Sí, sí! De petita vaig llegir la biografia de Madame Curie i em va fascinar. Volia ser investigadora i descobrir alguna cosa important per a la humanitat, en concret alguna cura contra el càncer. En parlava molt amb una amiga meva, la Cristina, i ella sí que ha acabat sent investigadora de veritat, tot un cervellet! Però les meves aspiracions ben aviat van canviar. Després de treballar de joveneta com a auxiliar de guarderia, monitora de menjador i professora particular, vaig decidir tirar pel món de les lletres. Encara recordo la cara del meu pare quan li vaig dir que volia estudiar filologia. “Filo què?” va dir” catalana?”. No ho havia sentit mai! Ell volia que em posés a treballar, venia d’una família de fàbrica i taller (eren adobers), no pas que em posés a estudiar coses que sonaven tan malament! Però com que sóc molt tossuda vaig acabar estudiant filologia catalana i ja fa vint anys que treballo fent classes.
Un secret, m’encanta la meva feina!
De petita volia ser dissenyadora de modes, després decoradora d’interiors, després inventora. Però als deu anys volia ser infermera i anar a l’Àfrica i ajudar als pobres.
Als setze anys vaig decidir estudiar filosofia i els meus pares, qui no ho volian, van proposar-me que jo estudiés al mateix temps Anglès en una acadèmia i ho vaig fer. Durant la carrera vaig fer un intercanvi a Canadà i vaig agafar encara més el gust per l’Anglés i avans d’acabar la carrera ja treballaba com professora d’Anglès i encara treballo d’aixó. M’agrada molt ser professora. De totes maneras he continuat estudiant filosofia, ara estic a punt d’acabar el Doctorat.
De petita volia ser ballarina de ballet, intentava imitar tot ball que veia, la música i el ball m’ha acompanyat tota la meva vida, però, a la meva casa, en solitari, perquè els meus pares deien que ballar costava diners i no era pràctic, així que vaig estudiar després del batxillerat, comptabilitat i comerç que sembla ser si l’era. Vaig estar molts anys exercint de secretària de l’apoderat d’una empresa tèxtil en el departament de comptabilitat.
Una assignatura pendent i que la destí tampoc va voler que realitzés va ser la psicologia. Em vaig apuntar de gran, “Accés a la universitat per a majors de 25 anys” i vaig fer 2 cursos a la Universitat Autònoma de Barcelona, però la desti i les seves circumstàncies es van posar al mig i vaig haver de deixar-ho.
Com la meva vida interior sempre ha estat molt rica, escrivia des de petita tots els meus sentiments en forma de poesia o prosa. Així que, des de fa tres anys em dedico a escriure, em sento ben fent el que m’agrada després de tantes ensopegades.
Quan jo era petita, somiava ser moltes coses…….
Però la realitat de la vida sovint és molt diferent als nostres somnis!
Quan jo era joveneta els meus pares n’estaven ben convençuts, que el mes adequat per una “noia” era estar molt preparada per les tasques pròpies del seu “sexe”, es ha dir, domèstiques.
Tant es així, que vaig ser “ensinistrada” en tot tipus de labors….. “de profit”, no calia que la nena fes estudis mes enllà de una “cultureta general”, el que si valia la pena era; cosir, brodar, ganxet, mitja i totes les coses que havia de saber una senyoreta……
Tan preparada estava, que inclús em vaig guanyar la vida durant un temps en el sector tèxtil. Una mica mes endavant, jo vaig tenir clar que no era la meva vocació ser exclusivament una mestressa de casa i vaig decidir fer estudis professionals de perruqueria, feina que m’agradava força, també vaig treballar en el sector del plàstic i després d’uns pocs anys dedicats a tenir cura dels meus dos tresors mes valuosos. Vaig formar-me en administració i comptabilitat, que ha estat la meva professió al llarg de mes de vint anys.
Així que puc dir que finalment em vaig sentir realment realitzada dintre l’àmbit laboral, tot i que m’he vist forçada a aturar la meva activitat abans del que jo hagués volgut.
