Arxiu de la categoria ‘Temps de lleure’

  • Cultura, cultura, cultura!

    butaques

    Faig aquesta entrada específica per parlar-vos d’un tou de qüestions culturals que se’ns plantegen a partir de dilluns vinent. Comencem:

    El Cafè de la Marina: és una obra de teatre clàssic català, magnífica, molt dramàtica. TV3 n’ha fet una versió per a la televisió que podreu veure el mateix dilluns, després del Telenotícies vespre.

    Més informació:

    http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-cafe-de-la-marina/

    Si la veieu i us agrada -o no-, comenteu-ho aquí.

    Mar i cel: ja ho tenim tot lligat i confirmat. Ens esperen dissabte, 11 d’abril, a les 17.30 hores. Sortirem una hora abans de davant de l’Ajuntament, sigueu puntuals, que l’autocar no espera! Aquí podeu veure l’esquema dels seients i una panoràmica, des de l’escenari, del pati de butaques del teatre Victòria. Nosaltres serem a les files 7 i 8 (només part central) del pis de dalt, amb alguna entrada a la fila 6 i alguna altra a la fila 9. Estarem bé, segur! Per a qui no conegui gens l’obra, aquí en podeu sentir -si voleu- una cançó:    https://www.youtube.com/watch?v=t87gLXtez-I

    thCAF72H9WPoema per a Sant Jordi: el títol previst és El meu país i les condicions són aquestes: NO pot sortir el nom de CAP país a les vostres aportacions. Envieu dues línies -com a màxim- ben poètiques sobre aquest temàtica, que representin la paraula “país” com la sentiu: un paisatge, una gent, un entorn… Feu-me les arribar, tan aviat com pugueu, per correu electrònic a partir d’avui mateix i fins al 13 d’abril. Per captar que el concepte “país” té moltes interpretacions, podeu escoltar -i llegir alhora- aquest cançó preciosa del Lluís Llach:    https://www.youtube.com/watch?v=e2O0jfSt9mY

    Tot seguit us comentaré un detall específic per a cada curs:

    ELEMENTAL 3

    Olivetree_1500yrsVisita a Can Marimon: aquest diumenge al matí visitarem la masia de la Tony. El seu marit, en Joan Marimon, ens ensenyarà la finca i com s’esporga una olivera. Quedem davant de l’Ajuntament a les 10.30 hores, per carregar els cotxes i anar-hi. Podeu venir-hi acompanyats i… sigueu puntuals!

    Recordeu que dissabte a la nit canvien l’hora:

    quan us lleveu diumenge, serà una hora més tard! 

    A la Tony li fa molt il·lusió que hi siguem tots.

    Aquesta olivera és a Grècia i té més de 1.500 anys…

    SUFICIÈNCIA 3

    th

    Treball sobre Els 10 manaments de la felicitat:

     S3_10 manaments felicitat_calendari. La setmana vinent faré l’entrada amb els resultats i us reenviaré els textos corregits perquè pugueu continuar escrivint. Això serà dilluns o dimarts.

    Proper lliurament: dilluns, 13 d’abril. (Em podeu enviar textos a partir del dia 6 d’abril)

    Share

    Article complet

  • EL NOM (teatre a l’Auditori d’Els Costals, 14 d’abril de 2013)

    list3 Diumenge vinent, a les 19.00 hores, tenim teatre! Em poso en contacte amb vosaltres, alumnes, voluntaris i aprenents, per tal de quedar aquest dia. Tingueu en compte el que us poso aquí sota:

    1. Sigueu a les escales que donen a l’avinguda Pau Casals a les 18.30 hores, que ens hem de fer fotos.

    2. Jo portaré la càmera, però és convenient que algú més ho faci.

    3.Procureu no arribar tard, si us plau, penseu que som 45 persones! (+ els 1o  companys de Corbera)

    4, Que ningú no es descuidi l’entrada.

    5. En aquest enllaç, el Joel Joan us en fa un tastet:

    https://www.youtube.com/watch?v=yYEbUy5jd9o

    6. Aquí sota teniu les dades de l’obra:

    Sinopsi

    En Vicenç és a punt de ser pare per primera vegada als quaranta anys. Quan és convidat a sopar a casa de la Isabel i del Pere, la seva germana i el seu cunyat, es retroba amb en Claudi, un bon amic de la infància. Mentre esperen l’Anna, la companya del Vicenç, que té el costum d’arribar amb retard, li fan tot un seguit de preguntes sobre la seva paternitat i el que això comporta sense mai perdre el sentit de l’humor…Però, quan sobtadament li pregunten si ja ha escollit un nom per al nen, la seva resposta deixa a tots bocabadats.

