (Montserrat Badia Olivella)

     Narra la història de l’Adrià, un home madur que està tot el dia llegint i classificant llibres rars que no té ningú. Contracta una noia, la Victòria, perquè ompli fitxes dels llibres i els tregui la pols. Aquesta noia sent una atracció especial per ell i l’Adrià, a poc a poc, també va sentint el mateix però no s’atreveix a dir-li-ho. Al final s’intercanvien els papers: ella llegeix i classifica els llibres i l’Adrià treu la pols.  (Rafel Casals Anglès)

     Aquesta història ens parla de l’amor platònic que sorgeix entre l’Adrià, un home de cinquanta anys,  culte,  que té obsessió pels llibres, i la Victòria una noia de vint anys que l’Adrià ha contractat per tal que l’ajudi amb la seva gran biblioteca, a fer fitxes i a  treure la pols dels llibres que són tota la seva vida. (Mercè Mesas Rodríguez)

     El cinquè conte d’aquest volum narra la història d’una noia de vint anys que havia estat a punt de començar la carrera de biblioteconomia i que és contractada per el senyor Adrià – que té 30 anys més que ella – per fer fitxes i per treure la pols dels milers de llibre estranys i desconeguts que hi ha a la seva biblioteca. Un altre relat d’amor i desengany. (Hermine Vloet)

    I què en penseu, de tot plegat?Pols_comentaris seleccionats

    Ulls de gemma

    Amsterdam

    Aquest gravat és una mica massa gros, però l’he trobat molt bonic i il·lustratiu de l’època. Si no sabeu de què parlo, l’Hermine us en farà cinc cèntims, oi, noia?    Dank u, mooie!      

    A continuació, els millors arguments, també amb frases destacades:

    És un conte de gran complexitat entre els personatges d’origen jueu, i d’ofici diamantistes, en el qual es desenvolupa un gran embolic al llarg d’un viatge i que conclou amb l’estafa d’uns diamants. La història està narrada en primera persona pel protagonista principal, l’estafador i assassí, que té la gran habilitat i l’astúcia de entabanar i enlluernar tothom amb les seves paraules plenes de mentides per tal que tothom confiï en ell per, així, després poder robar. (Montserrat Badia Olivella)

     Aquesta narració relata l’últim viatge d’hivern de Yosef Kohn, un viatge amb una missió encomanada per el seu mestre. Durant el trajecte es deixarà veure com és en realitat, mesquí, astut i rapaç, entabanarà diferents persones, però qui és l’estafador? ell o els estafats? (MªCarmen Galindo Vega)

     En principi se’ns presenta persones reunides, familiars, que celebren l’arribada d’un home. A aquestes persones les uneix una devoció, un respecte. És la casa i la vida d’un joier. Una persona que treballa amb diamants. A continuació hi ha una descripció del moment històric i geogràfic, de la inseguretat i l’espionatge en el polític i en el comercial. En aquesta història es descriu una conspiració on és present la traïció i la venjança. L’art i la pintura s’utilitzen per aconseguir riquesa i poder. (Raquel-Paulina Leites Lenzini)

    I què en penseu, de tot plegat?:  Ulls de gemma_fragments seleccionats

    FINS DEMÀ!

    Share

    Article complet

  • Viatge d’hivern (2)

    Com que alguns teniu dificultats per sintetitzar l’argument, en aquest lliurament us en posaré uns quants de cada, perquè veieu que es pot fer curt i correcte, que s’hi poden incloure detalls concrets o no, etc. Aquí sota els veureu:

    L’esperthança entre les mans

     

    L’únic que l’Oleguer volia era saber que la seva filla Cèlia estava bé i, amb les cartes que li dóna l’últim alcaid, ja ho tenia tot; el record i la tristesa de la seva filla li donen l’esperança i la felicitat per superar tota llibertat, fins i tot deixant de banda la fugida de la presó, planejada durant molt de temps.

    Imma Comellas Moxó

    Aquesta és la història d’un pobre home, l’Oleguer Gualter que era a la presó per un  desgraciat accident laboral i es passava el temps planejant la fugida, enyorant mentrestant la seva vall de Sau i sobretot poder tenir algun dia  notícies de la seva estimada filla, la Cèlia.

    Glòria Marín Martínez

    L’Oleguer Gualter s’enyora de Sau. Empresonat a la presó de Sa Majestat des de fa 12 anys, pensa i trama la seva fugida. Però per què és tant important fugir? Per la manca de llibertat o per què li han robat la comunicació amb la seva filla Cèlia? Unes cartes que arriben just el dia que decideix fugir i que donen sentit a seguir tancat entre barrots. Per fi pot llegir les desitjades cartes de la Cèlia. Què li deurà explicar la seva filla?

