Entrades amb l'etiqueta ‘elmeupais’

  • El meu país: la República Dominicana. La Zona Colonial.

    Mapa de la República Dominicana

    Mapa de la República Dominicana

    Generalment quan parlem de la República Dominicana, sempre pensem en les platges i hotels tot inclòs, però el meu país no és només això; tenim també llocs molt bonics que tenen a veure amb la nostra historia. És per això que vull parlar sobre la Zona Colonial. Però abans de parlar-vos-en, faré una petita introducció sobre el meu país i la seva història.

    La República Dominicana ocupa una mica més dels dos terços orientals de l’illa de l’Espanyola, a l’arxipèlag de les Antilles Majors. El terç occidental de l’illa està ocupat per Haití, per tant, l’Espanyola és una illa que està compartida per dos estats. Tant per superfície com per població és el segon país més gran del Carib (després de Cuba): la seva extensió territorial és de 48,442 quilòmetres quadrats i s’estima que té aproximadament 10 milions d’habitants. Limita al nord amb l’oceà Atlàntic, al sud amb el mar Carib o mar de les Antilles, a l’est amb el Canal de la Mona, que el separa de Puerto Rico, i  l’oest amb la República d’Haití.

    Habitat pels taínos des del segle VII, el territori del país va ser descobert per Cristòbal Colom el 1492 i es va convertir en el lloc del primer assentament europeu a Amèrica, anomenat Santo Domingo, actual capital del país i primera capital d’Espanya en el Nou Món. Després de tres segles de dominació espanyola, amb interludis francesos i haitians, el país va aconseguir la primera independència el 1821. Actualment és una democràcia representativa.

    Ara, m’agradaria parlar-vos d’uns dels llocs més bonics que tenim. Aquest lloc és la Zona Colonial i està situada a la capital del país, Santo Domingo.

    Aquesta zona és agradable tant per a les persones a qui els  agrada la història com per a aquells a qui els agrada anar a comprar o passar un dia agradable amb bones vistes.  És molt a prop del mar, per la qual cosa visitar-la sempre és agradable.

    Aquesta zona és agradable tant per a les persones a qui els agrada la història com per a aquelles a qui els agrada anar a comprar o passar un dia agradable amb bones vistes.

     

    Es recomana sempre començar la visita al Parc Colom, anomenat així per l'estàtua de Colom que hi ha i que va ser esculpida per un escultor francès de nom Gilbert al segle XIX. A més aquí tenim diverses terrasses on es pot passar una bona tarda.

    Es recomana sempre començar la visita al Parc Colom, anomenat així per l’estàtua de Colom i que va ser esculpida per un escultor francès, de nom Gilbert, al segle XIX. A més, aquí tenim diverses terrasses on es pot passar una bona tarda.

    Al costat d'aquest parc es troba un dels carrers més populars i moguts: el carrer del Conde. Aquest carrer de vianants és una de les zones més comercials de la ciutat. Hi ha tota mena de botigues, especialment de souvenirs, art, discos. A més, hi ha alguns restaurants

    Al costat d’aquest parc es troba un dels carrers més populars i moguts: el carrer del Conde. Aquest carrer de vianants és una de les zones més comercials de la ciutat. Hi ha tota mena de botigues així com restaurants.

     

    Per acabar, a prop del parc podem admirar al Palau Borgellá. Va ser construït el 1823 pel Governador Gerónimo Borgellá.

    Per acabar, a prop del parc podem admirar el Palau Borgellá. Va ser construït el 1823 pel Governador Gerónimo Borgellá.

     

    A la Zona colonial podem caminar també pel carrer de Las Damas. És una de les més antigues i encantadores. Hi podem veure  edificis singulars. Deu el seu nom a les belles dames de la noblesa espanyola que passejaven als capvespres lluint els seus millors vestits.

    A la Zona colonial podem caminar pel carrer de Las Damas. És un dels més antics i encantadors. Deu el seu nom a les belles dames de la noblesa espanyola que hi passejaven als capvespres lluint els seus millors vestits.

     

    També hi trobem la Fortalesa Ozama, construïda per protegir la ciutat dels atacs enemics.

    També hi trobem la Fortalesa Ozama, construïda per protegir la ciutat dels atacs enemics.

