Entrades amb l'etiqueta ‘elmeupais’

  • LES BANDERES DELS NOSTRES PAÏSOS

    Aquesta setmana els alumnes del curs de català Bàsic 1 han presentat les banderes dels seus països i hem vist els gentilicis corresponents.

    L’Arminda, l’Estephanny i la Cintya són bolivianes.

    L’Arminda, l’Estephanny i la Cintya són bolivianes.

    En Joseph i la Diana són equatorians.

    En Joseph i la Diana són equatorians.

    L’Scarleth, en Cristopher i la Heidy són hondurenys.

    L’Scarleth, en Cristopher i la Heidy són hondurenys.

    En Danilo és cubà.

    En Danilo és cubà.

    L’Andrea és veneçolana.

    L’Andrea és veneçolana.

    L’Elvin és dominicà.

    L’Elvin és dominicà.

    L’Anita és nepalesa.

    L’Anita és nepalesa.

    L’Andrés és equatoguineà.

    En Sylvester és nigerià.

    En Muhammad és pakistanès.

    En David i en Fabricio són peruans.

    En David i en Fabricio són peruans.

    La classe s’ha omplert amb els colors de totes les banderes per fer la foto de grup.

    Bon inici de curs!

    Article complet

  • Les exposicions orals de Bàsic 3

    Ja ha començat el cicle d’exposicions orals que els alumnes de B3 realitzen sobre els seus països. Aquesta és una activitat que fa temps que fan alguns grups i que agrada molt als estudiants.

    Durant l’exposició oral, que no dura més de cinc minuts, cada alumne descriu les principals característiques del seu lloc d’origen: la geografia, la població, l’economia, la cultura, la gastronomia, etc.

    exposició oral 1

    Sovint els alumnes també aporten fotografies, vídeos, exposicions amb l’ordinador, música i tot tipus de materials que els ajuden a explicar allò més important dels seus països.

    Quan l’exposició oral s’ha acabat els companys de classe poden fer preguntes a la persona que ha presentat el seu país. D’aquesta manera s’obre un debat entre tots els alumnes i tothom acaba participant d’una activitat molt enriquidora. Malgrat els nervis inicials, els alumnes sempre expliquen que l’exposició oral és un dels exercicis més bonics que fan durant el curs.

    exposició oral 2

    Per acabar, podeu veure aquest vídeo en què alumnes de Bàsic 3 d’anys anteriors valoren la seva experiència.

    Article complet

  • El meu país. L’Uruguai.

    Hola, em dic Carmen Rouco. Sóc alumna de l’Elemental 1 i sóc de l’Uruguai. He escrit aquest text perquè conegueu una mica més el meu país.

    L’Uruguai, o pel seu nom oficial, República Oriental de l’Uruguai és un país de l’Amèrica del Sud situat a la part oriental del Con Sud. Limita al nord-est amb el Brasil, a l’oest amb l’Argentina, al sud-oest amb l’oceà Atlàntic i al sud amb el Río de la Plata.

    La seva superfície és de 176.000 km² i està dividit en 19 departaments, però no existeixen diferències entre els seus habitants, ja que tots ells es consideren uruguaians.

    La ciutat més poblada de l’Uruguai és Montevideo, la seva capital, amb aproximadament 1,3 milions d’habitants. Té un clima temperat i hi plou sovint.

    Els primers habitants del territori van ser els charrúas, pràcticament exterminats pels conqueridors.

    Dibuix

    Els principals recursos econòmics de l’Uruguai són l’agricultura i la ramaderia. Les principals indústries són les del paper, el cartró, el ciment i les refineries de petroli.

    També és interessant destacar que l’Uruguai va ser el primer campió del món de futbol, l’any 1930, i a més, l’any 1950 ho va tornar a ser en guanyar el Brasil en el seu propi territori, fet que després es va conèixer amb el nom de el Maracanaço.

    Espero que us hagi agradat aquesta petita explicació sobre el meu país i que algun dia us decidiu a visitar-lo.

    mapa de l'Uruguai

    Article complet

  • Els cursos Elementals celebren el Dia Mundial de la Llengua Materna

    Els cursos de nivell Elemental també hem aprofitat la celebració del dia mundial de la llengua materna per parlar-ne a classe.
    Volíem saber quines anècdotes podíem explicar que estiguessin vinculades a paraules, també quina paraula és important o destacable per als nostres alumnes, etc.
    Aquí teniu unes imatges de la feina que van fer els alumnes.

