• Una nit per oblidar

    Em vaig despertar de sobte, a les cinc de la matinada. Se sentia un soroll a la planta baixa de la casa, concretament a la cuina. Em vaig aixecar del llit d’un salt, espantat i amb el cor encongit. Algú havia entrat a casa meva.
     
    Vaig agafar el primer que vaig trobar, l’escombra que hi havia darrere de la porta de l’habitació i lentament vaig començar a baixar l’escala. Vaig sentir diverses veus i la llum estava encesa. Podria jo sol contra els lladres?
     
    Em vaig armar de valor, suant i amb l’escombra enlaire, vaig obrir la porta d’una forta puntada i….. vaig rompre a plorar.
     
    Mai havia passat tanta por, per haver-me deixat la televisió encesa.
     
     
    Enginyer

Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • isidre: Hola a tots, crec que l’ artista que vols dir era Picasso, si més no la seva filla , la Geraldine...
  • xlopez: Hola a tothom! Els microrelats no estan penjats, encara. De fet, de moment, hi ha poca teca…. Teniu de...
  • isidre soria: Bona tarda, veig que el tema esta igual, l’inspiració no arriva …
  • Raquel: Hola a tothom, no entenc molt bé la pàgina. On puc llegir els microrelats?
  • isidre soria: Hola Xavier i a tots, Tornant de les vacances he volgut mirar com va el “motsdeguix”. Anim...

Núvol d'etiquetes