Entrades amb l'etiqueta ‘sentiments’

  • Molts bons records!

    Aquesta foto em porta molts records agradables. Està feta a Cartagena de Indias, Colòmbia, l’any 2009, quan vaig viatjar per segona vegada al meu país. En aquell viatge, per sort, vaig conèixer la meva neboda de 2 anys d’edat, es diu María José. És una nena molt especial per a mi, perquè aquest any m’havien diagnosticat artritis reumatoide i estava molt trista per això. La meva neboda em feia oblidar la malaltia que patia, era com una teràpia d’acceptació per a mi.

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    La María José és una nena molt simpàtica i molt feliç, sempre amb un somriure a la cara i molt afectuosa. Aquelles vacances van ser genials després d’un any molt dur per a mi, al final vaig tornar a Barcelona amb molt ànims de lluitar i enfrontar la meva malaltia.

    Compartir aquests curts moments amb la família no té preu.

    Article complet

  • Et trobo a faltar!

    Alguns viatges es fan amb el record, veient una foto, llegint una carta, trossos del teu diari o simplement quan escoltem una cançó. A mi em passa en veure aquesta foto, em fa viatjar a uns anys en què la felicitat significava venir corrents del col·legi perquè ell m’expliqués una i mil vegades les seves batalles, mentre passejàvem junts. I si no es podia perquè aquell dia el cel havia decidit que la història era massa trista i se li havien escapat unes llàgrimes, ens assèiem a la llar de foc i allí m’embadalia escoltant-lo. 
     
     
    La memòria és capritxosa i una cosa aparentment tan insignificant aconsegueix fer-nos pessigolles en el cor i ens fa somriure, encara que també és cert que en altres ocasions el que aconsegueix és que passem per “l’autorentat” d’ulls i ens quedem tan a gust. 
     
    M’encanta aquesta foto i la guardaré a la capsa de coses que no vull oblidar. 
     
    Et trobo a faltar. 

    Article complet

  • Sentiment de “WANDERLUST”

    Avui, i com cada dia, m’he llevat pensant en on puc anar les properes vacances. M’agrada moltíssim viatjar, fins i tot, a països on hi ha molta diferència de cultura, llengua i costums.

    M’encanta descobrir tot allò que m’és nou, viatjant em descobreixo a mi mateixa i em sento més lliure que mai.

    Aquesta foto és del meu darrer viatge a Bali, l’illa dels déus com li diuen. Ho vaig passar molt bé i no he tornat tal com vaig anar-hi.

    Us animo molt a visitar aquesta illa. És preciosa.

    Imane

    Article complet

  • Falls road wall!

    Ja fa dos anys que soc vegà. No va ser una decisió fàcil, portava mesos donant-li voltes a l´assumpte i, encara que no era un món desconegut per mi, no acabava de decidir-me a fer el pas.

    Ho vaig parlar amb la meva xicota i els dos teníem ganes de canviar el nostre estil de vida, ja que son molts els avantatges que té la filosofia vegana. El problema era que mai ens posàvem una data per deixar els productes animals.

    No va a ser fins que vam veure un documental bastant dur que ens vam conscienciar de la necessitat d´adoptar aquesta mena de vida.

    A vegades parlar amb amics ha sigut difícil perquè sembla que es tornen nutricionistes i això no m’agrada gens. Fins i tot no escolten els meus motius i no entenen que es la meva decisió personal, la majoria es posa a la defensiva perquè senten que els seus privilegis estan amenaçats. Encara que algunes persones em van aportar noves opinions, receptes de cuina o fins i tot s´han plantejat ser vegetarianes o veganes.

    Personalment estic molt content i orgullós perquè he aconseguit una cosa que considerava impossible. Aquests dos anys han sigut un període de conscienciació i d´aprenentatge que m´han fet apreciar més el dret a la vida i a la llibertat de tots els éssers vius, incrementar el meu respecte per la natura i, en general, a conviure amb l´entorn d´una forma més solidària i sostenible.

    Article complet

  • La música desperta passions

    Aquest any estic molt satisfeta perquè he començat amb els meus alumnes un projecte artístic que fa molt de temps que volíem fer.

