Entrades amb l'etiqueta ‘Sant Jordi’

  • “Juguem amb Sant Jordi”

    Els alumnes de l’Elemental 1 i 3 van celebrar la diada de  Sant Jordi mitjançant la resolució d’un qüestionari sobre els orígens de la tradició de regalar el llibre i la rosa, de manera lúdica i divertida.

    El qüestionari, titulat “Què saps de Sant Jordi”, contenia 10 preguntes tipus test i es va dur a terme mitjançant el joc multimèdia Kahoot. Cada pregunta, acompanyada d’una imatge, es va projectar una per una a la pissarra juntament amb 4 respostes possibles i, mentrestant, els alumnes havien de clicar la resposta correcta des del mòbil amb un temps màxim de 20 segons.

    Dies abans els alumnes van haver de buscar a la Viquipèdia aquestes informacions: què se celebra el 23 d’abril, qui va ser Sant Jordi, de quins països és patró, d’on prové la tradició de regalar roses i llibres a Catalunya, etc. Tot i que ja anaven força preparats, no tothom va encertar les respostes correctes. Això sí, hi va haver un premi per a tothom: un punt de llibre editat amb motiu de Sant Jordi per Transports Metropolitans de Barcelona.

    D’altra banda, al nivell Bàsic 1 es va passar un altre qüestionari, però, en aquest cas, les preguntes van ser sobre de la llegenda de Sant Jordi, la qual s’havia llegit prèviament a l’aula en un text breu. Aquestes són algunes de les preguntes del test: “Què és una llegenda”, “On passa la llegenda?”, “A quina persona li va tocar ser l’àpat del drac”, “Qui va aparèixer per salvar la princesa?”, “Què va sortir de la sang del drac?”, etc. Un cop acabat el joc, es va repartir a cada alumne un llibre de Viure a Catalunya. Viure en imatges.

    Kahoot! és una plataforma gratuïta que permet la creació de qüestionaris d’avaluació  i de concursos, en què els alumnes són els concursants, amb l’objectiu de reforçar l’aprenentatge de manera lúdica i dinàmica dins l’aula. Va ser llançat a Noruega l’any 2013.

    Article complet

  • Recomana’ns un llibre

    Aquesta és una de les fotos que van fer-se alguns companys per al dia de Sant Jordi, en què ens recomanaven tot un seguit de llibres en català.

    Recomana'ns un llibre per Sant Jordi

    Si voleu veure la resta de fotografies que es van fer, podeu pitjar aquí.

    Article complet

  • Sant Jordi 2016

    cartell Sant Jordi 2016definitiva

    Article complet

  • Què vau fer per Sant Jordi?

    Al CNL de l’Hospitalet vam fer un mural on, tothom que volia, podia posar una nota adhesiva amb el llibre que recomanava llegir.

    I vosaltres, quin llibre recomaneu?

    recomana un llibre

    Com que Sant Jordi no és un dia qualsevol, no vam fer classe normal i molts grups van aprofitar per visitar les parades de llibres que hi havia pels carrers de l’Hospitalet i Barcelona.

    Aquí, per exemple, podeu veure els alumnes d’Elemental 1 de l’IES Santa Eulàlia visitant la plaça de Catalaunya i la Rambla de Barcelona.

    Davant del Mercat de la Boqueria

    Davant del Mercat de la Boqueria

    A la plaça de Catalunya

    A la plaça de Catalunya

    I vosaltres, què vau fer per Sant Jordi?

    Article complet

  • Un conte per Sant Jordi

    Aprofitant que avui és la diada de Sant Jordi us proposem la lectura del conte que va fer un grup de Bàsic 2 durant el trimestre passat per al concurs Contes del món.

    La ploranera

    La ploranera.jpg

    Vet aquí que una vegada a la vila de El Palmar, a l’Equador, durant la guerra civil s’hi va establir un comandant que tenia molt poder sobre l’escamot. Entre els seus soldats hi havia homes de diferent tarannà, però especialment cridava l’atenció un soldat de molt mala conducta, al qual li agradava massa beure alcohol. En el passat havia comès crims i altres monstruositats i en arribar a El Palmar, on s’havia instal·lat amb la seva dona, continuava mostrant-se molt violent. Precisament per aquesta conducta el comandant va decidir enviar-lo a la primera línia d’atac. Així doncs, la seva dona es va quedar sola i trista esperant el seu retorn.

