• Un conte per Sant Jordi

    Aprofitant que avui és la diada de Sant Jordi us proposem la lectura del conte que va fer un grup de Bàsic 2 durant el trimestre passat per al concurs Contes del món.

    La ploranera

    La ploranera.jpg

    Vet aquí que una vegada a la vila de El Palmar, a l’Equador, durant la guerra civil s’hi va establir un comandant que tenia molt poder sobre l’escamot. Entre els seus soldats hi havia homes de diferent tarannà, però especialment cridava l’atenció un soldat de molt mala conducta, al qual li agradava massa beure alcohol. En el passat havia comès crims i altres monstruositats i en arribar a El Palmar, on s’havia instal·lat amb la seva dona, continuava mostrant-se molt violent. Precisament per aquesta conducta el comandant va decidir enviar-lo a la primera línia d’atac. Així doncs, la seva dona es va quedar sola i trista esperant el seu retorn.

    La dona, com que passava moltes penúries sense el marit, va decidir fer-se modista per guanyar-se el pa. I va ser una tarda plujosa i trista que mentre cosia li va arribar el rumor de la possible mort del seu marit. Immediatament va caure en una profunda depressió i va guardar dol rigorós, abillada amb un llarg vestit negre.

    Després de plorar tot el dia durant mesos i mesos, al cap d’un temps va conèixer un soldat combatent i el va acceptar com a amant perquè s’assemblava molt al marit mort. Així pensava que podria esborrar la seva pena i omplir el buit de l’absència. Van passar una època de bogeria passional, però poc després l’amant va marxar a lluitar a la guerra i ella va començar a notar en el seu interior l’embaràs fruit d’aquella relació.
    Nou mesos després va donar a llum un nadó molt gran i de pell rosada. Justament la nit del naixement una veïna la va venir a veure i li va dir que el seu marit, el capità, era viu i acabava d’arribar a la ciutat amb el seu esquadró. La dona es va posar molt nerviosa i no sabia què fer. Poc després, va agafar el seu fill i va sortir de casa. Desesperada, va caminar en direcció al bosc i es va tirar al riu.

    Des de llavors que per les valls i muntanyes, a prop dels grans rius i llacunes, es veu una dona a qui li diuen la Ploranera. Una llarga bata negra cobreix tot el seu cos i els seus cabells, llargs i negres, són plens d’insectes com cuques de llum, grills i papallones. El seu cap és una calavera i els ulls, dues boles de flama ardent. A les sangonoses mans hi du un nadó mort que bressola i amanyaga. Expliquen que apareix als homes infidels, als perversos, als borratxos i als jugadors, però també a les dones joves que fan actes dolents. I els espanta amb el seu plor esgarrifós.

    A dia d’avui aquesta història es continua explicant.

    Us ha agradat?
    Si voleu, també la podeu escoltar en aquest enllaç:

Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>