    Foto

    Article complet

  • Si la Candelera plora…

    El proper diumenge 2 de febrer és la Candelera. Alguns pobles han mantingut viva la tradició de celebrar les seves fires aquest cap de setmana. Tradicionalment eren fires agrícoles, on es podia trobar tot el que tenia a veure amb aquesta activitat. Actualment, però, hi podem trobar moltes d’altres coses, encara que l’esperit inicial de la fira no s’ha perdut.

    Però, què té d’especial la Candelera? La tradició marca el dia de la Candelera com el dia de desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal. De Nadal a la Candelera ja han passat 40 dies.

    El refranyer tradicional també recull aquesta data i, tot fent referència a la meteorologia, ens diu: Si la Candelera plora, és fred és fora. Si la Candelera riu, el fred és viu. Tant si plora com si riu, el fred el viu. 

    Deixant de banda el fred o la pluja, animeu-vos a passejar per alguna de les fires tradicionals de la Candelera aquest cap de setmana!

    candelera

    Article complet

  • El meu país: Xile.

    Hola,

    Em dic Patricia i sóc alumna del curs Bàsic 3. Sóc xilena i vaig arribar a Catalunya el desembre de l’any 2007.

    Jo sóc de la cinquena regió, Valparaiso. La meva ciutat natal es diu Quilpue, a la província del Marga Marga.

    Quilpue és coneguda com la ciutat del sol perquè es manté molt més assolellada i càlida que les altres comunes costaneres de Valparaiso. Segons el cens de l’any 2012, tenia una poblacio de 150.520 habitants.

    M’agradaria esmentar de la meva ciutat el parc zoològic, inaugurat el 1990 i conservat pel govern municipal. És un dels zoològics més grans de Xile. Destaca per la seva bellesa i pel fet de tenir més de 700 animals de tots els continents.

    zoo

    El turisme a la meva regió està molt desenvolupat i hi ha molts llocs per visitar. Els més coneguts són Portillo i la llacuna de l’Inca.

    Portillo és un centre d’esquí situat a la serralada dels Andes. La temporada d’esquí és de juny a octubre.

    Portillo

    Fotografia de Portillo

    La llacuna de l’Inca està situada a la zona de Portillo.

    Segons la llegenda és aquí on l’inca Illi Yupanqui va plorar per la mort de la seva estimada, la princesa inca Kora-lle. El seu cos va ser dipositat en les aigües de la llacuna i es diu que en aquell moment es van tornar de color esmeralda. També es diu que en certes nits s’hi poden escoltar els laments de l’inca.

    llacuna de l'Inca

    Fotografia de la llacuna de l’Inca

    Espero que us hagi agradat aquesta visita a la meva terra i que un dia us animeu a anar-hi. Més endavant us parlaré d’altres llocs destacats del meu país. Fins aviat!

    Article complet

  • El meu país: Portugal. La ciutat de Braga.

    Hola! Em dic Helenara i sóc alumna del curs Bàsic 3. Vaig néixer al Brasil, però de ben petita vaig anar a viure a Portugal i vaig créixer en una ciutat anomenada Braga, que considero que és la meva ciutat.

    Braga és una ciutat fundada pels romans amb el nom de Bracara Augusta. Està situada al nord de Portugal i és la tercera ciutat del país amb cent tretze mil habitants. És la seu i el centre de la regió del Minho.

    Centre històric de Braga

    Centre històric de Braga

    El clima és temperat i les quatre estacions estan ben definides. A la tardor i la primavera hi plou molt. A l’hivern fa molt fred i a l’estiu  molta calor.

    Igual que la resta del Minho, té una rica gastronomia: el bacallà n’és el plat principal. I de postres hi ha el pudim Abade de Priscos, què és un pastís fet amb els ous, llet i caramel. És molt bo!

    Bacalhau á Braga

    Bacalhau á Braga

    Pudim-abade-de-priscos

    Pudim Abade de Priscos

    L’estadi municipal de Braga, conegut com Estádio da Pedreira va ser diverses vegades considerat un dels estadis més originals i bells del món. Va ser dissenyat per l’arquitecte portuguès Eduardo Souto Moura.

    Estadi municipal de Braga

    Estadi municipal de Braga

    El Bom Jesus és un santuari catòlic format per una església, una escala que és la via sacra del Bom Jesus i una àrea de bosc. A l’escala hi ha trams intercalats amb terrasses i les fonts al·legòriques dels cinc sentits: el gust, l’oïda, l’olfacte, la vista i el tacte.
    El parc es troba en una zona boscosa amb molts jardins i llacs artificials amb vaixells per llogar. Hi ha una pista de tennis, un parc infantil i establiments de restauració. És un lloc ideal per a un dia en família, amics o parella.