     

    Al final del carrer Les Dames, trobem l'Alcàsser de Colón i la plaça d'Espanya. És el monument més emblemàtic de tota la ciutat colònia. Aquí va viure durant diversos anys Diego Colón, fill de Cristòbal Colón mentre era governador de l'Espanyola. També va ser habitada temporalment per Pizarro, Cortés, Balboa i Ponce de Lleó camí de les seves futures conquestes a Amèrica.

    Al final del carrer de Las Damas, trobem l’Alcazar de Colón i la plaça d’Espanya. És el monument més emblemàtic de tota la ciutat colonial. Aquí va viure durant diversos anys Diego Colom, fill de Cristòfol Colom mentre era governador de l’Espanyola. També va ser habitada temporalment per Pizarro, Cortés, Balboa i Ponce de Lleó camí de les seves futures conquestes a Amèrica.

    En aquest carrer també tenim l'hostal Nicolás de Ovando, lloc que va servir d'hospedatge del governador en temps passats i que va ser lloc d'allotjament del mateix Cristòfol Colom.

    En aquest carrer també tenim l’hostal Nicolás de Ovando, lloc que va servir d’hospedatge del governador en temps passats i que va ser lloc d’allotjament del mateix Cristòfol Colom.

    Espero que si alguna vegada visiteu el meu país, a més de les platges, les polseretes i les festes (que estan molt bé), us animeu a conèixer la Zona Colonial de Santo Domingo.

    Maximiliano Gonzalez Matthews, alumne de bàsic 3.

    Article complet

  • El meu país: Mèxic. Sinaloa.

    mexique49

    Mapa de Mèxic amb els seus estats

    Políticament Mèxic és una república democràtica, representativa i federal. És el catorzè país més extens del món. Molta gent pensa que Mèxic pertany a Centreamèrica però es una idea errònia, Mèxic forma part de Nord-amèrica.

    És l’onzè país més poblat del món amb una població que ronda els 117 milions de persones. La majoria té com a llengua materna l’espanyol, a la qual l’estat reconeix com a llengua nacional, encara que també es parlen al voltant de 67 llengües indígenes com el maia, el nahuatl, l’otomí, el mixtec i el purépecha, etc.

    Sinaloa és un dels 31 estats que juntament amb el Districte Federal conformen les 32 entitats federatives dels Estats Units Mexicans. Es troba al nord-oest del país, a la costa del golf de Califòrnia. És l’estat agrícola més important de Mèxic ja que està situat en una regió naturalment fèrtil, compta amb 11 rius i 12 preses, a més de tenir 12 badies i 15 estanys. Es divideix en 18 municipis.

    488037_498048460253354_1452515569_n

    El típic taco mexicà

    El peix i els mariscs formen part important de les seves especialitats gastronòmiques. Tot i així, també té altres tipus de plats típics:

    ·els deliciosos tamales, farina de blat de moro farcida de carn embolicada en fulles de blat de moro.

    ·els tacos, un aliment molt típic a tot Mèxic i molt conegut a l’estranger encara que cada estat té la seva pròpia versió o especialitat. Es podria dir que el taco és una truita de blat de moro o blat que enrotlla diversos tipus de carn.

     

     

    ulama02A Sinaloa se segueix practicant un esport prehispànic anomenat ulama. L’ulama és un joc de pilota que destaca pel fet de ser el més  antic que utilitza una pilota de goma.

    Les regles de l’ulama modern s’assemblen a les del voleibol excepte per l’absència d’una xarxa i perquè la pilota és colpejada d’un costat a un altre només utilitzant els malucs.

    Un altre tret característic de l’estat de Sinaloa és la música de banda. Es tracta d’un gènere de música tradicional  que destaca per  la presència d’instruments de vent i  que es toca tant en festes com per acomiadar un ésser estimat.

    La cançó ranxera i el so del mariachi, difosos pel cinema, són els gèneres tradicionals mexicans més coneguts al país i a l’estranger que han estat elevats de certa manera a una espècie de música nacional, tot i que no són representatius de la cultura musical de tot el país. El mariachi té els seus orígens a l’estat de Jalisco.

    M’agradaria molt poder tornar a viure algun dia al meu país. M’encanta la seva cultura i la seva gent.
    Mèxic és millor del que es veu a les notícies; tant de bo que algun dia tingueu l’oportunitat de visitar-lo.

    Leonor Osorio de la Cruz, alumna de B3

    Article complet

  • El meu país: Mèxic. Las Grutas de García.

