• Mostrar interès per la llengua i la cultura de l’alumne/a

    • Quant a la llengua, si el professor sap la llengua de l’alumne intenta dir coses en aquesta llengua: vocabulari, expressions…
    • Cal posar molta cura en la pronúncia del nom de l’alumne.
    • Permetre que ells mateixos facin la reflexió de comparar la gramàtica de la seva L1 amb la de l’L2.
    • Sobretot per a nivells bàsics i elementals, comparar aspectes com festes, tradicions, viatges a Catalunya i als seus països aprofitant les unitats didàctiques.
    • Comparar la situació sociolingüística del català amb la dels països sud-americans.
    • Si el professor ha viatjat al país de l’alumne els ho comenta.
    • Preguntar al començament de curs d’on són i quines llengües parlen. 

     

  1. M.Eugènia

    05 jul. 11
    13:26 #

    Penso que en el cas de nouvinguts dels nivells bàsics que no provenen de l’Estat espanyol és important que el professor tingui dades d’aspectes relacionats amb la seva llengua o la seva cultura per trobar-hi punts d’unió (sovint aquestes dades les hem obtingut d’alumnes de cursos anteriors).

    Per exemple, quan algú arriba d’un lloc llunyà i li comentes alguna cosa del seu lloc d’origen, l’alumne es mostra sorprès i es deixa anar, s’adona que ell també té coses interessants per aportar al grup… i aquí comença la cohesió grupal (i l’empatia entre professor i alumnes).

    Això també serveix d’estratègia per portar-los al teu terreny: si coneixes l’existència d’una llengua com el wòlof o el mandinga estàs reconeixent la importància de les llengües, independentment d’on siguin, del seu estatus o del nombre de parlants, i la reacció sol ser recíproca.

  2. Anna

    09 jul. 11
    00:34 #

    En els cursos de nivell Bàsic i Elemental, crec que va molt bé aprofitar les diverses unitats didàctiques per fer-los parlar de la seva gastronomia, festes, costums, … És una bona manera de cohesionar el grup i a ells, per regla general, els agrada parlar del seu país d’origen.

  3. Lurdes Turullols Sagués

    11 jul. 11
    13:05 #

    L’interès per la llengua i la cultura dels alumes és una actitud d’allò més motivadora. Potencia l’autoestima dels estudiants i enriqueix molt el grup.
    Sovint, en nivells elementals, fem una activitat d’expressió oral, en què cada alumne s’ha de preparar un tema relacionat amb el seu país o regió (gastronomia, folklore, tradicions festivitats, costums, indrets dinterès, etc.).
    Han de fer l’exposició oral davant dels companys i companyes. Poden ajudar-sa de mapes, plànols, fotografies o petits objactes per acompanyar i mostrar el que expliquen.
    Finalment, la resta d”alumnes poden fer tantes preguntes com vulguin.
    És una activitat que els agrada molt. Incideix en la motivació i en la cohesió del grup

  4. Mònica

    12 jul. 11
    12:32 #

    Sóc del mateix parer que l’Anna, s’han d’aprofitar les unitats didàctiques per fer-los parlar dels seus origens i dels seus costums perquè els altres alumnes puguin conèixer-los millor i així acabar de cohesionar el grup.

  5. Lídia

    13 jul. 11
    11:23 #

    Deixar que ells també aportin coses a la classe, enriqueix al grup i apropa les relacions entre ells i entre ells i la mestra.

  6. Montse

    13 jul. 11
    21:16 #

    Estic totalment d’acord amb els comentaris fets. És cabdal reconèixer el valor de la seva motxilla lingüística i cultural, especialment perquè sovint vénen de països en què les seves L1 són menystingudes i allunyades de l’àmbit escolar.

    El primer dia d’un curs Inicial o B1 acostumo a preguntar quines llengües parlen (encara que no les dominin) i les escric a les pissarra: tant valor té saber anglès o castellà com saber wòlof o quítxua. Tots participem en aquesta acitivitat i acaba sortint que entre totes les persones del grup parlem un nombre molt elevat de llengües. Tothom sent reconeguda la seva diversitat, es descobreixen companys que tenen un bagatge lingüístic similar i fixem un objectiu comú: afegir el català a la nostra llista de llengües.

    És una manera de desfer prejudicis lingüístics i de crear cohesió de grup a través d’una motivació compartida.

  7. Marta

    14 jul. 11
    14:37 #

    Bé, crec que ja s’ha dit gairebé tot, per tant, explicaré una mica què faig jo per portar-ho a la pràctica. El primer dia d’un B1 els dono un mapa del món en català i els faig dir d’on són. Llavors tots els alumnes de la classe han de posar el nom de l’alumne al país que ha dit i així tots (jo inclosa) aprenem on són els seus països i com es diuen en català. A més, ells tenen un mapa en català que els pot servir per fer altres coses.

    També faig activitats durant el curs en què hagin de parlar de festes típiques del seu país, gastronomia, etc., com a expressió oral.

    Sovint pregunto com diuen alguna paraula i/o expressió concreta en la seva llengua, i tot el que vaig aprenent dels seus països ho poso en pràctica als cursos posteriors. D’aquesta manera he après algunes paraules i expressions en àrab (i “darija”), wòlof i espanyol llatinoamericà; i quan les dic als alumnes aquests es queden sorpresos positivament i els ajuda a trencar el gel. Crec que és una bona manera de crear motivació.

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • llorenc.comajoan@uvic.cat: Ja està tot penjat. Merci a tothom per la vostra participació. I això queda obert, o sigui...
  • cbernado: Susanna, No vas mal fixada… és que no hem tingut temps de penjar-ho, encara! A principis de la...
  • Susanna Corcho: Potser vaig malfixada, però, oi que encara no heu penjat la graella que vam elaborar el diarrer dia...
  • Imma: Em sembla que malgrat els anys que fa que m’hi dedico veig -pel que dieu- que encara n’he...
  • Imma: No es pot estar en desacord amb cap de les aportacions anteriors, especialment amb el que es diu del pànic...

Núvol d'etiquetes