Explica què recordes de la teva família de quan eres petit o petita?
0 comentaris a “UNITAT 4 LA MEVA FAMÍLIA”
Lo qui recordo de quan era petita és que els meus pares van tenir un restaurant petit on feien mangars casolans. A mi m’agradava mangarme les pirutes de chocolate dels pastissos que tenien a la nevera. Els meus pares sempre estaven traballant de dilluns a diumenge. La meva avia em va cuidar fins que va moure.
L’avia es deia Antonia i era molt bona amb mi. Sempre em portava a tots els llocs on ella anava; al mercat, a la casa dels tiets fins al cementeri per vuere al seus difunts. Ara no hi és, pero la sigo estimant.
Quan jo era petit,recordo que a l’estiu sempre anava al poble dels meus avis.Anavem tota la familia,els meus germans i els meus pares.Recordo que al mes d’agost,la casa dels meus avis sempre era plena,estavem els meus cosins i els seus pares quasi tot el mes d’agost..Ho pasavem d’allo mes be,tot el dia al carrer fins la dotze o l’una de la nit.Recordo que sempre menjaven en dues o tres vegades perque erem molts a la taula.tinc molts bons records d’aquesta etapa de la meva vida.
Recordo que quan jo era petita per les festes de nadal anavem una part de la familia cada any a la masia d’una de les germanes de la meva avia des de el 24 de desembre fins al 1 de gener . La meva tieta es va marchar de Colombia quan jo feia 5 anys pero em recordo que sempre tractava de venir al meu pais per aquestes festes.
En altres ocasions, no per nadal, molt sovint amb la resta de la familia anavem a una altra masia de un altra germana de la meva avia, aquesta masia era molt gran, havien gallines i sempre amb els meus cosins juagavem a pujar a un arbre i també jugavem a les escondides.
Paulina, compara els dos textos per veure les correccions.
Recordo que, quan jo era petita, per les festes de Nadal una part de la família cada any anava a la masia d’una de les germanes de la meva àvia, des del 24 de desembre fins a l’1 de gener. La meva tieta se’n a anar de Colòmbia quan jo vaig fer 5 anys, però recordo que sempre mirava de venir al meu país per aquestes festes.
En altres ocasions, també anàvem molt sovint amb la resta de la família a una altra masia d’una altra germana de la meva àvia. Aquesta masia era molt gran i hi havia gallines, i sempre amb els meus cosins jugàvem a pujar a un arbre i també a fet i a amagar.
José Antonio, revisa i compara els dos textos.
Quan jo era petit,recordo que a l’estiu sempre anava al poble dels meus avis. Hi anava tota la família: els meus germans i els meus pares. Recordo que, al mes d’agost, la casa dels meus avis sempre era plena; ens hi estavem els meus cosins i els seus pares quasi tot el mes d’agost. Ens ho passàvem d’allò més bé,tot el dia al carrer fins a les dotze o la una de la matinada.Recordo que sempre menjàvem en dues o tres tongades perquè érem molts a taula. Tinc molts bons records d’aquesta etapa de la meva vida.
Ericka, revisa i compara els dos textos.
El que recordo de quan era petita és que els meus pares van tenir un restaurant petit on feien menjars casolans. A mi m’agradava menjar-me els cagallons de xocolata dels pastissos que tenien a la nevera. Els meus pares sempre estaven treballant, de dilluns a diumenge. La meva àvia em va cuidar fins que va morir.
L’àvia es deia Antònia i era molt bona amb mi. Sempre em portava amb ella a tot arreu: al mercat, a casa dels tiets, fins i tot al cementeri per visitar els seus difunts. Ara no hi és, però la segueixo estimant.
Quan era petita, vaig viure en un poble amb els meus pares i els meus germans. Teníem un bar que es deia “La Cantina”. De petita, sempre jugava al carrer a la xarranca, saltava a la corda i m’agradava jugar amb el diábolo. Davant de casa mev,a hi havia l’estació de tren i sempre hi havia molta gent i nosaltres jugàvem al carrer fins que era de nit.
