Entrades amb l'etiqueta ‘costums’

  • El meu país: el Perú. Grup de danses peruanes a l’Hospitalet.

    Em dic Gisela i sóc del Perú.

    Quan vaig arribar a Catalunya no treballava i vaig decidir obrir una escola de balls peruans per a nens i joves.

    Després vaig crear una companyia de dansa que es diu Perú: ritmos y costumbres, que està formada per ballarins de 14 a 37 anys.

    D’aquesta manera difonem les danses del Perú com la Marinera Norteña, els festejos, el hvalylash i els tenderos, que són els balls de la costa, la muntanya i la selva del Perú.

    També hem participat en diferents festivals internacionals a Europa, on hem tingut l’oportunitat de compartir escenari amb els esbarts de Rubí, Malgrat de Mar, Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, entre d’altres, que promouen les danses tradicionals catalanes.

    A més a més, tenim un ballet infantil on participen nens de 2 a 13 anys.

    Durant tot l’any assagem tres cops per setmana: dimarts i dijous de 19.30 a 22 a la Parròquia de Sant Enric, a Can Vidalet, i dissabte de 17 a 20 al Centre Cívic La Casa Groga.

    Si voleu saber més coses de nosaltres podeu trobar-nos a http://www.peruritmosycostumbres.tk/  i a  facebook/peruritmosycostumbres.

    Gisela Katia Ramírez Vidal, alumna de Bàsic3

    Article complet

  • El meu país: el Perú. La processó del Senyor dels Miracles.

    El Perú, com molts ja sabeu, és a Sud-amèrica i les seves costes són banyades per l’Oceà Pacífic, d’aquí ve la seva gran riquesa pesquera. 

    En els seus inicis la cultura peruana va ser autòctona, després es va produir la fusió amb altres cultures de diferents parts del continent i del món, com la d’Espanya. És per aquest motiu que el Perú és un país multilingüe i pluricultural, barreja de races i creences.

    És també un país de tradicions i costums. Per posar-ne un exemple, al mes d’octubre es va celebrar la festivitat religiosa del Senyor dels Miracles.

    Aquí a l’Hospitalet, a l’Església de Sant Enric d Ossó, vaig poder trobar una rèplica de la imatge del Senyor dels Miracles i vaig saber que el diumenge 29 s’anava a realitzar una petita processó per alguns carrers de Can Vidalet.

    Imatge del Senyor dels Miracles

    El recorregut se sol adornar amb globus, flors i garlandes de color blanc i morat, i en alguns llocs el terra es cobreix amb pètals de flors. A més de la presència de sahumadoras, cantoras i carregadors que acompanyen al Crist bru en el seu recorregut per alguns carrers, hi assisteixen molts devots amb els seus hàbits morats. Mentre la processó avança solen haver-hi ofrenes de flors i danses de les diferents regions del Perú, tondero, marinera, huayno, etc.

    També durant aquest mes és molt típic menjar els torrons de mel, els picarones i els anticuchos; assaborir una deliciosa mazamorra morata i beure un emoliente calent, beguda tradicional feta sobre la base de diferents tipus d’herbes medicinals amb una mica de llimona i mel.

    El Perú és un lloc al món que té de tot una mica. Estic segura que us agradaria molt conèixer-lo.

     

     

     

    Marcia Solano Morales, alumna de Bàsic 3.

    Article complet

  • El meu país: la biodiversitat i la gastronomia de l’Equador

    L’Equador és un país situat al nord-oest d’Amèrica del Sud que està solcat de nord a sud per una secció volcànica de la serralada dels Andes. Té una extensió de 256.370 km² i una població de més de 14 milions de persones.

    És un país amb una gran riquesa natural. La diversitat de les seves quatre regions ha donat lloc a milers d’espècies de flora i fauna: hi ha al voltant de 1.640 classes d’ocells,  les espècies de papallones voregen les 4.500, els rèptils les 345, els amfibis les 358 i els mamífers les 258, entre d’altres. No en va, l’Equador està considerat com un dels 17 països on està concentrada la major part de la biodiversitat del planeta.

    Tot i ser un país petit, la gastronomia equatoriana és bastant variada.  Alguns dels plats populars amb peix són: la sopa marinera, ceviches de peix, corviches, pastes, cassoles, estofat de peix amb maní, encocado, etc. Un plat típic de la costa es diu ceba de peix. També s’hi sol menjar carn de vaca, porc, xai, cabra i pollastre. Alguns plats es combinen amb verdures com el sec de boc o el sec de gallina, que són trossos de carn, tipus estofat, servida amb arròs.

    Si teniu moltes ganes de viatjar al nostre magnífic país, veniu. No en perdeu l’oportunitat!