    La situació de l'estat de Nuevo León

    La situació de l’estat de Nuevo León

    Hola, em dic Ana Laura i sóc de Mèxic.

    Mèxic és un país gran i divers tant culturalment com pel que fa als costums. Jo, concretament, us vull parlar d’un indret molt bonic situat a prop d’on vivia abans i que es diu las Grutas de García. 

    Estan situades a prop de Monterrey, a l’estat de Nuevo León, al nord de Mèxic.

     

     

     

     Abans de tot, us vull  explicar que és una gruta.

    Cova 1cova 2

     

     

     

     

     

     

     

     

    Una gruta és una cavitat de mida gran que es forma sota terra quan l’aigua de la pluja es filtra entre les roques i les va dissolent en un procés que dura milers d’anys.

    En el seu origen, l’aigua s’introdueix en les petites esquerdes de les roques que s’engrandeixen poc a poc i arriben a formar forats profunds.

    Les formes irregulars són la característica principal d’aquests llocs, compostos per estalactites i estalagmites, que són acumulacions de sals minerals que solen trobar-se a l’interior de la caverna. Les estalactites semblen penjar del sostre de la gruta, és a dir, de dalt a baix com puntes d’agulla. En canvi, les estalagmites semblen dirigir-se del terra cap a la part superior.

    La vuitena meravella

    La vuitena meravella

    Las Grutas de García van estar ocultes durant milers d’anys; les van descobrir el 1843 els membres de la família Marmolejo mentre buscaven llenya per la zona.

    Pel que fa a la seva situació, estan envoltades per un paisatge desèrtic i rocós en què hi ha nombroses cavernes. S’hi pot accedir per mitjà del telefèric de Grutas de García, que després d’un ascens de 80 metres porta a l’entrada de les grutes.

    Quan el visitant hi entra, es troba amb una extensíssima sèrie de galeries amb una antiguitat de cinc-cents mil anys amb una longitud total de 300 metres i una profunditat màxima de 105 metres.

    Durant èpoques prehistòriques van estar submergides sota el mar, per això, s’hi poden observar restes de fòssils marins, com petxines i cargols.

    Entre les diferents galeries, n’hi ha una d’il·luminada que consta de 16 escenaris amb uns balcons de 34 metres que permeten tenir una vista completa de tot plegat. Les diverses formacions rocoses que hi ha dins de les grutes fan que cadascuna sigui un exemplar únic al món, en què la imaginació humana hi juga un paper molt important. Gràcies a això, s’hi poden “veure” animals, persones i objectes.

     

    Article complet

  • El meu país: Rússia. Segona part, Saràtov.

    Típica església russa

    Típica església russa

    Hola sóc l’Andrey i sóc d’una ciutat de Rússia que es diu Saràtov.

    Saràtov és la capital de la província de Saràtov i, oficiosament, és també la capital de la Regió del Volga; almenys així l’anomenen els mateixos habitants de la ciutat. Es troba al sud-oest de la part europea de Rússia i, amb gairebé un milió d’habitants, és el port més gran del riu Volga.

    Comparada amb Moscou no té tants punts d’interès turistic, però és una bella ciutat amb una llarga història. L’origen del seu  nom és tàrtar: de les paraules Saryk Atov, que vol dir illa d’àligues, o potser de Sary Tau, que significa muntanya groga .

    La ciutat va ser fundada el 1590 durant el regnat del tsar Fyodor I com a fortalesa per protegir les fronteres del sud de l’estat rus. A la segona meitat del segle XVIII va esdevenir un important centre de comerç de peix i de sal.

     

     

    Plaça de la Revolució a Saràtov

    Plaça de la Revolució a Saràtov

    Vista de Saràtov

    Vista de la ciutat

     Saràtov no té metro, però hi ha nombroses línies d’autobusos, trolebusos i tramvies. És una ciutat verda amb bonics parcs i diversos llocs per a l’oci: museus, teatres, cinemes, etc. 

    Potser el millor mirador es troba a Sokolinaya Gora (la Muntanya del Falcó) on es troba el Parc de la Victòria; parc-museu a l’aire lliure dedicat als ciutadans de Saràtov morts durant la Segona Guerra Mundial. Des de la muntanya es pot veure la ciutat i el riu Volga així com el pont que uneix Saratov amb Engels i que és un dels més llargs d’Europa.