Tinc molt bons records de quan jo era petita, principalment de l’època del nadal quan les meves cosines, tiets i avis venien al poble on vivia per visitar-nos. Era molt divertit perquè jugavamos tot el temps amb els regals de papa noel. El meu pare tenia un cinema, llavors durant el dia teniem tot el cinema per a nosaltres, era com es fos un teatre, jugavamos de fer pelis, ballar, cantar. Encara trobo a faltar aquella epoca, la meva infància va ser molt màgica.
Marcia, compara els dos textos per veure les millores.
Tinc molt bons records de quan jo era petita, principalment de l’època de Nadal. Quan les meves cosines, tiets i avis venien al poble on vivia per visitar-nos. Era molt divertit perquè jugàvem tota l’estona amb els regals de Papa Noel. El meu pare tenia un cinema. Llavors durant el dia teníem tot el cinema per a nosaltres. Era com si fos un teatre, jugàvem a fer pel·lis, ballàvem i cantàvem. Encara trobo a faltar aquella epoca, ja que la meva infància va ser molt màgica.
hola soc el josep lluis, la meva infancia va ser com la de molt nens de Andalusia durant les any 1951-1961 dintre de una familia de tres germans i les meus pares,erem temps de molta dificultats i sacrifici, jo soc el mes petit i les diferencia de edat com les germans era de 2,5 i set any, vaig anar a la escola publica i en aquesta epoca jugava al carrer despres de classe.
Quan jo era petita, la meva familia estava molt unida tots erem petits, els meus cusins i les meves germanes jugavem tots junts a la casa de la meva avia que era a una masía al centre de una parcela molt gran. Els meus avis treballaven la terra, recordo que hi havia plantes de cotó, blat de moro, maduixes, patates, i a les vacançes sempre anavem per un mes. Les festes nadalenques sempre feiem una taula molt gran amb totes les meves germanes, sempre hi havia per menjar gall d’indi amb amanida “rusa” Mmmmm… molt bò, despres xocolata de nadal (llet amb xocolata del millor cacau que es fa al Cuzco) amb un tall de panetó. Ara totes hem fet la nostre vida i algunes molt lluny.
Compara els dos textos i revisa’ls.
Quan jo era petita, la meva família estava molt unida. Tots erem petits. Els meus cosins i les meves germanes jugàvem tots junts a casa de la meva àvia, que era a una masia al centre d’una parcela molt gran. Els meus avis treballaven la terra. Recordo que hi havia plantes de cotó, blat de moro, maduixes, patates, i a les vacances sempre hi anàvem tot un mes. Les festes nadalenques sempre par+avem una taula molt gran amb totes les meves germanes. I sempre hi havia per menjar gall dindi amb amanida russa. Mmmmm…, molt bo! I després xocolata de Nadal (llet amb xocolata del millor cacau que es fa al Cuzco) amb un tall de panetó. Ara totes hem fet la nostra vida i algunes molt lluny.
Josep Lluís, llegeix els dos textos i compara’ls per fer la revisió.
La meva infància va ser com la de molt nens d’Andalusia dels anys cinquanta dintre d’una família de tres germans i els meus pares. Eren temps de moltes dificultats i sacrificis. Jo sóc el més petit i la diferència d’edat amb els germans era de dos anys i mig i de set anys. Vaig anar a l’escola pública i, en aquesta època, jugava al carrer després de classe.
Una cosa que recordo de quand era petita es que vivía amb els meus pares. Jugava amb els meus germanys, uno de els meus joc preferit era inventar historiès. Anaba en bicicleta, teniem animales en casa (gat i gos) i viviem en un petit poble.
Em gustaba escoltar música, veure la tele, i a Les Luthiers en un casette que me agradava molt.
Anaba al coxe de meu pares a fer deures i pensar las mevas cosas.
La meva mare cuinaba y me ha donat aquest interès per la reinvenciò de receptes de cuina.
Alors, he fet una “Cremita de la tía a la leche de coco” (una nova recepta que els meus nebotes l’agrada molt). Está feta amb óus, llet, mantequilla, sucre, chocolà, ‘maizena’, vainilla i coco.
Està bastant bé, Carina!
