Entrades amb l'etiqueta ‘actualitzacions’

  • La jutge i l’estelada

    Escrit per el 31 de Juliol del 2015 a les 12:31 a: General

    Des de l’octubre del 2012 que no us comentàvem noves entrades del diccionari normatiu. Aquest mateix juliol l’Institut d’Estudis Catalans ha publicat l´última actualització en línia del DIEC 2, en què incorpora 51 articles nous. Us en passem l’enllaç: nova actualització del DIEC.

    Share

    Article complet

  • Entrada pel blog gros!

    Escrit per el 07 de Març del 2013 a les 13:49 a: General

    Contents de la decisió que finalment ha adoptat l’Institut d’Estudis Catalans, us fem saber que la paraula blog (i el derivat bloguer) ha entrat directament al diccionari normatiu.

    N’estem contents perquè el Servei d’Assessorament de Sabadell ja havia manifestat des del primer moment que va posar en marxa el seu blog que compartia plenament l’opció de la unitat d’Assessorament Lingüístic i Terminologia dels Serveis Lingüístics de la UB pel que fa  a la grafia d’aquest terme.

    L’any 2005, el Consell Supervisor del TERMCAT havia aprovat la forma bloc, que ha estat difosa fins avui a través del Cercaterm, però aquesta decisió va suscitar molta polèmica entre partidaris i detractors. Els principals arguments a favor de l’adopció del manlleu blog són:

    • L’etimologia: el mot prové de l’anglès blog, escurçament de weblog, compost de web + log, ‘registre on consten totes les operacions d’un procés’.
    • Forma fonètica i gràfica fàcilment adaptable al català.
    • Internacionalització de la forma.
    • Un blog no és un bloc (llibreta); la forma anglesa no hi té res a veure.

    A petició del Consell Supervisor del TERMCAT la Secció Filològica de l’IEC ha estudiat el cas i s’ha decantat per la grafia blog, tal com podeu llegir a La finestra neològica.

    Si voleu aprofundir més en les raons lingüístiques també podeu consultar l’article de Gabriel Bibiloni.

     

    Share

    Article complet

  • Un micralax contra el restrenyiment

    Escrit per el 12 de Novembre del 2012 a les 12:51 a: General

    Quan un producte aconsegueix una popularitat prou gran perquè no tan sols l’utilitzi molta gent sinó que fins i tot se’l facin seu diverses generacions, és molt habitual que les persones l’anomenin més per la marca comercial que per la seva descripció. I quan la marca esdevé prou coneguda també serveix per designar productes d’altres marques que tenen la mateixa funció. És el cas de la cinta adhesiva, generalment anomenada per la marca de la primera empresa que la va comercialitzar entre nosaltres. Aquest fenomen, nascut ja fa molts anys, continua ben viu. I segur que ho continuarà en el futur.

    L’ús d’aquests mots, però, genera necessàriament una pregunta: a més del nom descriptiu, ens hi hem de referir únicament amb el nom de la marca, en majúscula, o bé també podem utilitzar el nom genèric que se’n deriva, en minúscula?

    El TERMCAT segueix el criteri d’anomenar el producte amb el nom descriptiu (cinta adhesiva) i la marca (Cello), cosa que fa pensar que també admet la lògica possibilitat que la marca acompanyi el nom descriptiu (cinta adhesiva de la marca Cello), però no aprova que el nom de la marca esdevingui un nom genèric (cel·lo), cosa que sí que fa la publicació Majúscules i minúscules de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL), la primera edició de la qual data del 1989, que parla tant de la cinta adhesiva de la marca Cello com d’un rotlle de cel·lo.

    Aquesta aparició del mot cel·lo en un document oficial de fa més de 20 anys, i la circumstància que el portal És a dir de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals també el recull, ens pot fer pensar que es tracta d’un mot present a tots els diccionaris, però no és ben bé així. Al GDLC i al Gran diccionari 62 de la llengua catalana (GD62, diccionari que encara no havia sortit al nostre blog i que no és normatiu) sí que l’hi trobem, però no al DIEC2.

    Si centrem ara l’atenció en els mots clínex, delco, dònut, porexpan, típex, vamba, xibeca i xiruca, per exemple, veurem que el grau d’acceptació també és divers. Així, el portal És a dir els recull tots excepte delco i lot. El GDLC també els té incorporats tots excepte dos, en aquest cas típex i dònut, i per a clínex manté l’ortografia original, kleenex. Els únics mots que no entra el GD62 són típex i xibeca, i igualment manté l’ortografia original per a kleenex. Finalment, en la seva llista d’exemples, l’opuscle Majúscules i minúscules també recull els mots aspirina, lot i vamba.

    Per contra, el TERMCAT i el DIEC2 només han incorporat delco, vamba i xiruca –el DIEC2, a més, aspirina.