    Kenny Bolaños, alumne d’Elemental 1

    Article complet

  • El meu país: l’Equador

     

    L’Equador es defineix per ser un país molt agradable i ple de fauna tropical en totes les seves províncies, com per exemple la ciutat de Guayaquil.

    Coneguda a Amèrica com “la perla del Pacífic”, Guayaquil té un port molt gran on surten cada dia exportacions de molts productes i fruites de la ciutat per a tot el món.

    També Quito, la capital de l’Equador és una ciutat molt coneguda per les seves cultures indígenes. Hi ha mercats per tota la ciutat on pots veure i comprar els vestits tradicionals de la ciutat. També pots anar on es troba la meitat de tot el món, un lloc visitat per molts turistes, pel fet que la ciutat de Quito es troba exactament a la meitat de tot el món. I si vols gaudir d’una aventura a la selva equatoriana has de visitar l’Orient; així és com es diu la regió de la selva on pots trobar tot tipus d’animals exòtics.

    Per acabar, les illes Galápagos són també molt conegudes per les seves famoses tortugues gegants i els seus lleons marins que es troben per totes les illes.

    Anar a l’Equador per turisme és molt agradable, no som un país gaire conegut turísticament però els que ens visiten s’emporten un bon record dels nostres llocs, paisatges i ciutats.

    Edder Moran

    Article complet

  • Quin és el teu plat preferit?

    T’interessa la cuina? Has tastat plats típics de la gastronomia catalana? T’agraden? Potser són força diferents dels del teu lloc d’origen, oi? Avui et proposem que coneguis una de les postres més tradicionals de casa nostra: la famosa crema catalana. És un dolç que s’acostuma a menjar el dia de Sant Josep, és a dir el 19 de març, però actualment és fàcil trobar-la qualsevol dia en un restaurant. Fins i tot, la venen ja preparada als supermercats i se’n fan gelats o licors!

    Autor: Sarmale / O.

    Fa bona pinta, oi? Si la vols preparar, aquí en tens la recepta:

    Aquesta és una de les nostres postres preferides. I a tu, quin és el plat que t’agrada més? Deixa un comentari i explica’ns:

    • Com es diu el plat
    • Els ingredients necessaris
    • Si és tradicional menjar-lo un dia en concret

    Ah! I anima’t a fer la crema catalana! Només et cal una mica de paciència. Segur que te’n lleparàs els dits!

    Article complet

  • Bon Nadal a tothom

    Us desitgem bon Nadal i feliç 2012

    Ens tornarem a veure a partir del 9 de gener

    Article complet

  • Pessebre vivent solidari

    El proper  dissabte 17 de desembre, coincidint amb la Mostra d’Entitats del districte I de l’Hospitalet, es realitzarà un pessebre vivent a la plaça de l’Ajuntament.  Els protagonistes seran pares, mares, monitors i joves involucrats en el Centre d’Esplai Xixell. Tots plegats han dedicat molts esforços i il·lusió a aquest projecte. El pessebre es podrà visitar a partir de les 17:30 , amb visites guiades a les escenes i cap a les 18:45 es farà l’espectacle final.

    Enguany aquest pessebre té un caire solidari, ja que s’hi ha organitzat una recollida d’aliments. Cada escena recollirà un tipus d’aliment, aquí els teniu: 

    Espai de gallines: arròs

    Espai d’ovelles: llet

    Espai d’artesans: farina

    Espai de pescadors i pescadores: conserves / llaunes (tonyina, tomàquet, etc.)

    Espai de bugaders i bugaderes: sabó o productes d’higiene

    Espai de romans: pasta

    Llenyataires: llegums

    Article complet

  • La Castanyada és aquí! Ja tens a punt els panellets?

    Ingredients:

    500 g de farina d’ametlla

    400 g de sucre

    200 g de patata

    ous

    llimona

    dos grapats de pinyons

    Preparació:

    Primer de tot bull la patata amb la pell. Tot seguit, escorre-la i fes-ne un puré molt espès. Barreja’l amb l’ametlla, el sucre i l’ou, fes-ne una pasta amb les mans i pasta-la una bona estona perquè quedi ben lligada. Engega el forn una estona perquè es vagi escalfant.

    Deixa-la reposar i seguidament agafa una mica de pasta i dóna-li forma de bola petita.  Posa rovell  d’ou als pinyons, passa-hi la bola al damunt i procura que s’hi enganxin bé.

    El forn ja estarà ben calent; posa-hi els panellets uns cinc o deu minuts.

    Vés amb compte que no es cremin!

    Article complet

  • Setmana Santa

    A Catalunya les processons de Setmana Santa són una tradició molt arrelada que continua vigent a moltes localitats catalanes.