    Durada: 1 hora 30 minuts (sense entreacte)

    Fitxa artística

    AUTORS: Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière
    VERSIÓ: Jordi Galceran
    DIRECCIÓ: Joel Joan

    REPARTIMENT:
    Joel Joan (Vicenç Orteu)
    Lluís Villanueva (Claudi Farré)
    Xavi Mira (Pere Galí)
    Sandra Monclús (Isabel Orteu)
    Mireia Piferrer (Anna Janssen)

    ESCENOGRAFIA: Joan Sabaté
    VESTUARI: Míriam Compte
    IL·LUMINACIÓ: Txema Orriols
    SO: Damien Bazin
    CARACTERITZACIÓ: Toni Santos

    PRODUCCIÓ: Focus

    Espero que us agradi molt i que, diumenge al vespre, -o quan sigui- rebenteu l’entrada farcint-la amb els vostres comentaris!
    FINS DIUMENGE!

     

    Hola a tots!

    Estic encantada amb els vostres comentaris, només per veure-us així de contents ja val molt i molt la pena. El tècnic de Cultura em diu que us dóna ell a vosaltres les gràcies per haver-hi vingut.

    Aquí us enganxo la  foto del grup,   foto teatre-14-4_13 que ens va fer l’Albert Oriol (el marit de la Montse Tomàs). Gràcies!

    Ens veiem a la tarda!

    Montse

    Share

    Article complet

  • Teatre del bo al poble

    auditori Els Costals_dins

    Com ja vaig dir ahir a la tarda a classe, us recomano vivament aquesta obra perquè  la vaig veure fa temps a Barcelona i em va agradar molt. Jo diria que és una tragicomèdia, és a dir, és un drama, amanit amb dosis d’humor.

    Aquí en teniu el programa, amb tots els detalls.

    Si l’aneu a veure, estaria molt bé que escrivíssiu un comentari aquí sota amb una crítica sobre el que us ha semblat.

    GAUDIU-NE! L’espectacle s’ho val: pel text i pels intèrprets, que segur que ho faran de primera!

    Foto: auditori d’Els Costals (Castellbisbal)

    Share

    Article complet

  • De llibres, teatre i TV3…

    untitled1Aquest quadre que veieu aquí a la dreta es titula L’esperit català, i el va pintar l’Antoni Tàpies l’any 1971.

    L’he seleccionat per encapçalar l’entrada perquè conté grans noms de la cultura catalana i, també, les expressions que l’autor va considerar que ens definien com a poble.

    Els llibres són una part de la nostra cultura, naturalment, el recurs més important per refermar la llengua escrita que treballem a l’aula. Per això sóc tan insistent dient-vos: “Llegiu, llegiu i llegiu!” Com que alguns em feu cas, aquí teniu els comentaris que m’han arribat:

    Pura sang  (Ada Castells) És d’intriga. Una jove barcelonina es casa amb l´hereu d’una família rica de Menorca. No trigarà gaire d’adonar-se que s’ha equivocat. Una altra sogra horrible…..

    Escollides (Kristina Ohlsson) Thriller suec. El misteri de la desaparició d’una nena en un tren de línia….

    Hermine Vloet (S2)

    Jo confesso (Jaume Cabré). Aquesta història es desenvolupa, com a escenari principal, a la botiga d’antiguitats de la família; el gran tresor, un magnífic violí del segle XVIII i una gran història d’amor, la de l’Adrià amb la Sara.

    Quant el vaig agafar de la biblioteca, el primer que vaig preguntar va ser quantes vegades podia renovar-lo, ja que el veia com una lectura a llarg termini i us confesso que el vaig acabar abans del venciment. Mentre el llegia, el vaig retitular, va passar a ser el “Jo em concentro”     per què l’has d’anar llegint sense massa pauses. Em va ajudar bastant a comprendre la trama la visita que ens va fer el Jaume Cabré a la llibreria La Barretina, ja que ens va explicar com va néixer aquesta obra i quina és l’ànima. Em quedo amb aquestes paraules: “És bo o dolent. Com si la vida es resumís a fer el mal o no fer-ne”

    En conclusió, el mestre Jaume Cabré en aquesta novel·la demostra ser un enginyer de l’escriptura. Ens presenta un trencaclosques de relats que no deixen de viatjar per la història d’Occident, vivint amb personatges malvats que, a més a més, pensen que estan fent el millor per a la humanitat! El final…em va deixar KO!

