• Conèixer les motivacions dels alumnes a l’hora d’estudiar català

    • Una persona prefereix no saber-ho per no desmotivar-se com a professora. I una altra no ho fa perquè no hi acaba de veure la utilitat.
    • Altres professors ho pregunten el primer dia de manera oral i després ja no ho tornen a preguntar.
    • Una altra persona ho pregunta al principi, durant i al final de curs a través de la conversa individual.
    • Una altra persona ho pregunta al principi de curs i quan han assolit el curs els demana si era el que volien.
    • Una altra persona no ho fa però ho faria el primer dia en forma de qüestionari anònim.
    • Una altra persona fa una enquesta a principi del curs en què pregunta per què els alumnes estudien català amb resposta oberta i també què volen fer durant el curs, amb diverses opcions, com ara estudiar gramàtica.
    • Una altra persona, en un grup d’universitaris els explica la diferència entre motivació integradora i instrumental i els demana que es preguntin les motivacions entre ells.
    • Una altra persona els fa fer una redacció optativa sobre la seva motivació, després d’haver parlat en petits grups sobre les seves motivacions i la seva actitud respecte del català i l’aprenentatge de la llengua (nivell elemental)
  1. Esther

    04 jul. 11
    16:57 #

    El primer dia de classe tothom es presenta i explica per quins motius vol aprendre català. Però al llarg del curs ja no en tornem a parlar. Tampoc no parlo dels motius pels quals jo sóc professora de català, perquè no havia pensat mai que pugués interessar als alumnes. Però parlant amb altres companys del curs i arran dels comentaris que es van fer al curs, vaig pensar que potser sí que estaria bé fer-ho i que, de fet, m’agradaria fer-ho.

  2. Montse Crous

    05 jul. 11
    10:49 #

    A mi m’ha passat el mateix. El primer dia els alumnes expliquen per què s’han apuntat al curs, però jo no explico mai per què em dedico a fer classes, però aquest proper curs faig un B1 i ho posaré en pràctica.

  3. M.Eugènia

    06 jul. 11
    10:32 #

    Jo també pregunto, de manera oral, els motius pels quals s’han apuntat al curs i, quan han acabat, els dic que jo ensenyo català perquè m’agrada la meva llengua i el meu objectiu és transmetre’ls això, al marge de les seves motivacions inicials; quan acabi el curs vull que sentin que els agrada el català i que el volen continuar aprenent (encara que no necessitin obtenir cap més certificat).

    A partir d’ara els passaré una enquesta amb una sèrie d’ítems més concrets per conèixer millor les motivacions inicials i, a final de curs, els la tornaré a passar per veure si les seves motivacions han canviat.

  4. Llibertat

    08 jul. 11
    10:55 #

    Jo, en els cursos escrits, també passo un qüestionari a principi de curs per saber la seva motivació principal a l’hora d’apuntar-se al curs. Però, llegint els vostres comentaris, m’he adonat que seria interessant tornar-lo a passar a final de curs, per saber si la seva motivació ha canviat i poder extreure’n alguna reflexió sobre la meva pràctica professional. Penso que seria molt satisfactori poder comprar que algú ha passat d’una motivació instrumental a una altra d’integradora i que això contribuiria a la meva motivació professional!

  5. Mireia Mestres

    12 jul. 11
    13:32 #

    Parlant sobre aquesta qüestió amb altres companys del curs els deia que de manera intuïtiva, ja fos pels comentaris que els alumnes et van fent al llarg del curs, ja fos per l’observació de l’alumne (la seva actitud, comentaris, desenvolupament del curs, etc) una es feia una idea de la motivació inicial dels alumnes; però el taller m’ha fet veure que potser cal basar-se en fets empírics i no subjectius. Per tant, a banda de l’observació de l’alumne crec que cal a l’inici de curs preguntar obertament les seves motivacions reals i a partir d’aquí treballar per a aquells que tenen unes motivacions més extrínseques per tal que tinguin l’aprenentatge del català com una activitat de plaer, que els aportarà una recompensa molt satisfactòria i que els integrarà de forma plena a la societat catalana.

    Malgrat tot, sense seguir un mètode pautat com explico anteriorment, alguna tècnica motivadora ja posava en pràctica com dir-los que són part del futur del català, que la societat catalana agraeix molt l’esforç que ells fan en aprendre la seva llengua, que és una llengua assequible, que en acabar el curs ja podran parlar català mínimament i que l’entendran molt i molt bé…i el resultat és que ells són els primers que s’adonen de tot això i alguns d’ells al final de curs m’han dit ” a mi el català no m’agradava o ho feia per la feina; però ara m’agrada i vull continuar aprenent-lo” i és en aquest moment quan la motivació del professor, que ja és prou alta, s’enlaira als núvols, per tenir la sort de poder fer una de les feines més maques del món amb el català…oi, que m’enteneu?

    Així que encara que molts de nosaltres ja fem estratègies motivadores de forma intuïtiva, és veritat, que cal seguir un mètode per tal que no defallim mai i el curs acabi amb l’èxit assegurat!

  6. sergi borges

    14 jul. 11
    13:52 #

    Sí, jo també miro d’esbrinar què els duu a venir a classe de català. Ho faig el primer dia dins un debat obert on tothom pot parlar i dir-hi la seva i on caben molts aspectes: sociolingüística, motivacions, el gaudi per la llengua, tots els elements colaterals (música, llibres, ràdio, TV, teatre, cine) que hi poden trobar que els poden servir, etc.

    Encara que com diuen les companyes més amunt aquest tipus de debat no es repeteix, com a tal, al llarg del curs, sí que hi és present en moments concrets i cal recordar-lo: en moments de desànims, en moments d’eufòria, en la recerca d’inquietuds i suggestions per acostar-los el català…

    Uns hi van purament pel títol, altres perquè conviuen amb un catalanoparlant, uns tercers no en tenen ni idea, uns de més enllà a passar el temps. Totes aquestes inquietuds desemboquen en un objectiu comú que potser no saben expressar, que és el català com a tot.

    Un cop més els intentaré ‘seduir’ i fer que sigui ‘suggestiva’ la seva relació amb el català, independentment de la seva motivació. (Però és molt difícil i utòpic).

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • llorenc.comajoan@uvic.cat: Ja està tot penjat. Merci a tothom per la vostra participació. I això queda obert, o sigui...
  • cbernado: Susanna, No vas mal fixada… és que no hem tingut temps de penjar-ho, encara! A principis de la...
  • Susanna Corcho: Potser vaig malfixada, però, oi que encara no heu penjat la graella que vam elaborar el diarrer dia...
  • Imma: Em sembla que malgrat els anys que fa que m’hi dedico veig -pel que dieu- que encara n’he...
  • Imma: No es pot estar en desacord amb cap de les aportacions anteriors, especialment amb el que es diu del pànic...

Núvol d'etiquetes