• Falls road wall!

    Ja fa dos anys que soc vegà. No va ser una decisió fàcil, portava mesos donant-li voltes a l´assumpte i, encara que no era un món desconegut per mi, no acabava de decidir-me a fer el pas.

    Ho vaig parlar amb la meva xicota i els dos teníem ganes de canviar el nostre estil de vida, ja que son molts els avantatges que té la filosofia vegana. El problema era que mai ens posàvem una data per deixar els productes animals.

    No va a ser fins que vam veure un documental bastant dur que ens vam conscienciar de la necessitat d´adoptar aquesta mena de vida.

    A vegades parlar amb amics ha sigut difícil perquè sembla que es tornen nutricionistes i això no m’agrada gens. Fins i tot no escolten els meus motius i no entenen que es la meva decisió personal, la majoria es posa a la defensiva perquè senten que els seus privilegis estan amenaçats. Encara que algunes persones em van aportar noves opinions, receptes de cuina o fins i tot s´han plantejat ser vegetarianes o veganes.

    Personalment estic molt content i orgullós perquè he aconseguit una cosa que considerava impossible. Aquests dos anys han sigut un període de conscienciació i d´aprenentatge que m´han fet apreciar més el dret a la vida i a la llibertat de tots els éssers vius, incrementar el meu respecte per la natura i, en general, a conviure amb l´entorn d´una forma més solidària i sostenible.

    Article complet

  • La música desperta passions

    Aquest any estic molt satisfeta perquè he començat amb els meus alumnes un projecte artístic que fa molt de temps que volíem fer.

    Es tracta d’un CD en què participen tots els meus alumnes de cant i piano. Per descomptat, està sent una feina difícil des del punt de vista vocal i de selecció de repertori perquè la meva idea ha estat que interpretin cançons en espanyol, anglès i català.

    Hem començat les gravacions amb dues cançons a dues veus, en què han participat una alumna i jo. Aquestes cançons són: “Honrar la vida” (cançó argentina) i “Lucía” de Joan Manuel Serrat. La resta de cançons gravades han estat cantades per solistes.

    Hem inclòs cançons de diferents estils, per exemple, gòspel, pop, balades, cançons de musicals, etc.

    En realitat, ha estat una feina molt gratificant, en què els meus alumnes han pogut demostrar els seus nivells vocals i el seu talent.

    Finalment, gravarem properament tres cançons grupals: “Tornaré” (havanera), “Boig per tu” i “Vivir mi vida”.

    Tots estem feliços i jo, personalment com a professora, estic molt orgullosa dels meus alumnes. Està sent un curs excel·lent!

    Article complet

  • Juguem al dixit!

    Article complet

  • Àlbum del mes d’abril

    Ja podeu veure el recull de fotos del mes d’abril.

    I ja sabeu a l’abril cada gota val per mil!

    Article complet

  • Truquem per telèfon

    Al Bàsic 1 del matí han après a parlar per telèfon!

    Ens ensenyen com ho fan en aquests vídeos:

    Article complet

  • Sentiment de “morriña”

    Jo, com sabeu, estic vivint a l´Hospitalet des de fa dos anys, més o menys, i a conseqüència d’això estic una mica trist perquè trobo a faltar moltes coses del meu lloc de naixement.

    El que més trobo a faltar és la meva família, però també em recordo moltíssim dels paisatges de la meva terra i, per això, sento “morriña” pels llocs nevats en ple hivern com en aquesta foto:

    També em fa sentir una mica d’aclaparament el fet de no poder respirar l’aire pur que produeixen aquests boscos que semblen una postal.

    Tot i que estic feliç en cert sentit de viure a l´Hospitalet, crec que és normal tenir un estat d’ànim general d’enyorança i tristor quan has viscut en un lloc tan fantàstic com és la muntanya de Lugo amb les seves “oriceras” enmig de la natura. Em fa goig saber que el nostres avantpassats van fer servir aquests llocs per recol·lectar-hi castanyes.    