    L'estat d'algunes carreteres

    L’estat d’algunes carreteres

    Tot i la bellesa de la ciutat, té pocs atractius per als visitants a causa del mal estat de les carreteres, encara que en els últims anys es treballa molt per millorar-ne el paviment, i per la calor seca i asfixiant durant els mesos d’estiu.

    Saràtov és molt diferent de les megàpolis de Moscou i Sant Petersburg, però és més tranquil·la i té un ambient molt agradable.

    Article complet

  • El meu país: Rússia. Primera part, Moscou.

    Salutacions a tots els lectors d’aquest bloc! Som l’Andrey i l’Elena, una parella d’origen rus que viu a l’Hospitalet de Llobregat. Us parlarem de les ciutats on vam néixer: Moscou i Saratov.

    L'Elena davant el Museu Estatal davant d'Història, a la Plaça Roja.

    L’Elena davant el Museu Estatal d’Història, a la Plaça Roja.

    L'hivern a Rússia

    Hola, sóc l’Elena i sóc de Moscou, la capital de Rússia i la ciutat més gran d’Europa. Està situada  a la vora el riu Moskvà, a l’oest del país, i és una urbs molt poblada ja que té més de 13 milions d’habitants.

    L’origen del seu nom és desconegut, encara que existeixen diverses teories. Una d’aquestes teories suggereix que el nom procedeix d’una antiga llengua finesa i significaria “fosc” i “tèrbol”.

    La ciutat va deixar de ser la capital de Rússia el 1712, després de la fundació a la costa del mar Bàltic de la ciutat de Sant Petersburg, el 1703, per Pere el Gran.  El 12 de març de 1918, després de la Revolució Russa de 1917, Moscou es va convertir en la capital de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia i, cinc anys més tard, de la Unió Soviètica. Quan l’URSS es va dissoldre el 1991, Moscou va continuar sent la capital de la Federació Russa.

    Universitat Estatal de Moscou

    La Universitat Estatal de Moscou

    La capital russa té una infinitat de llocs turístics com la Plaça Roja i el Kremlin, situats al centre històric de la ciutat, i nombrosos museus i llocs d’interès menys coneguts pels turistes. Hi ha moltes esglésies i monestirs, entre els quals destaca el de Sant Daniel, que és un dels que està millor conservat; l’edificació data de 1282. Un altre monestir notable de la ciutat és el Nou Monestir de Nostre Salvador, en què s’albira Moscou des de la riba.

    La galeria nacional d’art Tretiakov és la més important de Moscou, gràcies, en part, a la seva col·lecció d’art prerevolucionari rus. Tanmateix, el meu museu d’art favorit és el Museu de Belles Arts Puixkin, obert al públic el 31 de maig de 1912. Destaca per la col·lecció d’obres impressionistes i postimpressionistes. Alguns dels artistes que s’hi poden trobar són Pablo Picasso, Claude Monet, Auguste Renoir, Vincent Van Gogh o Auguste Rodin.

    La meva ciutat és considerada una de les capitals culturals del món. El Teatre Bolxoi (Gran Teatre) és potser l’emblema teatral de la ciutat, seu d’espectacles d’òpera i ballet rus. El Teatre Malii (Teatre Petit) ofereix obres de teatre clàssiques i al seu conservatori, amb les seves sales gran i petita, s’hi pot escoltar música clàssica, coral o d’òrgan.

    L'Elena al metro de Moscou

    L’Elena al metro de Moscou

    Un lloc molt interessant de Moscou és el metro, també conegut com el palau subterrani. Va ser inaugurat el 1935 i és el primer del món per densitat de passatgers:  el dia en què es va assolir el pic màxim va ser el 22 de novembre de 2011, en què va transportar  9.270.000 de persones. Té 185 estacions i una longitud subterrània de 305,5 quilòmetres. És el tercer del món després del de Londres i Nova York, amb 12 línies.

    Moscou és un important centre econòmic i és la llar de molts multimilionaris. El 2008  va ser designada com la ciutat més cara del món per als treballadors estrangers, i ho va ser per tercer any consecutiu.

     Continuarà…

    Article complet

  • El meu país: Guinea Bissau, Àfrica.

