• 20a sessió: 10 de març de 2020

    Hola a tots!

    A partir del 12 de març, d’acord a les instruccions del Govern davant de la pandèmia del virus Covid-19, queden anul·lades totes les activitats presencials del CNL de l’Hospitalet almenys fins al 27 de març. Us aniré informant de tot allò que tingui a veure amb el curs en els propers dies.

    Pel que fa a les classes, aquesta setmana hem fet la vintena sessió del curs, la vuitena de l’any!

    Què hem fet?

    ·Per començar l’Ana Pina ens ha parlat de l’estimulació en infants primerencs com a tema de la seva intervenció oral.

    ·Tot seguit, hem comentat la correcció de la crítica d’un restaurant i hem corregit els exercicis de pronoms febles que encara quedaven per revisar.

    ·Abans de la pausa, hem iniciat una nova unitat del curs: l’elaboració d’informes. En primer lloc, hem treballat diversos aspectes que cal tenir en compte a l’hora de redactar un informe correctament: ús i abús de pronoms febles, concisió, claredat, etc. Si voleu saber-ne més, podeu consultar aquest enllaç: 10 recomanacions per redactar amb eficàcia.

    Després de la pausa, l’Ana ens ha llegit la seva aportació al dictat creatiu:

    QUI ERA EL NOSTRE VEÍ?

    Capítol 18

    Al mig del meu somni, i intentant captar la conversa entre la mare i la tia, em vaig desvetllar i vaig parar atenció als crits que m’havien despertat. Ara ja era tot orelles per assabentar-me d’aquella fastuosa història que mai no m’havien volgut explicar. Estava tan nerviós que m’havia de concentrar.

    Em vaig quedar esparverat quan vaig sentir que la meva tia li deia assassina a la mare. Què passava? La mare no podia haver mort ningú, era una bona dona, o això pensava jo. Vaig poder deduir que l’odi entre germanes era per la infidelitat de la meva tia amb el pare.

    Vaig descobrir que feia anys ma mare havia embogit en saber que fruit d’aquella relació havia nascut una nena i, amb tota la ràbia del món, l’havia llençada al pou de les terres del pare. Ell, atònit, i sense saber com actuar, va vendre les terres per oblidar-se i desmarcar-se d’aquest fet; no pas perquè s’arruïnés com m’havien explicat a mi o als habitants del poble, sinó per amagar i ocultar davant de tota aquella petita vila la realitat del seu afer.

    En plena disputa a la mare li va agafar un rampell i es van endur la tieta al pou on havia llançat la meva cosina o germana anys enrere. Jo em vaig quedar glaçat. Va començar una baralla al costat del pou. Vaig sentir un fort soroll, com si algú hi hagués caigut. Qui havia estat? Què passaria ara?

    Què heu de fer?

    · Llegiu-vos el text de la pàgina 47 del dossier del curs “El català i els neologismes”, de Neus Faura. N’heu de fer un resum i respondre les preguntes següents:

    a) Saps què és un neologisme?

    b) És el mateix un neologisme que un manlleu?

    c) Saps quin són els criteris d’acceptació d’un neologisme? d) Quina és la llengua que aporta més paraules noves al català?

    e) Saps quin és l’equivalent en català d’aquestes paraules, que sovint trobem en webs o blogs de viatges: tour operator, forfait, jet lag, check-in, overbooking, hub, low cost? On ho has consultat?

    f) Els manlleus s’escriuen en cursiva? On ho consultaries?

    ·Redacteu un article d’opinió a partir del text “10 exemples d’enganys i de fracassos de parcs temàtics: molt soroll per no res“.

     

    Bon cap de setmana!

    Cuideu-vos molt i fins ben aviat!

     

     

    Article complet

  • 19a sessió: 2 de març de 2020

    Hola a tots! Aquesta setmana hem tingut la dinovena sessió del curs, la setena de l’any!

    ·Què hem fet?

    Per començar, la Jéssica ens ha presentat el seu tema d’exposició: el coronavirus.

