Arxiu de l'autor

  • Fumigació

    Escrit per el 05 de març del 2020 a les 12:56 a: General

    Tot el món, durant la seva vida, ha hagut de passar per l’enrenou de mudar-se de pis. És una pràctica bastant habitual entre els universitaris que, sense disposar dels recursos econòmics necessaris per fer front a uns preus de lloguer desorbitats, opten per compartir pis. En tot cas, les mudances suposen una gran peresa. De fet, el més complicat de tot no és pas trobar una còmoda o una estanteria que faci joc amb el color de les parets, sinó la voluntat de portar-se bé amb les persones amb qui hauràs de conviure bona part del teu temps. Doncs bé, des de bon començament, és altament recomanable deixar palès una sèrie de requisits per fer que la convivència sigui el més fluida possible. Fets tan simples com ara compartir (o no) la llet d’avena per esmorzar o bé si estris com ara paelles o cassoles podran ser utilitzats per tothom (amb l’esperança de trobar-los sempre nets les vegades que tu els hagis de menester). Per sort o per desgràcia, l’època de compartir pis no dura per sempre. Arribarà el moment de fer una nova mudança i, des de la vostra nova localitat, només us caldrà esperar la invitació a la boda dels vostres antics companys de pis.

    Si heu compartit pis o teniu pensat fer-ho en un futur, desitgem que no us topeu amb un llogater parasitari al qual voldríeu exterminar. Enric Gomà en el seu llibre Control de plagues proposa 92 paraules catalanes per fumigar. 10 d’aquests mots s’han infiltrat en les línies que acabeu de llegir. Us convidem a desxifrar-les i, en la mesura que es pugui, a fumigar-les ja que el fet de compartir pis és tan natural com el de mantenir la naturalitat de la nostra llengua.

     

    Si no les heu trobat totes, aquí teniu la solució. Tot el món: tothom; mudar-se: traslladar-se; peresa: mandra; còmoda: calaixera; estanteria: prestatgeria; portar-se bé: entendre’s o avenir-se; palès: clar, evident…; avena: civada; utilitzats: fets servir; boda: casament.

    Share

    Article complet

  • Neologismes (alguns de l’any de la pera)

    Escrit per el 16 de gener del 2020 a les 13:03 a: General

    Un neologisme és una paraula nova o amb un significat nou, que no trobem al diccionari. Pot ser que l’hagi creat la llengua per les pròpies regles de formació de mots o que l’hagi agafat d’una altra llengua.
    Des del 2014 l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans fan una crida oberta per triar el neologisme de l’any. Al 2019 els guanyadors n’han estat dos, que han quedat frec a frec en les votacions: emergència climàtica i animalista.

    N’hi ha que quan ho expliques diuen: emergència és una paraula nova?, estelada?, dron? Les dues últimes són les guanyadores d’anys anteriors. I sí, no eren al diccionari. De vegades sembla estrany, però el significat d’una paraula pot canviar, com per exemple amb emergència climàtica, en què sembla que s’amplia el significat d’emergència. Diem sembla perquè en realitat al diccionari queda ben clar que una emergència és un esdeveniment greu que demana una actuació immediata i la veritat és que la tria ens ha estranyat una mica. Deu ser cosa de la Greta, que ha travat el sintagma…

    En el cas de la paraula dron sí que, per molt comú que en fos l’ús, és natural que el DIEC2 no la contingués perquè és un aparell ben nou. L’última actualització del DIEC2 és del maig d’aquest any passat i ja hi trobareu els neologismes guanyadors des del 2014 (estelada, dron, vegà, sororitat i cassolada). No hi trobareu, en canvi, altres neologismes que us poden resultar més habituals o fins i tot antics com hippy, punk, folk, sexi, taekwondo, manga, bolo, zulo, mileurista, represaliar, resilient o súper. Els criteris perquè una paraula entri al diccionari depenen de factors com l’actualitat d’aquesta paraula, l’extensió, l’estabilitat, la freqüència, la presència en altres diccionaris… La Secció Filològica de l’IEC és l’encarregada d’actualitzar el DIEC2. L’Observatori de Neologia és el grup de recerca que els recull i els analitza. I el TERMCAT coordina tota l’activitat terminològica en llengua catalana per afavorir-ne l’ús.

    Ser o no ser (al diccionari), aquesta és la qüestió.