    LocationGuineaBissauGuinea-Bissau és un país de l’oest d’Àfrica. Limita amb el Senegal al nord, amb Guinea al sud i amb l’oceà Atlàntic a l’oest. Durant l’època colonial va ser territori portuguès i formava part de l’anomenada Guinea portuguesa. En el moment d’independitzar-se, es va agregar el nom de la seva capital, Bissau, al nom oficial del país per evitar confusions amb la República de Guinea.

     

    La gastronomia de Guinea-Bissau té influències de la cuina portuguesa, que unida a l’africana dóna com a resultat una cuina senzilla i rica. L’arròs, el peix, el pollastre, el blat de moro, la iuca, el cacauet i el nyam són productes bàsics en l’elaboració de molts dels seus plats, entre els quals destaquen: el cachupa (carn de porc amb blat de moro i mongetes) i el tiboudienne (un preparat de peix amb arròs i verdures), entre d’altres.

    Vista típica de Guinea Bissau

    Vista típica de Guinea Bissau

    Pel que fa a la cultura, cal destacar el gumbe, gènere musical de natura polirítmica. Les seves lletres són en llengua criolla d’arrel portuguesa i tenen un alt contingut humorístic en què es parla de determinats temes relacionats amb esdeveniments quotidians o controvertits.

    Espero que us hagi agradat aquesta petita introducció sobre el meu país i que us animeu algun dia a visitar-lo.

    Fernando Rosália Gomes Cá, alumne de Bàsic 3 

    Article complet

  • El meu país: Espanya. Visions de les terres d’Espanya

    CASTELLA-LA MANXA

    El meu poble es diu Guadalmez. És un poble petit, de tan sols 900 habitants. Està situat al final de la província de Ciudad Real, tocant a la província de Badajoz i de Còrdova. La gent és molt hospitalària. Si decidiu anar-hi, segur que hi tornareu.
    Hi vaig viure fins als 17 anys. Estic orgullós de ser de poble: la meva infantesa va estar plena de jocs al carrer amb els meus amics.
    Cada any hi torno per veure el meu pare, els meus germans i amics. M’ho passo molt bé. El pitjor és que a l’agost fa molta calor.

    Urbano Donaire Pizarro, alumne de Bàsic 3

    ASTÚRIES

     astúries

    La meva terra, Astúries, té platges meravelloses amb rocosos penya-segats. Molta gent hi va a l’estiu, encara que també hi poden anar a l’hivern per passejar o practicar el surf.

    Esther San Sebastián Fernández, alumna de Bàsic3 

     

     

     

     

     

     

     

    GALÍCIA

     

    Lugo 2Hola, us vull parlar sobre una província de Galícia, Lugo. Està situada a la part nord-est d’Espanya i té platja i muntanya. De les platges, podríem destacar-ne com a més important la de Las Catedrales a la capital.                                                     

    Lugo té una muralla que envolta tota la ciutat. És de l’època romana i està declarada Patrimoni de la Humanitat. Al mes de juny s’hi celebra una festa,  l’Arde Lucus, en què els ciutadans es disfressen de romans i viuen com en aquella època. 

     

    Lugo 1A la mateixa província neix el riu Miño que té una peculiaritat: no neix a la muntanya, sinó que neix de l’aigua subterrània que brolla enmig d’un prat i forma una llacuna.

    Té un clima continental, fred a l’hivern i amb estius suaus. Podem destacar de la seva gastronomia extensa: o pop a feira, el brou gallec i les crestes gallegues .

    Us convido que aquest estiu passeu per la meva terra a fer-hi un tomb.

     Montserrat Ártimez Álvarez, alumna de Bàsic 3

     

    Article complet

  • El meu país: Espanya. Saragossa, la capital de l’Ebre.

    El pont de pedra amb la Seo al fons

    El pont de pedra amb la Seo al fons

    Saragossa és la capital de la comunitat autònoma d’Aragó, que està formada per les províncies d’Osca, Saragossa i Terol. És una ciutat molt acollidora, petita i molt pràctica per viure-hi. Està travessada pel riu Ebre, amb una ribera ben cuidada per passejar-hi o anar-hi amb bici.

    El riu es divideix en marge dret i marge esquerre. Per poder creuar-lo hi ha una gran quantitat de ponts: de pedra, de ferro, el de l’Almozara o el del Tercer Mil·lenni, construït en motiu de  l’exposició universal celebrada a Saragossa el 2008 amb el tema de l’aigua.  Malauradament tots els espais que es van fer per a aquest esdeveniment estan desaprofitats.