    Tot seguit, hem fet un exercici de repàs sobre indefinits i hem repassat l’apostrofació amb un exercici pràctic.

    Després de la pausa, l’Estafania ha llegit la seva aportació al dictat creatiu:

    QUI ERA EL NOSTRE VEÍ?

    Capítol 17

    No puc fer altra cosa que donar voltes a aquells pensaments amb les paraules dels meus veïns repetint-se, incessants, dins meu com un repic de campanes: “Pobre noi!! -deien amb commiseració

    Quina vida portava el meu pare realment? Amb la vida de bonhomia que desmostrava, semblava que els deutes de joc i la mala vida el van portar a ser un taral·lilot. Si el problema va ser pels diners, com pot ser que arribés a malvendre les propietats heretades?

    Van passar els dies. Jo intentava iniciar una conversa amb la meva mare. Sabia que alguna cosa m’amagava, però no sabia quina. Durant aquella setmana vam rebre la visita de la meva tieta Maria. Feia anys que no la veiem. No sabria dir ben bé per què, però sí que vaig notar l’ambient certament incòmode.

    La germana de la meva mare encara vivia al poble on havien viscut els meus avis i sé de bona tinta que elles mai van tenir una relació escaient. L’ambient cada vegada era més crispat i la mare cada cop estava més apesarada. Fins que una nit, els crits a casa em van desvetllar. Jo somiquejava al llit, intentant captar la conversa entre elles dues: “Per què has tornat? No en vas tenir prou, d’abocar el meu marit i a mi a la ruïna, entabanadora? Quants diners més li vols rampinyar”

    Per acabar la sessió, hem corregit els exercicis de pronoms febles (combinacions binàries) i hem resolt alguns dubtes.

    Què heu de fer?

    ·Acabar els exercicis de pronoms febles

    ·Redactar una entrada per a un blog de viatges en què descriguis i recomanis un lloc que t’hagi agradat especialment (d’unes 300 paraules aproximadament).

    Data de lliurament: 9 de març de 2020

    Bon cap de setmana!

    Article complet

  • 18a sessió: 17 de febrer de 2020

    Hola a tots! Aquesta setmana hem tingut la divuitena sessió del curs, la sisena de l’any!

    ·Què hem fet?

    Per començar la Sílvia ha presentat el seu tema de la intervenció oral: la febre dels rànquings.

    Tot seguit, hem fet exercicis per evitar l’omissió dels pronoms febles hi i en i hem repassat els diferents complements del verb amb exercicis de substitució pronominal.

    Després de la pausa, la Pilar ens ha llegit la seva aportació al dictat creatiu:

    QUI ERA EL NOSTRE VEÍ?

    Capítol 16

    Em vaig quedar atordit quan el meu pare em va dir la veritat. Jo no pensava això d’ell, per mi era un pare exemplar. Ara comprenc quan la meva mare em va portar al seu poble.Un poble petit, on els veïns de tota la vida eren una mica peculiars, ja que cada vegada que  hi anava amb la meva mare obrien les portes de bat a bat. Així un dia quan jo passejava pel poble, un veí va dir: “Mira l’Alexis, el fill de la Rosa! Pobre noi! Si sabés la vida que portava el seu pare!”

    Ara entenc per què la meva mare sempre estava angoixada, decaiguda, desanimada. Això era degut a la vida que portava el baliga-balaga del meu pare.

    *baliga-balaga

    Per acabar la sessió, hem revisat els casos d’elements desplaçats i represa nominal. Aquí teniu una sèrie d’enllaços que us poden anar bé:

    Represa pronominal dels complements de lloc desplaçats

    Què heu de fer?

    ·Els exercicis de pronoms febles que us he lliurat a classe: l’últim exercici d’anàlisi sintàctica i el primer full de combinacions binàries.

    ·Redactar un text explicatiu sobre la reforma horària. (Si algú no ha assistit a la sessió, us puc enviar el document per correu electrònic).