Llegeix els dos textos i així podràs observar les diferències i veure els aspectes que cal millorar.
Una cosa que recordo de quan era petita és que vivia amb els meus pares i jugava amb els meus germans a un dels meus jocs preferits: inventar historiès. També anava en bicicleta, teníem animals a casa (gat i gos) i vivíem en un poble petit.
M’agradava escoltar música, mirar la tele, i escoltat a Les Luthiers en un caset que m’agradava molt.
Anava al cotxe dels meus pares a fer deures i pensar en les meves coses.
La meva mare cuinava i em va transmetre aquest interès per la reinvenció de receptes de cuina.
Fa poc m’he inventat una “Cremeta de la tia amb llet de coco” (una nova recepta que agrada molt als meus nebots). Està feta amb ous, llet, mantega, sucre, xocolata, ‘maizena’, vainilla i coco.
Em recordo que quan era petita tots els divendres el meu pare ens recollia a les meves germanes i a mi de l’escola i berenàvem sempre en el mateix lloc unes torrades amb llet mentre vèiem “Barrio Sésamo” i després passejàvem tots junts.
Também recordo que els diumenges anàvem al bosc i menjàvem amb els nostres amics i jugàvem tots junts.
Els estius anàvem a casa dels meus avis al poble i gaudíem de la piscina que estava sota el taronger. A la tarda passejàvem por el poble i menjàvem llaminadures.
Quant trobo a faltar aquella época.
Molt bé, Desiree! Compara els dos textos i descobreix així els aspectes que es poden millorar.
Recordo que, quan era petita, cada divendres el meu pare ens recollia a les meves germanes i a mi a l’escola i berenàvem sempre al mateix lloc unes torrades amb llet mentre vèiem “Barrio Sésamo” i després passejàvem tots junts.
També recordo que els diumenges anàvem al bosc i menjàvem amb els nostres amics i jugàvem tots junts.
Els estius anàvem a casa dels meus avis al poble i gaudíem de la piscina que era a sota del taronger. A la tarda passejàvem pel poble i menjàvem llaminadures.
Quant trobo a faltar aquella època!
Lo qui recordo de quan era petita és que els meus pares van tenir un restaurant petit on feien mangars casolans. A mi m’agradava mangarme les pirutes de chocolate dels pastissos que tenien a la nevera. Els meus pares sempre estaven traballant de dilluns a diumenge. La meva avia em va cuidar fins que va moure.
L’avia es deia Antonia i era molt bona amb mi. Sempre em portava a tots els llocs on ella anava; al mercat, a la casa dels tiets fins al cementeri per vuere al seus difunts. Ara no hi és, pero la sigo estimant.
Quan jo era petit,recordo que a l’estiu sempre anava al poble dels meus avis.Anavem tota la familia,els meus germans i els meus pares.Recordo que al mes d’agost,la casa dels meus avis sempre era plena,estavem els meus cosins i els seus pares quasi tot el mes d’agost..Ho pasavem d’allo mes be,tot el dia al carrer fins la dotze o l’una de la nit.Recordo que sempre menjaven en dues o tres vegades perque erem molts a la taula.tinc molts bons records d’aquesta etapa de la meva vida.
Recordo que quan jo era petita per les festes de nadal anavem una part de la familia cada any a la masia d’una de les germanes de la meva avia des de el 24 de desembre fins al 1 de gener . La meva tieta es va marchar de Colombia quan jo feia 5 anys pero em recordo que sempre tractava de venir al meu pais per aquestes festes.
En altres ocasions, no per nadal, molt sovint amb la resta de la familia anavem a una altra masia de un altra germana de la meva avia, aquesta masia era molt gran, havien gallines i sempre amb els meus cosins juagavem a pujar a un arbre i també jugavem a les escondides.
Paulina, compara els dos textos per veure les correccions.
Recordo que, quan jo era petita, per les festes de Nadal una part de la família cada any anava a la masia d’una de les germanes de la meva àvia, des del 24 de desembre fins a l’1 de gener. La meva tieta se’n a anar de Colòmbia quan jo vaig fer 5 anys, però recordo que sempre mirava de venir al meu país per aquestes festes.
