Arxiu per abril, 2013

  • Una estirada d’orelles

    Escrit per el 24 d'abril del 2013 a les 10:24 a: General

    Parant orella hem anat sentint que algunes persones diuen que fem oïdes sordes o que les tenim anestesiades, les oïdes, per captar certes coses.

    I és que resulta que això de les interferències entre llengües sovint és un procés tan sibil·lí que costa de veure que moltes orelles s’hagin convertit en oïdes.

    En català orella és el cartílag, el pàmpol extern, i orella és el forat i tot l’aparell auditiu: la part externa, la mitjana i la interna. Orella és també el sentit de l’audició i l’aptitud per a l’audició. Només amb aquests dos únics significats també podem fer servir oïda, normalment en singular.

    La interferència  amb el castellà es produeix perquè aquesta llengua només usa oreja per referir-se al pàmpol. Per a tota la resta fa servir oído o oídos.

    Precisament la forma en plural és la que grinyola més en català perquè no tenim dues capacitats auditives, per tant el plural no és possible. El que tenim són dues orelles, no dues oïdes.

    Tornant a l’anestèsia i a la sordesa, doncs, tenim anestesiat i sord l’òrgan, l’aparell auditiu, per tant l’orella. I només com una mena de metonímia de tenir l’òrgan auditiu anestesiat o de metàfora de tenir la capacitat auditiva anestesiada, tindrem el sentit de l’oïda anestesiat.

    En resum: que no hem de tenir les orelles a cal ferrer i hem de deixar l’oïda per al sentit i l’aptitud de l’audició i prou. Però malauradament l’ús que en fa el castellà ens porta a confusions i anem fent orelles de marxant.

    I tot i amb això, bé que diem les coses a cau d’orella, ens xiulen les orelles quan parlen de nosaltres i ens veiem les orelles quan ens en sortim d’alguna dificultat; no som durs d’orella i alguns fins i tot tenim orella musical. Però les interferències no ens entren per una orella i ens surten per l’altra; al contrari, ens les van foradant amb insistència si no les drecem.

    Share

    Article complet