    ·Escriure una ressenya sobre un dels teus restaurants preferits. Aquí en teniu un parell d’exemples:

    “Via Veneto, a la taula de Dalí”

    “Toto”

    Data de lliurament: 24 de febrer de 2020

    ·Redactar una entrada per a un blog de viatges en què descriguis i recomanis un lloc que t’hagi agradat especialment (d’unes 300 paraules aproximadament).

    Data de lliurament: 9 de març de 2020

    ·RECORDEU QUE AQUEST DILLUNS NO HI HA CLASSE. ENS TORNEM A TROBAR EL DIA 2 DE MARÇ DE 2020.

    BON CAP DE SETMANA!

     

     

    Article complet

  • 17a sessió: 10 de febrer de 2020

    Hola a tots! Aquesta setmana hem fet la dissetena sessió del curs, la cinquena de l’any!

    ·Què hem fet?

    Per començar en Raül ha presentat el seu tema de la intervenció oral. Ha reflexionat sobre els conceptes de política democràtica i política tecnocràtica.

    Tot seguit, hem treballat les característiques principals dels textos descriptius.

    Després de la pausa, la Sílvia ha llegit la seva aportació del dictat creatiu.

    QUI ERA EL NOSTRE VEÍ?

    Capítol 15

    Vaig quedar destarotat davant l’actitud flegmàtica del pare en revelar-me la veritable història de l’Alexis, que també era la meva. No em sabia avenir que un home de fermes conviccions com ell s’hagués empassat aquest gripau i hagués accedit a mantenir la farsa.

    Abans que fos capaç d’interpel·lar-lo, el pare va seguir amb la crònica: “mira, fill, potser ara no ho entens, però quan va passar tot això jo no estava en condicions d’invectivar la teva mare. Temps abans que tu naixessis, estava enfonsat en un pou de deutes a causa del joc i la mala vida. Les cartes m’havien convertit en un home sense rumb. Vaig malvendre les propietats heretades del meu pobre pare, i ni tan sols així vaig poder sufragar les meves obligacions amb uns creditors que no haurien vacil·lat ni un moment a desfer-se de mi per recuperar el que m’havien arrabassat en aquelles maleïdes juguesques. Llavors, qualsevol que hagués estat en la pell de la teva mare, hauria plantat un cràpula com jo. En canvi, va demostrar una bonhomia ingent treballant de sol a sol per reunir la quantitat necessària i deslliurar-me del flagell que m’anihilava. Per això, com podia rebutjar, anys després, una entesa que obligava l’Alexis al proveïment de la família de per vida a canvi de fer ulls clucs al crim del fals tsarèvitx i a la cugucia de la teva mare?”.

    Per acabar, hem revisat la teoria dels pronoms febles.

    Què heu de fer?

    ·Redactar un text explicatiu sobre la reforma horària. (Si algú no ha assistit a la sessió, us puc enviar el document per correu electrònic).

    ·Escriure una ressenya sobre un dels teus restaurants preferits. Aquí en teniu un parell d’exemples:

    “Via Veneto, a la taula de Dalí”

    “Toto”

    Data de lliurament: 24 de febrer de 2020

    ·Redactar una entrada per a un blog de viatges en què descriguis i recomanis un lloc que t’hagi agradat especialment (d’unes 300 paraules aproximadament).

    Data de lliurament: 9 de març de 2020

     

    Bon cap de setmana!

     

    Article complet

  • 16a sessió: 3 de febrer de 2020

    Hola a tots! Aquesta setmana hem fet la setzena sessió del curs, la quarta de l’any!

    ·Què hem fet?

    Per començar, la Montserrat ens ha presentat el tema de la seva exposició: la gimnàstica.

     

    Tot seguit, he lliurat l’exercici de nota de curs i l’hem comentat individualment.

    Després, hem analitzat alguns aspectes a tenir en compte a l’hora de redactar un text explicatiu-expositiu i hem treballat un text en grups. (Els que no heu vingut a la sessió d’aquesta setmana, us puc enviar l’activitat per correu electrònic.)

    Abans d’acabar la sessió en Raül ens ha llegit la seva aportació al dictat creatiu:

    QUI ERA EL NOSTRE VEÍ?

