• Un sentiment maternal

    Aquest diumenge m’he llevat d’hora perquè estava una mica neguitosa i he començat a fer pilates. 

    Passada una estona, la meva filla ha vingut a abraçar-me. M’ha dit que era el dia de la mare, que soc la millor mare del món i m’ha donat una rosa perquè volia celebrar-ho. Així, de cop i volta, m’he sentit molt emocionada i, a poc a poc, ha desaparegut tot el nerviosisme d’abans. 

    M’he recordat del dia que va néixer, la por que tenia al principi quan havia de cuidar-la, l’emoció que em va envair quan va pronunciar la seva primera paraula i molt altres moments que hem viscut juntes.

    He sentit una sensació molt forta, com de satisfacció per haver superat totes les meves inseguretats de mare primerenca. Tot seguit, he experimentat un altre sentiment, una mena d’emoció perquè m’he adonat que aquella petitona ha tingut la capacitat de canviar el meu estat d’ànim simplement dient tan sols dues paraules.

    Resumint, crec que de vegades els estats d’ànim poden canviar molt ràpidament segons el que ens passa en cada moment.

    Teresa 

Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>