• Parlar de semblances culturals i socials més que de diferències entre els llocs d’origen dels alumnes

    • La majoria no ho fan explícitament ni d’una manera planificada, sinó que ho fan segons el tema de què es parla i del grup.
    • Alguns ho fan només amb semblances lingüístiques i d’altres amb gastronomia, costums, etc.
    • N’hi ha que intenten buscar els punts de coincidència tant entre els alumnes com entre els alumnes i el professor.
    • Els que ho fan explícitament és per mitjà d’activitats en les quals parlen del país propi en grups i després ho posen en comú. També es pot fer passant un qüestionari i després, segons el resultat, s’agrupen.
    • N’hi ha que no treballen les semblances perquè no ho veuen útil o perquè no saben com fer-ho. D’altres prefereixen centrar-se en les diferències.
  1. Llibertat

    08 jul. 11
    10:30 #

    Als cursos d’acolliment, quan parlem de la família, faig broma amb les connotacions del concepte de ‘sogra’. Els parlo de l’espantasogres i del ‘matasuegras’ i els interpel·lo sobre si en els seus llocs d’origen també hi ha aquest seguit de bromes sobre la sogra. Normalment, els fa gràcia descobrir que, siguem d’on siguem, aquestes idees són comunes. D’altres vegades, quan apareixen a l’aula onomatopeies, també els pregunto com es diuen en la seva llengua i descobrim que, sovint, s’assemblen. Per altra banda, també intento valorar les diferències, que no necessàriament han de comportar conflicte, sinó, riquesa i varietat.

  2. Lídia

    13 jul. 11
    11:08 #

    El professor també s’ha d’implicar en la recerca dels punts de coincidència o de discòrdia, essent un més a l’aula.
    Les semblances en les cultures surten soles al parlar de festes, de vacances, de gastronomia, d’oci…

  3. Montse

    13 jul. 11
    21:43 #

    Penso, com la Llibertat, que les diferències no han de ser vistes com a característiques negatives que calgui evitar, amagar o dissimular sinó que hem de donar valor a la diferència, reconèixer-la, respectar-la i parlar-ne sense tabús ni complexos.

    No obstant això, penso que també és important ressaltar les semblances amb grups que, lingüísticament o cultural, podem semblar més allunyats. Quan expliquem la forma “vostè”, per exemple, per parlar amb algú a qui volem mostrar respecte, podem preguntar si en les seves L1 també hi ha alguna manera diferent per adreçar-se a les persones grans -per posar un exemple- i quines són aquestes maneres. De nou, és una manera de reconèixer la diversitat i, alhora, la semblança: som diferents però l’essència sol ser la mateixa.

  4. Marta

    14 jul. 11
    14:59 #

    Estic d’acord amb les companyes. Sovint pregunto als alumnes què fan al seu país d’origen per veure les diferències i semblances. Per exemple, quan els ensenyo el nom dels àpats i les hores, els pregunto a quina hora esmorzen, dinen i sopen al seu país. O quan fem els comerços els pregunto quins horaris acostumen a fer les botigues. Al final, sovint són ells mateixos els que diuen què fan al seu país. Mostrar el meu interès per la seva cultura/país els ajuda a obrir-se.

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • llorenc.comajoan@uvic.cat: Ja està tot penjat. Merci a tothom per la vostra participació. I això queda obert, o sigui...
  • cbernado: Susanna, No vas mal fixada… és que no hem tingut temps de penjar-ho, encara! A principis de la...
  • Susanna Corcho: Potser vaig malfixada, però, oi que encara no heu penjat la graella que vam elaborar el diarrer dia...
  • Imma: Em sembla que malgrat els anys que fa que m’hi dedico veig -pel que dieu- que encara n’he...
  • Imma: No es pot estar en desacord amb cap de les aportacions anteriors, especialment amb el que es diu del pànic...

Núvol d'etiquetes