    La dona, com que passava moltes penúries sense el marit, va decidir fer-se modista per guanyar-se el pa. I va ser una tarda plujosa i trista que mentre cosia li va arribar el rumor de la possible mort del seu marit. Immediatament va caure en una profunda depressió i va guardar dol rigorós, abillada amb un llarg vestit negre.

    Després de plorar tot el dia durant mesos i mesos, al cap d’un temps va conèixer un soldat combatent i el va acceptar com a amant perquè s’assemblava molt al marit mort. Així pensava que podria esborrar la seva pena i omplir el buit de l’absència. Van passar una època de bogeria passional, però poc després l’amant va marxar a lluitar a la guerra i ella va començar a notar en el seu interior l’embaràs fruit d’aquella relació.
    Nou mesos després va donar a llum un nadó molt gran i de pell rosada. Justament la nit del naixement una veïna la va venir a veure i li va dir que el seu marit, el capità, era viu i acabava d’arribar a la ciutat amb el seu esquadró. La dona es va posar molt nerviosa i no sabia què fer. Poc després, va agafar el seu fill i va sortir de casa. Desesperada, va caminar en direcció al bosc i es va tirar al riu.

    Des de llavors que per les valls i muntanyes, a prop dels grans rius i llacunes, es veu una dona a qui li diuen la Ploranera. Una llarga bata negra cobreix tot el seu cos i els seus cabells, llargs i negres, són plens d’insectes com cuques de llum, grills i papallones. El seu cap és una calavera i els ulls, dues boles de flama ardent. A les sangonoses mans hi du un nadó mort que bressola i amanyaga. Expliquen que apareix als homes infidels, als perversos, als borratxos i als jugadors, però també a les dones joves que fan actes dolents. I els espanta amb el seu plor esgarrifós.

    A dia d’avui aquesta història es continua explicant.

    Us ha agradat?
    Si voleu, també la podeu escoltar en aquest enllaç:

    Article complet

  • Juguem amb la llegenda de Sant Jordi

    Ara que s’acosta la diada de Sant Jordi us proposem un joc relacionat amb la seva llegenda.

    Ompliu els buits que hi ha en el text i així podreu conèixer la història del cavaller Sant Jordi, la princesa i el drac.

    El joc de Sant Jordi

    Article complet

  • Escolteu la llegenda de Sant Jordi!

    El 22 d’abril, els alumnes del grup de Bàsic 2 de dimarts i dijous de 9.30 a 11.30 del Centre Cultural La Bòbila van aprendre la llegenda de Sant Jordi.

    En primer lloc, el professor va preguntar si ja la coneixien. Els alumnes van respondre que sabien que Sant Jordi és un dia especial, però que no en coneixien bé la llegenda; per tant, els la vam explicar. Tot seguit, per parelles o en grups de tres, els alumnes van haver d’ordenar unes vinyetes que representaven les diferents parts de la història per tal de reconstruir-la i, després, poder contar-la ells mateixos. I com la llegenda els va semblar molt interessant, fins i tot es van animar a fer un vídeo per explicar-la. Mireu-lo aquí:

    Article complet

  • Per Sant Jordi, contes de regal!

    El CNL de l’Hospitalet ha presentat 4 contes al Concurs de podcast – Contes del Món. Hi han participat un total de 25 alumnes dels dos grups de B2 de la Laia Llobera i de Laura Rosich. El 9 d’abril el jurat del concurs va seleccionar Per què el mosquit canta amb tristesa i L’últim monjo com a finalistes. EL CPNL hi va presentar un total de 23 contes, 10 dels quals van ser semifinalistes. Avui mateix, 23 d’abril, s’anunciaran els 24 contes que es publicaran en el llibre-cd d’aquesta edició.

    Com a regal de Sant Jordi, volem compartir aquests 4 contes amb vosaltres. Els textos, les il·lustracions i la lectura en veu alta són obra d’aquests alumnes. Si voleu escoltar-los, premeu a la part esquerra de la barra que apareix a sota de cada conte.