    Capítol 14

    El pare, que havia estat el meu referent des que tinc ús de raó, era l’únic que mantenia el silenci d’ençà que havia esclatat tot l’enrenou. Feia hores que érem a casa. Capcot, mirant a l’horitzó arrambat a l’ampit de la finestra, el pare frisava per buidar el pap quan, d’un moment a l’altre, jo m’hi abalancés amb els meus neguits.

    No havia gosat badar boca quan ell va avançar-se: “Sí, és el teu pare. Fa molts anys que anhelo aquesta conversa amb tu. I no -va bramar mentre es girava i em mirava als ulls per primera vegada en tota l’estona-, no tens ni una gota de sang blava perquè l’Alexis no pertany a la nissaga russa que t’afigures. És un vulgar enredaire que ha fet fortuna amb les seves malifetes. L’Alexis fugí de Rússia però, lluny de ser un exiliat polític, va tocar el dos per l’assassinat de Dimitri Lazarev, que ell mateix havia consumat a canvi de diners. Pocs dies després de l’homicidi, el murri va arribar a Barcelona amb la pensada d’adoptar una nova identitat. Va ser llavors que es va empescar el seu delirant parentiu amb l’antiga família regent russa, i amb aquesta coartada va intentar entabanar tothom que irrompia en el seu camí. No va reeixir en les seves intencions perquè la seva aparença d’home de cabals no lligava amb les penúries viscudes pels seus presumptes avantpassats. La mare no en va ser una excepció: quan es va creuar amb ell aquell vespre gèlid de desembre, la inversemblança de la història de l’Alexis no va impedir que sorgís l’amor entre tots dos. Ella no va trigar gaire a confessar-me que el fill que portava a dins era fruit d’una relació clandestina amb aquell home de fesomia eslava. En aquell instant, un calfred em va recórrer l’espinada. Vint-i-cinc anys d’amor amb la teva mare es van ensorrar tot d’una. Aviat vam entendre, però, que mantenir en secret la farsa de l’Alexis era el millor per a tots tres, també per a tu”.

    ·Què heu de fer?

    ·Heu de lliurar individualment o en grups el text de l’activitat que hem fet a classe.

    Bon cap de setmana!

    Article complet

  • 15a sessió: 27 de gener de 2020

    Hola a tots!

    Aquesta setmana hem tingut la quinzena sessió del curs, la tercera de l’any.

    Què hem fet?

    Per començar en Toni ens ha presentat el seu tema d’exposició: el pa i el procés per elaborar-lo. Si us interessa el tema, podeu mirar aquest vídeo.

    Tot seguit, hem corregit els exercicis que teníem pendents de corregir de preposicions i d’anàlisi sintàctica. Això ens ha permès començar a treballar amb els pronoms febles.

    Després de la pausa, la Judit ens ha llegit la seva aportació al dictat creatiu:

    QUI ERA EL NOSTRE VEÍ?

    Capítol 13

    Com que la mare havia sortit de l’habitació per parlar amb el metge, vaig aprofitar que estàvem la Rosa i jo a soles per explicar-li les meves sospites. Però vaig fer pala: ella no es creia res de tota aquesta història i només feia escarafalls de cada qüestió que li plantejava. Tant era així que estava a punt de perdre la paciència quan, de sobte, va obrir-se la porta. “Bones notícies, el metge diu que ja podem marxar cap a casa, que ja estàs molt mi…”, va començar dient la mare. Però no va ser a ella a qui vaig afitorar amb els ulls, sinó al meu pare, aquell que m’ha vist créixer, que, amb un somriure d’orella a orella, va acabar la frase dient “sí, fill, ja estàs molt millor. Marxem?”

    Va ser en aquell moment que vaig prendre consciència. Ell, el meu pare. Què sabia ell de tot això? Era un pobre home enganyat, embolicat en una gran mentida? O, al contrari, jo era l’únic caigut a la ratera en tot aquest assumpte? I ara, com havia de tractar a aquell home de cara tendra i enrojolada que em mirava alegre com un gínjol? Perquè, qui era realment el meu pare?  