    Anna Pahissa Raventós

     

    I… què en penseu, de la història? Aquí ho podeu llegir:    L’esperança entre les mans_comentaris seleccionats

     

    thCA1YOI0O

    (Mireu amb atenció aquesta imatge, especialment la sorra del rellotge…)

    Dos minuts

     

    Ens trobem amb un conte que recull diferents i breus situacions que succeeixen quasi podríem dir en la vida quotidiana. Ens presenta per un costat la infidelitat, i  per un altre, l’estrès de la societat en el dia a dia; tot s’esdevé en un temps extremadament ràpid i que l’autor l’anomena “dos minuts”. Els diferents protagonistes van sortint enllaçats els uns amb els altres, per mitjà de les diverses circumstàncies que s’exposen en la narració.

    Montserrat Badia Olivella

    Què són dos minuts? Segurament res. Un temps massa llarg. Un canvi. Un mal moment. Una infidelitat. Un moment important. La fi.

    La Neus és infidel amb l’home de la rentadora, però el seu home també li és infidel amb la Sílvia. Una agent de circulació que no deixa aparcar en doble fila una limusina i multa un cotxe blau. Entre mig, un camió noruec que descarrega uns grans quadres a la Fundació per a la següent exposició. I una dona que no té edat per emprovar-se vestits curts, fumar al carrer o treure´s el carnet de conduir…

    Anna Pahissa Raventós

    Dos minuts descriu una sèrie d’infidelitats i fets amagats de tots tipus que es produeixen en un temps rècord, és a dir en dos minuts, i en un espai mínim: més de set casos en ni tan sols deu pàgines.

    Hermine Vloet

     

    I… què en penseu, de la història? Aquí ho podeu llegir:   Dos minuts_comentaris seleccionats

     

    Share

    Article complet

  • Viatge d’hivern (1)

     

    Viatge-d-hivern350Encetem avui un seguit d’entrades que contindran les vostres idees, els vostres pensaments, tot allò que us hagi fet aflorar de l’ànima la lectura d’aquest conjunt de relats.

    En el primer lliurament havíeu de llegir dos contes: Opus pòstum i El testament.

    Aquí sota trobareu un resum de l’argument de cadascun i un PDF que conté la selecció de les vostres impressions sobre ambdues històries. N’hi ha una mica, de tots vosaltres. És important que les llegiu amb atenció perquè el resultat és molt interessant. Hi trobareu coincidències, punts de vista molt diferents, comentaris que fan riure, frases que et toquen ben a dins, petits detalls, idees universals, tòpics, en definitiva, un poti-poti d’allò més peculiar. A més, la lectura del conjunt d’opinions us ajudarà molt a completar la vostra sobre el que heu llegit… Un advertiment: pot ser que tingueu alguna sorpresa, tot descobrint aspectes dels companys que no us imagineu…

    No cal que us digui que s’accepten comentaris…

    piano i rosapng

    Opus pòstum

     

    Argument  (Montserrat Badia Olivella)

    Aquest conte comença a l’auditori on el protagonista, en Pere Bros, un gran pianista, fa un concert de música de Schubert. És un home  insatisfet que sempre ha fet música per ser feliç però ha arribat el moment que això ja no l’omple. Exigent, genial, intens i perfeccionista. En el conte intervenen una sèrie de personatges com el seu representant en Pardo, l’estimat Zoltán, el fantasma de Schubert i una noia misteriosa entre el públic. Finalment l’angoixa li produeix canvis en el repertori musical i acaba tocant sonates inspirades en la mort.

    Què en penseu?   Aquí n’hi ha una mica:     Opus pòstum_comentaris seleccionats

    filòsof 2

    El testament

     

    Argument (Rafael Casals Anglès)

    Comença el conte a l’enterrament de la dona de l’Agustí, acompanyat dels seus tres fills. Per a ell, això suposa un gran trasbals perquè se l’estimava molt  i ara pensa que no sabrà què fer sense ella. Després va a l’hospital a recollir unes anàlisis i, quan arriba, la doctora que l’atén se’l queda mirant perquè sap que té tres fills… Llavors li diu a l’Agustí, que està força intranquil ja que pensa que li queda poc temps de vida, que és estèril a causa d’una malaltia que va tenir als quinze anys…

    Què en penseu?   Aquí n’hi ha una mica:  El testament_comentaris seleccionats

    (Algú reconeix el quadre de la foto?)

     

    Share

    Article complet

Segueix-nos a:

               

Espai comunicatiu de llengua per als alumnes de català per a adults de Castellbisbal

Aquí teniu un entorn, que vol ser una prolongació de l'aula, per fer-vos arribar tota mena d'informacions relacionades amb el curs que esteu fent. També hi trobareu altres temes, sempre referits a la llengua i la cultura del nostre país.

Categories


Històric


Blogroll


Darrers comentaris

  • Silvia: És formidable llegar aquests petits fragments, sense encara temps per llegir el pdf sencer, i adonar-se de la...
  • mpalau: Molt bé, Patricia! Premi per a tu!
  • Patricia: em va fer molta gràcia el diccionari a a inversa i em va entrar curiositat per saber per a què podia...
  • Andrea: Bona tarda, Montse i tot el grup de companys Malauradament no he pogut assistir a la darrera classe del any i...
  • patricia: Em quedo amb una de les seves frases..”No vull renunciar a res”. En va agradar moltíssim la...