Arxiu per May, 2012

  • L’atzar de la vida

    Als anys cinquanta, la Montserrat i la Cristina, dues banyolines de soca-rel, jugaven juntes a la plaça Major del seu poble. Eren molt amigues, però també molt petites i, com que no anaven amb les mateixes monges, amb els anys es van perdre de vista…

    Les dues van deixar de jovenetes les terres catalanes per anar a viure a París; les dues s’hi van casar, van tenir-hi fills i les dues, el 2012, continuen vivint-hi. Però el fill de la Cristina i la filla de la Montserrat, de vacances a Banyoles, es van enamorar, i cinquanta anys més tard, la Montserrat i la Cristina s’han retrobat…

     

    Andrea Hua Casadevall

    Article complet

  • Et trobo a faltar!

    Un amic, una amiga; un amor; un familiar; un professor, una professora; un company, una companya de treball, d’escola, i una mascota.

    Tots van deixar empremta en la meva vida, com no trobar-los a faltar? Tots van donar importància a cada moment que he viscut. Plens d’afecte, saviesa, tolerància, comprensió i paciència.

    Trobo a faltar els que vaig deixar enrere, els que tinc al meu costat i els que encara he de conèixer. On són?

    M’agrada el meu origen, però també gaudeixo com una nena petita cada esbrinament d’una altra cultura (el menjar, els hàbits, la llengua, etc.). Vull aprendre tot el que m’ofereixen.

    L’existència en aquest planeta té sentit. Llàstima! Falta temps per esbrinar més coses. Està ple de virtuts i de defectes.

    Visca la integració i la naturalesa humana!

     

    Mela Fernández Clavijo

    Article complet

  • Últims relats que hem rebut

    Avui penjaré un parell de relats més que no van arribar a temps per poder concursar -un no el vaig rebre bé, i l’altre el vaig rebre després de la diada de Sant Jordi-. És una llàstima perquè, de ben segur que haurien fet un molt bon paper. Són relats (ara ja es pot dir) de la Mela i l’Andrea, cadascun en una modalitat diferent. Recordeu que la Carme Serra, que sí que va poder participar en el concurs, també va presentar un escrit, La Maria de les trenes -sabíeu que és el títol d’una sardana, de Ramon Ribera?-, que per motius tècnics no s’ha pogut publicar al bloc.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • isidre: Hola a tots, crec que l’ artista que vols dir era Picasso, si més no la seva filla , la Geraldine...
  • xlopez: Hola a tothom! Els microrelats no estan penjats, encara. De fet, de moment, hi ha poca teca…. Teniu de...
  • isidre soria: Bona tarda, veig que el tema esta igual, l’inspiració no arriva …
  • Raquel: Hola a tothom, no entenc molt bé la pàgina. On puc llegir els microrelats?
  • isidre soria: Hola Xavier i a tots, Tornant de les vacances he volgut mirar com va el “motsdeguix”. Anim...

Núvol d'etiquetes