Entrades amb l'etiqueta ‘costums’

  • Carnestoltes, quinze voltes!

    Us proposem que aprofiteu aquest cap de setmana per viure els carnavals més representatius de Catalunya explicant-vos a quines poblacions hi ha més tradició carnavalesca!

    Tingueu en compte que…

    L’any1936 el general Franco va dictar a Burgos una ordre de prohibició de tots els carnavals de l’estat espanyol. Tot i que en algunes poblacions es van continuar celebrant festes populars i concorregudes sota el nom de Carnaval, a totes elles els faltava les parts essencials de la festa. La majoria va recuperar les seves peculiars celebracions en els darrers anys de la dictadura o a l’inici de la democràcia.

    1. Vilanova i la Geltrú

    És una celebració de forta arrel tradicional que es caracteritza per la gran quantitat d’actes de diferent tipus que s’hi celebren: àpats, batalles, danses, disfresses, comparses…Acostuma a tenir una participació massiva de gent. És Festa Tradicional d’Interès Nacional des del 1978. Els actes principals del Carnaval de Vilanova són: el Ball de Mantons (el cap de setmana anterior a la festa), el Dijous Gras, l’Arrivo (desfilada de carrosses i gent disfressada que van a buscar el Rei Carnestoltes i aquest, finalment, llegeix el pregó), el Caramel i el Moixó Foguer i la Nit de Mascarots són el dissabte. L’endemà, el diumenge, hi ha el plat fort: les comparses, que s’acaben amb una gran batalla de caramels a la Plaça de la Vila, i a la tarda hi ha una ballada de les danses de Vilanova. Tal com podeu veure, és un carnaval amb segell propi que omple per uns dies la seva ciutat de coloraines, danses, personatges extravagants de llarga tradició i  música.

    2. Sitges

    És, potser, el Carnaval més emblemàtic de Catalunya. A diferència del de Vilanova, el de Sitges busca més potenciar un estil més desenfadat i de disbauxa. En els seus actes, que comencen el Dijous Gras, hi destaquen l’arribo de Rei Carnestoltes. Les dues rues són els actes centrals del seu Carnaval: el diumenge hi ha la Rua de la Disbauxa, i el dimarts, la Rua de l’Extermini.  Les carrosses i comparses que hi desfilen busquen enlluernar amb vestits exòtics i carruatges guarnits de manera molt ampul·losa. L’ús de plomes i la presència de música, que sovint és en directe, recorda molt l’estil dels carnavals brasilers.

    Per la seva espectacularitat, és un dels carnavals que reben més visitants de tot Catalunya.

    3. Torelló

    És el Carnaval més popular de la Catalunya interior. Destaca pel Cop d’Estat, que és quan el rei Carnestoltes pren l’Ajuntament i el dissol; a més proclama la República de la Barrila i des d’aquell moment a Torelló no hi ha normes i hi regna la disbauxa. També el Pullassu, que és la cercavila de la festa i també hi ha la Rua. A més, hi ha un  acte més de nova creació, que es diu Les Senyoretes i els Homenots, destinat a que un dia abans de Carnaval els joves es vesteixin amb els vestits de les seves mares, germanes, àvies i tietes…

    L’acte final del Carnaval, que és l’Enterrament de la Sardina,també se celebra d’una manera especial, ja que s’instal·la la capella ardent del Rei Carnestoltes al Teatre Cirviànum i després és incinerat a la Plaça de la Vila juntament amb la reina de les sardines.

    4. Solsona

    Des del 1978 és Festa d’Interès Turístic Nacional. L’any 1971 va renéixer el Carnaval tal com avui dia el coneixem a la ciutat. D’entre  tots els seus actes destaquen: la Penjada del Ruc (els solsonins pengen un ruc de cartó del campanar de l’església i amb un mecanisme simulen que es pixa al damunt de la gent), també tenen una cançó pròpia “A Solsona bona gent”, que rememora l’origen d’aquest costum,  així com el nomenament del Mata-rucs i la Bramada de l’any. Com que és una ciutat de molta tradició de gegants, també hi tenen un paper important.

    Recordeu que el Carnaval es dóna per finalitzat el Dimecres de Cendra! Mentrestant…aprofiteu-ho!

    Us recomano que feu un cop d’ull, també, a aquest enllaç, on s’hi expliquen alguns aspectes més sobre aquesta festivitat. És bona idea que proveu de fer l’exercici de comprensió lectora que s’hi planteja! Pitjeu aquí.

    Article complet

  • Dies de disbauxa i disfresses!

    Sabeu calcular quin dia toca?

    El Carnaval és una celebració que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil. Aquesta s’ha d’emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar el Carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumange de Rams. A partir d’aquest últim comptem quaranta dies enrere i tenim el Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma i últim de Carnaval. Així, doncs, Dimecres de Cendra es mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, mentre que el Dijous Gras ho farà entre el 29 de gener i el 4 de març.

    A l’antiga societat rural, on imperaven els valors crisitians, el  temps de Carnestoltes era una mena de treva, ja que permetia els últims moments de disbauxa abans de la Quaresma, que representa la repressió dels instints i la formalitat litúrgica. Actualment el Carnaval s’ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic i  tota aquesta llibertat extrema prèvia al temps de Quaresma agafa forma en un sol individu, en Carnestoltes, que és el Rei del Carnaval.

    El Carnaval i la religió

    Tal com hem dit, el Carnava està molt relacionat amb la tradició cristiana. Se celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença oficialment la Quaresma. En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.

    Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. D’una banda, el rei Carnestoltes, un home gras, bevedor i esbojarrat. De l’altra, la seva enemiga, la vella Quaresma,una vella de set cames que dejuna i és vegetariana.

    Article complet