Entrades amb l'etiqueta ‘Festes i tradicions’

  • Escolteu la llegenda de Sant Jordi!

    El 22 d’abril, els alumnes del grup de Bàsic 2 de dimarts i dijous de 9.30 a 11.30 del Centre Cultural La Bòbila van aprendre la llegenda de Sant Jordi.

    En primer lloc, el professor va preguntar si ja la coneixien. Els alumnes van respondre que sabien que Sant Jordi és un dia especial, però que no en coneixien bé la llegenda; per tant, els la vam explicar. Tot seguit, per parelles o en grups de tres, els alumnes van haver d’ordenar unes vinyetes que representaven les diferents parts de la història per tal de reconstruir-la i, després, poder contar-la ells mateixos. I com la llegenda els va semblar molt interessant, fins i tot es van animar a fer un vídeo per explicar-la. Mireu-lo aquí:

    Article complet

  • Per Sant Jordi, contes de regal!

    El CNL de l’Hospitalet ha presentat 4 contes al Concurs de podcast – Contes del Món. Hi han participat un total de 25 alumnes dels dos grups de B2 de la Laia Llobera i de Laura Rosich. El 9 d’abril el jurat del concurs va seleccionar Per què el mosquit canta amb tristesa i L’últim monjo com a finalistes. EL CPNL hi va presentar un total de 23 contes, 10 dels quals van ser semifinalistes. Avui mateix, 23 d’abril, s’anunciaran els 24 contes que es publicaran en el llibre-cd d’aquesta edició.

    Com a regal de Sant Jordi, volem compartir aquests 4 contes amb vosaltres. Els textos, les il·lustracions i la lectura en veu alta són obra d’aquests alumnes. Si voleu escoltar-los, premeu a la part esquerra de la barra que apareix a sota de cada conte.

    L’aventura d’en Tfal

    Aventura

    Hi havia una vegada fa molts anys a les portes del Sàhara la ciutat de Gulemim.
    Allà hi vivia un nen amb els seus pares. El nen es deia Tfal.
    Cada dissabte hi havia el mercat d’Amherech i en Tfal sempre hi anava amb el seus pares. Però desgraciadament un dia es va perdre. Aleshores es va trobar un camell i es van fer amics.
    Van anar passant els dies i en Tfal s’allunyava cada cop més dels seus pares, però com que era un nen molt espavilat sempre trobava menjar per a ell i el camell.
    A poc a poc el nen i el camell van agafar-se molt d’afecte i es van acabar fent molt amics. Junts van recórrer bona part del desert.
    Un dia van trobar un petit riu, van pescar-hi un peix i el camell i en Tfal van poder beure molta aigua. Eren molt feliços!
    Aquell vespre van construir una cabana per passar-hi la nit. L’endemà van emprendre de nou el viatge. Mentre viatjaven es van trobar un ocell molt bonic, que els va guiar i els va portar a la ciutat de Sidifni.
    Després de menjar caminaven per la platja, de camí a casa, quan de sobte una onada els va embolicar i en Tfal va començar cridar: què està passant!
    De sobte, en Tfal es va despertar tot amarat de suor i amb un gran esglai al cos, però alhora content perquè s’havia adonat que tota la seva aventura havia estat un somni.
    I és que en el món dels nens mai se sap ni on ni amb qui es podran viure les aventures més insospitades.

    (Aquest conte és original. L’autoria és d’un grup d’alumnes de B2 del CNL de l’Hospitalet: Baba Bouchaib, Jessica Bellerín, M. Dolores Cervantes-Pinelo, Julia Toledo, Cecília Fernández i Nelson Leandro Orantes.)

     

     

