Entrades amb l'etiqueta ‘Espanya’

  • El meu país: Espanya. Visions de les terres d’Espanya

    CASTELLA-LA MANXA

    El meu poble es diu Guadalmez. És un poble petit, de tan sols 900 habitants. Està situat al final de la província de Ciudad Real, tocant a la província de Badajoz i de Còrdova. La gent és molt hospitalària. Si decidiu anar-hi, segur que hi tornareu.
    Hi vaig viure fins als 17 anys. Estic orgullós de ser de poble: la meva infantesa va estar plena de jocs al carrer amb els meus amics.
    Cada any hi torno per veure el meu pare, els meus germans i amics. M’ho passo molt bé. El pitjor és que a l’agost fa molta calor.

    Urbano Donaire Pizarro, alumne de Bàsic 3

    ASTÚRIES

     astúries

    La meva terra, Astúries, té platges meravelloses amb rocosos penya-segats. Molta gent hi va a l’estiu, encara que també hi poden anar a l’hivern per passejar o practicar el surf.

    Esther San Sebastián Fernández, alumna de Bàsic3 

     

     

     

     

     

     

     

    GALÍCIA

     

    Lugo 2Hola, us vull parlar sobre una província de Galícia, Lugo. Està situada a la part nord-est d’Espanya i té platja i muntanya. De les platges, podríem destacar-ne com a més important la de Las Catedrales a la capital.                                                     

    Lugo té una muralla que envolta tota la ciutat. És de l’època romana i està declarada Patrimoni de la Humanitat. Al mes de juny s’hi celebra una festa,  l’Arde Lucus, en què els ciutadans es disfressen de romans i viuen com en aquella època. 

     

    Lugo 1A la mateixa província neix el riu Miño que té una peculiaritat: no neix a la muntanya, sinó que neix de l’aigua subterrània que brolla enmig d’un prat i forma una llacuna.

    Té un clima continental, fred a l’hivern i amb estius suaus. Podem destacar de la seva gastronomia extensa: o pop a feira, el brou gallec i les crestes gallegues .

    Us convido que aquest estiu passeu per la meva terra a fer-hi un tomb.

     Montserrat Ártimez Álvarez, alumna de Bàsic 3

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El meu país: Espanya. Saragossa, la capital de l’Ebre.

    El pont de pedra amb la Seo al fons

    El pont de pedra amb la Seo al fons

    Saragossa és la capital de la comunitat autònoma d’Aragó, que està formada per les províncies d’Osca, Saragossa i Terol. És una ciutat molt acollidora, petita i molt pràctica per viure-hi. Està travessada pel riu Ebre, amb una ribera ben cuidada per passejar-hi o anar-hi amb bici.

    El riu es divideix en marge dret i marge esquerre. Per poder creuar-lo hi ha una gran quantitat de ponts: de pedra, de ferro, el de l’Almozara o el del Tercer Mil·lenni, construït en motiu de  l’exposició universal celebrada a Saragossa el 2008 amb el tema de l’aigua.  Malauradament tots els espais que es van fer per a aquest esdeveniment estan desaprofitats.

    Quan passa per Saragossa, l’Ebre és navegable; hi ha un petit port amb embarcacions per a l’esbarjo de turistes. També és molt típic practicar-hi el piragüisme en diferents modalitats per a joves i grans.

    L'estació de Delícias

    L’estació de Delícias

    Pel que als mitjans de transport destaca l’estació de Delicias, on arriben trens de llarga i curta distància així com alguns autobusos. Va ser dissenyada amb un estil molt modernista per l’arquitecte Bofill; és un edifici molt espectacular encara que poc pràctic.

    El transport més utilitzat majoritàriament és el bus, ara recentment també hi ha un tramvia. De tota manera, tots els llocs són molt a prop entre si, així que la gent sol desplaçar-se caminant. Gràcies a aquest fet, gairebé tothom a Saragossa menja a casa i no pas a la feina.

     

    Saragossa va ser una ciutat molt important en l’època romana, en què era coneguda com a Cesar Augusta. Hi ha de restes d’aquest període històric per tota la ciutat:  les més importants són les muralles romanes que es troben al costat de la basílica del Pilar, punt indispenasable de visita a la Pilarica, la Mare de Déu del Pilar, molt estimada pels aragonesos.

    La Mabel deixant un ram de flors a la Pilarica

    La Mabel deixant un ram de flors a la Pilarica

    Com molts de vosaltres ja deveu saber, el 12 d’octubre, dia de la Hispanitat, és un dia molt celebrat a Saragossa. Entre els diferents actes que s’hi celebren, el més important és la gran ofrena de flors a la Pilarica.

