Arxiu de la categoria ‘General’

  • La meva mare sempre em deia…

    Els alumnes de B2 del matí al CC la Bòbila i de la tarda al CC Bellvitge han explicat a classe la història de la seva vida. Als vídeos següents diuen què els deia la seva mare quan eren petits.


    Vídeo 1:
    Ana Maria, Raul, Rubén, Daniel, Victor José i Juan José


    Vídeo 2: Cynthia, Chelo, Maria Isabel, Flabia i Rosa


    Vídeo 3: Jhonatan, Gonzalo, Gloria, Ronald, Pamela i Gabriela


    Vídeo 4: Johan, Rosibel, Abraham, Monserratte i Carlos

    Article complet

  • Molts bons records!

    Aquesta foto em porta molts records agradables. Està feta a Cartagena de Indias, Colòmbia, l’any 2009, quan vaig viatjar per segona vegada al meu país. En aquell viatge, per sort, vaig conèixer la meva neboda de 2 anys d’edat, es diu María José. És una nena molt especial per a mi, perquè aquest any m’havien diagnosticat artritis reumatoide i estava molt trista per això. La meva neboda em feia oblidar la malaltia que patia, era com una teràpia d’acceptació per a mi.

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    La María José és una nena molt simpàtica i molt feliç, sempre amb un somriure a la cara i molt afectuosa. Aquelles vacances van ser genials després d’un any molt dur per a mi, al final vaig tornar a Barcelona amb molt ànims de lluitar i enfrontar la meva malaltia.

    Compartir aquests curts moments amb la família no té preu.

    Article complet

  • Et trobo a faltar!

    Alguns viatges es fan amb el record, veient una foto, llegint una carta, trossos del teu diari o simplement quan escoltem una cançó. A mi em passa en veure aquesta foto, em fa viatjar a uns anys en què la felicitat significava venir corrents del col·legi perquè ell m’expliqués una i mil vegades les seves batalles, mentre passejàvem junts. I si no es podia perquè aquell dia el cel havia decidit que la història era massa trista i se li havien escapat unes llàgrimes, ens assèiem a la llar de foc i allí m’embadalia escoltant-lo. 
     
     
    La memòria és capritxosa i una cosa aparentment tan insignificant aconsegueix fer-nos pessigolles en el cor i ens fa somriure, encara que també és cert que en altres ocasions el que aconsegueix és que passem per “l’autorentat” d’ulls i ens quedem tan a gust. 
     
    M’encanta aquesta foto i la guardaré a la capsa de coses que no vull oblidar. 
     
    Et trobo a faltar. 

    Article complet

  • Sentiment de “WANDERLUST”

    Avui, i com cada dia, m’he llevat pensant en on puc anar les properes vacances. M’agrada moltíssim viatjar, fins i tot, a països on hi ha molta diferència de cultura, llengua i costums.

    M’encanta descobrir tot allò que m’és nou, viatjant em descobreixo a mi mateixa i em sento més lliure que mai.

    Aquesta foto és del meu darrer viatge a Bali, l’illa dels déus com li diuen. Ho vaig passar molt bé i no he tornat tal com vaig anar-hi.

    Us animo molt a visitar aquesta illa. És preciosa.

    Imane

    Article complet

  • Falls road wall!

    Ja fa dos anys que soc vegà. No va ser una decisió fàcil, portava mesos donant-li voltes a l´assumpte i, encara que no era un món desconegut per mi, no acabava de decidir-me a fer el pas.

    Ho vaig parlar amb la meva xicota i els dos teníem ganes de canviar el nostre estil de vida, ja que son molts els avantatges que té la filosofia vegana. El problema era que mai ens posàvem una data per deixar els productes animals.

    No va a ser fins que vam veure un documental bastant dur que ens vam conscienciar de la necessitat d´adoptar aquesta mena de vida.

    A vegades parlar amb amics ha sigut difícil perquè sembla que es tornen nutricionistes i això no m’agrada gens. Fins i tot no escolten els meus motius i no entenen que es la meva decisió personal, la majoria es posa a la defensiva perquè senten que els seus privilegis estan amenaçats. Encara que algunes persones em van aportar noves opinions, receptes de cuina o fins i tot s´han plantejat ser vegetarianes o veganes.

    Personalment estic molt content i orgullós perquè he aconseguit una cosa que considerava impossible. Aquests dos anys han sigut un període de conscienciació i d´aprenentatge que m´han fet apreciar més el dret a la vida i a la llibertat de tots els éssers vius, incrementar el meu respecte per la natura i, en general, a conviure amb l´entorn d´una forma més solidària i sostenible.

    Article complet

  • La música desperta passions

    Aquest any estic molt satisfeta perquè he començat amb els meus alumnes un projecte artístic que fa molt de temps que volíem fer.

    Es tracta d’un CD en què participen tots els meus alumnes de cant i piano. Per descomptat, està sent una feina difícil des del punt de vista vocal i de selecció de repertori perquè la meva idea ha estat que interpretin cançons en espanyol, anglès i català.

    Hem començat les gravacions amb dues cançons a dues veus, en què han participat una alumna i jo. Aquestes cançons són: “Honrar la vida” (cançó argentina) i “Lucía” de Joan Manuel Serrat. La resta de cançons gravades han estat cantades per solistes.

    Hem inclòs cançons de diferents estils, per exemple, gòspel, pop, balades, cançons de musicals, etc.

    En realitat, ha estat una feina molt gratificant, en què els meus alumnes han pogut demostrar els seus nivells vocals i el seu talent.

    Finalment, gravarem properament tres cançons grupals: “Tornaré” (havanera), “Boig per tu” i “Vivir mi vida”.

    Tots estem feliços i jo, personalment com a professora, estic molt orgullosa dels meus alumnes. Està sent un curs excel·lent!

    Article complet

  • Juguem al dixit!

    Article complet

  • Àlbum del mes d’abril

    Ja podeu veure el recull de fotos del mes d’abril.

    I ja sabeu a l’abril cada gota val per mil!

    Article complet

  • Truquem per telèfon

    Al Bàsic 1 del matí han après a parlar per telèfon!

    Ens ensenyen com ho fan en aquests vídeos:

    Article complet

  • Sentiment de “morriña”

    Jo, com sabeu, estic vivint a l´Hospitalet des de fa dos anys, més o menys, i a conseqüència d’això estic una mica trist perquè trobo a faltar moltes coses del meu lloc de naixement.

    El que més trobo a faltar és la meva família, però també em recordo moltíssim dels paisatges de la meva terra i, per això, sento “morriña” pels llocs nevats en ple hivern com en aquesta foto:

    També em fa sentir una mica d’aclaparament el fet de no poder respirar l’aire pur que produeixen aquests boscos que semblen una postal.

    Tot i que estic feliç en cert sentit de viure a l´Hospitalet, crec que és normal tenir un estat d’ànim general d’enyorança i tristor quan has viscut en un lloc tan fantàstic com és la muntanya de Lugo amb les seves “oriceras” enmig de la natura. Em fa goig saber que el nostres avantpassats van fer servir aquests llocs per recol·lectar-hi castanyes.    

    I per rematar, per altra banda, em sento content que tots vosaltres pugueu conèixer gràcies a aquesta petita tasca una mica del meu poble d’origen, que està immers en un parc natural que és una reserva de la biosfera, i com no podria ser d’altra manera és un luxe viure-hi.

                                                                                                 

    Article complet