Aquesta és a grans trets la meva història laboral.
Quan era petita volia fer tot el que feia el meu germà gran. Ens portem set anys de diferencia. Andres volia fer la carrera militar als paracaigudistes i jo també peró a la marina. Com a segona opció seriem policies. No va pogué ser. Ni el ni jo.
En la meva vida he treballat fent moltes coses;
Cuidant un nen petit, aux.administrativa, operària industrial, recepcionista, dona de fer feines, aux. de seguretat, cuidant una dona gran, cambrera, ….i mes coses que ja ni recordo.
Vaig començar a treballar els catorze anys fent el tancament de la caixa en un bar. Desprès vaig cuidar un nado des de el naixement fins els dos anys i mig. Peró llavors una amiga amb va parlar de les fabriques i quan es cobrava. Vaig començar a treballar de operaria industrials als dinou anys. De fabrica en fabrica. A l’ultima fabrica que vaig treballar era cap de linea peró la fabrica ens va acomiadar i vaig acaba com a cap de magatzem en una empresa d’ortopèdia.
Vaig tenir una accident i des de llavors no puc treballar fent esforços amb el braç esquerre. No podia fer el que portava deu anys fent…… Desprès d’aquest accident vaig redirigir la meva vida laboral i vaig treballar de recepcionista en dos empreses. Pero va arribar la crisis i jo amb vaig quedar embarassada de la Laia. Van aprofitar i amb van acomiadar.
Ara estic al atur i amb la situació actual que tinc a casa no se fins quan estaré en aquesta situació….a mes de per la crisis que estem vivint.
Quan era petita tenia el somni de ser com la meva tieta Katia, ella era secretària llavors jo volia fer el seu mateix treball de major. Però quan jugava amb les meves amigues o el meu germà sempre estava fent treballs en els quals parlava i estava en contacte amb la gent.
Als catorze anys volia fer l’escola d’art per la meva passió pel dibuix però els meus pares no ho van veure funcional i em vaig desanimar. Vaig escollir un estudi que era més ‘útil’ per trobar treball, ‘Economia i idiomes’ (odio l’economia!).
Durant els estudis vaig fer qualsevol tipus de treball com dependenta de tendes, caixera de supermercats, cambrera de bars i pizzerias. Després vaig estudiar idiomes a la universitat, anglès xinès i espanyol.
Durant la llicenciatura em vaig anar uns mesos a viure a Dublin per millorar l’anglès.
En acabar la universitat em vaig quedar dos anys a Itàlia per treballar com administrativa en una empresa tenint els contactes amb els paisos estrangers.
Però necessitava fer una experiència fora del meu pais i vaig deixar el treball per venir a Barcelona. Espanya m’havia provocat curiositat des de sempre. Vaig treballar com administrativa fins que em vaig anar de Barcelona i del treball que en aquell moment tenia per anar-me a viure al camp amb la meva parella d’aquell moment. M’ agradava molt viure en contacte amb la naturalesa.
L’any passat vaig venir a Cerdanyola i vaig començar a fer classes d’italià. Al mateix temps vaig tornar a pintar, vaig a un taller de pintura, em gratifica molt!
Fa dos anys vaig començar a fer la formació per a terapeuta Gestalt, m’agrada molt aquest tipus de teràpia, l’aplico diàriament en la meva vida i m’agradaria un dia poder acompanyar a qui necessiti descobrir-la i poder aprofitar d’un ajuda que des del meu punt de vista pot representar una eina tan beneficiosa.
Hola Monica,
Podries explicar que és aixo que et va tan be i és diu “terapeuta Gestalt”
Tinc curiositat.
Gracies
Quan era petita jo volia ser metgessa,em fascinava poder curar a la gent.Vaig optar per arribar a la universitat per la via llarga:després del B.U.P vaig fer un curs de convalidació de F.P i en un any ja era auxiliar de clínica.Mentre estudiava cuidava nens petits.Per desgràcia meva vaig trobar feina massa aviat…
La feina era d’auxiliar en una residència geriàtrica.La feina m’agradava molt però no gens l’horari, 12 hores nocturnes a dies alterns, el sou mínim, el contracte enganyós.Els amos eren pesseters que tractaven els avis com a mercaderia.
