Els alumnes de Suficiència han escrit unes versions molts originals de la llegenda de Sant Jordi! Tothom ha col·laborat en totes les històries.
El resultats són unes llegendes on apareixen el drac, la rosa, el cavaller, però també altres fets sorprenents!
El drac que no sabia utilitzar la trompa
Vet aquí una vegada quan estava connectada a la xarxa llegint una notícia d’un drac que portava trompa, vaig començar a xerrar amb un noi que es deia Jordi.
A en Jordi li va sobtar molt que un drac portés trompa i va decidir investigar aquesta peculiaritat i intentar ajudar-lo d’alguna manera.
Perquè el drac tenia un greu problema: no podia treure foc per la trompa, i els altres dracs no l’estimaven.
Com que estava tan sol, sempre estava connectat al facebook, i així va conèixer la Rosa.
L’ofici de la Rosa era el de cartera i estava molt trista per culpa de les noves tecnologies. Ara ningú ja no escrivia postals pel dia de Sant Jordi. Van fer-se molt amics…
Com que al drac no li funcionava la trompa estava molta amoïnat, però la Rosa va teniu una idea genial:
-El portaria al zoo on coneixeria altres animals que també tenien trompa com ell i li ensenyarien a fer-la servir. Des d’aleshores el drac és feliç, té molts amics i té un pis nou a Chueca.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.
La dragona buscona
Vet aquí una vegada una dragona catalana molt i molt moderna que estava enganxada al facebook. Parlava i parlava sense parar amb les seves amigues d’arreu del món. Aprofitaven la xarxa per enviar-se fotos de les trobades amb els seus companys dracoalumnes.
Totes les dragones estaven molt neguitoses perquè s’acostava el dia de la festa de la rosa. Cadascuna d’elles ansiava que algun drac els la regalés aquest any.
Però el drac que no era tan modern i no li agradava gens això del facebook, va passar de Sant Jordi i del dia de la rosa i se’n va anar a caçar elefants amb la seva amant.
El drac, quan va tornar de la seva cacera, estava molt penedit de no haver anat a la festa de Sant Jordi i no haver-li portat la rosa a la seva dragona i la va contactar pel facebook i li va dir: ho sento molt, no ho tornaré a fer mai més. Per cert, vols sopa d’elefant?
La dragona li va contestar, que malgrat que estava molt enfeinada, acceptaria la invitació, però amb una condició, que després de sopar hi hagués sexe i una rosa.
Un malson fet realitat
Vet aquí una vegada en un poblet molt bufó perdut a la Cerdanya, hi vivia un noi molt trempat que sempre estava connectat. Els seus pares ja no sabien com fer-s’ho per evitar que estigués tot el dia connectat al facebook. El seu avatar era un drac amb una rosa a la boca.
Es podia passar hores i hores davant la pantalla, fins i tot perdia la noció del temps, tenia malsons, se li apareixien dracs horribles…
A poc a poc aquests malsons el van atrapar i la ficció es convertir en la seva realitat, això cada dia anava a pitjor.
El xicot convertit en un drac bo se’n va anar a lluitar contra un drac dolent que tenia una princesa segrestada. Van lluitar i el va matar i allí mateix on va caure la sang del drac va brotar un roser de roses vermelles.
Des d’aleshores el seu avatar al facebook va ser una princesa amb una rosa vermella.
Bostwana : Cap al paradís
Vet aquí una vegada en un petit país molt llunyà hi havia un drac que és trobava molt sol. No tenia amics perquè tothom li tenia por i no sense raó, fins i tot, els tenia tant atemorits que van aferir-li l’entrega d’una persona perquè se la cruspís per tal que els donés una mica de respir. La persona escollida va se una noia de quinze anys que es deia Margarida i que era tan bonica com una rosa i tan llesta com una guineu.
Va pensar a deixar un missatge a la xarxa social per demanar ajuda i així evitar ser oferida al drac. Al mateix dia va rebre moltes respostes, però n’hi havia una de molt especial que deia: Margarida, no t’amoïnisque t’enviaré un cavaller amb una espasa tan llarga com la trompa d’un elefant.
De seguida va arribar aquest cavaller, que es deia Jordi, amb una idea molt clara: convèncer el drac que marxés cap a Bostwana, on els elefants ho tenen molt malament perquè no estan protegits, però en canvi, el dracs són els reis.
El drac, molt assenyat, no s’ho va pensar i va marxar molt content.