    Share

    Article complet

  • Crit o confit

    Escrit per el 31 d'octubre del 2019 a les 10:45 a: General

    Reprendre un blog amb articles periòdics de vegades et fa escriure a tota castanya el dia límit en què t’has proposat publicar-los. No era el cas aquest cop, però sí que al veure que ja érem a tocar de Tots Sants se’ns en ha anat la castanya i hem pensat fer un clam a favor de la Castanyada aprofitant per difondre’n frases fetes, que de les frases que fan por ja se n’ocupa el Halloween.

    Ja veieu que és un article que ens treu les castanyes del foc, però ens obliga a constatar que intercalar frases fetes en les converses és una pràctica cada cop menys freqüent si no és que tens més de 60 castanyes. Els joves d’ara i els del segle passat s’assemblen com un ou a una castanya pel que fa a les seves pràctiques comunicatives. Els influenciadors no fan panellets, diríem… Però qui sap si no ens quedaríem de pasta de moniato veient les fotos que pengen els instagramers (amb l’accent a la e) i les instagrameres (desdoblem el gènere perquè vegeu que sí, que la paraula és plana en femení) envoltats de teranyines i carbasses terrorífiques.

    Share

    Article complet

  • La Santíssima Trinitat

    Escrit per el 09 d'octubre del 2019 a les 12:32 a: General

    Tres en una, o el misteri de la Santíssima Trinitat. Tornem al nostre blog recordant que fa tres anys que l’Institut d’Estudis Catalans va publicar la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Al cap de dos anys més va presentar la Gramàtica essencial (GEIEC) i aquest any la Gramàtica bàsica i d’ús (GBU).

    La GIEC és la primera gramàtica pròpiament institucional de la història de l’IEC. Abans eren les gramàtiques de Pompeu Fabra. És l’obra de referència de la institució i de tots els parlants a partir d’ara. És important dir que és de tots els parlants (i de totes les parlantes, esclar, deixeu-nos-en fer broma) perquè descriu l’ús de les formes i construccions lingüístiques tenint en compte els parlars de tot el domini català. També té en compte els registres diferents (formal, informal i col·loquial) i fa recomanacions per adequar-nos al context. L’enfocament de la GIEC, doncs, és una mica diferent de les gramàtiques que hi havia hagut fins ara. La GIEC prescriu descrivint, no ens diu tot el que podem dir i el que no, sinó que indica tot allò que es diu i és possible. Té en compte el fet que la comunicació sigui oral o escrita, el grau de formalitat, les condicions de producció, la tradició o novetat de la forma, etc.

    La GEIEC és una gramàtica digital, apta per ser consultada des de l’ordinador, el mòbil o la tauleta. És una versió reduïda i adaptada de la GIEC i té com a objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la GIEC.

    La GBU s’adreça a un grup encara més ampli d’usuaris. Persones que s’interessen més per l’orientació que per la descripció, que busquen més el què que el per què, que volen trobar respostes més ràpides.

    Tres gramàtiques que porten a una mateixa visió de la llengua, a una mateixa norma, però cada una amb la seva singularitat, perquè no coincideixen totalment en les funcions, destinataris i expectatives. La Santíssima Trinitat, va dir-ne la presidenta de la Secció Filològica de l’IEC fent broma.

    Share

    Article complet

  • A cagar, el tió!

    Escrit per el 22 de desembre del 2015 a les 10:46 a: General

    D’entre els horrors nadalencs —lingüístics, no patiu!— podem trobar-ne dos que últimament ens fan més mal que el dinar de Nadal: celebrar-lo en plural i cagar el tió.

    Ara us ho expliquem bé. La paraula Nadal pot designar el dia de Nadal o bé el temps immediat a aquest dia, però no és de cap manera admissible en plural si no és que fa referència a diferents anys. Un sol dia de Nadal l’any és suficient i per a alguns ja és massa…

    I, com bé sabeu, una de les coses que els catalans fem aquell dia és fúmer bastonades a un tronc, que també en diem tió, perquè cagui llaminadures o algun regalet. Doncs bé, aquest tió el fem cagar, no ens hi caguem (amb perdó). Per això, doncs, anem a fer cagar el tió i últimament es veu que també anem a fer el cagatió perquè el Gran diccionari de la llengua catalana, el de l’Enciclopèdia, ha inclòs aquesta paraula com a “acte de fer cagar el tió per Nadal”. La paraula té l’origen en les cançons tradicionals que comencen amb aquests mots: “Caga, tió, caga torró…”. L’És a dir ho explica molt clarament i diu que cagatió és incorrecte en el sentit de tió (tros de tronc) però l’admet per referir-se a la festa o tradició de fer cagar el tió.

    Per tant, perquè ens quedi clar, direm: Per Nadal farem cagar el tió o, si voleu, Per Nadal farem el cagatió, però no Aquests Nadals farem cagar el cagatió ni Avui cagarem el tió.