    Es tracta d’un CD en què participen tots els meus alumnes de cant i piano. Per descomptat, està sent una feina difícil des del punt de vista vocal i de selecció de repertori perquè la meva idea ha estat que interpretin cançons en espanyol, anglès i català.

    Hem començat les gravacions amb dues cançons a dues veus, en què han participat una alumna i jo. Aquestes cançons són: “Honrar la vida” (cançó argentina) i “Lucía” de Joan Manuel Serrat. La resta de cançons gravades han estat cantades per solistes.

    Hem inclòs cançons de diferents estils, per exemple, gòspel, pop, balades, cançons de musicals, etc.

    En realitat, ha estat una feina molt gratificant, en què els meus alumnes han pogut demostrar els seus nivells vocals i el seu talent.

    Finalment, gravarem properament tres cançons grupals: “Tornaré” (havanera), “Boig per tu” i “Vivir mi vida”.

    Tots estem feliços i jo, personalment com a professora, estic molt orgullosa dels meus alumnes. Està sent un curs excel·lent!

    Article complet

  • Un sentiment maternal

    Aquest diumenge m’he llevat d’hora perquè estava una mica neguitosa i he començat a fer pilates. 

    Passada una estona, la meva filla ha vingut a abraçar-me. M’ha dit que era el dia de la mare, que soc la millor mare del món i m’ha donat una rosa perquè volia celebrar-ho. Així, de cop i volta, m’he sentit molt emocionada i, a poc a poc, ha desaparegut tot el nerviosisme d’abans. 

    M’he recordat del dia que va néixer, la por que tenia al principi quan havia de cuidar-la, l’emoció que em va envair quan va pronunciar la seva primera paraula i molt altres moments que hem viscut juntes.

    He sentit una sensació molt forta, com de satisfacció per haver superat totes les meves inseguretats de mare primerenca. Tot seguit, he experimentat un altre sentiment, una mena d’emoció perquè m’he adonat que aquella petitona ha tingut la capacitat de canviar el meu estat d’ànim simplement dient tan sols dues paraules.

    Resumint, crec que de vegades els estats d’ànim poden canviar molt ràpidament segons el que ens passa en cada moment.

    Teresa 

    Article complet

  • Avui em sento feliç

     
    Hola, bon dia!
     
    Soc la Carme i vull compartir amb vosaltres com em sento aquest matí que no he d’anar a treballar i que no he de fer res que no vulgui. 
     
    M’he llevat mandrosa però contenta. Sortiré a córrer aprofitant que em trobo força bé. Estic pletòrica  d’ànim. Fa sol i em puja la moral.
     
    Us he de dir que he guanyat el judici amb el meu veí, així que avui és un dia perfecte! Falta poc per les vacances!  Estic pensant on puc anar aquest any. 
     
    M’agradaria anar a Cuba. Hi heu anat? Digueu-me alguna cosa.
     
    Petons.
     

    Article complet

  • Avui m’he sentit…

    A partir d’avui fins a final de curs un alumne d’Elemental 3 ens explicarà com se sent amb una fotografia que ho il·lustri.

    Comencem amb l’Hasier.

    Avui m´he sentit amb una mica d´enyorança. Com alguns ja sabeu, sóc d´un poble petit de Navarra i allà gaudeixo de la natura perquè és al costat de casa meva. No la gaudeixo sol, m´agrada compartir-la amb en Max (el meu millor amic de quatre potes), un mastí que vam adoptar fa dos anys.

    Quan sortim a passejar tots dos, ens torna bojos anar pel camp, que en aquesta zona de Navarra és una mica desèrtic. Per la meva part, tinc un sentiment de llibertat, de contacte amb la natura i de plenitud. Mai m´ho ha dit, però suposo que al Max li passa el mateix.

    Per això, i encara qué sóc molt feliç vivint a Barcelona, de vegades em recordo de tot allò amb un sentiment trist. És llavors quan miro la foto que veieu ara, on surten el gos i el paisatge i em dona molta força.

    Article complet