    I per rematar, per altra banda, em sento content que tots vosaltres pugueu conèixer gràcies a aquesta petita tasca una mica del meu poble d’origen, que està immers en un parc natural que és una reserva de la biosfera, i com no podria ser d’altra manera és un luxe viure-hi.

                                                                                                 

    Article complet

  • Un sentiment maternal

    Aquest diumenge m’he llevat d’hora perquè estava una mica neguitosa i he començat a fer pilates. 

    Passada una estona, la meva filla ha vingut a abraçar-me. M’ha dit que era el dia de la mare, que soc la millor mare del món i m’ha donat una rosa perquè volia celebrar-ho. Així, de cop i volta, m’he sentit molt emocionada i, a poc a poc, ha desaparegut tot el nerviosisme d’abans. 

    M’he recordat del dia que va néixer, la por que tenia al principi quan havia de cuidar-la, l’emoció que em va envair quan va pronunciar la seva primera paraula i molt altres moments que hem viscut juntes.

    He sentit una sensació molt forta, com de satisfacció per haver superat totes les meves inseguretats de mare primerenca. Tot seguit, he experimentat un altre sentiment, una mena d’emoció perquè m’he adonat que aquella petitona ha tingut la capacitat de canviar el meu estat d’ànim simplement dient tan sols dues paraules.

    Resumint, crec que de vegades els estats d’ànim poden canviar molt ràpidament segons el que ens passa en cada moment.

    Teresa 

    Article complet

  • Avui em sento feliç

     
    Hola, bon dia!
     
    Soc la Carme i vull compartir amb vosaltres com em sento aquest matí que no he d’anar a treballar i que no he de fer res que no vulgui. 
     
    M’he llevat mandrosa però contenta. Sortiré a córrer aprofitant que em trobo força bé. Estic pletòrica  d’ànim. Fa sol i em puja la moral.
     
    Us he de dir que he guanyat el judici amb el meu veí, així que avui és un dia perfecte! Falta poc per les vacances!  Estic pensant on puc anar aquest any. 
     
    M’agradaria anar a Cuba. Hi heu anat? Digueu-me alguna cosa.
     
    Petons.
     

    Article complet

  • Avui m’he sentit…

    A partir d’avui fins a final de curs un alumne d’Elemental 3 ens explicarà com se sent amb una fotografia que ho il·lustri.

    Comencem amb l’Hasier.

    Avui m´he sentit amb una mica d´enyorança. Com alguns ja sabeu, sóc d´un poble petit de Navarra i allà gaudeixo de la natura perquè és al costat de casa meva. No la gaudeixo sol, m´agrada compartir-la amb en Max (el meu millor amic de quatre potes), un mastí que vam adoptar fa dos anys.

    Quan sortim a passejar tots dos, ens torna bojos anar pel camp, que en aquesta zona de Navarra és una mica desèrtic. Per la meva part, tinc un sentiment de llibertat, de contacte amb la natura i de plenitud. Mai m´ho ha dit, però suposo que al Max li passa el mateix.

    Per això, i encara qué sóc molt feliç vivint a Barcelona, de vegades em recordo de tot allò amb un sentiment trist. És llavors quan miro la foto que veieu ara, on surten el gos i el paisatge i em dona molta força.

    Article complet

  • Ja tenim aquí el Dictat Popular!

    Saps què és un Dictat Popular? Hi has participat mai?

    La quarta edició i encara no hi has vingut? Aquesta és la teva, doncs!

    El dictat és un acte festiu en el marc de les Festes de Primavera en què el Centre de Normalització i la Xarxa de Biblioteques ens afegim a la commemoració de l’Any Joan Brossa. Llegirà el dictat l’actriu Nausicaa Bonnín, a les 18 hores, a l’Auditori Barradas. Hi haurà premis i un petit refrigeri per a tothom. Pots fer la inscripció en línia, per telèfon o personalment el dia 24 d’abril. Per a més informació, clica a cpnl.cat/dictath.

    T’esperem dimecres 24 al Barradas, a les 18 h.

    Reserva’t la data!

    Article complet