• Anem de tapes

    Escrit per el 10 de setembre del 2015 a les 12:38 a: General

    L’estiu és temps de sortir al carrer, anar al poble, retrobar amics, seure en una terrasseta. Sovint després d’unes cerveses algú de la taula proposa: “I si demanem unes tapes?” Arriba la carta i ja hi som, aquí comença la discussió lingüística: que si berberechos o chocos, que si escopinyes o sípia a l’andalusa.

    Com sempre, el contacte entre el català i el castellà porta a interferències, i a les cartes dels restaurants n’hi trobarem un tou! La clau rau a conèixer bé la nostra llengua i a fer servir cada paraula en el moment adequat, i així fer-la útil i popular.

    En català, tenim olives farcides (que no rellenes), seitons (que no boquerons), broquetes (que no pinxos), escopinyes (que no berberetxos), sípia a l’andalusa (que no xocos), puntes de pop (que no rejos) o calamarsets (xipirons). La tendència ha passat sovint per adequar la grafia castellana al català i per això trobem cartes amb els noms de les tapes escrites tal com els hem escrit aquí en cursiva. Està clar que són errors. Si tenim el mot pertinent en català, per què no fer-lo servir?

    A més, segons la zona geogràfica, i sobretot quan parlem de menjar, també hi ha gran varietat de paraules per a una mateixa tapa. Les escopinyes també poden ser catxels, carculles, galls, gallets, petxines ratllades. D’olives, en tenim d’arbequines, gaspatxes, trencades. Les anxoves també són aladrocs i els sonsos, peix petit, barrinaires, xanguets. De closques, hi ha musclos, cloïsses, rossellones, tellerines, navalles, ostres

    A part de les tapes, també tenim els platillos. Un platillo, paraula que sembla que ha caigut en desús i que no surt al DIEC, és un guisat que barreja diversos ingredients, animals i vegetals –menuts, carns, bolets, cigrons, naps, pèsols, albergínies, coliflor–, tallats petits, amb diverses classes de carn. Històricament són plats elaborats a partir de l’aprofitament de les restes de menjar típic de cada època de l’any. Així diem que són platillos el capipota, els menuts, el pollastre amb bolets, el xai amb samfaina, el conill amb pèsols.

    Sí que la paraula platillo sembla un manlleu del castellà, però està documentada en la nostra llengua des del segle XVII! Per ultracorrecció també se n’ha dit platet o cassoleta, i fins i tot ració. De totes maneres, el TERMCAT i l’Alcover Moll sí que l’admeten. De fet, Josep Pla era un entusiasta dels platillos, i així explica què eren: “A l’època de la monotonia culinària, sis dies d’escudella i carn d’olla, i el diumenge, que es feia arròs, a moltes cases del país era presentat un plat cuinat suplementari, que era anomenat ‘el platillo’, que era extremament variat”.

Cap comentari

  1. Encara no hi ha cap comentari. Sigui el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>