    L’aventura d’en Tfal

    Aventura

    Hi havia una vegada fa molts anys a les portes del Sàhara la ciutat de Gulemim.
    Allà hi vivia un nen amb els seus pares. El nen es deia Tfal.
    Cada dissabte hi havia el mercat d’Amherech i en Tfal sempre hi anava amb el seus pares. Però desgraciadament un dia es va perdre. Aleshores es va trobar un camell i es van fer amics.
    Van anar passant els dies i en Tfal s’allunyava cada cop més dels seus pares, però com que era un nen molt espavilat sempre trobava menjar per a ell i el camell.
    A poc a poc el nen i el camell van agafar-se molt d’afecte i es van acabar fent molt amics. Junts van recórrer bona part del desert.
    Un dia van trobar un petit riu, van pescar-hi un peix i el camell i en Tfal van poder beure molta aigua. Eren molt feliços!
    Aquell vespre van construir una cabana per passar-hi la nit. L’endemà van emprendre de nou el viatge. Mentre viatjaven es van trobar un ocell molt bonic, que els va guiar i els va portar a la ciutat de Sidifni.
    Després de menjar caminaven per la platja, de camí a casa, quan de sobte una onada els va embolicar i en Tfal va començar cridar: què està passant!
    De sobte, en Tfal es va despertar tot amarat de suor i amb un gran esglai al cos, però alhora content perquè s’havia adonat que tota la seva aventura havia estat un somni.
    I és que en el món dels nens mai se sap ni on ni amb qui es podran viure les aventures més insospitades.

    (Aquest conte és original. L’autoria és d’un grup d’alumnes de B2 del CNL de l’Hospitalet: Baba Bouchaib, Jessica Bellerín, M. Dolores Cervantes-Pinelo, Julia Toledo, Cecília Fernández i Nelson Leandro Orantes.)

     

     

    L’ultim monjo

    Monjo

    Va passar en una biblioteca, era dilluns, plovia i un monjo era al meu costat. Llegia
    un llibre, jo el mirava i vaig veure que estava plorant. Vaig anar a parlar amb ell. El monjo va tancar el llibre i va començar a parlar. I de la seva boca va sortir una història meravellosa.
    Em va parlar de la seva família, del seu pare, de la seva mare, dels seus germans. Em va parlar d’un país a milers de quilòmetres envoltat de muntanyes, em va parlar de bells animals com l’ós panda. Em va parlar del Tibet: un país de gent feliç, de gent alegre, on la llibertat és un somni i l’esperança una il•lusió.
    Un país ric en arròs, patates i remeis medicinals, on els secrets de les plantes s’expliquen de pares a fills.
    El monjo em va dir que ell era el petit de cinc germans i que el seu pare li havia regalat el més gran dels tresors, un tresor que no es compra, un tresor que no es toca, un tresor sense monedes d’or, sense diamants, però que brilla dins del cor.
    El monjo es va treure les ulleres i les va deixar sobre de la taula. Damunt del llibre els seus petits ulls blaus miraven un rellotge que hi havia a la paret. El monjo continuava parlant.
    Em va dir que estava malalt, el rellotge de la seva vida s’estava parant i ara havia de tornar al seu país per explicar el secret que li havia regalat el seu pare.
    El monjo marxava aquell dia. Jo vaig voler acompanyar-lo a l’estació de tren. Ell estava trist, sabia que aquell seria el seu últim viatge.
    Quan érem a l’estació em va fer una abraçada i de la seva mà va sortir un paper. Després em va dir “guarda aquest paper, el tresor que et dóna aquest vell monjo.”
    El monjo va pujar al vagó i el tren va marxar. Jo em vaig guardar el paper i vaig tornar cap a casa. Després de sopar vaig llegir-lo. Mai tan poques paraules m’havien dit tant. Al paper hi deia: respecta i seràs respectat.
    Des d’aquell dia la meva vida va canviar.
    I catacric, catacrac, aquest conte s’ha acabat!

    (Aquest conte és original. L’autoria és de: Iñigo Noain, Monika Marcelle Correa, Carolay Alonzo i Anthony Bryan Morán.)