    L’ultim monjo

    Monjo

    Va passar en una biblioteca, era dilluns, plovia i un monjo era al meu costat. Llegia
    un llibre, jo el mirava i vaig veure que estava plorant. Vaig anar a parlar amb ell. El monjo va tancar el llibre i va començar a parlar. I de la seva boca va sortir una història meravellosa.
    Em va parlar de la seva família, del seu pare, de la seva mare, dels seus germans. Em va parlar d’un país a milers de quilòmetres envoltat de muntanyes, em va parlar de bells animals com l’ós panda. Em va parlar del Tibet: un país de gent feliç, de gent alegre, on la llibertat és un somni i l’esperança una il•lusió.
    Un país ric en arròs, patates i remeis medicinals, on els secrets de les plantes s’expliquen de pares a fills.
    El monjo em va dir que ell era el petit de cinc germans i que el seu pare li havia regalat el més gran dels tresors, un tresor que no es compra, un tresor que no es toca, un tresor sense monedes d’or, sense diamants, però que brilla dins del cor.
    El monjo es va treure les ulleres i les va deixar sobre de la taula. Damunt del llibre els seus petits ulls blaus miraven un rellotge que hi havia a la paret. El monjo continuava parlant.
    Em va dir que estava malalt, el rellotge de la seva vida s’estava parant i ara havia de tornar al seu país per explicar el secret que li havia regalat el seu pare.
    El monjo marxava aquell dia. Jo vaig voler acompanyar-lo a l’estació de tren. Ell estava trist, sabia que aquell seria el seu últim viatge.
    Quan érem a l’estació em va fer una abraçada i de la seva mà va sortir un paper. Després em va dir “guarda aquest paper, el tresor que et dóna aquest vell monjo.”
    El monjo va pujar al vagó i el tren va marxar. Jo em vaig guardar el paper i vaig tornar cap a casa. Després de sopar vaig llegir-lo. Mai tan poques paraules m’havien dit tant. Al paper hi deia: respecta i seràs respectat.
    Des d’aquell dia la meva vida va canviar.
    I catacric, catacrac, aquest conte s’ha acabat!

    (Aquest conte és original. L’autoria és de: Iñigo Noain, Monika Marcelle Correa, Carolay Alonzo i Anthony Bryan Morán.)

     

    El tuiticocha misteriós

    Tuitico

    Antigament existia un llac anomenat Tuiticocha a la part més elevada de la ciutat de Lamas. El llac havia aparegut com a conseqüència d’una cavitat subterrània que s’havia obert en aquell llac un temps abans. A més a més el llac era salat perquè hi havia una mina de sal a sota.
    El llac misteriosament augmentava cada dia una mica i causava admiració entre els indis Ashominkas, que vivien al seu voltant. I com que aquest fenomen era una estranya novetat, un dia un grup del poble va acostar-se a la vora del llac per veure què passava. De sobte, va aparèixer un animal d’aspecte molt lleig que treia el cap de tant en tant des del centre del llac amenaçant-los amb un atac. Els indis van fugir espantats i van batejar aquell animal amb el nom de Yacumama, mare del llac, i després van decidir que el matarien.
    Per això, de seguida es van armar amb llances i destrals i es van dirigir al llac. Però quan ja eren molt a prop va caure un fort xàfec amb llamps, trons i raigs de diferents colors que els va cremar la cara. Els indis van fugir horroritzats i van tornar a casa sense voler saber res més del llac.
    Aquella nit, no obstant, un d’ells va somiar el Yacumama. Tenia el cos cobert amb una pell de cuir gruixuda feta d’otorongo i llums al coll. El monstre li va dir: “NO EM MATEU PERQUÈ NO SÓC PERILLÓS, més aviat jo seré la vostra felicitat.
    L’endemà un dels natius va acostar-se al llac, va provar l’aigua i va veure que ja no era salada. De seguida va avisar els seus companys i quan tots van arribar a la riba, el llac es va enfurismar, com a signe d’ira de Yacuconda. Els indis es van espantar. El pitjor, però, és que aquells indígenes ja no podien recollir aigua per beure.
    Els indis van tornar al poble i van explicar el que havia passat a les seves famílies. El monstre els havia dit: “NO M’AGRADA QUE HAGUEU TOCAT LA MEVA AIGUA, PERQUÈ AQUEST INDRET ÉS SAGRAT, ARA ESTIC ENFADAT PERQUÈ HEU TOCAT EL LLAC SENSE PERMÍS. COM A CÀSTIC AQUEST LLAC QUEDARÀ SENSE SAL I JO ME’N VAIG A FUNDAR UN ALTRE LLAC A LA VORA DEL RIU HUALLA.”
    L’endemà al matí, molt d’hora, els indígenes es van reunir al barri d’Ancohallo i allà van lamentar haver molestat el monstre. Ara també havien perdut una mina de sal.
    A partir d’aquell moment els indígenes de Lames havien de caminar quatre dies fins a la riba del riu Huallaga per aconseguir sal. Malgrat tot, aquells indis van aprendre que els homes no han d’alterar l’equilibri de la natura perquè qualsevol mal sempre recau sobre la terra que ens alimenta.

