• Et trobo a faltar!

    Alguns viatges es fan amb el record, veient una foto, llegint una carta, trossos del teu diari o simplement quan escoltem una cançó. A mi em passa en veure aquesta foto, em fa viatjar a uns anys en què la felicitat significava venir corrents del col·legi perquè ell m’expliqués una i mil vegades les seves batalles, mentre passejàvem junts. I si no es podia perquè aquell dia el cel havia decidit que la història era massa trista i se li havien escapat unes llàgrimes, ens assèiem a la llar de foc i allí m’embadalia escoltant-lo. 
     
     
    La memòria és capritxosa i una cosa aparentment tan insignificant aconsegueix fer-nos pessigolles en el cor i ens fa somriure, encara que també és cert que en altres ocasions el que aconsegueix és que passem per “l’autorentat” d’ulls i ens quedem tan a gust. 
     
    M’encanta aquesta foto i la guardaré a la capsa de coses que no vull oblidar. 
     
    Et trobo a faltar. 

Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.