    Tot i que els criteris lexicogràfics no són iguals en cap de les institucions i per això no tothom admet exactament els mateixos mots, sí que hi ha dos blocs ben diferenciats. Per una part tenim el bloc de les institucions més obertes a l’hora d’incorporar noms genèrics que provenen de noms de marca. Aquest bloc està format per Enciclopèdia Catalana, Edicions 62, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la DGPL. A l’altre extrem, integrat per l’Institut d’Estudis Catalans i el TERMCAT, hi tenim el bloc que es caracteritza per un enfocament molt restrictiu a l’hora d’admetre aquests nous mots genèrics.

    No cal dir que aplaudim el dinamisme dels primers i animem els segons a incorporar les paraules que hem esmentat i totes les altres que s’aniran presentant inevitablement en el futur.

    Share

    Article complet

  • Amb bastanta no basta

    Escrit per el 08 de Octubre del 2012 a les 11:21 a: General

    Bastantes vegades hem dubtat d’escriure els adjectius quantificadors com el que ha iniciat la nostra frase en femení plural. Masses, prous, proutes, forces, bastantes? “En català, sense masses ni forces!”, deien a l’escola. I alguns responien fent l’acudit: “I com farem les classes de física?”

    Les classes de física no quedaven afectades, però la nostra espontaneïtat sí quan mirant el diccionari ens obligàvem a dir que “aquell dia havíem tingut bastants pàgines per revisar”. Podíem utilitzar la forma en femení singular i plural en contextos informals, ens ho deia la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana el 1999 reblant l’entrada del GDLC, però si el text tenia un registre elevat, no.

    L’abril de l’any passat, però, amb les darreres actualitzacions del DIEC2, l’adjectiu femení bastanta va ser incorporat al diccionari i es pot fer servir tant en contextos formals com informals.

    Amb els altres quantificadors que hem esmentat al principi (massa, força, prou) el que fem habitualment és el plural (masses, forces, prous). En un registre formal, aquests quantificadors són invariables segons la normativa —aquí no hi ha hagut cap canvi—, però en llenguatge col·loquial són molt habituals i admissibles. Fins i tot en alguns parlars prou fa el femení prouta (en plural proutes).

    Share

    Article complet

  • Plens de paraules gratis

    Escrit per el 20 de Setembre del 2012 a les 11:00 a: General

    Els diccionaris no contenen totes les paraules que el parlant d’una llengua diu. Les que no trobem al diccionari de referència, el normatiu, el de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), no es poden dir o escriure? Ja vam veure a l’anterior article que el parlant no viu només de diccionaris, sinó que hi ha altres referents, altres eines lingüístiques que ens ajuden a saber del cert el que podem dir i escriure en aquesta llengua nostra que dominem tan poc. Ara, però, volem parlar només de diccionaris, concretament del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC).

    Hi ha qui encara té per referència bàsica de la llengua catalana el diccionari dit Pompeu. Com també és encara habitual qualificar algú que sap molt català de Pompeu.  Aquest diccionari, el Diccionari general de la llengua catalana, va ser elaborat per Pompeu Fabra i publicat l’any 1932. L’IEC el va adoptar com a diccionari normatiu fins que l’any 1995 publicà la primera edició del Diccionari de la llengua catalana. L’any 2007 en va fer una segona edició tenint en compte els avenços de la lingüística, l’aparició i acceptació de neologismes, el pas del temps mateix i d’altres factors que recomanen que qualsevol diccionari general sigui periòdicament revisat. Posteriorment hi ha anat introduint diverses esmenes a mesura que són aprovades. Aquestes esmenes s’incorporen en el text del diccionari consultable per Internet. La versió en paper del DIEC incorpora aquestes esmenes quan se’n fan noves impressions.

    Sempre és interessant anar veient que paraules que tenen anys en el nostre vocabulari habitual van entrant al diccionari normatiu. És com si la benedicció acadèmica ens tragués un pes del damunt. Destaquem-ne algunes, d’aquestes paraules. Del camp de la informàtica: clicar, videoconferència, internauta, píxel, xat, emoticona, navegador, web. Dels esports: ràfting, migcampista, parapent. De la indústria en general: aixeteria. De l’hoteleria i la gastronomia: sommelier, bàrman, pizzer, chardonnay, carpaccio, maracujà.  Fent-se ressò de la incidència arreu d’algunes cultures i religions: aiatol·là, alcorà, gihad, quipà, menorà, jiddisch, talibà, xador, fàtua. Gentilicis d’altres continents com: afroamericà, azerbaidjanès, brussel·lès, callerès, estatunidenc (al costat de nord-americà). I encara altres mots d’especialitat nous de la segona edició: boutique, cànnabis, càrtel, escanejar, harakiri, tsunami. I pel que fa a lèxic més comú: deixalleria, ecomuseu, estressar, glamur, homofòbia, light, mentalització, microones, monovolum, multicine, parca, rebeca, salami, videoclub, xabola, zàping.

    Ja veiem que són paraules prou esteses i vives, en molts casos manlleus d’altres llengües adaptats a la forma catalana. Formes que el diccionari normatiu incorpora després d’haver-les considerat i estudiat. És la tasca d’un diccionari normatiu.

    Share

    Article complet