    I vet aquí un gat,
    vet aquí un gos
    aquest conte
    s’ha acabat!

    (Aquest conte es basa en la llegenda del Tuiticocha misteriós de l’escriptor mexicà Carlos Velásquez. Et text s’ha basat en la narració original. Els alumnes que han llegit el conte són: Josefa Hernández, Julia Toledo, Nelson Leandro Orantes, Mariam El Khela i Lourdes Liliana Díaz.)

     

    Per què el mosquit canta amb tristesa

    tristesa

    Vet aquí una vegada que molt a prop de la mar vivia el rei de les serps. Aquest rei estava ansiós per descobrir qui té la sang més saborosa del món, ja que la volia tastar. Per això li va dir al mosquit:
    -Surt a buscar la sang més saborosa que hi ha.
    I el mosquit va voltar pel món sencer tastant la sang de totes les espècies. Quan ja havia acabat, es va trobar l’oreneta i li va explicar la tasca que li havia encomanat el rei de les serps. L’oreneta li va preguntar:
    -Bé, i ja saps de qui és la sang més saborosa?
    -Sí, de l’home – va dir el mosquit.
    I li va ensenyar la llengua plena de sang. L’oreneta, com que volia tastar-la, li va picar immediatament la llengua amb el bec.
    Quan el mosquit va presentar-se davant el rei de les serps ja no li va poder dir res, per culpa del que li havia fet l’oreneta a la llengua. Només brunzia i brunzia. Al rei li va semblar que el mosquit deia:
    -La granota, la granota!
    I és que granota es diu meclya en idioma calmuc i és una paraula que té una sonoritat molt semblant al brunzit.
    Des de llavors que les serps mengen granotes i els mosquits (que voldrien parlar) només poden brunzir. Per això es diu que canten amb tristesa.

    I vet aquí un gat,
    aquest conte s’ha acabat.

    (Aquest conte es basa en un conte popular rus. L’autoria és del grup d’alumnes de B2 de Laura Rosich: Melody Garcia Moya, Cristian Herbert Garcia Alfaro, Alexander Gerez Muñoz, Fania Nabel Gómez Cuesta, Beatriz Méndez Guzmán, Boanerge Dalvin Pico Andrade, Astir Solano, Tsren Ubushiev, Deylin Alioska i Meza Melgara.)

    Article complet

  • Si la Candelera plora…

    El proper diumenge 2 de febrer és la Candelera. Alguns pobles han mantingut viva la tradició de celebrar les seves fires aquest cap de setmana. Tradicionalment eren fires agrícoles, on es podia trobar tot el que tenia a veure amb aquesta activitat. Actualment, però, hi podem trobar moltes d’altres coses, encara que l’esperit inicial de la fira no s’ha perdut.

    Però, què té d’especial la Candelera? La tradició marca el dia de la Candelera com el dia de desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal. De Nadal a la Candelera ja han passat 40 dies.

    El refranyer tradicional també recull aquesta data i, tot fent referència a la meteorologia, ens diu: Si la Candelera plora, és fred és fora. Si la Candelera riu, el fred és viu. Tant si plora com si riu, el fred el viu. 

    Deixant de banda el fred o la pluja, animeu-vos a passejar per alguna de les fires tradicionals de la Candelera aquest cap de setmana!

    candelera

    Article complet

  • El desembre congelat

    Per celebrar el final del curs, i per anar fent boca de totes les celebracions nadalenques, aquí teniu una de les nadales més populars en versió karaoke. Podeu cantar-la tots sols, amb amics, amb la família… Vosaltres decidiu com fer-ho!

    Article complet

  • El desembre ha començat i s’acosta Nadal

    Amb l’inici d’aquest mes es dóna el tret de sortida a tot un seguit d’actes per celebrar les festes de Nadal. A l’Hospitalet hi ha programades nombroses i diverses activitats per a tots els públics: mostra pessebrista, cantates de Nadal, recollida de joguines i d’aliments, tallers infantils, cinema, lectura… Ens en volem fer ressò perquè pugueu planificar la vostra agenda i participar-hi. Entre tots, el Nadal serà solidari, proper i, sobretot, tradicional. Consulteu aquí totes aquestes activitats.