    Share

    Article complet

  • Anem de tapes

    Escrit per el 10 de setembre del 2015 a les 12:38 a: General

    L’estiu és temps de sortir al carrer, anar al poble, retrobar amics, seure en una terrasseta. Sovint després d’unes cerveses algú de la taula proposa: “I si demanem unes tapes?” Arriba la carta i ja hi som, aquí comença la discussió lingüística: que si berberechos o chocos, que si escopinyes o sípia a l’andalusa.

    Com sempre, el contacte entre el català i el castellà porta a interferències, i a les cartes dels restaurants n’hi trobarem un tou! La clau rau a conèixer bé la nostra llengua i a fer servir cada paraula en el moment adequat, i així fer-la útil i popular.

    En català, tenim olives farcides (que no rellenes), seitons (que no boquerons), broquetes (que no pinxos), escopinyes (que no berberetxos), sípia a l’andalusa (que no xocos), puntes de pop (que no rejos) o calamarsets (xipirons). La tendència ha passat sovint per adequar la grafia castellana al català i per això trobem cartes amb els noms de les tapes escrites tal com els hem escrit aquí en cursiva. Està clar que són errors. Si tenim el mot pertinent en català, per què no fer-lo servir?

    A més, segons la zona geogràfica, i sobretot quan parlem de menjar, també hi ha gran varietat de paraules per a una mateixa tapa. Les escopinyes també poden ser catxels, carculles, galls, gallets, petxines ratllades. D’olives, en tenim d’arbequines, gaspatxes, trencades. Les anxoves també són aladrocs i els sonsos, peix petit, barrinaires, xanguets. De closques, hi ha musclos, cloïsses, rossellones, tellerines, navalles, ostres

    A part de les tapes, també tenim els platillos. Un platillo, paraula que sembla que ha caigut en desús i que no surt al DIEC, és un guisat que barreja diversos ingredients, animals i vegetals –menuts, carns, bolets, cigrons, naps, pèsols, albergínies, coliflor–, tallats petits, amb diverses classes de carn. Històricament són plats elaborats a partir de l’aprofitament de les restes de menjar típic de cada època de l’any. Així diem que són platillos el capipota, els menuts, el pollastre amb bolets, el xai amb samfaina, el conill amb pèsols.

    Sí que la paraula platillo sembla un manlleu del castellà, però està documentada en la nostra llengua des del segle XVII! Per ultracorrecció també se n’ha dit platet o cassoleta, i fins i tot ració. De totes maneres, el TERMCAT i l’Alcover Moll sí que l’admeten. De fet, Josep Pla era un entusiasta dels platillos, i així explica què eren: “A l’època de la monotonia culinària, sis dies d’escudella i carn d’olla, i el diumenge, que es feia arròs, a moltes cases del país era presentat un plat cuinat suplementari, que era anomenat ‘el platillo’, que era extremament variat”.

    Share

    Article complet

  • La jutge i l’estelada

    Escrit per el 31 de juliol del 2015 a les 12:31 a: General

    Des de l’octubre del 2012 que no us comentàvem noves entrades del diccionari normatiu. Aquest mateix juliol l’Institut d’Estudis Catalans ha publicat l´última actualització en línia del DIEC 2, en què incorpora 51 articles nous. Us en passem l’enllaç: nova actualització del DIEC.

    Share

    Article complet

  • Post de blogs

    Escrit per el 09 de juliol del 2015 a les 13:02 a: General

    De SAL n’hi ha la mar, per tot Catalunya. Alguns, com nosaltres, també tenen un blog des de fa anys per difondre aspectes lingüístics ben diferents i que segurament us poden interessar.

    Avui us els mostrem enllaçats. Són tots els blogs dels SAL del Consorci per a la Normalització Lingüística, i els SAL són els Serveis d’Assessorament Lingüístic que us ofereixen revisió de textos i orientació, acompanyament i guia per resoldre els vostres dubtes.