    El meu cap no parava de donar voltes, però no sabia a qui recórrer. Ni l’Alexis, ni la Rosa, ni els pares.., ni tan sols els periodistes! Qui podia ajudar-me, doncs, a desembrollar aquest desgavell?

    En acabat, hem començat a treballar l’estructura i les característiques del text explicatiu. A part del full que us he lliurat a classe, aquí teniu dos enllaços que poden complementar el que hem vist a classe: text expositiu o explicatiu i Marta, aprova’m!

    Què heu de fer?

    · Redactar l’article explicatiu que es proposa a l’apartat Llegir per escriure del model de prova homologada C2. Per fer l’activitat, heu de consultar els enllaços següents: Quadern de respostes i Quadern de documents.

    Bon cap de setmana!

     

    Article complet

  • 14a sessió: 20 de gener de 2020

    Hola a tots! Aquesta setmana hem tingut la catorzena sessió del curs.

    Què hem fet?

    ·Per començar, la Gemma ens ha parlat de la conquesta de Mart en la intervenció oral.

    ·Tot seguit, hem repassat els diferents complements del verb i hem començat a corregir l’exercici d’anàlisi sintàctica.

    I abans de la pausa, la Cristina ha llegit la seva part del dictat creatiu:

    QUI ERA EL NOSTRE VEÍ?

    Capítol 12

    La Rosa va esbufegar i va afegir amb mordacitat: ”Ja hi tornem a ser. I doncs, t’han il·luminat amb la faula de l’Alexis?”.

    Vaig quedar bocabadat amb aquesta declaració i vaig inquirir més detalls:” Ho sabies? Qui t’ho ha explicat? Creus que pot ser l’hereu del tsar?”.

    Ella va rebutjar taxativa: ”No siguis enze. La teva progenitora fa temps que em va relatar la mateixa cançó. L’últim tsar va ser expatriat el 1917, fa més d’una centúria. Empra l’aritmètica. El seu successor tindria ara uns 120 anys. Creus que l’Alexis és tan gueto? Si no deu tenir més de 40 anys! Pel que sé, aquest dandi no és un tsarévitx, sinó un entabanador compulsiu a qui li encanta explicar aquest relat delirant. Fins i tot, arribo a considerar que se’l creu”.

    Vaig quedar esbalaït. Com era possible que aquella fotografia s’hagués inclòs al reportatge que ho havia torbat tot? Perquè els periodistes no menteixen. O sí?

    Per acabar, hem fet l’exercici de nota de curs (Tasca final)

    Què heu de fer?

    ·Heu de llegir el text d’aquest enllaç: els pronoms són vida.

    Bon cap de setmana!

     

    Article complet

  • 13a sessió: 13 de gener de 2020

    Hola a tots,

    Aquesta setmana hem tingut la primera sessió del 2020, la 13a del curs.

    Què hem fet?

    ·L’Anna ha fet la seva intervenció oral en què ens ha parlat sobre les llengües amenaçades.

    ·Tot seguit, hem comentat els resultats de l’exercici de nota de curs (tasca intermèdia).

    ·Quan hem acabat amb les consultes i dubtes sobre les correccions, hem treballat l’ús de minúscules i majúscules. Aquí teniu una sèrie d’enllaços que us poden ser útils:

    ·majúscules i minúscules

    ·regles de majúscules i minúscules de l’IEC

    Pel que fa a casos concrets que hem treballat a classe:

    ·organismes de govern i administracions públiques

    ·càrrecs, títols nobiliaris i designacions professionals, eclesiàstiques i militars

    ·topònims amb article

    ·majúscules i minúscules segons ésAdir

    ·Rambla

    ·govern

    Després de la pausa, la Sandra ha llegit la seva aportació al dictat creatiu:

    QUI ERA EL NOSTRE VEÍ?

