Entrades amb l'etiqueta ‘religió’

  • Setmana Santa

    A Catalunya les processons de Setmana Santa són una tradició molt arrelada que continua vigent a moltes localitats catalanes.

    Què és una processó?
    Una processó religiosa és un passeig d’una icona sagrada per un vila o cap a algun lloc rellevant, com ara un santuari o una ermita. En les processons de Setmana Santa participen diferents col·lectius agrupats en confraries o germandats religioses. Així doncs, els confrares surten als carrers amb les seves germandats acompanyant el pas d’un Crist o una Mare de Déu.  Els integrants realitzen la processó vestits amb túniques,  són el que és coneix com a penitents natzarens.

    La Setmana Santa  a l’Hospitalet

    A l’Hospitalet també se celebra una processó que va a càrrec de la confraria 15 +1 que surt pels carrers del barri de Pubilla Cases.

    La història d’aquesta confraria comença l’any 1977 amb el naixement de la democràcia. Al barri de Pubilla Cases de l’Hospitalet un grup d’amics van fundar la Cofradía de los Quince. El nom Cofradía 15+1 té relació amb el  fet que van ser quinze amics els fundadors més un (simbòlicament, el poble de l’Hospitalet). Aquestes processons són conegudes popularment com a laiques perquè les imatges dels passos no són propietat de cap església.

    Les processons de la Setmana Santa de l’Hospitalet són una manifestació de la confluència entre dues tradicions −la religiosa i la popular− i entre dos pobles −el català i l’andalús−. Al mateix temps, aquestes processons són una mostra del dinamisme i la vitalitat cultural i associativa que es viu a la nostra ciutat.

    A cadascuna de les sis processons que s’organitzen durant els dies de la Setmana Santa surten al carrer per acompanyar els nou passos −que mostren la passió, mort i resurrecció de Jesucrist −la Centúria romana i la Banda de cornetes i tambors de l’Agrupación Musical de la Cofradía 15+1.Entre les processons d’aquests dies cal destacar la processó del Divendres Sant;  al matí amb el pas del Nostre Pare Jesús el Natzarè i de la Mare de Déu dels Dolors en què es pot escoltar el cant de les saetes acompanyant el pas de les imatges,  i al vespre amb el pas del Santíssim Crist de l’Expiració en què els carrers del recorregut s’omplen del silenci i de la llum de les espelmes per acompanyar el pas solemne del Crist.

     Què és la mona de Pasqua?

    És un dolç esponjós, originàriament  acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. Es menja a Catalunya el dilluns de Pasqua des del segle XV i és una tradició que simbolitza la fi de la Quaresma i de les abstinències que comporta.Actualment hi ha una gran varietat de mones que estan allunyades de la tradicional mona amb ou dur i llonganissa. L’element que sí que continua apareixent-hi és l’ou de xocolata, conegut com a ou de Pasqua i que és present a tot Europa com a símbol de la resurrecció primaveral.

    És tradició que el padrí o l’avi regalin la mona al seu fillol o nét, en principi després de missa. El Dilluns de Pasqua és el dia que es reuneix tota la família per fer un àpat i menjar la mona a l’hora de les postres. 

    Article complet

  • La Quaresma: 40 dies de dejú i abstinència

    La Quaresma és el període de quaranta dies d’abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per preparar-se per a la Setmana Santa. Comença el Dimecres de Cendra i acaba el Diumenge de Rams. L’objectiu de la Quaresma és establir un període de reflexió i penitència en què els cristians tinguin temps de preparar-se per a la celebració pasqual. Tradicionalment també es practica dejuni i abstinència.

    “Quaresma” deriva del llatí quadragesima, o el “quarantè” dia abans de Pasqua.

    La durada de la Quaresma té el seu origen en el simbolisme del nombre quaranta que es tenia com a símbol de plenitud. Així, quaranta dies són els que va durar el Diluvi, els dies que van passar Moisès i Elies a la muntanya, o els dies que va dejunar Jesús al desert. Les dates del període quaresmal varien cada any en funció de com quedi fixada la Pasqua. El Diumenge de Resurrecció sempre cau entre el 22 de març i el 25 d’abril, per tant, Dimecres de Cendra i l’inici de la Quaresma oscil·laran entre el 4 de febrer i el 10 de març.

    Tradicionalment s’ha associat la Quaresma amb el dejuni i l’abstinència. Antigament era una pràctica molt més estesa i extrema que en l’actualitat. Durant l’edat mitjana era habitual la prohibició del consum de carn i ous. Actualment, el costum s’ha relaxat i per exemple l’Església Catòlica només estableix com a dia d’abstinència el Divendres de Quaresma.

    El dejuni durant la Quaresma es considera una manera mitjançant la qual els cristians s’identifiquen amb el patiment de Crist durant la Passió.

    La cultura popular representa aquest període de temps en una vella  arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d’una en una a mesura que van passant les setmanes de Quaresma.  Segons la tradició, els menjars abundants de la resta de l’any es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua durant el període de Quarsema. Només els diumenges es podria menjar peix. Per això, la vella Quaresma porta sempre un tros de bacallà a la mà.

    Article complet

  • Dies de disbauxa i disfresses!

    Sabeu calcular quin dia toca?

    El Carnaval és una celebració que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil. Aquesta s’ha d’emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar el Carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumange de Rams. A partir d’aquest últim comptem quaranta dies enrere i tenim el Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma i últim de Carnaval. Així, doncs, Dimecres de Cendra es mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, mentre que el Dijous Gras ho farà entre el 29 de gener i el 4 de març.

    A l’antiga societat rural, on imperaven els valors crisitians, el  temps de Carnestoltes era una mena de treva, ja que permetia els últims moments de disbauxa abans de la Quaresma, que representa la repressió dels instints i la formalitat litúrgica. Actualment el Carnaval s’ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic i  tota aquesta llibertat extrema prèvia al temps de Quaresma agafa forma en un sol individu, en Carnestoltes, que és el Rei del Carnaval.

    El Carnaval i la religió

    Tal com hem dit, el Carnava està molt relacionat amb la tradició cristiana. Se celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença oficialment la Quaresma. En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.

    Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. D’una banda, el rei Carnestoltes, un home gras, bevedor i esbojarrat. De l’altra, la seva enemiga, la vella Quaresma,una vella de set cames que dejuna i és vegetariana.

    Article complet