    Què és una processó?
    Una processó religiosa és un passeig d’una icona sagrada per un vila o cap a algun lloc rellevant, com ara un santuari o una ermita. En les processons de Setmana Santa participen diferents col·lectius agrupats en confraries o germandats religioses. Així doncs, els confrares surten als carrers amb les seves germandats acompanyant el pas d’un Crist o una Mare de Déu.  Els integrants realitzen la processó vestits amb túniques,  són el que és coneix com a penitents natzarens.

    La Setmana Santa  a l’Hospitalet

    A l’Hospitalet també se celebra una processó que va a càrrec de la confraria 15 +1 que surt pels carrers del barri de Pubilla Cases.

    La història d’aquesta confraria comença l’any 1977 amb el naixement de la democràcia. Al barri de Pubilla Cases de l’Hospitalet un grup d’amics van fundar la Cofradía de los Quince. El nom Cofradía 15+1 té relació amb el  fet que van ser quinze amics els fundadors més un (simbòlicament, el poble de l’Hospitalet). Aquestes processons són conegudes popularment com a laiques perquè les imatges dels passos no són propietat de cap església.

    Les processons de la Setmana Santa de l’Hospitalet són una manifestació de la confluència entre dues tradicions −la religiosa i la popular− i entre dos pobles −el català i l’andalús−. Al mateix temps, aquestes processons són una mostra del dinamisme i la vitalitat cultural i associativa que es viu a la nostra ciutat.

    A cadascuna de les sis processons que s’organitzen durant els dies de la Setmana Santa surten al carrer per acompanyar els nou passos −que mostren la passió, mort i resurrecció de Jesucrist −la Centúria romana i la Banda de cornetes i tambors de l’Agrupación Musical de la Cofradía 15+1.Entre les processons d’aquests dies cal destacar la processó del Divendres Sant;  al matí amb el pas del Nostre Pare Jesús el Natzarè i de la Mare de Déu dels Dolors en què es pot escoltar el cant de les saetes acompanyant el pas de les imatges,  i al vespre amb el pas del Santíssim Crist de l’Expiració en què els carrers del recorregut s’omplen del silenci i de la llum de les espelmes per acompanyar el pas solemne del Crist.

     Què és la mona de Pasqua?

    És un dolç esponjós, originàriament  acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. Es menja a Catalunya el dilluns de Pasqua des del segle XV i és una tradició que simbolitza la fi de la Quaresma i de les abstinències que comporta.Actualment hi ha una gran varietat de mones que estan allunyades de la tradicional mona amb ou dur i llonganissa. L’element que sí que continua apareixent-hi és l’ou de xocolata, conegut com a ou de Pasqua i que és present a tot Europa com a símbol de la resurrecció primaveral.

    És tradició que el padrí o l’avi regalin la mona al seu fillol o nét, en principi després de missa. El Dilluns de Pasqua és el dia que es reuneix tota la família per fer un àpat i menjar la mona a l’hora de les postres. 

    Article complet

  • La Quaresma: 40 dies de dejú i abstinència

    La Quaresma és el període de quaranta dies d’abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per preparar-se per a la Setmana Santa. Comença el Dimecres de Cendra i acaba el Diumenge de Rams. L’objectiu de la Quaresma és establir un període de reflexió i penitència en què els cristians tinguin temps de preparar-se per a la celebració pasqual. Tradicionalment també es practica dejuni i abstinència.

    “Quaresma” deriva del llatí quadragesima, o el “quarantè” dia abans de Pasqua.

    La durada de la Quaresma té el seu origen en el simbolisme del nombre quaranta que es tenia com a símbol de plenitud. Així, quaranta dies són els que va durar el Diluvi, els dies que van passar Moisès i Elies a la muntanya, o els dies que va dejunar Jesús al desert. Les dates del període quaresmal varien cada any en funció de com quedi fixada la Pasqua. El Diumenge de Resurrecció sempre cau entre el 22 de març i el 25 d’abril, per tant, Dimecres de Cendra i l’inici de la Quaresma oscil·laran entre el 4 de febrer i el 10 de març.

    Tradicionalment s’ha associat la Quaresma amb el dejuni i l’abstinència. Antigament era una pràctica molt més estesa i extrema que en l’actualitat. Durant l’edat mitjana era habitual la prohibició del consum de carn i ous. Actualment, el costum s’ha relaxat i per exemple l’Església Catòlica només estableix com a dia d’abstinència el Divendres de Quaresma.

    El dejuni durant la Quaresma es considera una manera mitjançant la qual els cristians s’identifiquen amb el patiment de Crist durant la Passió.

    La cultura popular representa aquest període de temps en una vella  arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d’una en una a mesura que van passant les setmanes de Quaresma.  Segons la tradició, els menjars abundants de la resta de l’any es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua durant el període de Quarsema. Només els diumenges es podria menjar peix. Per això, la vella Quaresma porta sempre un tros de bacallà a la mà.

    Article complet