• Veredicte del I Concurs de Microrelats Pere Calders

    Finalment, per si no n’heu estat al cas, els guanyadors del concurs de microrelats van ser la Raquel Pérez (Enginyer), amb el microrelat Una nit per oblidar, i en Jordi Bellver (Sescap Zetod), amb el relat més llarg La capsa màgica. Rebeu tots dos la nostra enhorabona pel premi.

    Pel que fa a la resta de participants, també us volem felicitar pel bon nivell de les vostres propostes i per haver compartit amb nosaltres les vostres creacions. I disculpeu-me sobretot els problemes tècnics (properament penjaré dos relats que van quedar inèdits en aquest bloc). Gràcies a tothom!

    Aquestes són les narracions guanyadores:

    1r Premi de microrelats (màxim 100 paraules) per votació popular
    UNA NIT PER OBLIDAR

    Em vaig despertar de sobte, a les cinc de la matinada. Se sentia un soroll a la planta baixa de la casa, concretament a la cuina. Em vaig aixecar del llit d’un salt, espantat i amb el cor encongit. Algú havia entrat a casa meva.

    Vaig agafar el primer que vaig trobar, l’escombra que hi havia darrere de la porta de l’habitació i lentament vaig començar a baixar l’escala. Vaig sentir diverses veus i la llum estava encesa. Podria jo sol contra els lladres?

    Em vaig armar de valor, suant i amb l’escombra enlaire, vaig obrir la porta d’una forta puntada i… vaig rompre a plorar.

    Mai havia passat tanta por, per haver-me deixat la televisió encesa.

     

    Raquel Pérez

     

    Accèssit per a un relat de més de 100 paraules:
    LA CAPSA MÀGICA

    Dalt de l’escenari, amb cara seriosa, el mag mirava la gent que l’envoltava, mentre interiorment pregava, demanant a no sabia qui, que aquesta vegada l’hi sortís bé. Després de tants anys i tantes fallides, pensava que potser ara era l’hora.
    Va agafar una capsa de cartó que hi havia damunt la cadira i la va posar sobre la taula. Tenia les dimensions d’una capsa de sabates, però el seu color era d’un vermell llampant.
    Amb un paper de color blau la va embolcallar i després la va lligar amb una cinta groga, fent-hi un llaç gran i elegant.
    La mirà fixament i contemplà al cap d’uns segons com la cinta i el paper anaven desapareixent de mica en mica empassats per la mateixa capsa.
    L’home hi posà la mà i tothom va contemplar com els dits i la mà penetraven dins de l’embalum, com si en lloc de cartó fos d’un material viscós i penetrable. De dins en va treure unes grans tisores més grans que el mateix paquet.
    Va ensenyar la capsa, de manera que la gent pogués comprovar que estava buida i intacta.
    Però llavors, amb les tisores, en va començar a fer trossets; després va recollir-los; se’ls va posar a la mà, i els va llançar cap al públic escampant-los.
    Els trossets varen quedar suspesos en l’aire, sense caure al terra, i al mateix temps que tornaven a la taula, s’anaven agrupant, de manera que, quan arribaren a la taula, ja tenien la forma i el color de la capsa original.
    L’home l’agafà i la deixà a terra. A continuació, hi posà un peu al damunt, i de mica en mica el peu hi anà penetrant, com si la capsa l’anés engolint. Després hi posà l’altre peu. A poc a poc, però de manera continuada, l’home va hi va penetrar i va ser engolit completament.
    La gent, sorpresa, esperava alguna cosa més, però res més no va passar. Al cap d’una llarga estona, algú va aixecar-ne la tapa i va trobar la capsa buida.
    Tres mesos després, la policia continuava investigant la desaparició del mag i tenia sota la seva custòdia la capsa de la qual tothom deia que el mag havia desaparegut.

    ******************************************
    Era un lloc solitari de la costa, en un dia assolellat, i el mar estava en calma. Un home estava assegut damunt un rocam contemplant el mar. El mirava fixament i contemplava com de tant en tant unes onades s’enlairaven més que les altres, es desprenien del mar i s’estavellaven sobre ell. L’home, xop, reia satisfet.

     

    Jordi Bellver

Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • isidre: Hola a tots, crec que l’ artista que vols dir era Picasso, si més no la seva filla , la Geraldine...
  • xlopez: Hola a tothom! Els microrelats no estan penjats, encara. De fet, de moment, hi ha poca teca…. Teniu de...
  • isidre soria: Bona tarda, veig que el tema esta igual, l’inspiració no arriva …
  • Raquel: Hola a tothom, no entenc molt bé la pàgina. On puc llegir els microrelats?
  • isidre soria: Hola Xavier i a tots, Tornant de les vacances he volgut mirar com va el “motsdeguix”. Anim...

Núvol d'etiquetes