    Els enllacem tots, fins i tot els que fa temps que no tenen entrades noves perquè les que hi ha penjades encara són ben útils:

    Rubricatus 2.0, de l’Hospitalet de Llobregat
    Un bocí de llengua, de Badalona i Sant Adrià
    Ets i uts, d’Osona
    Pim Pam Cat, de Girona
    Heureka, de Santa Coloma de Gramanet

    Share

    Article complet

  • Perdoneu-los, que no saben el que diuen

    Escrit per el 19 de febrer del 2015 a les 13:36 a: General

    Els assessors lingüístics són raros, com els guapos, que deien els Manel, i sovint parlen raro. Diuen paraules que ja no sents enlloc o de vegades les pronuncien de manera absurda i diferenciada. Diuen ESU, euru, UNESCU, guetu, Victu, Dumingu, Renfa, classa, Blanas (evidentment aquestes paraules no s’escriuen així). Amb les sigles i les marques ho fan molt, això de dir-les com si parlessin català normal i corrent, neutralitzen les os i les es, fan sonores les esses que realment ja ho són: Zara, Mercadona (amb e i o obertes), LOMSA (LOMCE), AZADA (ESADE), USI (UCI), Caprabu

    És difícil descriure aquesta pràctica sense escriure amb transcripció fonètica la pronúncia estranya que diuen que és col·loquialment catalana, però, perquè ho entengueu, és l’estil del Mas del Polònia, que diu Ratjoi, Fernandes, iutju… És clar que ell ho fa per fotre-se’n. I els espectadors se’n riuen, tant del Polònia com de la pronúncia catalana que hauria estat normal en moltes paraules sense la interferència de l’espanyol. Se’ns en riuen. I aleshores els assessors lingüístics i els professors hem de fer veure a l’interlocutor que ha perdut el marc de referència de la seva pròpia llengua i ha adoptat el de la veïna. Que passa per aquell sedàs la pronúncia de molts aliments, malalties, productes… que ni tan sols són d’origen espanyol com pesto, bíter, miso, ebola, ràtio, peto…, però també els noms propis com Víctor, Domingo o Irene.

    Parem-hi atenció i deixem de riure. Perquè quan un mestre de primària se’n riu quan li parles del Joan Murenu (Moreno) o de la Sandra Gil (pronuncieu g de gerro no de Hawai) és que alguna cosa passa. Bé, que passa, ja ho sabem que passa. Fa molts anys que passa. Però també podem canviar aquesta creença que parlar amb paraules foranes és més modern i té una càrrega de prestigi que no tenen les formes tradicionals catalanes. Una cosa és saber idiomes i pretendre demostrar-ho i l’altra és viure colonitzat lingüísticament sense ni tan sols ser-ne conscient.

    Share

    Article complet

  • Tens un correu electrònic

    Escrit per el 10 de novembre del 2014 a les 12:24 a: General

    Quan el 1940 James Stewart i Margaret Sullivan s’enviaven cartes creuades sense saber-ne el destinatari real a la pel·lícula d’Ernest Lubitsch The Shop Around the Corner (El basar de les sorpreses), poc s’haurien pogut imaginar substituïts el 1998 per un Tom Hanks i una Meg Ryan enviant-se correus electrònics a Tens un e-mail. Del correu postal al correu electrònic van passar uns 50 anys, del correu electrònic als missatges de WhatsApp, quatre dies.

    WhatsApp? Whatsap, watsap, uatzap? Encara no hi ha una proposta en ferm per escriure en català col·loquial aquests missatges amb què la Meg Ryan hauria al·lucinat. Telèfons mòbils i tauletes han revolucionat la comunicació i paraules noves arriben veloçment a través de les xarxes socials: l’última que hem detectat difosa en català als mitjans de comunicació és check, per anomenar aquestes marques blaves o vistos que surten als missatges quan ens els han llegit.

    I es difondrà prou, la paraula check, per haver d’incorporar-la a la nostra llengua? Doncs aquesta és la pregunta del milió. Aparentment no sembla que necessitem dir check en comptes de marca, com tampoc no sembla que hashtag, event, post o password hagin de substituir etiqueta, esdeveniment, apunt o contrasenya. Però ens hem adonat que la ingent massa d’anglicismes que han desembarcat en el català des de fa anys quedaven més o menys circumscrits a uns àmbits d’ús determinat: el món de l’esport, el del màrqueting i el disseny… En la majoria de casos teníem temps d’incorporar-los adaptats o d’assumir-ne propostes noves. En canvi, ara, les xarxes socials ens han atrapat a tots i som tots els que, en el millor dels casos, piulem o tuitem, ens descarreguem aplis o apps, tenim perfils falsos o enviem brometes visuals o mems. Sembla com si les paraules generades en anglès pel món de les TIC i les xarxes socials s’escampessin amb més força, irremeiablement, amb una freqüència d’ús molt elevada, descrivint productes, elements nous que necessitem saber dir ràpidament. I algunes continuen sent més habituals en anglès: trending topic per tema del moment, selfie per autofoto i fins i tot l’aparentment superat mail.

    Share

    Article complet