    MªIsabel Méndez (S2)

    Mecanoscrit del segon 0rigen  (Manuel de Pedrolo) És una bonica historia de ciencia ficció, basada en l’amor amb els seus moments d’alegria i tristesa alhora…Tot va començar en un poble de Catalunya que es diu Benaura. Un dia, una raça extra planetària envaeix la terra fent desaparéixer tots els éssers vius. Només es salven, l’Alba, de catorze anys i el Dídac de nou, que al moment del cataclisme  estaven sota l’aigua. Això els converteix en Adam i Eva. Completament sols, han d’aprendre a sobreviure en un nou món desert on les coses han deixat de funcionar. Hauran de buscar les coses més imprescindibles com el menjar, medicaments, roba… Al llarg del seu camí trobaran moltes dificultats per aconseguir-ho.

    M’ha agradat molt!

    Mª Carmen Jiménez (I1)

     

    280109_g

     

    El teatre també és cultura i l’incloem, per tant, en les nostres recomanacions. En aquesta fotografia podeu veure les germanes Comellas amb el seu marits, poc abans d’entrar a la sala. L’Imma ens explica com va anar la cosa:

    La família Irreal. M’agradaria recomenar aquesta obra de teatre al meus companys/es. És divertidíssima! No te n’adones i ja s’ha acabat! Rius moltíssim, és una sàtira molt ben feta sobre la vida actual i les trames de la familía Real realitzada pels actors de Polònia.

    Imma Comellas

    Per acabar, la meva recomanació. Vull parlar-vos del capítol d’ahir del programa “Sense ficció”, conduït per l’Enric Calpena. És L’hospital de la ciutat i ens va explicar, amb poc més d’una hora, la manera com vivien les classes populars barcelonines des del segle XV fins ara. Tot això ensenyant-nos l’evolució del’Hospital de Sant Pau, des de la seu inicial al carrer del Carme (ara és la Biblioteca de Catalunya), fins al trasllat a l’edifici modernista actual. Si voleu veure la medalleta que duia un nadó abandonat a la porta del centre l’any 1410, o la noteta que va deixar la mare d’un altre entre la seva robeta… I moltes coses més,  no us el podeu perdre!

    Aquí en teniu l’enllaç:      http://www.tv3.cat/videos/4429151/Lhospital-de-la-ciutat (només estarà penjat una setmana…)

    Productes com aquests em fan sentir enormement orgullosa de pertànyer a un país que té una televisió d’aquest nivell.

    Share

    Article complet

  • Cinema en català

     

     

     

     

     

    Aquí teniu horaris i títols de pel·lícules en català que podeu veure en els cinemes del voltant.

     

     

    PARC VALLÈS

    • El bosc:  16.05  18.15  20.15  22.15
    • El Hòbbit:  16.30  20.00
    • Fènix 11*23:  19.45

     

    EROSKI

    • El Hòbbit:  17.10  20.30

     

    Nota: A Sant Andreu de la Barca NO les fan en català.

     

    Share

    Article complet

  • Sortida al teatre

     

     

    La Bea Calero, de l’S2, ha anat al teatre amb una colla d’amigues. Per als alumnes de l’I1, us informo que és la que se situa a la dreta del tot de la fotografia. S’ho van passar d’allò més bé, pel que es llegeix a la crònica que envia la Bea. Com que la vol compartir amb tothom, us la reprodueixo textualment aquí sota:

     

    Boníssima, l’obra de teatre ” Toc Toc” del director Esteve Ferrer! ( Teatre Borràs)

    Des del començament no pares de riure amb aquests actors de primera categoria com són el Pep Cruz, el Santi Ibáñez o la Mercè Comes (Les Teresines ). Tracta d’uns personatges que esperen la seva visita amb el psiquiatre. Cadascú té la seva fòbia (o mania) i tots tenen uns símptomes ben marcats que ja no saps si és bogeria o simples problemes de personalitat.

    Té un final que no te l’esperes…

    S’ha d’anar a veure!

    Si voleu saber-ne més de l’obra o, també, horaris i preus, aquí ho trobareu tot: 

    http://barcelonacultura.bcn.cat/et-recomanem/toc-toc-al-teatre-borras

     

    Moltíssimes gràcies, Bea!

     

    Share

    Article complet

  • Pluja i activitats al poble

    Ai, ai, ai! Ja va bé una bona ruixada, però no pas el cap de setmana que ve el Correllengua al poble! De tota manera, recordeu que el farem igualment, encara que plogui a bots i barrals. (o sigui, molt) Us enllaço el programa que vam comentar ahir a la tarda a l’aula  correllengua  per tal que pugueu recordar què s’hi fa. Si plou, els actes de diumenge al matí es faran igualment, els traslladarem a la sala de ball del Casal.

    Us hi esperem!