Per mitjà d’un conegut del meu pare em van oferir un treball que no tenia res a veure amb el que havia fet i estudiat.Però sí amb el meu hobby: les manualitats.
La feina era en una fàbrica artesanal de maniquins i objectes d’aparador per les botigues.Als dos anys em vaig associar amb un company molt emprenedor i varem fundar una empresa pròpia, en la que vaig treballar molt dur durant quinze anys.
Ara fa cinc anys va néixer el meu fill i vaig deixar el treball per criar-lo i gaudir-lo intensament.
Però aquesta és una altra historia…
Ara, igual que els adolescents, no sé que seré quan sigui gran.M’agradaria tancar el cercle i tornar a la branca sanitària.
Jo de petita volia ser metgessa, encara que no recordo perquè motiu.
També m´agradava estar en la fruiteria de la mare d´una amiga, atendra a la gent, pesar la fruita a la balança i posar o treure peces per aconseguir el pes que m´havian demanat. Un altre cosa que m´agradava era ballar i cantar, abans on visc i havia molt de camp, sobretot vinyes, els terrenys que feian una mica de pujada ens servia com a escenari, somiàvan que seriem famoses.
Al final la realitat és que vaig anar a L´Institut de Baxillerat, però en un moment d´aquet procès per culpa meva em vaig quedar sense lloc per continuar. A casa meva no volian que estigués sense fer res i vaig començar a estudiar administratiu. Alternant els estudis vaig anar aprendre a cosir, bordar…..com a casa sempre havia vist fer labors, de ben petita em vaig aficionar ……………….ara faig mitja i em relaxa molt.
He estat molts anys treballant d´administrativa però tot no han estat números perque m´he acostat a la línia comercial i postvenda.
En l´últim treball vaig estar prop de deu anys, han estat uns anys amb coses bones i dolentes però he de dir que em quedo amb les coses bones que he viscut. He aprés molt i m´he adonat que puc fer coses que mai havia pensat que podria fer.
La majoria de les nostres limitacions vénen de nosaltres mateixos, tenim que procurar lluitar contra això.
Quan era petita, principalment m’agradava molt cantà i ballà. Veia sempre les peliculas de la Marisol i em sabia totes les cançons. Després a la escola amb les amigues voliam fé un grup musical, pero es va quedà en res. Anava a un centre que hi havia per aprendra valls regionals, sardanes, cant i grups excursionistas i d’escalada fins els divuit anys.
Em la meva epoca a la escola de monjas, t’ensenyavan a cosí, resar, cantà i les coses tipiques que tenía que fer una bona senyoreta. Yo sempre havía tingut la idea de traballà de administrativa, i amb catorze anys vaig començà a traballar per al matí y estudiava a la nit, en una fabrique de jabó durant dos anys i mig, atenen al teléfon y facturàn les comandes, i trenta cinc anys i mig mes amb un altre empresa de oli i greixos per la industria i l’automovil, fins al desembre pasat que en van acomiadar per la crisis, a mi i a vint persones mes.
Quan jo era petita l’únic que volia era treballar en una oficina. M’ agradava molt acompanyar als meus pares a la feina i fer servir els segells, la fotocopiadora i tenir un escriptori per mi sola. Quan vaig terminar el secundari vaig decidir estudiar relacions públiques sense saber molt perquè. No em va agradar i vaig terminar treballant a una oficina on m’encantava el que feia. Desprès vaig estudiar traductorat d’ angles però no el vaig terminar. Com veieu no tenia massa clar que fer als vint i pocs. Vaig marxar per uns mesos als Estats Units on vivia la meva cosina per fer cursos d’angles i vaig poder treballar a un altra oficina! Però vaig tornar perquè no tenia residencia per quedar-me a viure. Ja de tornada vaig començar a treballar seriosament a Total, la petrolera, com secretaria de departament i vaig continuar en aquesta línia en diferents empreses fins que em vaig adonar que el que m’agradava era treballar amb les persones i vaig començar a estudiar Recursos Humans. He treballat set anys com Coordinadora de Recursos Humans en pagines webs en Argentina i Anglaterra, tot i que ara no estic treballant. Estic convençuda que aviat tornaré a tenir una feina en aquest sector perquè es el que se fer i la meva passió! Fins aviat!
