Arxiu per Setembre, 2012

  • El quadret gris

    Escrit per el 28 de Setembre del 2012 a les 11:23 a: General

    Després de la publicació del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC, l’editorial Enciclopèdia Catalana va pensar que no tindria sentit que coexistissin el diccionari de l’IEC i el de l’Enciclopèdia si eren absolutament iguals. Per això van fer una aposta per un diccionari ampliat en el nombre d’entrades i subentrades i en el tipus d’informació de cada article, el Gran diccionari de la llengua catalana (GDLC).

    Una bona part de les noves entrades evidentment provenen del DIEC, tot i que no totes les definicions coincideixin completament. Les altres provenen de buidatges dels diversos diccionaris del TERMCAT, de reculls de neologismes de la premsa escrita o de diverses fonts internes. Per tant el GDLC té molts termes de llenguatge especialitzat i paraules noves no normatives. La major part de les entrades contenen informació etimològica, partició sil·làbica en els mots que poden presentar alguna dificultat, pronúncia en els estrangerismes —malauradament només en l’edició en paper— i la indicació de mots que sonen igual. A més, el GDCL inclou quadres gramaticals per resoldre dubtes puntuals —també només en l’edició en paper—, prefixos i sufixos diferenciats de la resta d’entrades i, en la versió electrònica, la conjugació de cada verb.

    Com que totes les paraules que són alhora al GDLC i al DIEC tenen una marca, un quadret gris, podem identificar ràpidament els mots normatius per haver estat beneïts per l’IEC (la benedicció que ens alleugereix, com dèiem a l’article anterior) i els que no ho són, però que el criteri lexicogràfic de l’Enciclopèdia considera que han de constar en un diccionari tan complet com el seu. Per descomptat aquests mots també els podem utilitzar. Si no, tot plegat seria un bon cafarnaüm (paraula que feia servir sovint Josep Pla i que significa ‘enrenou’. No la busqueu a cap dels dos diccionaris: no hi apareix, ni amb quadret gris ni sense).

    Share

    Article complet

  • Plens de paraules gratis

    Escrit per el 20 de Setembre del 2012 a les 11:00 a: General

    Els diccionaris no contenen totes les paraules que el parlant d’una llengua diu. Les que no trobem al diccionari de referència, el normatiu, el de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), no es poden dir o escriure? Ja vam veure a l’anterior article que el parlant no viu només de diccionaris, sinó que hi ha altres referents, altres eines lingüístiques que ens ajuden a saber del cert el que podem dir i escriure en aquesta llengua nostra que dominem tan poc. Ara, però, volem parlar només de diccionaris, concretament del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC).

    Hi ha qui encara té per referència bàsica de la llengua catalana el diccionari dit Pompeu. Com també és encara habitual qualificar algú que sap molt català de Pompeu.  Aquest diccionari, el Diccionari general de la llengua catalana, va ser elaborat per Pompeu Fabra i publicat l’any 1932. L’IEC el va adoptar com a diccionari normatiu fins que l’any 1995 publicà la primera edició del Diccionari de la llengua catalana. L’any 2007 en va fer una segona edició tenint en compte els avenços de la lingüística, l’aparició i acceptació de neologismes, el pas del temps mateix i d’altres factors que recomanen que qualsevol diccionari general sigui periòdicament revisat. Posteriorment hi ha anat introduint diverses esmenes a mesura que són aprovades. Aquestes esmenes s’incorporen en el text del diccionari consultable per Internet. La versió en paper del DIEC incorpora aquestes esmenes quan se’n fan noves impressions.

    Sempre és interessant anar veient que paraules que tenen anys en el nostre vocabulari habitual van entrant al diccionari normatiu. És com si la benedicció acadèmica ens tragués un pes del damunt. Destaquem-ne algunes, d’aquestes paraules. Del camp de la informàtica: clicar, videoconferència, internauta, píxel, xat, emoticona, navegador, web. Dels esports: ràfting, migcampista, parapent. De la indústria en general: aixeteria. De l’hoteleria i la gastronomia: sommelier, bàrman, pizzer, chardonnay, carpaccio, maracujà.  Fent-se ressò de la incidència arreu d’algunes cultures i religions: aiatol·là, alcorà, gihad, quipà, menorà, jiddisch, talibà, xador, fàtua. Gentilicis d’altres continents com: afroamericà, azerbaidjanès, brussel·lès, callerès, estatunidenc (al costat de nord-americà). I encara altres mots d’especialitat nous de la segona edició: boutique, cànnabis, càrtel, escanejar, harakiri, tsunami. I pel que fa a lèxic més comú: deixalleria, ecomuseu, estressar, glamur, homofòbia, light, mentalització, microones, monovolum, multicine, parca, rebeca, salami, videoclub, xabola, zàping.

    Ja veiem que són paraules prou esteses i vives, en molts casos manlleus d’altres llengües adaptats a la forma catalana. Formes que el diccionari normatiu incorpora després d’haver-les considerat i estudiat. És la tasca d’un diccionari normatiu.

    Share

    Article complet