El drac i els vaguistes
Vet aquí un vegada un tweet que deia:”concentració a les sis a Plaça Catalunya per la vaga general.”La Rosa va veure el missatge i el va reenviar. El missatge va viatjar pel temps i va arribar a un país molt llunyà on hi havía un castell molt antic amb un drac inclòs…
Aquell drac que es sentia molt proper a aquest sentiment d’indignació va sotir volant a recollir la Rosa.Tots dos van arribar a Plaça Catalunya, aterrant reglamentàriament davant la sorpresa dels mossos d’esquadra.
Els mossos, tot esparverats, van cridar a “la càrrega”i es van disposar a llançar-li bales de goma, però el drac en adonar-se’n va obrir la boca i va una flamarada tan gran que en un tres i no res va cremar tots els contanidors de la plaça.
A les xarxes socials no es parlava de cap altre tema. El drac, que era una mica inconscient, va agafar l’arma reglamentària a un mosso d’escuadra i com que no tenia eperiència en armas de foc, es va tirar un tret al peu esquerre.
Tota la Plaça Catalunya era plena de sang. L’impacte del fet va ajudar els vaguistesa conquerir allò que demanaven.
Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.
El drac i l’ordinador
Vet aquí una vegada un drac màgic que vivia amb la seva família però que es trobava molt solet perquè no tenia cam amic. Un bon dia el seu pare, com que el veia molt trist, li va regalar u ordinador.
Ell no sabia com fer-lo anar, així és que va perdre la vergonya i va baixar al poble a demanar ajuda. La primera persona que va trobar va ser un avi que va fugir només veure’l. L’home va entra a casa seva i li va explicar a la seva filla el que havia vist.
La Rosa va obrir el seu ordinador i v explicar la història del seu avi per les xarxes social.
El seu avi que era molt trempat, li agradaven tant les roses que cada any en regalava una a les noies solteres pel dia de Sant Jordi.
Les noies agraïdes pel regal de la rosa, li feien pastissos de nata i maduixes, i també de xocolata perquè sabien que era u golafre.
I amb aquest enbolic de dracs, roses, ordinadors i avis donem el conte per acabat perquè no sabem què va passar.
La dona del Jordi
Vet aquí una vegada un cavaller que havia nascut a l’Orient Pròxim. Es va assabentar que a la vila de Montblanc els habitants estaven aterrits per un drac ferotge que vivia en un llac i no deixava de fer estralls.
El cavaller, que es deia Jordi, va deixar una nota a la seva muller que deia: “He sortit a matar un drac, però tornaré de seguida”.
Tan aviat com la dona va llegir la nota, va posar fil a l’agulla. En primer lloc va connectar-se a la xarxa i va deixar un missatge demanant ajuda, però el sindicat de cavallers estava de vaga, per tant no estaven disposats a ajudar el cavaller. La dona davant d’aquesta negativa…va enviar un ‘whatsapp’ a tots els seus amics perquè convencessin el seu marit que això de matar dracs era una cosa del passat.
Però en Jordi era molt tossut i va continuar a la recerca del drac. La Rosa, la seva dona, va decidir anar a buscar el seu marit per treure-li aquestes idees.
El va trobar en un cibercafè xatejant amb els seus amics de facebook sobre el tema dels dracs.
Les converses d’en Jordi tractaven sobre si tenia sentit això de matar dracs. En aquell moment van deixar córrer la conversa i van anar a sopar.
Una rosa per a un joc de rol
Vet aquí una vegada una noia molt espavilada que com cada vespre navegava per internet. Li agradaven totes les xarxes socials, però especialment Facebook per trobar-se amb els seus amics.
Un dia va rebre una sorpresa mot atrevida per participar en un joc de rol que consistia a caçar un elefant.
La noia es va espantar i va trobar horrorós aquest joc tan terrorífic, i en comptes de participar en el joc els va enviar una rosa vermella i va obrir un bloc de protesta: “Protegim els elefants i els dracs”, perquè considerava que els dracs serien les següents víctimes del joc.
Els participants del joc de rol van veure el bloc i van rebre la rosa, això els va fer reflexionar, se’n va penedir i van fer una concentració a plaça Catalunya, va enviar un correu electrònic on animaven a tothom a reunir-se portant una rosa vermella. Era una concentració pacífica amb cants i danses, però de sobte va aparèixer un friqui disfressat de Sant Jordi.
Va ser tan gran la festa que van arribar els mossos i el van empresonar.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat, que la festa s’ha acabat!