En altres ocasions, també anàvem molt sovint amb la resta de la família a una altra masia d’una altra germana de la meva àvia. Aquesta masia era molt gran i hi havia gallines, i sempre amb els meus cosins jugàvem a pujar a un arbre i també a fet i a amagar.
José Antonio, revisa i compara els dos textos.
Quan jo era petit,recordo que a l’estiu sempre anava al poble dels meus avis. Hi anava tota la família: els meus germans i els meus pares. Recordo que, al mes d’agost, la casa dels meus avis sempre era plena; ens hi estavem els meus cosins i els seus pares quasi tot el mes d’agost. Ens ho passàvem d’allò més bé,tot el dia al carrer fins a les dotze o la una de la matinada.Recordo que sempre menjàvem en dues o tres tongades perquè érem molts a taula. Tinc molts bons records d’aquesta etapa de la meva vida.
Ericka, revisa i compara els dos textos.
El que recordo de quan era petita és que els meus pares van tenir un restaurant petit on feien menjars casolans. A mi m’agradava menjar-me els cagallons de xocolata dels pastissos que tenien a la nevera. Els meus pares sempre estaven treballant, de dilluns a diumenge. La meva àvia em va cuidar fins que va morir.
L’àvia es deia Antònia i era molt bona amb mi. Sempre em portava amb ella a tot arreu: al mercat, a casa dels tiets, fins i tot al cementeri per visitar els seus difunts. Ara no hi és, però la segueixo estimant.
Quan era petita, vaig viure en un poble amb els meus pares i els meus germans. Teníem un bar que es deia “La Cantina”. De petita, sempre jugava al carrer a la xarranca, saltava a la corda i m’agradava jugar amb el diábolo. Davant de casa mev,a hi havia l’estació de tren i sempre hi havia molta gent i nosaltres jugàvem al carrer fins que era de nit.
Tinc molt bons records de quan jo era petita, principalment de l’època del nadal quan les meves cosines, tiets i avis venien al poble on vivia per visitar-nos. Era molt divertit perquè jugavamos tot el temps amb els regals de papa noel. El meu pare tenia un cinema, llavors durant el dia teniem tot el cinema per a nosaltres, era com es fos un teatre, jugavamos de fer pelis, ballar, cantar. Encara trobo a faltar aquella epoca, la meva infància va ser molt màgica.
Marcia, compara els dos textos per veure les millores.
Tinc molt bons records de quan jo era petita, principalment de l’època de Nadal. Quan les meves cosines, tiets i avis venien al poble on vivia per visitar-nos. Era molt divertit perquè jugàvem tota l’estona amb els regals de Papa Noel. El meu pare tenia un cinema. Llavors durant el dia teníem tot el cinema per a nosaltres. Era com si fos un teatre, jugàvem a fer pel·lis, ballàvem i cantàvem. Encara trobo a faltar aquella epoca, ja que la meva infància va ser molt màgica.
hola soc el josep lluis, la meva infancia va ser com la de molt nens de Andalusia durant les any 1951-1961 dintre de una familia de tres germans i les meus pares,erem temps de molta dificultats i sacrifici, jo soc el mes petit i les diferencia de edat com les germans era de 2,5 i set any, vaig anar a la escola publica i en aquesta epoca jugava al carrer despres de classe.
Quan jo era petita, la meva familia estava molt unida tots erem petits, els meus cusins i les meves germanes jugavem tots junts a la casa de la meva avia que era a una masía al centre de una parcela molt gran. Els meus avis treballaven la terra, recordo que hi havia plantes de cotó, blat de moro, maduixes, patates, i a les vacançes sempre anavem per un mes. Les festes nadalenques sempre feiem una taula molt gran amb totes les meves germanes, sempre hi havia per menjar gall d’indi amb amanida “rusa” Mmmmm… molt bò, despres xocolata de nadal (llet amb xocolata del millor cacau que es fa al Cuzco) amb un tall de panetó. Ara totes hem fet la nostre vida i algunes molt lluny.