    Capítol 11

    Després d’aquell “pare” no vaig poder pronunciar cap altra elocució. Les causes van quedar travades dins meu com si monstres de foc haguessin esdevingut guardians de les connexions que em permetien comunicar-me amb l’exterior. Vaig viure aquest procés de metamorfosi amb una antinòmica serenitat davant la perplexitat d’aquelles figures humanes que reconeixia, dansant neguitoses i preocupades. Podia comprendre i oir el què deien: “Aquesta criatura pateix un trastorn emocional greu, el mutisme n’és un clar símptoma” -va afirmar la metgessa.

    A mi no em preocupava res, més enllà d’abaltir-me i deixar passar un temps misteriós, críptic i sorprenentment vital. Una vitalitat interior que no havia temptejat abans.

    Les nits a l’hospital van esdevenir una miscel·lània de somnis, fantasies, memoràndums i evocacions. Vaig anar teixint una mena de tessel·les fins a transformar el meu món interior i inconscient en un mosaic evanescent i escrú alhora. Un enrajolat sumptuós, encimbellat dalt d’un turó, i una veu, la de la mare, amb un conte de coberta dura: “La veu dels animals”. En aquest espai mental on m’havia perdut, aureolava els perfils d’uns dibuixos infantils de famílies d’animals. I la mare explicant-me entre rialles: “Els animals tenen veu, i parlen. Saps què fan els coloms a la plaça? Parrupen”. I reia. “I el mussol, mira que fa el mussol, ulula, uu, uu!” I em mostrava aquelles il·lustracions acolorides. “El gat nyau-nyau i l’ós esbramega”.Clac, clac, clac, reia la mare sense parar, a cor què vols, amb una cama damunt l’altra.

    Les primeres paraules, tremoloses, al cap de molts dies, no van ser a la mare.Van ser a la Rosa, la seva amiga, professora d’història a una universitat de Colònia que havia vingut a veure’m. “Rosa, vull que m’expliquis per peces menudes què va passar amb la família de l’últim tsar de Rússia”.

    Què heu de fer?

    ·Analitzar sintàcticament les frases de l’exercici que us he lliurat.

    RECORDEU QUE A LA PROPERA SESSIÓ FAREM L’ACTIVITAT AVALUABLE FINAL (TEXT ARGUMENTATIU)

    Bon cap de setmana!

     

    Article complet

  • 12a sessió: 16 de desembre de 2019

    Hola a tots! Aquesta setmana hem tingut la dotzena sessió del curs, l’última abans de les vacances de Nadal!

    ·Què hem fet?

    ·Per començar la Cristina ha presentat la seva intervenció oral. Ens ha parlat sobre la teoria de la Terra plana, una teoria àmpliament contrastada per la ciència.

    ·En acabat, hem comentat la correcció dels dos textos que havíeu redactat en setmanes anteriors.

    ·Després, hem treballat els casos de concordança entre el verb i el subjecte col·lectiu. Aquí en teniu diversos enllaços:

    Concordança en oracions copulatives amb nom col·lectiu o pronom neutre al subjecte

    Concordança en oracions amb nom col·lectiu al subjecte 

    Concordança en oracions amb subjecte format per coordinació disjuntiva

    Concordança en oracions amb subjecte format per coordinació copulativa

    Tot seguit, hem fet una sèrie d’exercicis per repassar l’ús de conjuncions i preposicions: perquè, per què, per a què, sinó i si no. Pel que fa a les preposicions, també hem treballat els casos de canvi i caiguda.

    Per acabar, l’Ana ens ha llegit la seva part del dictat creatiu.

    QUI ERA EL NOSTRE VEÍ?

    Capítol 10

    Va ser en aquell just moment que el meu fill va dir a l’Alexis “pare” que se’m va parar el cor. Centenars de records, moments, nits, petons.., van omplir la meva ment. Jo era jove, passejava pels carrers de Barcelona entotsolada, contemplant els llums de Nadal que farcien el cel com si fossin estrelles. Era desembre, una setmana abans de Nadal. Una garbinada gèlida em va  despenjar el mocador del coll i el va traginar cap a les mans d’un noi més fred que un glacera. Els ulls blaus i la pell blanca com la neu, no portava abric, només duia una jaqueta fina. Em va parlar en un castellà que no vaig acabar d’entendre.  “Aquest noi és rus”, vaig pensar.