    Famílies senceres i gent d’arreu del món i de totes les edats porten els seus rams i els ofereixen a la Pilarica que aquell dia és traslladada des de la catedral, anomenada la Seo, fins al bell mig de la plaça del Pilar. Amb tots els rams es fa un mantell gegant de flors.

    És un dia molt familiar, la gent surt a passejar amb la família i els amics amb els vestits típics aragonesos.

     

    Per acabar, és molt típic fer el vermut els migdies de cap de setmana al Tubo, zona situada a la part antiga de la ciutat i plena de carrerons amb arcs i ceràmiques mudèjar que li dóna molt d’encant. Hi ha situats tot un reguitzell de bars per fer-hi tapes molt econòmiques.

    Espero que us hagi agradat aquest petit passeig per la meva ciutat. Us recomano que la visiteu.

     Mabel Mediavilla García, alumna de Bàsic 2

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El meu país: Espanya. Santiago de Compostel·la, capital de Galícia.

    La Catedral de Santiqgo de Compostel·la

    La Catedral de Santiago de Compostel·la

    Santiago de Compostel·la és la capital de Galícia i està situada a la província de La Corunya. Destaca per ser un important nucli de peregrinació cristiana, juntament amb Jerusalem i Roma.

    Amb els seus edificis romànics, gòtics i barrocs, la ciutat vella de Santiago és una de les més belles zones urbanes del món.

    D’especial importància artística és la seva catedral, dedicada precisament a l’apòstol Sant Jaume. Els monuments més antics s’agrupen al voltant de la tomba de Sant Jaume i la catedral, que conté el notable Pòrtic de la Glòria.

    És també rellevant la seva universitat, de més de 500 anys d’història, que concedeix a la ciutat un agradable ambient estudiantil, amb 30.000 alumnes matriculats cada curs.

     

    Gastronomia

    La cuina compostel·lana està emmarcada en la típica cuina gallega. És una cuina sana, saborosa, variada i rica, paradís per a aquells a qui els agradi la cuina marinera, ja que en aquesta terra trobaran la millor i més variada selecció de peixos i mariscs.

    Pastís compostel·là o de Santiago

    Pastís compostel·là o de Santiago

    Si observem el símbol de la ciutat i de l’apòstol, la petxina xacobea, no us sorprendrà que una de les típiques especialitats a tastar en aquestes terres siguin les petxines de pelegrí; tendres, grans i saboroses.

    La rebosteria és també riquíssima i variada. La recepta més famosa és potser el pastís compostel·là, elaborat amb ametlles. I entre els vins, els més populars són l’Albariño, deliciós blanc jove, i el popular Ribeiro.

     

     

     

    Climatologia

    Com ja deveu saber, Santiago de Compostel·la és a l’extrem nord d’Espanya i és, pel seu clima marítim, suau i humit, una part de l”Espanya Verda’.  A l’estiu fa calor però no tanta com al sud de la península i a l’hivern no fa excessiu fred. A l’estiu la mitjana de temperatura és 20° – 25°C, a l’hivern entre 8° – 10°C. A la primavera, a l’hivern i a la tardor plou amb molta freqüència.

    Plaça de l’Obradoiro

    La Plaça del Obradoiro (en gallec: Praza do Obradoiro) és el cor de Santiago de Compostel·la, el seu nom fa al·lusió al taller (obradoiro, en gallec) de picapedrers que funcionava a la plaça durant la construcció de la catedral. Actualment hi arriben cada dia centenars de pelegrins.

    Al centre d’aquesta plaça es troba el quilòmetre 0 de tots els camins a Santiago. Els edificis que l’envolten són mostres de diferents estils arquitectònics.

    L’apòstol Sant Jaume

    Com a Patró d’Espanya que és, l’apòstol Sant Jaume és també el patró de nombrosos pobles i ciutats que el dia 25 de juliol en celebren la festa. Santiago de Compostel·la és la ciutat que organitza les principals festes en el seu honor. La catedral de la ciutat acull aquells dies l’afluència de pelegrins més gran de l’any.

    Pal indicatiu del camí català de Sant Jaume

    Pal indicatiu del camí català de Sant Jaume

    El Camí de Sant Jaume

    El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago) és una ruta que recorren els pelegrins procedents de tot Espanya i de tot Europa per arribar a la ciutat de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l’apòstol Sant Jaume.

    El Camí de Sant Jaume francès ha estat declarat per la Unesco Patrimoni de la Humanitat; Itinerari Cultural Europeu pel Consell d’Europa i ha rebut el títol honorífic de Carrer Major d’Europa.