     

    El tuiticocha misteriós

    Tuitico

    Antigament existia un llac anomenat Tuiticocha a la part més elevada de la ciutat de Lamas. El llac havia aparegut com a conseqüència d’una cavitat subterrània que s’havia obert en aquell llac un temps abans. A més a més el llac era salat perquè hi havia una mina de sal a sota.
    El llac misteriosament augmentava cada dia una mica i causava admiració entre els indis Ashominkas, que vivien al seu voltant. I com que aquest fenomen era una estranya novetat, un dia un grup del poble va acostar-se a la vora del llac per veure què passava. De sobte, va aparèixer un animal d’aspecte molt lleig que treia el cap de tant en tant des del centre del llac amenaçant-los amb un atac. Els indis van fugir espantats i van batejar aquell animal amb el nom de Yacumama, mare del llac, i després van decidir que el matarien.
    Per això, de seguida es van armar amb llances i destrals i es van dirigir al llac. Però quan ja eren molt a prop va caure un fort xàfec amb llamps, trons i raigs de diferents colors que els va cremar la cara. Els indis van fugir horroritzats i van tornar a casa sense voler saber res més del llac.
    Aquella nit, no obstant, un d’ells va somiar el Yacumama. Tenia el cos cobert amb una pell de cuir gruixuda feta d’otorongo i llums al coll. El monstre li va dir: “NO EM MATEU PERQUÈ NO SÓC PERILLÓS, més aviat jo seré la vostra felicitat.
    L’endemà un dels natius va acostar-se al llac, va provar l’aigua i va veure que ja no era salada. De seguida va avisar els seus companys i quan tots van arribar a la riba, el llac es va enfurismar, com a signe d’ira de Yacuconda. Els indis es van espantar. El pitjor, però, és que aquells indígenes ja no podien recollir aigua per beure.
    Els indis van tornar al poble i van explicar el que havia passat a les seves famílies. El monstre els havia dit: “NO M’AGRADA QUE HAGUEU TOCAT LA MEVA AIGUA, PERQUÈ AQUEST INDRET ÉS SAGRAT, ARA ESTIC ENFADAT PERQUÈ HEU TOCAT EL LLAC SENSE PERMÍS. COM A CÀSTIC AQUEST LLAC QUEDARÀ SENSE SAL I JO ME’N VAIG A FUNDAR UN ALTRE LLAC A LA VORA DEL RIU HUALLA.”
    L’endemà al matí, molt d’hora, els indígenes es van reunir al barri d’Ancohallo i allà van lamentar haver molestat el monstre. Ara també havien perdut una mina de sal.
    A partir d’aquell moment els indígenes de Lames havien de caminar quatre dies fins a la riba del riu Huallaga per aconseguir sal. Malgrat tot, aquells indis van aprendre que els homes no han d’alterar l’equilibri de la natura perquè qualsevol mal sempre recau sobre la terra que ens alimenta.

    I vet aquí un gat,
    vet aquí un gos
    aquest conte
    s’ha acabat!

    (Aquest conte es basa en la llegenda del Tuiticocha misteriós de l’escriptor mexicà Carlos Velásquez. Et text s’ha basat en la narració original. Els alumnes que han llegit el conte són: Josefa Hernández, Julia Toledo, Nelson Leandro Orantes, Mariam El Khela i Lourdes Liliana Díaz.)

     

    Per què el mosquit canta amb tristesa

    tristesa

    Vet aquí una vegada que molt a prop de la mar vivia el rei de les serps. Aquest rei estava ansiós per descobrir qui té la sang més saborosa del món, ja que la volia tastar. Per això li va dir al mosquit:
    -Surt a buscar la sang més saborosa que hi ha.
    I el mosquit va voltar pel món sencer tastant la sang de totes les espècies. Quan ja havia acabat, es va trobar l’oreneta i li va explicar la tasca que li havia encomanat el rei de les serps. L’oreneta li va preguntar:
    -Bé, i ja saps de qui és la sang més saborosa?
    -Sí, de l’home – va dir el mosquit.
    I li va ensenyar la llengua plena de sang. L’oreneta, com que volia tastar-la, li va picar immediatament la llengua amb el bec.
    Quan el mosquit va presentar-se davant el rei de les serps ja no li va poder dir res, per culpa del que li havia fet l’oreneta a la llengua. Només brunzia i brunzia. Al rei li va semblar que el mosquit deia:
    -La granota, la granota!
    I és que granota es diu meclya en idioma calmuc i és una paraula que té una sonoritat molt semblant al brunzit.
    Des de llavors que les serps mengen granotes i els mosquits (que voldrien parlar) només poden brunzir. Per això es diu que canten amb tristesa.

