• Reduir l’ansietat lingüística a l’aula

    • Que els altres alumnes ajudin si algú queda col·lapsat pels nervis. Una manera és treballar en grups i fer activitats curtes.
    • Conscienciar els alumnes que és impossible aprendre sense equivocar-se, a més a més, l’error ajudar a progressar i fer pensar.
    • Si algú es posa molt nerviós el professor desdramatitza aportant una mica d’humor.
    • Altres diuen que no saben què fer i que per molt que els donin raons per calmar-los no serveix de res.
  1. Montse Crous

    05 jul. 11
    10:41 #

    Per reduir l’ansietat lingüística a classe, el que faig primer de tot és mirar d’aconseguir que els alumnes es trobin al més còmodes i relaxats possible. Procuro arribar 10 minuts abans a l’aula per parlar amb els alumnes a mesura que van arribant, els pregunto com els ha anat el dia, si estan molt cansats…crec que això els fa començar la classe més relaxats i menys cohibits.
    Quan han de fer una intervenció oral individual procuro donar reforços positius: gràcies, molt interessant, molt bé…i corregeixo únicament una errada de cada persona que intervé aquell dia i la comento en veu alta a tota la classe com una errada general que acostumem a fer tots en un moment o altre.

  2. Lurdes Turullols Sagués

    11 jul. 11
    12:31 #

    Aquest comentari el plantelo pensant en alumnes de nivells imicials i bàsics, tot i que crec que també pot servir per a altres nivells.
    Per reduir l’ansietat lingüística a classe és molt important que els alumnes se sentin tranquils i que trobin el seu lloc dins del grup. És per això que, moltes vegades, abans i tot de començar a centrar-nos en objectius pròpiament lingüístics o bé paral·lelament, cal fer un treball de dinàmica de grups que els permeti conèixer els companys i agafar confiança. Acostumo a proposar activitats molt intractives i de moviment per tal d’aconseguir aquest objectiu, diguem-ne, extralingüístic, que després incidirà molt positivament en el procés d’aprenentatge

  3. Rosa Carme

    12 jul. 11
    12:40 #

    Penso que és fonamental reduir l’ansietat lingüística a l’aula des del primer moment. Intentar cohesionar el grup des de la primera sessió fent alguna activitat de relació entre els alumnes fent jocs de moviment o entrevistes pautades entre ells perquè es puguin conèixer millor. Aquestes entrevistes del primer dia ajuden a relaxar força l’ambient.

  4. Elisenda

    13 jul. 11
    08:54 #

    Una activitat que provoca molta ansietat als alumnes és l’exposició oral individual. Tot i haver creat un clima de confiança i un ambient relaxat hi ha alumnes que ho passen molt malament. Curiosament, quan es plantegen d’altres activitats orals diferents, aquests mateixos alumnes no tenen cap problema. Hi ha professors que fan fer obligatòriament una exposició per alumne al llarg del curs. Jo, de vegades, també ho he fet, però sempre em quedo amb la sensació que els poso en una situació estressant. Entre tots comentem alguns errors, donem reforços positius i l’endemà passo un full personalitzat a l’alumne que ha fet l’exposició amb comentaris més personalitzats. Què en penseu de tot plegat?

  5. Lídia

    13 jul. 11
    11:06 #

    Cosetes que aplico a classe per tal de reduir l’ansietat:
    No tallar la conversa i corregir algun error al final.
    Dotar a la classe d’un clima de llibertat d’expressió, on la broma i l’humor poden tenir un paper important.
    Potenciar allò que té de bo cada alumne. No essent exigent amb els aspectes que els costa més.
    Treballar en grups heterogenis on cada alumne pugui tenir un paper.

  6. Glòria

    14 jul. 11
    19:56 #

    Jo amb el temps he anat reduint les activitats més “espectaculars”, de parlar davant de tot el grup, de representar diàlegs davant de tothom o de sortir a fer de portaveu, perquè m’he adonat que malgrat que va bé per a la dinàmica de la sessió, només funciona per a un tipus determinat d’alumne que és més extravertit. Si dónes l’opció, per exemple, que de cada grup en surti un portaveu, a l’últim sempre surten les mateixes persones i això també genera rols dins del grup. M’he adonat que activitats en grup petit amb una posada en comú molt guiada per preguntes meves o voluntàries dels altres grups funciona millor.

    Les assemblees de grup també em funcionen molt bé. Seuen tots en cercle i han preparat aportacions en grup, per exemple, però poden parlar lliurement i quan se senten còmodes per intervenir. És més natural que una intervenció puntual i es mostren més relaxats i s’arrisquen més.

    Estic d’acord amb l’Elisenda que les exposicions orals afecten molt algunes persones. Potser fer-les optatives i que els alumnes s’hi vagin “llançant” a mesura que avança el curs afavoreix que uns comencin i els altres s’hi vagin animant. Millor que no pas un claendari obligatori tancat des del començament. Per a aquells que no s’hi atreveixin caldrà cercar una altra manera d’avaluar-los-ho.

    També utilitzo l’humor i la broma i fer el pallasso una mica jo mateixa per posar-me en el seu paper i que es relaxin. M’agradaria aprendre tècniques per treballar a partir del cos (alguns les heu anomenades com a manera de trencar el gel els primers dies) ja que no en conec i intueixo que és important.

  7. Imma

    14 jul. 11
    23:01 #

    No es pot estar en desacord amb cap de les aportacions anteriors, especialment amb el que es diu del pànic escènic (de què molts hem sigut ,i encara som!!!, víctimes alguna vegada, i sobretot en les classes de llengua) a l’hora de fer una exposició oral davant del grup.

    També he arribat a la conclusió que cal evitar-les o, si més no, deixar-les per a ocasions o alumnes concrets, o com a col·lofó final en tot un procés. Les activitats per grups , en canvi, redueixen notablement l’ansietat i esdevenen una pràctica útil ,malgrat que no puguem sentir a tothom a cada sessió.

    I, finalment, un exemple concret que també es podria incloure en altres estratègies (expectatives…). En nivells bàsics i elementals quan aprenem vocabulari va bé preguntar com es diu en la seva -o les seves!- llengua; fins aquí cap problema, la prova de foc arriba després quan ho intenta repetir el professor, i sobretot si es tracta de llengües amb pronúncia i entonació molt allunyades de la nostra o simplement que no dominem. No és cap novetat -gairebé ja ho han inventat tot, suposo- però a banda de compartir rialles, s’adonen que tots som semblants i que ens enfrontem a problemes similars en el camí de l’aprenentatge.

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • llorenc.comajoan@uvic.cat: Ja està tot penjat. Merci a tothom per la vostra participació. I això queda obert, o sigui...
  • cbernado: Susanna, No vas mal fixada… és que no hem tingut temps de penjar-ho, encara! A principis de la...
  • Susanna Corcho: Potser vaig malfixada, però, oi que encara no heu penjat la graella que vam elaborar el diarrer dia...
  • Imma: Em sembla que malgrat els anys que fa que m’hi dedico veig -pel que dieu- que encara n’he...
  • Imma: No es pot estar en desacord amb cap de les aportacions anteriors, especialment amb el que es diu del pànic...

Núvol d'etiquetes