    També volem recordar-vos que ja ha començat la fira nadalenca més popular: la Fira de Santa Llúcia, als voltants de la Catedral de Barcelona. Si no la coneixeu, no us la podeu perdre!

    fira-santa-llucia-by-laia-gelats

    Article complet

  • Juguem amb la tardor

    Aquesta divendres celebrem la festivitat de Tots Sants i arriba (per fi!) el fred. És un bon moment per repassar i aprendre vocabulari sobre la tardor. Feu aquests mots encreuats i demostreu que ho sabeu tot sobre aquesta època de l’any.

    A més, si voleu fer els vostres propis panellets, mireu aquest vídeo i seguiu la recepta pas a pas. I si us en sobren, sempre podeu portar-los a classe!

    Article complet

  • Cultura popular catalana a l’Hospitalet

    Sabíeu que a l’Hospitalet hi ha una colla de castellers? Sabeu que són els capgrossos i els gegants?

    Doncs heu de saber que al llarg d’aquest mes d’octubre tindreu la possibilitat de conèixer-los i veure’ls de ben a prop.

    Diumenge 20 d’octubre, a partir de les 12 del migdia, la Colla Jove de l’Hospitalet celebra el XIIIè aniversari a la plaça de l’Ajuntament.  Serà una bona oportunitat de veure fer castells humans i, fins i tot, de participar-hi.

    castell de la Colla Jove colla jove de l'hospitalet

     
     
     
    I si mai no heu vist gegants i capgrossos, diumenge 27 d’octubre al matí hi haurà a la nostra ciutat la XXVIa Trobada Comarcal de Gegants i Capgrossos del Baix Llobregat. Faran un recorregut per les places i carrers de l’Hospitalet.

    800px-Gegants-i-cabets

    Vinga! Participeu-hi!

    Article complet

  • L’Hospitalet a la fresca! (3)

    L’Estiu jove, a l’Hospitalet, és una experiència que us farà gaudir de la ciutat amb diferents propostes que combinen oci i cultura. Aquesta és una nova proposta que ofereix la ciutat i , des de la secció del blog  L’Hospitalet a la fresca, us en volem fer cinc cèntims.

    Un any més arriba la programació de l’Estiu jove i, des de diverses entitats i associacions de la ciutat, es vol omplir els mesos de juny i juliol d’una àmplia oferta d’oci i cultura per a tots els públics!

    Estiujove2013

    Destaquem les activitats que es duen a terme a l’espai Can Chill Out; Acció teatral: l’escenari al carrer, a la Florida; i el Torneig de poesia en directe de l’Hospitalet (Slham Poetry), a més de Tai-txí al parc.

    CAN CHILL OUT
    Descobriu el millor espai per gaudir de les nits de juliol a l’aire lliure, amb discjòqueis punxant música ambient.
    Dies: 19 i 20 de juliol, a partir de les 19 h
    Duració aprox.: 5 hores. Entrada lliure
    Jardins de Can Sumarro

    ACCIÓ TEATRAL: L’ESCENARI DEL CARRER
    Aprendreu les eines bàsiques per desenvolupar una performance i l’escenificareu el mateix dia.
    Dia: 19 de juliol, de 17 a 19.30 h
    Pl. Blocs de la Florida, 15 b

     

    EXHIBICIÓ DE SLHAM! (Torneig de poesia)
    Esteu convidats a gaudir d’una nit de poesia a l’aire lliure.
    Dia: 19 de juliol, a les 29.30 h
    Jardins de Can Sumarro

    TAI-TXI AL PARC
    Dies: 15, 16, 17 i 18 de juliol, al parc de l’Alhambra i 22, 23, 24 i 25 de juliol, al parc de la Torrassa.
    Horari:  els  dilluns i dimecres, de 9.30 a 11 h; els dimarts i dijous, de 19.30 a 21 h

    Només cal ser jove d’esperit per viure l’Estiu jove a l’Hospitalet!

    No us el podeu perdre!

     

    Article complet

  • L’Hospitalet a la fresca! (2)

    Amb l’ànim que passeu un estiu més refrescant, aquesta setmana  us engresquem a gaudir de les propostes que ens ofereix l’Estiu als Jardins de Can Sumarro, un programa ple de concerts, danses tribals,  maratons de contes i poesia, entre d’altres activitats.