Compara els dos textos i revisa’ls.
Quan jo era petita, la meva família estava molt unida. Tots erem petits. Els meus cosins i les meves germanes jugàvem tots junts a casa de la meva àvia, que era a una masia al centre d’una parcela molt gran. Els meus avis treballaven la terra. Recordo que hi havia plantes de cotó, blat de moro, maduixes, patates, i a les vacances sempre hi anàvem tot un mes. Les festes nadalenques sempre par+avem una taula molt gran amb totes les meves germanes. I sempre hi havia per menjar gall dindi amb amanida russa. Mmmmm…, molt bo! I després xocolata de Nadal (llet amb xocolata del millor cacau que es fa al Cuzco) amb un tall de panetó. Ara totes hem fet la nostra vida i algunes molt lluny.
Josep Lluís, llegeix els dos textos i compara’ls per fer la revisió.
La meva infància va ser com la de molt nens d’Andalusia dels anys cinquanta dintre d’una família de tres germans i els meus pares. Eren temps de moltes dificultats i sacrificis. Jo sóc el més petit i la diferència d’edat amb els germans era de dos anys i mig i de set anys. Vaig anar a l’escola pública i, en aquesta època, jugava al carrer després de classe.
Una cosa que recordo de quand era petita es que vivía amb els meus pares. Jugava amb els meus germanys, uno de els meus joc preferit era inventar historiès. Anaba en bicicleta, teniem animales en casa (gat i gos) i viviem en un petit poble.
Em gustaba escoltar música, veure la tele, i a Les Luthiers en un casette que me agradava molt.
Anaba al coxe de meu pares a fer deures i pensar las mevas cosas.
La meva mare cuinaba y me ha donat aquest interès per la reinvenciò de receptes de cuina.
Alors, he fet una “Cremita de la tía a la leche de coco” (una nova recepta que els meus nebotes l’agrada molt). Está feta amb óus, llet, mantequilla, sucre, chocolà, ‘maizena’, vainilla i coco.
Està bastant bé, Carina!
Llegeix els dos textos i així podràs observar les diferències i veure els aspectes que cal millorar.
Una cosa que recordo de quan era petita és que vivia amb els meus pares i jugava amb els meus germans a un dels meus jocs preferits: inventar historiès. També anava en bicicleta, teníem animals a casa (gat i gos) i vivíem en un poble petit.
M’agradava escoltar música, mirar la tele, i escoltat a Les Luthiers en un caset que m’agradava molt.
Anava al cotxe dels meus pares a fer deures i pensar en les meves coses.
La meva mare cuinava i em va transmetre aquest interès per la reinvenció de receptes de cuina.
Fa poc m’he inventat una “Cremeta de la tia amb llet de coco” (una nova recepta que agrada molt als meus nebots). Està feta amb ous, llet, mantega, sucre, xocolata, ‘maizena’, vainilla i coco.
Em recordo que quan era petita tots els divendres el meu pare ens recollia a les meves germanes i a mi de l’escola i berenàvem sempre en el mateix lloc unes torrades amb llet mentre vèiem “Barrio Sésamo” i després passejàvem tots junts.
Também recordo que els diumenges anàvem al bosc i menjàvem amb els nostres amics i jugàvem tots junts.
Els estius anàvem a casa dels meus avis al poble i gaudíem de la piscina que estava sota el taronger. A la tarda passejàvem por el poble i menjàvem llaminadures.
Quant trobo a faltar aquella época.
Molt bé, Desiree! Compara els dos textos i descobreix així els aspectes que es poden millorar.
Recordo que, quan era petita, cada divendres el meu pare ens recollia a les meves germanes i a mi a l’escola i berenàvem sempre al mateix lloc unes torrades amb llet mentre vèiem “Barrio Sésamo” i després passejàvem tots junts.
També recordo que els diumenges anàvem al bosc i menjàvem amb els nostres amics i jugàvem tots junts.
Els estius anàvem a casa dels meus avis al poble i gaudíem de la piscina que era a sota del taronger. A la tarda passejàvem pel poble i menjàvem llaminadures.
Quant trobo a faltar aquella època!