    Quan passa per Saragossa, l’Ebre és navegable; hi ha un petit port amb embarcacions per a l’esbarjo de turistes. També és molt típic practicar-hi el piragüisme en diferents modalitats per a joves i grans.

    L'estació de Delícias

    L’estació de Delícias

    Pel que als mitjans de transport destaca l’estació de Delicias, on arriben trens de llarga i curta distància així com alguns autobusos. Va ser dissenyada amb un estil molt modernista per l’arquitecte Bofill; és un edifici molt espectacular encara que poc pràctic.

    El transport més utilitzat majoritàriament és el bus, ara recentment també hi ha un tramvia. De tota manera, tots els llocs són molt a prop entre si, així que la gent sol desplaçar-se caminant. Gràcies a aquest fet, gairebé tothom a Saragossa menja a casa i no pas a la feina.

     

    Saragossa va ser una ciutat molt important en l’època romana, en què era coneguda com a Cesar Augusta. Hi ha de restes d’aquest període històric per tota la ciutat:  les més importants són les muralles romanes que es troben al costat de la basílica del Pilar, punt indispenasable de visita a la Pilarica, la Mare de Déu del Pilar, molt estimada pels aragonesos.

    La Mabel deixant un ram de flors a la Pilarica

    La Mabel deixant un ram de flors a la Pilarica

    Com molts de vosaltres ja deveu saber, el 12 d’octubre, dia de la Hispanitat, és un dia molt celebrat a Saragossa. Entre els diferents actes que s’hi celebren, el més important és la gran ofrena de flors a la Pilarica.

    Famílies senceres i gent d’arreu del món i de totes les edats porten els seus rams i els ofereixen a la Pilarica que aquell dia és traslladada des de la catedral, anomenada la Seo, fins al bell mig de la plaça del Pilar. Amb tots els rams es fa un mantell gegant de flors.

    És un dia molt familiar, la gent surt a passejar amb la família i els amics amb els vestits típics aragonesos.

     

    Per acabar, és molt típic fer el vermut els migdies de cap de setmana al Tubo, zona situada a la part antiga de la ciutat i plena de carrerons amb arcs i ceràmiques mudèjar que li dóna molt d’encant. Hi ha situats tot un reguitzell de bars per fer-hi tapes molt econòmiques.

    Espero que us hagi agradat aquest petit passeig per la meva ciutat. Us recomano que la visiteu.

     Mabel Mediavilla García, alumna de Bàsic 2

     

    Article complet

  • El meu país: Espanya. Santiago de Compostel·la, capital de Galícia.

    La Catedral de Santiqgo de Compostel·la

    La Catedral de Santiago de Compostel·la

    Santiago de Compostel·la és la capital de Galícia i està situada a la província de La Corunya. Destaca per ser un important nucli de peregrinació cristiana, juntament amb Jerusalem i Roma.

    Amb els seus edificis romànics, gòtics i barrocs, la ciutat vella de Santiago és una de les més belles zones urbanes del món.

    D’especial importància artística és la seva catedral, dedicada precisament a l’apòstol Sant Jaume. Els monuments més antics s’agrupen al voltant de la tomba de Sant Jaume i la catedral, que conté el notable Pòrtic de la Glòria.

    És també rellevant la seva universitat, de més de 500 anys d’història, que concedeix a la ciutat un agradable ambient estudiantil, amb 30.000 alumnes matriculats cada curs.

     

    Gastronomia

    La cuina compostel·lana està emmarcada en la típica cuina gallega. És una cuina sana, saborosa, variada i rica, paradís per a aquells a qui els agradi la cuina marinera, ja que en aquesta terra trobaran la millor i més variada selecció de peixos i mariscs.

    Pastís compostel·là o de Santiago

    Pastís compostel·là o de Santiago

    Si observem el símbol de la ciutat i de l’apòstol, la petxina xacobea, no us sorprendrà que una de les típiques especialitats a tastar en aquestes terres siguin les petxines de pelegrí; tendres, grans i saboroses.

    La rebosteria és també riquíssima i variada. La recepta més famosa és potser el pastís compostel·là, elaborat amb ametlles. I entre els vins, els més populars són l’Albariño, deliciós blanc jove, i el popular Ribeiro.