    A Catalunya hi ha sis Camins de Sant Jaume entre els quals es troben per exemple el de la Ruta per Saragossa amb origen a Montserrat, el de la Ruta per Osca amb origen a Cervera (Lleida) o el de la Ruta de Puigcerdà, que comença a la mateixa capital de la Cerdanya.

    La Compostel·la o Compostel·lana és un certificat expedit per les autoritats eclesiàstiques que es dóna als pelegrins quan acaben el seu recorregut. Per aconseguir-la cal haver fet com a mínim els últims 100 quilòmetres a peu o a cavall (200 km si es va amb bicicleta).

    Sara Vieito Raña, gallega i alumna de Bàsic 2

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El meu país: Espanya. Jaén.

    Catedral_de_Jaén_-_Fachada_vertical

    Catedral de Jaén

    Jaén és una terra molt rica en arbres d’oliveres; l’oli que se n’extreu és dels millors d’Espanya.

    Té una catedral,  la Asunción, molt gran i bonica amb una façana feta al segle XVI-XVII. Destaca de tot el conjunt la sacristià i la sala capitular, obres mestres de l’arquitecte Vandelvira.

    També té un castell, el de Santa Catalina, molt popular a Jaén ja que s’hi celebren el dia 25 de novembre les festes de Santa Catalina. La gent puja a passar-hi el dia i a menjar-hi torrades amb sardina i carn. A la tarda s’hi fa una processó.

    Hi ha un monument molt peculiar, el Lagarto de la Magdalena. Sempre s’ha dit que un home des d’Amèrica va portar amb vaixell un llangardaix molt petit. L’animal es va anar fent gran i per molt menjar que li donessin mai no en tenia prou. L’home va decidir ficar-lo en una cova, però com que l’animal tenia cada cop més gana, sortia a la nit pels carrers de Jaén a la recerca de menjar.

    Castell de Santa Catalina

    Castell de Santa Catalina

    Tothom a la ciutat li tenia molta por fins que un pres va dir que ell el mataria a canvi d’aconseguir la llibertat. Així doncs, el pres va sortir a la nit muntat a cavall i va parar-li una parany al llangardaix: va deixar-li un tros de pa amb pólvora i quan la bestiola se’l va menjar, va esclatar en mil bocins. Des d’aleshores a Jaén, quan algú menja molt es diu que rebentarà com el llangardaix de la Magdalena.

    Piedad Torres Fernández, alumna de Bàsic 3

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El meu país: Espanya. Còrdova

    Còrdova es troba a Andalusia, Espanya, situada a prop del Guadalquivir i al peu de la Sierra Morena. És la tercera ciutat andalusa amb més població.

    El pont romà, la Mesquita de Còrdova i l'Alcazar

    El pont romà, la Mesquita de Còrdova i l’Alcazar

    Té un casc antic on podem contemplar edificacions amb elements arquitectònics de l’època romana i del Califat de Còrdova, a l’època musulmana.

    La ciutat té un clima mediterrani continentalitzat, amb influències atlàntiques. Els hiverns són suaus, amb algunes gelades, i els estius molt calorosos, amb les temperatures més altes d’Europa, que sobrepassen en moltes ocasions els 40°C.

    La Calleja de las Flores, a Còrdova

    La Calleja de las Flores, a Còrdova

    El patrimoni cordovès

    Còrdova té el segon casc històric més gran d’Europa i l’espai urbà més gran del món declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, on es troben gran part dels edificis històrics de la ciutat. Sobresurt de tot el conjunt, l’edifici més important i símbol de la ciutat, la Mesquita de Còrdova i actual catedral, al costat del magnífic Pont Romà.

    Als afores, a 8 quilòmetres de Còrdova, hi ha les ruïnes de Medina Azahara (Madinat al-Zahra), ciutat construïda pels àrabs que va ser durant un temps la seu del Califat.

     

    Costums i gastronomia

    En la gastronomia hi ha grans signes d’influència musulmana com l’ús de les espècies (orenga, menta, estragó) o la utilització d’aliments introduïts pels àrabs, com l’arròs, l’espinac, l’albergínia o la taronja amarga.

    Com a plats típics de la gastronomia cordovesa podem ressaltar el salmorejo, els flamenquíns, la cua de bou, el xai a la mel o les carxofes a la montillana.

    La Rocío i els seus amics a la festa de les Creus de Maig

    La Rocío i els seus amics a la festa de les Creus de Maig

    Pel que fa a les seves festes tradicionals, cal destacar el Maig cordovès, el mes més important d’aquesta ciutat.