Agustina
Doncs jo de petit volia arribar a ser maquinista de trens, m’encantava i era la meva gran il · lusió, tant així que quan vaig complir els quinze anys ja vaig començar a informar-me però renfe única adjudicatària tenia tancada les convocatòries des de feia alguns anys, concretament des del moment que es va deixar de fer el servei militar en aquesta empresa.
salut!!!!
Monica: Molt interesant la terapía Gestalt.
Es veritat abans es feia la mili al metro….
Jo de petit no volia ser res especialment. Vivíem una vida feliç i silvestre als barris de les afores.
Com que m’agradava molt llegir des de que era molt petit, va caure a les meves mans un llibre de Freud quan tenia catorze anys. Aleshores vaig decidir que estudiaria Psicologia.
Vaig començar a la Universitat a l’any 92, mentre treballava de vegades com a tallador de catifes. Però uns problemes personals complicats amb un canvi de plans d’estudi em van complicar molt les coses.
Vaig deixar els estudis i em vaig posar a treballar com a operari de producció mentre feia la prestació social sustitutòria els caps de setmana.
Des d’aquell moment vaig treballar a la industria, com a auxiliar de seguretat i unes quantes coses més fins que va arribar la crisi i ens vam quedar aturats.
I bé ja sortirà el sol per qualsevol lloc, o no?
La història del que volia ser de gran, és el que em diuen que he de fer
Diuen que alguns dels records de la infantesa no s’esborren mai. Això diuen, però crec
que el que no desapareix mai és la infantesa. Voldríem refugiar-nos en ella per sempre.
Vas naixe i em vaig criar de pagès en una situació de subsistència. No crec recordar que volgués ser algú que pogués omplir la seva vida amb somnis. Només la idea de treballar, treballar i treballar per poder menjar i seguir endavant. No hi havia res accessible per a aquella petita persona
Avui des de la mirada llunyana que concedeixen els anys i recordant alguns retalls de vida quotidiana crec que podria dir el que m’hagués agradat ser.
De llavors m’arriben aromes, olors. El meu cervell encara guarda l’aroma del pa dur i, aquell fregit de l’all que es cremava en fer les molles. L’aroma fred de l’alba quan començàvem a segar el blat flexible per la humitat i aixi fer-ho amb més facilitat que quan s’assequés les tiges amb la sortida del sol. ¿I quan anava a omplir els barrals d’aquell pou que omplia els meus pulmons l’olor més net que mai he sentit. ¡¡L’aigua ¡¡Fresca, neta, desitjada per tots els segadors que netejava de les goles el sec olor de la pols d’aquella dura terra.
Quan s’aturava per descansar ¿que olor Antonio tenia l’ombra? Era el del descans, el de la suor de la gent…
A la tornada el camí estava vorejat de figueres que amb el capvespre et omplien els pulmons d’aquesta olor verd,com ningún altre , fins que s’ajuntava amb el dels murtes que vorejava un rierol ….
Crec que si que ara sé el que hagués volgut ser. Mesclador d’aromes, creador d’olors
En fi hagués volgut ser … perfumista
Que bonic Antonio!
Jo de petita volia ser infermera, però per casualitats de la vida vaig acavar sent mestre, a la época de Franco, que no estudiaban en català, després em vaig casar i no vaig fer ni una cosa ni l’ altre, vaig ser empresaria del ram de la alimentació fins que en vaig separar ara soc mara i avia