     

     

     

    Climatologia

    Com ja deveu saber, Santiago de Compostel·la és a l’extrem nord d’Espanya i és, pel seu clima marítim, suau i humit, una part de l”Espanya Verda’.  A l’estiu fa calor però no tanta com al sud de la península i a l’hivern no fa excessiu fred. A l’estiu la mitjana de temperatura és 20° – 25°C, a l’hivern entre 8° – 10°C. A la primavera, a l’hivern i a la tardor plou amb molta freqüència.

    Plaça de l’Obradoiro

    La Plaça del Obradoiro (en gallec: Praza do Obradoiro) és el cor de Santiago de Compostel·la, el seu nom fa al·lusió al taller (obradoiro, en gallec) de picapedrers que funcionava a la plaça durant la construcció de la catedral. Actualment hi arriben cada dia centenars de pelegrins.

    Al centre d’aquesta plaça es troba el quilòmetre 0 de tots els camins a Santiago. Els edificis que l’envolten són mostres de diferents estils arquitectònics.

    L’apòstol Sant Jaume

    Com a Patró d’Espanya que és, l’apòstol Sant Jaume és també el patró de nombrosos pobles i ciutats que el dia 25 de juliol en celebren la festa. Santiago de Compostel·la és la ciutat que organitza les principals festes en el seu honor. La catedral de la ciutat acull aquells dies l’afluència de pelegrins més gran de l’any.

    Pal indicatiu del camí català de Sant Jaume

    Pal indicatiu del camí català de Sant Jaume

    El Camí de Sant Jaume

    El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago) és una ruta que recorren els pelegrins procedents de tot Espanya i de tot Europa per arribar a la ciutat de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l’apòstol Sant Jaume.

    El Camí de Sant Jaume francès ha estat declarat per la Unesco Patrimoni de la Humanitat; Itinerari Cultural Europeu pel Consell d’Europa i ha rebut el títol honorífic de Carrer Major d’Europa.

    A Catalunya hi ha sis Camins de Sant Jaume entre els quals es troben per exemple el de la Ruta per Saragossa amb origen a Montserrat, el de la Ruta per Osca amb origen a Cervera (Lleida) o el de la Ruta de Puigcerdà, que comença a la mateixa capital de la Cerdanya.

    La Compostel·la o Compostel·lana és un certificat expedit per les autoritats eclesiàstiques que es dóna als pelegrins quan acaben el seu recorregut. Per aconseguir-la cal haver fet com a mínim els últims 100 quilòmetres a peu o a cavall (200 km si es va amb bicicleta).

    Sara Vieito Raña, gallega i alumna de Bàsic 2

    Article complet

  • El meu país: Espanya. Jaén.

    Catedral_de_Jaén_-_Fachada_vertical

    Catedral de Jaén

    Jaén és una terra molt rica en arbres d’oliveres; l’oli que se n’extreu és dels millors d’Espanya.

    Té una catedral,  la Asunción, molt gran i bonica amb una façana feta al segle XVI-XVII. Destaca de tot el conjunt la sacristià i la sala capitular, obres mestres de l’arquitecte Vandelvira.

    També té un castell, el de Santa Catalina, molt popular a Jaén ja que s’hi celebren el dia 25 de novembre les festes de Santa Catalina. La gent puja a passar-hi el dia i a menjar-hi torrades amb sardina i carn. A la tarda s’hi fa una processó.

    Hi ha un monument molt peculiar, el Lagarto de la Magdalena. Sempre s’ha dit que un home des d’Amèrica va portar amb vaixell un llangardaix molt petit. L’animal es va anar fent gran i per molt menjar que li donessin mai no en tenia prou. L’home va decidir ficar-lo en una cova, però com que l’animal tenia cada cop més gana, sortia a la nit pels carrers de Jaén a la recerca de menjar.

    Castell de Santa Catalina

    Castell de Santa Catalina

    Tothom a la ciutat li tenia molta por fins que un pres va dir que ell el mataria a canvi d’aconseguir la llibertat. Així doncs, el pres va sortir a la nit muntat a cavall i va parar-li una parany al llangardaix: va deixar-li un tros de pa amb pólvora i quan la bestiola se’l va menjar, va esclatar en mil bocins. Des d’aleshores a Jaén, quan algú menja molt es diu que rebentarà com el llangardaix de la Magdalena.

    Piedad Torres Fernández, alumna de Bàsic 3

     

    Article complet