    A principis de maig se celebren les Creus de Maig, festa en què als principals carrers i places de Còrdova es col·loquen creus d’uns tres metres totalment decorades de flors i envoltades de belles plantes i un decorat tradicional que reflecteix la bellesa de la zona.

    Durant la segona i tercera setmana de maig se celebra el Festival i Concurs Popular dels Patis en el qual els participants obren, de manera gratuïta, els seus patis perquè puguin ser visitats.

     

     

    La Rocío i una amiga vestides d'andaluses.

    La Rocío i una amiga, vestides d’andaluses.

    També a partir de la segona setmana se celebra la festa de la La Cata. Tots els cellers cordovesos es reuneixen al maig de Còrdova per oferir els seus millors vins. Els vins de la Denominació d’Origen Montilla-Moriles són els protagonistes d’aquesta festa cordovesa. El blanc Pedro Ximénez, per exemple, es fa a Aguilar de la Frontera, el poble d’origen d’una de nosaltres, la Rocío.

    I per acabar, a finals de maig se celebra la Fira de la Mare de Déu de la Salut, com a cloenda del maig cordovès.

    Durant tots aquest dies els carrer s’omplen de gent que pot admirar els espectacles flamencs mentre gaudeixen de la gastronomia de la ciutat.

    Esperem que us hagi agradat aquest petit passeig per la nostra terra, Còrdova.

    Rocío Salas Bujalance, alumna de Bàsic 2,

    Manuela Gómez Arroyo i Tránsito García Sanz, alumnes de Bàsic 3.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El meu país: Espanya. Madrid, l’eix de la Península.

    Els peus de la Clara al Km.0

    Madrid, capital d’Espanya, està situada més o menys al centre del país, a 660 metres d’altitud respecte al nivell del mar. Com que està situada lluny de la costa, és una ciutat molt calorosa a l’estiu i molt freda a l’hivern.

    És el punt d’inici de la xarxa radial de carreteres i de ferrocarrils de l’estat espanyol. A la Puerta del Sol, una de les seves places més conegudes, es troba situat el quilòmetre zero.

    La vila de Madrid té molta personalitat i molt d’encant. La seva gent, en comptes de tancar-se a tanta invasió de gent de tot Espanya o d’altres països, som oberts i hospitalaris, i en part, una mica fatxendes.

     

    La famosa Puerta de Alcalá

    La història  ha deixat una gran empremta en aquesta ciutat a través d’edificis emblemàtics: palaus, esglésies, museus, jardins, etc.

    D’altra banda, la ciutat destaca pel fet de ser el centre polític i econòmic del país; hi ha instal·lats els bancs i les empreses més importants així com les ambaixades estrangeres. A més, és la seu del Museu del Prado, que és la pinacoteca més important d’Espanya. 

    Del conjunt de la ciutat, sobresurten dos barris dels quals m’agradaria parlar-vos: el barri dels Àustries i el de Salamanca.

    Vista panoràmica del parc del Retiro

    El barri dels Àustries és una zona antiga i plena d’història, amb bars, tavernes i restaurants. Us recomano que passegeu pel carrer Mayor, que va des del Palau Reial, que és a la Plaça d’Orient, fins a la Puerta del Sol, plena de botigues de tota mena. A més, hi podeu tastar el típic entrepà de calamars o fregits d’entresijos.

    La Clara davant la façana del Congrés dels Diputats

    El barri de Salamanca és una altra zona de visita obligada. És el que té més classe de Madrid, on hi ha les botigues de firmes i els habitatges més cars de la ciutat. Hi ha situat el parc del Retiro, lloc de passeig i de trobada per a molts. També hi podeu trobar l’emblemàtica Puerta de Alcalá, el Congrés dels Diputats i l’estació d’Atocha, entre d’altres.

    Tot Madrid és interessant de visitar i és entretingut passejar pels seus carrers. És un indret ple de racons, històries i cultura. És una urbs vibrant i cosmopolita que es caracteritza per la seva intensa activitat cultural i social.
    Esteu convidats a gaudir de la meva ciutat!

    Clara Domínguez Baltuille, alumna de Bàsic 2

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Enllaços


ELEMENTAL 2


Descomptes del carnet d’estudiant


Comentaris recents


Etiquetes

alumnes Cançó Catalunya català Cinema concurs costums cuina cursos educaplay elmeupais enregistrament entorn Espanya exposició festes Festes i tradicions fotos gastronomia Gimcana de les Llengües inscripcions joc Jocs Joventut l'aula al blog l'h llengua lletra llibres multilingüisme Nadal Paraula patrimoni poesia proposta Recepta recomanació Ràdio Sant Jordi sortides teatre televisió tradició verbs vídeo