    Ara, un petit joc destinat a la classe dels petits (l’I1). Aquí teniu un embarbussament: Plou poc però, pel poc que plou, plou prou! A veure si assageu una mica i hi ha algú capaç de dir-lo ben ràpid dimarts.

    Finalment i per a tots, us dedico una cançó. N’hi ha moltes referides a la pluja i en diverses llengües. p.e., qui no coneix Singing in the rain i , quan la sent, visualitza immediatament el Gene Kelly xipollejant pels bassals i jugant amb el paraigua? Tots vosaltes, ben segur! El Joan Manuel Serrat, el grup Gossos i molts d’altres també en tenen, però jo us n’ofereixo una altra, la meva preferida: es tracta de Plou, del cantautor mallorquí Tomeu Penya. Aquí en teniu la lletra:  Plou i a defora bufa es vent.

    I ara, prepareu-vos un bon cafè amb llet i escolteu aquesta cançó:

     

    Share

    Article complet

  • Ens hi acostem…

              … a poc a poc.

    D’aqui a una setmaneta, ja tindreu les eines a punt per començar el curs. Mentrestant, però, continuem amb les vacances. Aquí teniu un preciosa fotografia de Begur (Cala sa Sal), que ens envia la Isabel de les seves vacances. Aquesta població -i el seu entorn- és, per a mi, l’indret més bonic de la costa catalana!

    A continuació us copio tres ressenyes de llibres que m’han arribat… Em sembla que us hauré d’estirar les orelles, que sembla que només llegeixin la Isabel i la Carmen!

    Petons de diumenge (Sílvia Soler) És el repàs a la història de la Valèria Isern, a qui han diagnosticat un càncer irreversible i sap que morirà. Un escriptor misteriós que vol un bon argument per a fer una  novel·la  que reuneixi els següents requisits: risc, viatges, aventures amoroses, ambició professional i èxit. La vida de la Valèria compleix totes les seves demandes. Dona casada, amb quatre fills i una gran amiga, l’Elisa. Els records guardats al seu diari,  el punt de vista de tots, juntament amb les cartes de la seva millor amiga componen aquesta narració.

    Novel·la de 244 pàgines. Jo no conec ningú a qui hagi deixat indiferent. Us confessaré que a mi m’ha fet plorar mentre acabava de llegir-la, en una cafeteria; l’home que tenia al costat, estic segura, devia pensar que tenia algun problema… Força recomanable!

    El Celler (Noah Gordon) transcorre a la Catalunya del segle XIX (1870). La novel·la narra la vida d’en Josep Álvarez que va haver de marxar al sud de França per culpa d’un complot polític. Al Llenguadoc va descobrir l’art de l’elaboració del vi i des de llavors perseguirà un somni: fer un bon vi,  per  això, haurà de lluitar de valent.

    M’ha tingut enganxada des de l’inici. Ha sigut el meu company a la piscina, a la platja i a qualsevol lloc on pogués posar-me a llegir. He trobat una gran riquesa de vocabulari nou, que desconeixia, i que formen part del món del vi. Les descripcions són molt detallistes per això m’ha sigut molt fàcil estar immersa en la novel·la  on he fet un repàs de la nostra història. He viscut, juntament amb el Josep, l’amistat, l’amor, la decepció, la por i el perdó.

    Mª Isabel Méndez Fernández (S2)

     

    Jo sóc el missatger. (Markus Zusak) La història gira al voltant de l’Ed Kennedy, un taxista de 19 anys. La seva vida és el súmmum de la normalitat i bastant inútil, fins que un bon dia evita un atracament a un banc, llavors és quan comença una mena de joc: rep la primera carta, de moltes que vindran després, l’as de diamants, amb tres adreces apuntades. L’Ed anirà a solucionar els problemes de la gent que hi viu. Fins que la carta que rep du la seva adreça. Qui li ha encomanat aquesta missió?

    Tot i que de vegades és fa una mica ensopit en la trama perquè no acabes d’entendre  l’argument, el desenllaç és forca interessant. La novel·la està molt ben pensada, aprofundint en els sentiments de les persones i fent-nos veure que tothom pot viure experiències de les quals no es creu capaç.  L’autor ens ensenya que, al cap i a la fi, tots necessitem una petita empenta per prendre decisions que de vegades fan que canviem el trajecte de la nostra vida. Novel·la recomanable de molt fàcil lectura i de només 359 pàgines.

    Carmen Galindo (S2)

    I fins aquí. Divendres vinent us faré un recordatori d’horaris, inici de curs, etc., perquè alguns rebuts tenen informacions errònies!