    Bom Jesus de Braga

    Bom Jesus de Braga

    Si alguna vegada teniu l’oportunitat de conèixer Braga, estic segura que us agradarà!

     

    Article complet

  • El meu país: Romania. La llegenda de Dràcula.

    Hola em dic Dana Raluca Gontaru, estic fent el curs d’Elemental 2 i sóc romanesa.
    Us vull parlar sobre dos aspectes importants del meu país: la llegenda de Dràcula i la gastronomia.

    La gent coneix Romania per les seves llegendes sobre Dràcula. Es diu que Dràcula xuclava la sang de la gent, però la veritat no és com el que s’explica a la novel·la.
    Dràcula era un senyor que en realitat es deia Vlad Tepes. La gent li tenia molta por perquè a ell li agradava torturar, desmembrar i matar persones.

    Castell de Dracula (2)

    La Dana al castell de Dràcula

    Castell de Dracula (1)

    Interior del castell de Dràcula

    Pel que fa a la gastronomia, és exquisida. Un dels menjars típics és el bors: és com una sopa que té verdures i carn, però que té un gust que s’assembla al de la llimona.
    Un altre menjar típic, que també és molt famós, és el sarmale: carn embolicada amb les fulles de les vinyes. Es menja acompanyat de iogurt. A vegades la gent no menja pa i fan la mamaliga, que és com una massa que es fa amb farina de blat de moro.

    Mamaliga

    Mamaliga

    Sarmale

    Sarmale

    Espero que algun dia tingueu l’oportunitat de visitar el castell de Dràcula i de gaudir de la gastronomia romanesa.

    Bona Castanyada!

    Article complet

  • El meu país: Romania.

    Romania a Europa
    Hola! Em dic Gabriela i sóc romanesa. Fa 10 anys que visc a Catalunya. Tinc l’oportunitat de parlar sobre el meu país i estic molt contenta.

    romania administrativa

    Romania és un estat del sud-est d’Europa. Fa frontera amb Hongria a l’oest, Sèrbia al sud-oest, Bulgària al sud i amb la República de Moldàvia a l’est.
    Forma part de la Unió Europea des de l’1 de gener de 2007. Té clima continental i la seva capital és Bucarest. La llengua oficial és el romanès, una llengua que com el català ve del llatí.
    Suposo que Romania és coneguda per la part de Transilvània, pels Carpats i per la llegenda de Dràcula. És una part molt bonica i històrica, és per això que us recomano visitar-la.
    De la part de Transilvània, a mi personalment m’agrada molt Sibiu perquè n’és el centre cultural. El 2007 va ser escollit Centre Cultural Europeu.
    Una altra ciutat que m’agrada és Brasov, que és una fortalesa medieval. També gaudeix d’atractiu turístic pel Castell de Dràcula (Castell de Bran).

    Foto Romania 1

    Vista de Sibiu

    Sabeu que per Romania passa un riu molt important? És el Danubi. Prop de Tulcea, el Danubi es divideix en tres braços formant un delta: Chilia, Sulina i Sfintu Gheorghe (Sant Jordi). El delta del Danubi va ser declarat Patrimoni de la Humanitat.
    Per a mi aquesta zona té un significat molt important ja que la meva mare va néixer a Chilia. Part de la meva infància la vaig passar allà, al Danubi.
    Espero que us hagi agradat aquest petit viatge pel meu país i que el visiteu alguna vegada.
    Multumesc si la revedere!

    Vista del riu Danubi

    Vista del riu Danubi

    Article complet

  • El meu país: tornem a començar.

    El curs passat vam començar aquesta secció en què vosaltres, alumnes de bàsics i elementals, ens parlàveu dels vostres països d’origen.

    Aquest nou curs volem continuar amb aquesta experiència tan enriquidora, que ens permet conèixer-nos una mica més els uns als altres, amb noves entrades i nous països. Enguany, a més, amb la novetat que les entrades, en algunes ocasions, seran en format vídeo.

    Per recordar alguns dels països i alumnes que hi van aparèixer i participar durant la primera edició, us volem mostrar aquest vídeo-presentació realitzat per un grup d’alumnes de bàsic 3.

    Article complet