• Lectors que comencen: recomanacions per al quadrimestre febrer-juny del curs 2014/2015

    violi L’últim violí, d’Anna Manso

    Aquesta és la història del pare de l’Octavi, que és un lutier, és a dir, una persona que construeix violins. Un dia, però, decideix que s’ha fet gran i que ja no en construirà cap més. Però llavors rep una oferta que no podrà rebutjar: li compraran, per molts diners, l’últim violí que construeixi… Per una banda, el protagonista pensa que amb aquests diners tindrà la vida solucionada i també la del seu fill, però, per l’altra, no acaba de veure-ho clar…

    Què passarà?

    volAixecant el vol, de Jaume Cela

    Ens trobem amb una al·legoria de la immigració a través d’una faula en què els protagonistes són una família d’ocells. La història comença en el moment en què el pare marxa cap a un lloc nou on poder trobar més menjar i més recursos, ja que no n’hi ha on viuen ells, i la mare s’ha de fer càrrec dels fills i ensenyar-los a volar perquè, quan torni el pare, puguin marxar tots junts.

    És una història entranyable.

  1. JOSEP RODRIGUEZ

    25 febr. 15
    17:26 #

    Jo recomanaria, si us agrada la història, el llibre MEMÒRIES DE SANG d’ Enric Calpena, que és sobre la Guerra d’Àfrica dels anys 1850, en temps de la reina Isabel II i del general Prim.
    Catalunya va enviar-hi un batalló de voluntaris.

  2. Fabiola

    28 febr. 15
    22:27 #

    Bona nit,

    Gràcies per les recomanacions, intentaré llegir algun llibre, però confesso que no sóc bona lectora, llegeixo de tot i res.

    Salutacions,

  3. Jianbin

    17 maig 16
    20:23 #

    El llibre que he llegit és ‘L’últim violí’, d’Anna Manso. M’agrada molt aquest llibre. El llibre parla de la història del pare de l’Octavi. Com que no sé tocar cap instrument, després de llegir el llibre, vaig conèixer l’ofici de ” llutier” que és la persona que construeix violins.
    Els personatges que m’agraden més són l’Octavi i el seu pare. El pare és un apassionat de la seva feina. L’Octavi és un nen que admira el seu pare i al final l’ajuda per fer l’últim violí. M’ha emocionat molt aquesta història que no és gaire llarga, però ens dóna lliçons. Em fa pensar que és important aconseguir fer les coses que ens agraden, les quals no es poden mesurar amb diners.
    Us recomano aquest llibre, perquè és bastant divertit .