    I vet aquí un gat,
    aquest conte s’ha acabat.

    (Aquest conte es basa en un conte popular rus. L’autoria és del grup d’alumnes de B2 de Laura Rosich: Melody Garcia Moya, Cristian Herbert Garcia Alfaro, Alexander Gerez Muñoz, Fania Nabel Gómez Cuesta, Beatriz Méndez Guzmán, Boanerge Dalvin Pico Andrade, Astir Solano, Tsren Ubushiev, Deylin Alioska i Meza Melgara.)

    Article complet

  • Viu el Sant Jordi!

    Parades de llibres i roses, gent amunt i avall pels carrers i rambles dels diferents pobles i ciutats de Catalunya… Tot i això i molt més és el que ens espera demà, dia de Sant Jordi, si sortim a passejar per la nostra ciutat. És la festa del patró de Catalunya, el dia del llibre i la rosa, un dia cultural i romàntic per regalar i rebre.

    Però sabíeu que Sant Jordi també és el patró d’Anglaterra, Grècia, Portugal, Aragó i Càceres, entre d’altres llocs? I sabíeu que la festivitat de Sant Jordi s’ha exportat al Japó?

    La tradició de regalar llibres a Catalunya el dia de Sant Jordi va néixer a principis del segle XX, quan el Gremi de Llibreters va establir aquesta data per commemorar la mort dels escriptors William Shakeaspeare, Miguel de Cervantes i Garcilaso de la Vega. Avui el 23 d’abril és també el Dia Internacional del Llibre i dels Drets d’Autor.

    La rosa respon al desenllaç de la llegenda de Sant Jordi i aquesta tradició té un origen probablement medieval. La vermella és la rosa més regalada aquest dia. Si cliqueu aquí se us desplegarà un punt de llibre amb tots els noms de les roses.

    Sant-Jordi-2013-Bloc-Parlem-català2

    A l’Hospitalet, dins les Festes de Primavera, se celebra la Fira de Sant Jordi, a la Rambla Just Oliveras, on els autors i autores de la ciutat signaran, a l’estand de les Biblioteques, els seus llibres publicats recentment, de les 11 del matí a les 8 del vespre.

    Però sabíeu que hi ha molts més autors i autores a la nostra ciutat? Des de la Xarxa de Biblioteques de l’Hospitalet se n’ha fet una recopilació amb una fitxa de cadascun dels autors.

    I tu, quin llibre compraràs o regalaràs per Sant Jordi? Quin llibre has llegit recentment i ens vols recomanar? Quin llibre et va començar a fer lector?

    Celebra el Sant Jordi amb nosaltres i explica’ns-ho a l’apartat de comentaris!

    Bona diada!

    Article complet

  • Arriba Sant Jordi

    Ja sabeu quin és el proper llibre que llegireu?  Teniu a punt la rosa?

    El proper dilluns 23 d’abril és Sant Jordi, diada del patró de Catalunya, el dia de la rosa i el llibre. Un dia fantàstic per sortir a passejar pel carrer i gaudir d’ una de les festes més romàntiques i culturals del nostre país.

    Si podeu sortiu  a caminar per la rambla Just Oliveras, hi trobareu desenes de parades de llibres i roses i un bon ambient per passejar. Al CNL de l’Hospitalet també aprofitarem el dia i sortirem a passejar amb alguns grups de bàsic 1 i bàsic 2 per la rambla.  Després vistarem la biblioteca de Can Sumarro i farem una volta pel casc antic.

    A Can Sumarro, a partir de les 5 de la tarda, hi haurà activitats per als més petits, com ara una lectura de contes infantils amb una trobada de dracs, cavallers i princeses, en què els més menuts hauran d’anar disfressats. Pitgeu aquí i hi trobareu més informació. Si voleu conèixer més detalls sobre l’origen i la llegenda de Sant Jordi també us recomanem que mireu aquesta entrada al nostre bloc.

    Des d’aquí us animem a explicar-nos quins llibres us esteu llegint en català, si heu pensat llegir-ne algun per Sant Jordi o voleu regalar-ne algun. Podeu fer-nos arribar els vostres comentaris a través del bloc, en aquesta mateixa entrada.

     Que tingueu una bona diada de Sant Jordi!

     

     

    Article complet