    L’estiu, a Can Sumarro, ja va començar el 4 de juny d’enguany, amb un recital de poesia de Salvador Espriu, amb què les biblioteques de la ciutat commemoraren el centenari del naixement del poeta. El passat 15 de juny la poesia també va ser-hi present per homenatjar Joana Raspall, escriptora i poetessa de 100 anys!

    jpg

    La música serà un dels atractius de la programació estiuenca als Jardins a Can Sumarro: els dies 11, 12 i 13 de juliol, a partir de les 18 h, tindrà lloc l’11è Festival de Petit Format, el festival de música més refrescant de l’estiu. Hi podreu descobrir els grups amb més projecció del panorama musical independent. L’edició d’aquest any comptarà amb la visita de Neil Halstead, un dels més aclamats compositors de la música independent dels últims vint anys.

     

    petitformat02

    Si us agrada l’astronomia, el dia 18 de juliol podreu gaudir d’una observació astronòmica amb la guia d’un expert. I per als amants de la literatura  recomanem Torneig de poesia en  directe de l’Hospitalet, a càrrec de l’Asociación Cultural Mecánica Planetaria i el Colectivo Slham Poetry L’Hospitalet, per a una nit de poesia a l’aire lliure.

    L’Estiu als Jardins de Can Sumarro posarà el seu punt final amb la Marató de Contes , el 13 de setembre amb dues sessions dedicades a tota la família i una sessió de contes per a joves i adults.

     

    Veniu a gaudir de dia i de nit d’aquest meravellós i verd espai! On el podeu trobar? Al carrer  de la Riera de l’Escorxador, s/n.

    Viu l’estiu a Can Sumarro!

    Article complet

  • Els dijous dels Bàsics! (1)

    Durant aquest mes de juliol, els alumnes dels cursos intensius de Bàsic 1, 2 i 3 es reuneixen cada dijous per fer una activitat col·laborativa entre tots. Aquest dijous, dia 4 de juliol, l’activitat va consistir a formar grups d’alumnes dels tres nivells on tothom havia de demanar les dades personals als seus companys i apuntar-les en una graella.

    Va ser un dia de presentacions, interacció i noves coneixences. També van comentar quins llocs, tradicions i personatges importants de Catalunya coneixien i després van mirar aquest vídeo:

    Aquí hi ha la relació detallada de tot el que apareix al vídeo:

    1. Els castellers
    2. La torre de comunicacions de Collserola
    3. La Sagrada Família
    4. El Parc Güell
    5. L’estàtua de Cristòfol Colom
    6. Les Rambles de Barcelona
    7. La Font de Canaletes
    8. Montserrat
    9. Els Pirineus
    10. Monestir de Sant Pere de Rodes
    11. El Delta de l’Ebre
    12. El Pedraforca
    13. Taüll (Patrimoni de la Humanitat)
    14. Amfiteatre romà de Tarragona
    15. Arc de Barà i Pont del Diable (o aqüeducte de Ferreres)
    16. Ruïnes d’Empúries
    17. Camp Nou i Pep Guardiola
    18. Dani Pedrosa
    19. Pau Gasol
    20. Circuit de Catalunya
    21. Jaume Alguersuari
    22. Aeroport del Prat
    23. Sincrotró Alba
    24. Port Olímpic
    25. Torre Agbar
    26. Anella Olímpica de Montjuïc
    27. L’Eixample de Barcelona
    28. El Mercat de Santa Caterina
    29. Parc Joan Miró (escultura La dona i l’ocell)
    30. Mural de Picasso (Col•legi d’Arquitectes)
    31. La Pedrera
    32. El Palau de la Música Catalana
    33. Cap de Creus
    34. Cadaqués
    35. Teatre-Museu Dalí de Figueres
    36. Ferran Adrià i Carme Ruscalleda (cuiners)
    37. Gran Teatre del Liceu
    38. Josep Carreras
    39. La Patum de Berga (Patrimoni Immaterial de la Humanitat)
    40. Piromusical de les festes de la Mercè (Barcelona)

    Us proposem que torneu a mirar el vídeo i que ens deixeu un comentari sobre quin és el vostre lloc, tradició o personatge favorit de Catalunya.

    Els alumnes es presenten i recullen les dades dels companys

    Els alumnes es presenten i recullen les dades dels companys

    Mirem el vídeo

    Mirem el vídeo

     

     

     

     

     

    Article complet