Entrades amb l'etiqueta ‘Manel’

  • Ja tornem a ser aquí. Per cert, bon any a tots!

    Després de les vacances de Nadal, iniciem el segon trimestre del curs 2013-2014 i reprenem la nostra activitat al blog.

    Aquells que no us heu decidit a apuntar-vos a cap curs, heu de saber que encara hi sou a temps: fins a la setmana que ve s’admeten nous alumnes a les classes que acaben de començar.

    Com a benvinguda al nou trimestre, us proposem que escolteu aquesta cançó, que porta per títol Aniversari, del grup Manel.

    Els llums s’han apagat, han tret el pastís,
    aplaudien els pares,els tiets i els amics
    tots alhora agrupats en únic crit:
    “Que demani un desig, que demani un desig”
    I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d’atenció
    has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador
    un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.

    Els teus ulls cavalcaven buscant un desig
    les espelmes cremaven i alguns dels amics
    t’enfocaven amb càmeres de retratar
    una veu comentava: “ai, que guapa està”
    i jo en el fons m’acabava el culet de la copa decidit
    a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit

    Del tamany d’una mosca, del tamany d’un mosquit,
    per un cop empetitit sota els tamborets i la taula allargada
    pels dos cavallets fer-me pas amb prudència
    per un entramat de sabates d’hivern, de confeti aixafat
    i esprintar maleint l’allargada dels meus nous passets
    i amargar-me entre un tap de suro i la paret
    just a temps que no mengi el collons de gatet.

    I escalar les sanefes del teu vestit
    i falcar el peu esquerre en un descosit
    i arribar-te a l’espatlla i seure en un botó
    i agafar un pelet d’aire i amb un saltiró
    enganxar-te un cabell, impulsar-me en un últim salt final
    i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal,
    ara un peu, ara un braç, ara el tors, ara el cap.

    I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient
    repartir unes targetes, ser amable amb la gent
    i amb maneres d’ajuda, discret i educat
    presentar els meus respectes a l’autoritat,
    escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells,
    fer-me fotos gracioses amb altres il·lustres viatgers
    i amb un home amb corbata que no sé qui és.

    I en un núvol de somnis que tens a l’abast
    i entre d’altres que ho sento, però ja mai viuràs
    detectar un caminet que m’allunyi del grup
    o una ombreta tranquil·la on desapercebut
    estirar-me una estona i per fi, relaxar-me celebrant
    el plaer indescriptible que és estar amb tu avui que et fas gran
    mentre fora de l’ull les espelmes es van apagant.

    Article complet