    Acabo amb una altra foto de la Isabel:

     

     

     

     

    Share

    Article complet

  • Les alumnes turistes

     

    Hola a tots!

    Aquí podeu veure la Mercè Ramos, de l’S3, fent la ruta del Cares, que és una passejadeta senzilla, entre Cantàbria i Astúries: 12 quilòmetres d’anada i 12 de tornada! Això sí: observeu el magnífic paisatge.

    Enhorabona per la tria!

    Està clar que les alumnes caminadores i atlètiques abunden als cursos de català… Mireu-ne un altre exemple: l’Anna Pahissa, que començarà -espero- l’S2, fent cames per Ares del Maestrat!

    Divendres que ve m’agradaria fer una altra entrada amb més fotos… A veure qui me n’envia una!

    Share

    Article complet

  • De teatre i més…

     

    Com que el lleure és molt important per al benestar mental, un grup de companyes vostres van anar a veure l’espectacle que La Cubana està representant aquests dies a Barcelona, al magnífic teatre Tívoli (a l’esquerra). Es titula Campanades de boda, i aquí en podeu llegir les seves impressions:

     

    És una gran paròdia del que fem tots al casar-nos, però realment entretinguda, divertida  -rius moltíssim!-, espectacular i sobretot presentada d’una manera molt original. Com acostumen a fer en tots els espectacles de la Cubana, el públic també participa en l’obra. La recomano a tothom que vulgui passar una estona entretinguda.

    Laura Comellas (S3)

     M”ha semblat una obra molt divertida i boja. Una paròdia molt encertada de la societat i els muntatges que fem per tal de conservar les aparences, feta amb molta ironia i amb una molt bona posada en escena, característica de La Cubana.

    MªPaz Muñoz (S3)

    És una obra de teatre  amb molt de pressupost i un gran muntatge que no et deixa indiferent. És divertida i alegre, ideal per oblidar-te de la crisi. Tracta d’un tema molt real que tothom d’una manera o altra ha viscut , el muntatge d’una boda, tant se val si et cases pel civil , no importa; si n’hi ha ganes, tot és possible…!

    Eva Bas (S3)

     

    És una obra de teatre molt recomanable, vam passar una estona molt divertida, que falta ens fa!
    L’enrenou comença perquè, qui no es vol casar s’ha de casar, els que es volen casar no els deixen casar i, a qui li demanen per casar-se, no en te ganes… Podeu imaginar com és l’obra!
    S’ho treballen molt bé, per exemple: omplen, en un moment, tot el teatre perquè sembli una església plena de flors!

                                 Núria Alsina (S1)

     

    Aprofito l’apunt teatral per recomanar-vos Celobert (Teatre Goya). Es tracta d’una reposició; jo la vaig veure fa 10 anys ben bons al Romea i em va agradar moltíssim! Tota l’obra parla de les relacions d’una parella, és un gran drama, protagonitzat per un gran actor: el Josep M. Pou, que és el mateix de llavors.

    ——————————————————————————————————————————————————————-

    Tres cosetes més…

    1. Tens ganes d’escriure una novel·la en Lectura Fàcil?  En tens alguna guardada al calaix de l’escriptori? T’agradaria veure-la publicada?  Doncs estàs d’enhorabona! L’Associació Lectura Fàcil convoca el Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil 2012. Aquí en tens les bases:    Premi Novel·la LF 2012

    2. Si sou aficionats als passatemps però no en trobeu en català, consulteu aquest web:

     

    3. Vull fer una altra entrada amb les vostres recomanacions/crítiques de llibres: teniu de temps d’enviar-me-les  fins dimecres, 30 de maig, a les 12.00 hores.

     

     

    Share

    Article complet

Segueix-nos a:

               

Espai comunicatiu de llengua per als alumnes de català per a adults de Castellbisbal

Aquí teniu un entorn, que vol ser una prolongació de l'aula, per fer-vos arribar tota mena d'informacions relacionades amb el curs que esteu fent. També hi trobareu altres temes, sempre referits a la llengua i la cultura del nostre país.

Categories


Històric


Blogroll


Darrers comentaris

  • Silvia: És formidable llegar aquests petits fragments, sense encara temps per llegir el pdf sencer, i adonar-se de la...
  • mpalau: Molt bé, Patricia! Premi per a tu!
  • Patricia: em va fer molta gràcia el diccionari a a inversa i em va entrar curiositat per saber per a què podia...
  • Andrea: Bona tarda, Montse i tot el grup de companys Malauradament no he pogut assistir a la darrera classe del any i...
  • patricia: Em quedo amb una de les seves frases..”No vull renunciar a res”. En va agradar moltíssim la...