    De sobte, només es respirava màgia i les papallones feréstegues volaven pel meu estómac. Una sensació càlida m’envaí i em va fer oblidar que érem al desembre. L’Alexis i jo vam passejar fins tard aquella nit, ell em va explicar el que semblava un capítol d’un llibre d’història. Vam seure en una terrassa il·luminada per més sanefes nadalenques. Dues copes van omplir la taula i un petó amb gust de vi negre em va omplir l’ànima d’il·lusions. La veu de l’infermera em va fer tornar a la realitat. L’Alexis al costat del meu fill, el nostre fill. I ara, qui serà el nostre veí?

    ·Què heu de fer?

    ·Completar els exercicis de conjuncions (sinó, si no, perquè. per a què) i de canvi i caiguda de preposicions.

    ·Lliurar la tasca intermèdia de nota de curs abans de les 23 h del dia 2 de gener de 2020.

    Bon cap de setmana, bon Nadal i feliç 2020!

    Article complet

  • 11a sessió: 9 de desembre de 2019

    Hola a tots! Aquesta setmana hem tingut l’onzena sessió del curs, la penúltima abans de les vacances de Nadal!

    Què hem fet?

    ·L’Alba ha presentat la seva intervenció oral sobre el cateterisme arterial.

    ·En acabat, hem resolt alguns dubtes sobre els pronoms relatius i hem vist els casos de duplicacions pronominals en oracions de relatiu.

    ·Tot seguit, hem treballat amb una sèrie d’activitats basades amb el text sobre la “gordofòbia”; la qual cosa ens ha dut a parlar de l’ús del gerundi.

    Abans de finalitzar la sessió, la Jessica ens ha llegit la seva aportació al dictat creatiu.

    QUI ERA EL NOSTRE VEÍ?

    Capítol 9

    Són les sis del matí d’aquell dissabte embromat. Els ulls ben oberts, la pell eriçada, la suor em regalima pel front, em sento defallir. Agafo la fotografia de sota el coixí, no em puc creure que jo sigui aquell petarrell.

    Em llevo, em poso les meves xinel·les i em dirigeixo cap a l’habitació de la meva mare. No és hora d’arronsar-se el melic. Obro la porta de bat a bat i la trobo asseguda al llit somiquejant. Sap per què la busco. Li ensenyo el retrat, m’agafa la mà i mirant-me amb determinació afegeix: “Sí, és el teu pare, l’home de la meva vida.”

    En un batre d’ulls, fujo d’aquell indret confús. La respiració feixuga, el formigueig a les extremitats, la visió borrosa, la punxada al pit. “Què m’està passant?” Penso que m’esvaniré en qualsevol moment, no tinc forces per mantenir-me dempeus, però ara res m’importa, al cap i a la fi, no vull seguir vivint en aquesta bòfia.

    Em desperto, tot és de color blanc. Sento un soroll intermitent, com si fos un artefacte que registrés l’activitat del meu cor. En aquell lapse de temps me n’adono, estic a l’hospital. Em giro cap a la dreta i hi trobo a la meva mare cavil·losa i apesarada. Al seu costat un home alt, serè, agafant-li el braç amb tendresa. En aquell moment només se’m passa pel cap preguntar-li una qüestió: “Ets tu, pare?”

    Què heu de fer?

    ·Comentar si les expressions que hi ha subratllades al text sobre Amnistia Internacional Catalunya (pàgina 100 del dossier del curs) són correctes o incorrectes.

    I recordeu que…

    EL DIA 17 DE DESEMBRE DE 2019, ÚLTIM DIA DE CLASSE ABANS DE LES VACANCES DE NADAL, US LLIURARÉ L’ACTIVITAT DE NOTA DE CURS (TASCA INTERMÈDIA). L’HEU DE PRESENTAR ABANS DE LES 23.00 h DEL DIA 2 DE GENER DE 2020.

    Bon cap de setmana!

     

    Article complet